Balcó de Pineta, Tucarroya, Astazu.

Setmana Santa 2011: Pineta, Nord del Perdut, Tucarroya, Astazu, paraules clàssiques de cada any, i una altre vegada la Nord del Perdut que es nega a alguns dels nostres. Alguns hi pujen cada vegada que ho intenten, i altres cada vegada troben mal temps, o la neu en pessimes condicions. Però aquí no es rendeix ningú, hi tornaran !

La Montse ens en fa una petita crònica acompanyada per bones fotos.

Aquesta Setmana Santa tot i la predicció de temps en contra, uns quants hem continuat amb el plan inicial d'anar cap a Pineta, naturalment la nord del Perdut no ha pogut ser, una altre vegada serà,... si l'haguéssim fet vés sigut una passada!! jejeje!!

Vam marxar amb la tranquil·litat del divendres sant cap al refugi de Pineta on vam fer nit i vam interrogar al guarda!!! ;-), Ell va animar-nos a fer-la i va comentar-.nos que ja sabia d'un parell que pujaven com nosaltres cap al refu de Tucaroya per intentar-ho!! Aquest era principal preocupació com estaria el refu de gent, per sort hi va haver lloc per tots, però no hi cabia ningú mes!!! uf uf !!

La pujada va ser durilla però la vam fer molt bé de temps!! Amb 4h 30min ja erem al Balcó (era així oi nois, corregiu-me si m'equivoco!!) i desprès d'un moment de crisi a al pujada degut a que ELCOMANDONOMEVOYAMOJAR es va mullar, vam decidir tirar endavant i al cap de poc l'aigua ja era neu!!!! Perfecte! I cap al llac i el refugi Tucaroya!!

Del refugi dir que em va encantar semblava estiguéssim al mig dels Alpls i allà dalt tant solet, vam descobrir es tracta del primer refugi dels Pirineus!!!!!! I lo millor hi havia per fer foc!!!

A l'endemà al acabar de desestimar la nord del Perdut vam decidir anar cap els Astazu i tot que el dia va començar esplandit es va tapar!!! I al arribar a la sortida del corredor Swan no teníem clar si pujar i al final en Santi va decidir arribar als 3000m i al seguir-lo vam anar tirant tirant i vam acabar fem cim!!! Per mi personalment va ser molt gratificant perquè aquest cim va ser el primer 3000 que vaig fer amb 16 anys!! Quin subidón!!! jejeje!

A la tarda al refu vam poder fins i tot prendre el solet a la repissa del refugi i després tarda de cartes, això de jugar al burro és molt perillós!!!! jejeje! Sort estàvem sols!!

I a l'endemà cap a baix! Tot super nevat!! Quines vistes!! I cap a Parzán a celebrar-ho!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Text i Fotos: Montserrat Andreu