Entrades
Crònica al Pic de Rulhe (11/12-12-10)
En aquesta nova aventura proposada pel nostre amic Albert Arboles ens reunim a la Plaça Reial vuit alpinistes disposats a conquerir aquest pic amagat a la Arieja, el Pic de Rulhe (2783m).
En Santi, Olga, Albert, Laura, Pere, Marcos, Mariona i jo mateix ens dirigim cap a la Cerdanya, fent paradeta a Puigcerdà per prendre un bon esmorzar abans de ficar-nos cap a terres franceses, i es que havíem de carregar bé les energies per poder fer bé el nostre primer corredor de temporada.
Ja vam veure al arribar a Puigcerdà que molta de la neu caiguda setmanes abans s´havia fos, deixant la Masella amb poqueta neu, encara que feia solet i molt de fred, no sabíem que ens podíem trobar allà dalt.
Ara ja iniciem el camí cap a Aix-les-Termes, des de on uns kilòmetres mes endavant hem de trobar una pista forestal que ens porta directament a l´Etang de Laparan (1539m), on deixarem els nostres dos cotxes a peu de presa i comencem a caminar direcció al Refugi de Rulhe.
No cal dir que durant el camí vam parlar sobre temes tan importants com el meu nou flamant rellotge Lidl, maquines de fer pa del Lidl, samarretes Lidl, musica, balenes, animals salvatges, aventures amb simba.... ah¡¡¡¡....... i també de la muntanya que anàvem a fer.
Ja hi som al pàrking carregant el material a les motxilles, deixant molta ferralla, les raquetes, cordes etc.; i es que faltava molta neu, només veiem verd i moltes clapes de gel a la roca. Comencem a caminar tots plegats cap amunt, feia un dia esplèndid i fins i tot vam veure un parell de cascades de gel. Anàvem tranquilament pujant i xerrant, ja que nomes calien un parell d´hores per arribar fins al refugi, cadascú parlant de les seves coses i admirant aquest racó tan bonic del Pirineu francès.
Última pujada i arribem al refugi de Rulhe (2180m), on a més de dinar podíem veure perfectament el nostre Pic a conquerir i una increïble i meravellosa cascada de gel, molt coneguda pels amants del gel vertical. Allà al refugi ens acomodem a la zona lliure, que estava d´allò més bé. Uns quants de nosaltres anàvem a per aigua i altres agafàvem unes mantes i ens posàvem a la taula que hi ha davant del refugi, contemplant aquell magnific espectacle de muntanyes i cascades glaçades.
Com no vam petar la xerrada fins que la nit ens va enxampar, llavors vam continuar la gresca dintre del refugi on només érem nosaltres. Comencem a sopar i misteriosament apareix una ampolla de Baileys dintre de una de les nostres motxilles, deu meu¡¡¡...., com haurà arriba´t a la meva motxilla??? no ho se, però vam decidir d´aprofitar-la i beure aquell brevatge amb les nostres sopes i pastes que havíem portat.
Riures, menjar, mes riures, menjar, baileys, riure, menjar.... ah¡¡¡¡....... i també parlàvem de muntanyes. Però creieu-me, gairebé a les deu tothom era al seu llit sense fer soroll, tothom menys l´Albert, que va marxar fora a fer bivac com un campió, molt bé Albert, tu si que ets valent.
Al dia següent ens llevem d´hora, sortim a les 06:42 minuts, llestos per l´atac al cim que ens mirava des de lluny, sense parar de deixar-nos veure la seva bonica silueta retallada pel firmament estelar que ens acompanyava. Volem fer cim, ens espera, i ens fiquem per camins plens de gel i poc a poc amb molta neu. No veiem el camí ha seguir, hi han corredors i goulottes per tot arreu, així doncs pugem per on pensem que es el millor camí.
La pujada es molt forta i ens posem el grampons, obrint traça inexorablement cap al cim, les cares comencen a canviar.... esforç, fred, ràbia per vèncer aquella pendent que sembla que ens convida a pujar fort i més fort, però lo que no canvia son les cares dels nostres companys que volen que la muntanya els hi deixi veure els seus vastos dominis......si, la gent esta molt il·lusionada i estem molt feliços de fer aquesta canal tan bonica.
De sobte arribem a una collada, on no podem continuar, hem de pujar per un cantó de la canal, molt inclinada i on la neu ha deixa´t de ser dura i es torna massa tova per pujar. L´Albert m´asegura com pot i començo a escalar aquella pendent fins arribar a una merlet on faig reunió. Des de aquí comencen a resseguir la corda els nostres benvolguts companys.
Primer arriba en Pere, després la Laura, li segueix el Marcos, la Mariona, l´Albert, l´Olga i per ultim en Santi; molt bé companys, ja queda menys pel cim, però us he de dir que el camí a continuació no era gaire clar i era perillós, seguia una cresta fortament carregada de neu.
Decidim la difícil decisió d´abandonar per una canal contigua a la reunió, no ens agrada la idea, però així es la muntanya.... però, vaja, em torna´t a tenir sort¡¡¡¡¡ la canal per on baixàvem era la que portava directament a un colladet que arriba directament a la punt somital de la muntanya¡¡¡¡ Ens tornem a carregar d´energia i caaaap amuuuuuntttttttttttttttt¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ ara si que la gent pujava amb més ganes que mai, tenim el cim a molts pocs metres i per fi ARRRIBEMMMMM¡¡¡ El Pic de Rulhe ens deixa contemplar la seva majestuossitat envoltats de muntanyes carregades de neu com pastissos de Nadal, ho hem aconseguit tots plegats, FELICITATS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Ara que la muntanya ens ha deixa´t arribar tornem cap al nostre refugi, se que no us ho creureu, però arribem de dia i amb moltes ganes de parlar de la nostra fita, si, si ,si,ho hem aconseguit¡¡¡¡¡
Dinem i recollim tot, deixem un altre cop el refugi lliure, llest per nous aventurers que vulguin conquerir aquest raconet tan bonic del Pirineu francès, potser sereu vosaltres? espero que si, no us el perdeu.
Baixem encara més fins al cotxe, poc a poc, comença fer-se fosc i em de tornar a les nostres vides quotidianes, no sense haver petat l´ultima xerrada a Puigcerdà, amb una cervesa triomfal uns i un bocata els altres. Tornem, el cansanci, la son, la il·lusió del cim, el somiar amb nous camins a la muntanya... tornarem. Un altre cop a Palau Reial, ens diem adéu els uns als altres, últim petó abans de marxar, ens tornarem a veure? espero que si.
Gracies a tothom per la sortida, fins aviat.
Text: Rafael Ledesma
Fotos: Mariona, Albert i Rafa
Text: Rafael Ledesma
Fotos: Mariona, Albert i Rafa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada