Montsaliente. Foto: Ignasi Canals |
9 i 10 d' Abril 2011
Els entrepans de l' Esport de Bellcaire ens esperen el dissabte per esmorzar, i ens hi trobem tots menys en
Ramon B., que vindrà més tard directe cap al refugi.
Al migdia sóm a l' aparcament de l' entrada del Parc Nacional, preparem les motxilles i a 2/4 d' 1 veient que no arriba en Ramon, sortim amunt. Fa un dia fantàstic, el sol escalfa fort i la màniga curta s'estrena aquesta temporada. Fem el recorregut del GR cap l' Estany de Sant Maurici. En la part en que passsem per dins el bosc hi esperem més gel del que hi trobem, aquest any ha desglaçat abans i ens estalviarem alguna patinada.
Anem a un bon ritme i a 2/4 de dues ja estem dinant al costat del llac. Ens hi estarem una bona estona, i quan reemprenem el camí ho farem seguint pel costat del llac cap a la cascada, i després pujarem altre vegada cap a la pista, lliure de neu. Al poc de der-hi trobem en Valentí, el guarda, que baixa del refugi, ell aquesta nit no ens farà el sopar. En Valentí fa molt temps anys que porta el refugi, i durant molts d' anys hi va tenir de company en Willy/Guillem que ara és el guarda d' Ulldeter. Es saluden amb l' Emili, fa anys que es coneixen "... -Ja em va dir en Xavi del Blanc que hi vares estar fa poc, no pares mai ! ...".
Aviat som al pont per on desguassa l' estany de Ratera. Aquí la neu ja omple tot el cami i ens calcem les raquetes. La bellesa de Ratera és inqüestionable, miris cap on miris la visió és excepcional, els Encantats, a baix, d' amunt Sant Maurici, el Bassiero, la cascada del barranc de l' Abeller, i a d' alt la Coma de l' Abeller, i a la dreta el Montsaliente, amb records de la fotografia històrica de l' Ignasi Canals.
Anem tranquils fent fotos i arrivem al refugi d' Amitges cap a les 4 de la tarda. Alguns no es resisteixen a entrar al refugi i això farà que ja s'hi quedin, són l' Esther, l' Anna, la Marta i en Xavi S.
En Dani, en Felix, en Chus, en Feliu i l' Emili deixen les motxilles a la porta del refugi, i segueixen cap a l' estany dels Barbs, l' atravessen pel d' amunt d'un gel precari, i pugen per la forta pendent fins el coll al peu de la serra de Saboredo. Fa una tarda plàcida i el Tuc de Ratera saluda des de l' Oest.
Anem a dormir a quarts d' onze. Hi ha gent al refugi però ens sobre lloc i podem dormir espaiosos.
A les 6 ens llevem i anem preparant les coses fins a l' hora d' emorzar a 2/4 de 7. Una vegada esmorzats baixem a recollir les motxilles i sortim a fora, ens posem les raquetes, i ..."... ai que no trobo els bastons ! "
Anem ràpid seguint les traces d' ahir a la tarda i de seguida som d' alt el coll que separa els Estanys dels Barbs de la vall de Ratera. Aquí l' Esther ha de decidir. O contimnuar o baixar cap Espot. L' Anna, solidària, l' acompanyarà. Ens veiem a Espot d' aquí tres o quatre hores!
Aquí deixem que els protagonistes expliquin els aconteixements tal com varen anar, o tal com els han explicat en els correus/cròniques que han enviat al grup.
Emili:
El baixen fins a Espot on l' espera l' ambulància que el porta fins a l' hospital de Tremp.Nosaltres ja no fem cim. De tornada passarem per Tremp i en Dani ens esperarà refet. No ha estat tant greu. El tendó està bé, el dolor tant fort era perquè el grampó ha tocat el ..., no recordo el nom, en Dani ho dirà.
DANI, HO SENTO MOLTÍSSIM !!!
Dani:
" ... només vull puntualitzar, que segurament aquest accident s'hagués pogut evitar: "Si jo, t'hagués deixat mes distància de seguretat" (Hauré d'aprendre dels errors comesos) També comentar-te, que ens vam quedar a 2755m, és a dir, a 108m del cim. Quina ràbia!!!
En l' espera pel rescat passen dos grups cap al cim. Quan arriba l' helicopter un dels bombers es queda amb nosaltres, mentre baixen en Dani fins Espot. En pocs minuts torna l' helicòpter a recollir-lo. Nosaltres baixem, però en lloc de fer-ho per la vall de Ratera tal com teníem previst, l' Emili diu que la neu està molt tova i que tindríem dificultats per no enfonsar-nos al torrent allà on el pas s' entreny poc abans de l' estany de les Obagues de Ratera. Més tard l' Anna i l' Esther ens ho confirmaríen.
Tornem, doncs, pel mateix recorregut que hem fet a l' anada i baixem altre vegada fins el refugi d' Amitges. Els guardes ja han marxat i ens aturem uns moments, i alguns aprofitem per menjar quatre ganyips. Seguim baixant cap l' estany de Sant Maurici pel mateix camí que varem fer ahir en la pujada. La neu està cada cop més "pastetes". Ens treiem les raquetes a on ens les varem posar ahir, al pont de Ratera. Quan arribem a Sant Maurici fem una altre aturada per dinar, i després baixem cap el pàrking on tenim els cotxes. A Espot, abans de marxar fem el toc a "Can Juquim", l' Esther ja s'ha recuperat. Ens queda un llarg camí fins a casa.
Fotos: Marta, Ramon, Dani i Felix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada