Entrades
Hem tornat al Pedraforca, “el Pedra” com l’he sentit anomenar a escaladors nostàlgics dels anys 70 i 80 que tenen el nom de totes les seves vies gravats en la memòria.
Un d’ells, en Joan Martí, antic guarda del refugi Estasen va ser qui va obrir la gran majoria de totes aquestes vies.
Avui hem fet un grup magnífic. Una barreja de veterania, experiència, gent que comença i sobre tot ganes, moltes ganes de fer muntanya en serio i de veritat.
M’he vist desbordat per els que m’han ben aconsellat i a la vegada per els que em demanaven consell.
I tot per una causa, intentar fer les coses be.
Iniciem la nostra ruta vorejant la cara nord del “Pedra” i admirant les seves verticals parets. En una d’elles podem veure el famós “Gat”.
No tenim presa però pugem sense pausa i arribem al Coll de Verdet on fa molt vent. Ens aturem uns 10 minuts per menjar algo ràpid i eixint enfilar la Canal Verdet amb força.
Per fer la canal fem dos grups doncs aquí la caiguda de pedres mentre progresses es molt habitual, eixís, deixant una certa distancia pot ser que les pedres s’aturin abans d’arribar al segon grup ja que la canal va fen alguna corba. Tot i així se’ns fica un altre grup en mig que ens fa veure lo que no s’ha de fer i com no s’ha d’anar fen una grimpada com aquesta.
Un cop feta la canal anem carenant i fen les dues o tres grimpades següents fins arribar al Pollego Superior. El cim mes alt del “Pedra”.
Aquí ens aturem a fer les fotos de rigor i no ens entretenim massa estona doncs ens queda la part mes complicada de la nostra ruta. El Calderer.
El Calderer es un cim amb parets força verticals en el qual hi ha dos trams per escalar. Aquests trams tenen passos de IIIº i estan equipats amb una cadena que per pujar va molt be però que per baixar es una mica prima i es millor rapelar.
Uns decideixen pujar sense assegurar-se i ho fan ràpids i be. Altres decideixen pujar assegurats i ho fan mes lents però millor. Jo comparteixo la segona opinió.
Lo que es fàcil no vol dir que sigui segur. No vull criticar a ningú sinó nomes donar un bon consell.
La veritat es que tots ho veu fer molt be tan pujant com baixant.
Dos persones del grup decideixen no puja al Calderer amb molt bon criteri.
A dalt del Calderer bufa el vent amb força, el núvols van ràpids i fa molt fred.
Com les instal·lacions son bones decidim muntar dos ràpels en el primer tram doncs portem dues cordes i així baixarem abans.
En el segon tram uns baixen per la cadena i altres rapelant. Tot perfecte.
Son les 15.00 i decidim baixar la tartera i trobar-nos en el refugi, després anirem a Saldes a menjar, recuperar forces i comentar com ha anat tot plegat.
Conclusions:
La gent nova al grup ho ha fet força be, no han arriscat gens i la seva progressió es bona.
Els veterans han donat a conèixer la seva experiència, però els temps canvien i avui tenim materials i eines mes segures per fer muntanya de dificultat. Se que serà difícil però us heu de reciclar. Podeu comptar amb nosaltres.
A la resta només us he de felicitar, però seré molt pesat ho sento. La seguretat es lo mes important. També us he de dir que amb vosaltres i les nostres experiències es quan he aprés mes.
Antoni (i company), Marc, Josep, Cristina, Clara, Toni, Jose, Ana, Tono, Ricard, Xavi, gràcies per la vostra companyia i us esperem en altres sortides.
La paciència es amarga, però els seus fruits son dolços.
Jean Jacques Rousseau
Text : Joan Ramon Fotos: Ricardo Wender
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada