Entrades
Comentaris
El fort temporal de llevant ha provocat importants nevades a la Vall d' en Bas, Cantonigrós i Cabrera. Això fa dubtar de que el dia 18 de Gener estigui la situació solucionada, i puguem fer la sortida del Centenari de la Secció de Muntanya al Santuari de Cabrera.
Veieu la notícia a AQUÍ
I AQUÍ teniu el programa
via, la Daniel.
sortida.
En Joan Ramon ens explica la seva personal visió de la sortida al Pic de l' Infern
menys. Després del típics preparatius sortim tots equipadíssims a les 9.00 (massa tard) però jo no dic res a veure com va el grup. El primer entrebanc als deu minuts. El grampó de la Sònia (crec) es surt de lloc. Es un grampó automàtic que no porta cinta metàl·lica davant i li faig un remei a veure si aguanta. Sembla que si i continuem. Passem vora el refugi i continuem amunt. A un grampó de la Mònica li passa el mateix (serà un grampó bessó?) però aquest no necessita remei i aguanta bé. Es va formant el grup i la Sònia nota la inactivitat, més endavant ho arreglarem. Arribem al Coll de la Marrana i ens trobem al Sr. Torb (vent del nord) que ens saluda. Dono instruccions de no parar al Coll i seguim cap a Tirapits. Una mica abans d’arribar a
l creuament del camí a Coma de Vaca fem una paradeta per menjar una mica i agafar el piolet doncs el desnivell es notable i la neu està encrostada (capa de gel sobre neu humida). Al Tono se li cau una crema de llavis i veiem com rellisca cap a el precipici (millor demostració del perill, impossible). Anem avançant i mica en mica va apareixent l' aresta que hi ha entre el Fresser i l’Infern. Nosaltres pujarem directes al final de l' aresta, passarem a la cara nord i d’allà cap al cim. Quan comença la pujada forta la Sònia em diu que vol parar perquè no aguanta el ritme. Descansem uns minuts i faig que es posi darrere meu. Fem ziga zaga i mantenint el seu ritme arrib
em a la aresta sense problemes. La neu fa que l' aresta no estigui gens perillosa i no fa falta ni tocar les roques. Però quan passem a l' altre banda ens trobem amb el pas més complicat del dia per el desnivell que te. Es un flanqueig llarg amb neu dura. Faig parar el grup i m’ avanço jo sol a veure com ho podem fer i dubto si abandonem, anem per tota la aresta o poso l’ancora amb la corda i monto un passamans. Finalment veig que assegurant bé els peus i el piolet podem passar fins la mitat del flanqueig i després tirant amunt tot recte fins un collet que uneix la aresta de roca amb la de neu que ve del cim. Ho aconseguim tots sense problemes. Ara només queda la aresta final de neu fins el 
cim on ja es veu la precària creu mig caiguda del Pic de l’Infern.Per fi arribem i hi han felicitacions per tots. Ja tenim mitja conquesta feta doncs falta la tornada. Fa un fred que pela, calculo que estem entre –10º o –12º i el vent no ens deixa ni parlar. Decidim començar a baixar lo abans possible després de fer la foto de rigor. No baixarem per el mateix lloc doncs no m’agradat gens aquell flanqueig i menys encara de baixada. Anem cap a la cabana de Tirapits doncs l' aresta es fàcil i arribem ràpids. A la cabana parem a menjar, beure i comentar la jugada. Semblen tots bastant satisfets i això m’alegra. La situació de la meteo va canviant de mica en mica tal 
com estàvem avisats i a les 14.00 tirem avall doncs el Torb bufa amb força i ens diu que no ens quedem més temps allà. La visibilitat encara es bona malgrat la neu que aixeca el vent i anem avançant cap a el Coll de la Marrana que es fa desitjar. Quan arribem es tal el vent que fa que la neu sembla una catifa voladora que ens empenta com si vulgués que no marxem. Va ser una situació bonica de veritat (al menys per mi). Baixem amb compte el Coll amb un Jaume una mica temerós però molt valent i ja sense cap problema i xerrant arribem als molt volguts cotxes. Parada obligatòria un altre cop a Can Jepet per recuperar forces i d’aquí a casa on vem arribar sobre les 21.00 i amb pluja. Espero que aquesta improvisada sortida us hagi agradat i també espero que malgrat la adversa metrologia torneu a vindre un altre dia. Això es alta muntanya 
hivernal. Xavier Pares, seriós en tot moment i controlant la situació. Bon muntanyenc. Gracies Jaume, una mica temorós però tirant endavant. Mica en mica agafant confiança en tu mateix. Gracies Tono, amb molta ilussió i disfrutan de cada moment. Gracies Juan Carlos, has demostrat que al C.A.F. (Club Alpí Francès) fan les coses bé. Sònia, espero veure com progresses fent alpinisme, ho has fet super be i recorda d'arreglar els teus grampons. Gracies Mònica, si amb baixa forma has fet lo que has fet en aquesta sortida quan estiguis be et vull de companya de cordada. Gracies. 
d'excurssió.Després de patejar entre dos i tres hores, varem arrivar a un coll...on el fred, i el vent, va torçar la ruta al cim. Una raaaassca!!!. Fins aquí, tot i que la paronàmica era exel.lent... avall va que fa baixada. Jo crec que estavem a les montanyes just devant del grup que anava cap a la Punta Vinyola. Un cop al Pàrking, per cert Norbert varem veure el teu cotxeee!!, varem tirar cap a Puigcerdà a fer una cervesseta que tant ens venia de gust...Al vespre varem tornar a enfilar cap a Porté, i després de trobar una esplanada perfecte, varem montar campament base 
nevada que ens va fer i disfrutar del paissatge fins ven passat Ribes de Fresser....Acavant a Hostalets de Balenya, fotent-nos una carn a la brasa estupenda!!!! Ja no sé si dir, una sortida montanyenca...o gastronòmica..??? jejejejejjej
un.............adivineu???????? 
l alpinisme + tenda + menjar + fogonet, etc.
enda.
