
La veritat és que ja començavem a estar una mica cansats de re-re-re-repetir la típica part del Cadí: Amagada, Sabat, Ordiguer, ... i ens vem decidir per anar a provar a l'altre costat, a l'esquerra de la canal del Cristall.
Així doncs, vem triar una també clàssica de la zona però ja amb més nivell: la canal de l'Àliga que està graduada com a MD.
Per l'aproximació vem trobar traça oberta fins a la cascada de la Roca Verda; a partir d'allà, no hi havia passat ningú i vem haver d'obrir nosaltres tot el dia
La canal té 3 ressalts molt macos i diferents entre si; com que anavem 3 ens els vem repartir com a bons amics.

El primer ressalt el vaig obrir jo: un tram estret amb mixt de roca-gel que trobes només a l'entrada de la canal per començar amb ambientillo. El gel estava justet i calia anar buscant on poder clavar el piolet però al final era suficient per superar el pas apretant una mica les dents.
El segon ressalt, el més exigent, el va obrir l'Albert com un campió. Les condicions, si fa no fa, com les del primer ressalt: justet de gel però amb paciència i buscant, el suficient per superar el pas.
El tercer ressalt el va obrir la Isa també com una campiona. Aquest últim sí que estava amb un gel perfecte i assegurant-lo tot ell amb cargols va ser una "gozada".
A partir d'aquí la canal continua força dreta però sense masses dificultats.
Donat que anavem bé de temps i malgrat que el vent bufava amb molta força, vem decidir acabar fent cim al pic de la Costa Cabirolera o Roca Punxeguda.

En resum, un dia genial en tots els sentits: arribada a un cim per una canal maquíssima amb cert grau d'exigència, sensació de sol·litud tot el dia i cordada perfecte. Què més es pot demanar? Una TRIOMFADA.
Salut
Humbert.
Crònica: Humbert, Fotos : Isa
2 comentaris:
Així vau sortir per dalt? Quin fred, no? Nosaltres som els qui vam obrir la traça i estàvem a la canal de la Roca Verda, passant fred! També vam poder sortir per dalt, tot i la cornisa...
Felicitats campeons.
Un MD.
Estaba pensant que podiem quedar els quatre per anar a fer el corredor del Margalida, pero sera l´any que be , no el feu sense mi si us plau.
Una abraçada a tots tres
Alex
Publica un comentari a l'entrada