és perquè les nostres cames ens ho fan notar.Arribada al pàrking, cadenes i avall. Sopar a la Corba, que bo!!!! i cap a BCN.
ens aixequem i amb tot posat, doncs em pogut comprovar la primera previsió , es a dir fred intens, i després de caminar unes quatre o cinc hores d' aproximació arribem a muntar el campament base. Montse i Nor amb la seva tenda, i Eli i jo que faríem bivac a la neu, doncs era l' aniversari de la Eli, i volia provar això de dormir a la neu , perfecte, així no dormo sol. Abans de arribar , la Eli rellisca i cau uns 30 metros rodant avall, cap problema. Arribem super tard muntem tendes, muntem un iglú i quan la Eli va veure el iglú i la tenda em va deixar dormir sol i se'n va anar amb la Montse i El Nor, que per fer,li espai va deixar fora de una motxilla seva amb el casc i frontal , preo amb la ventisca se la va emportar i no la vam trobar mai més , ( hem d' esperar el desgel ) realment aquella tarda va vindre un fred intens, dels que no oblides, i va començar a nevar i nevar, i la tenda va queda mig ta
pada i el meu iglú sense sortida. Diumenge amb visibilitat nul·la , i quan dic nul·la em refereixo a "zero metres", nomes sabíem si pujàvem o baixàvem per que ens cansàvem mes o menys. Evidentment ni ens vam apropar a la Vinyola perquè ni es veia. Un cap de setmana únic , inoblidable, genial , et quedes amb bon sabor de boca. Graciàs a la famosa frase molesta però no impedeix , varem poder sortir i viure una experiència única , irrepetible, en el meu cas mai havia conegut la visibilitat nul·la , es increïble, com diu l' Emili, ...que alguns somiïn muntanyes que els demés fan.
t tova, i que els cims estaven molt nevats però que a les parts més baixes dels vessants de les muntanyes hi havia poc gruix de neu. Varem arribar a l'entrada de la canal a les 10 del matí, amb poca neu. 
encaixonats entre dues parets de roca separades per poc més d'un metre, i sense poder posar un primer punt d'assegurança abans de fer el ressalt. La Núria i l' Oriol s'ho miren, uns metres més avall, en un espai més obert. En Joan Ramon ataca la via però la poca neu fa que l'alçada del ressalt és molt més del normal, i la roca gastada per l'aigua ( a l'estiu això és un torrent) no té on agafar-se. Entra en una cova que hi ha a sota el pas, per posar un tascó o un friend on assegurar però no troba cap lloc prou a la vora. 
primer esglaó del ressalt i després continuar fins a un lloc on poder muntar una reunió. Aquest pas, sense neu, el posaríem IV+ (V-?), però amb molta neu no passaria de III. El risc de caiguda, sense assegurar que varen patir primer en Joan Ramon i després en Jordi va ser important, per sort per ells hauria sigut una caiguda curta... i tova, perquè haurien caigut sobre els que estàvem a sota encaixonats!. Aquí però varem perdre molt de temps, i sinó pregunteu a l'Oriol i la Núria pel fred que varen passar mentre esperaven. Després en Jordi ens assegurava des de dalt encara que força desplaçat a l'esquerra de la vertical i les cordes no treballaven massa bé, però era l' únic lloc on muntar la reunió, hi va haver de treballar de valent, però va muntar una reunió digna del millor manual d'alpinisme.
canal, que es va obrint cap un llom cap el sud, damunt de la Cinglera de les Arbretes. 
nevada, al sud-est dels Rocs Blancs que varem vorejar pel sud, i després de seguida en direcció nord, cap el Pastuira ja de nit.Deixant el cim molt aprop a la nostra dreta, varem anar flanquejant per l'oest dels Cims de la Coma d'Orri en direcció nord. La lluna, sense ser plena del tot, ens ajudava perfectament, fins al punt que alguns varem renunciar al frontal. La llarga travessa de tots els Cims, ens prometia un Coll de la Coma d'Orri que va tardar en arribar. En Joan Ramon anava davant amb presses, no sabem si per que està en forma, o perquè pressentia que amb el retard 
que portàvem hauria de donar moltes explicacions, com tots plegats varem haver de fer, perquè no hi havia cobertura als mòbils per avisar del nostre retard.Després una llarga baixada per la Coma d'Orri, encara amb ganes de fer la xerrada, i amb una aturada per treure els grampons i petits reagrupaments, durant l'ultima hora, pel genoll de l'Emili que el va retrassant. Al final, cansats, arribem a les deu de la nit als cotxes. Han passat 14 hores des de la sortida al matí.
 |
