Zermatt. Aresta sud-oest a l' Alphubel i altres delícies

L' Amadeu i en Xavi de C han estat a Zermatt des de Sant Joan i durant una setmana llarga, han aconseguit alguns èxits, que s'han fet esperar per les no molt bones condicions del temps i la neu.

Finalment i degut a diferents vicissituds el que escriu i el Xavi de Càceres marxem a Zermatt a lo "dúo dinàmico". Pallissa de cotxe habitual, hotel Tannenhoff (la millor relació qualitat preu que conec..), sopars al Walliserkänne etc., com cada any, arribem divendres 24.

Dissabte mal temps pugem al Petit Cerví a 3.800 i 5-6 hores a la cafeteria per aclimatar. Em porto per llegir un manual de mecànica de l´automòvil doncs em vull treure el carnet de camió, el Xavi avorrit com una ostra.

Diumenge cap al nou refugi del Monte Rosa, fet a l´espectacular distància en alçada de l´anterior de 80 metres (no ho entenc). Es sensacional, s´ha de veure. Baixen dos tios que desprès resulten ser un espanyol amb el seu guia espanyol. No ha pujat ni deu i ha nevat fa dos dies durant tres dies. Han fet cim i hi ha traça però l´ aresta que es de roca està plena de neu; el guia ha fet la traça de nou (no estava oberta) durant 2/3 de l´ aresta doncs no hi havia. Ens diu que està perillosa i delicada, merda¡¡¡. Ens aconsellen pujar pel corredor equipat amb cordes-maromes, que es fa servir per la baixada i que dona al Silbersattel. Jo quan vaig pujar fa sis anys vaig fer l´aresta d´anada i tornada, no conec el corredor, bé... 

Anem adormir no massa convençuts i a la 1,30 h. en aixequem, jo no he dormit RES i al Xavi 3/4 d´hora. No hi ha ni deu esmorzant i desprès baixen 4 gats que no sortiran, estem no gaire aclimatats, preocupats per la informació del guia i la ruta que suggereix no la conec apart de no haver dormit, doncs AVALL. El Xavi diu que no vol tornar a dormir, doncs vet aquí la insòlita escena de dos zumbats a les 2,30 del matí travessant el glaciar de Gorner, amb nit fosca i buscant les banderoles (sort que son fluorescents). De tornada a Zermatt a una hora inverossímil, comencem bé.

Dilluns prenem el telefèric de Klein Matterhorn (petit Cerví) i amb molta calor i mala neu fem el Breithorn i part de la mitja travessa, no és viable el Castor. Decidim dormir al refugi del telefèric a 3.800, perquè demà farà més calor però sortint de nit a les 3,30 poder la neu estigui prou dura per fer el Castor (aquesta es l´estratègia que decidim). 

Doncs no, estem a les 4 de la matinada a 3.800 a 3-4 graus, m´enfonso res més sortir, la cara del Castor amb neu tant poc assentada no la veig clara, cap AVALL segon cop. És dimarts.

Dimecres fa mal temps, fes-te fotre, PACIÈNCIA. Proposo el Alphubel per l´aresta sud-oest, quelcom més difícil que la normal per la cara sud però molt assumible i el Xavi diu d´anar al refugi malgrat el mal temps i pujar dijous però jo penso que farà calor i no molt bon dia i es millor ascendir-lo divendres que baixen les temperatures. Els aconteixements em donaran la raó i les felicitacions del Xavi per convencer-lo.

Dijous pugem al refugi Taschhörn en un dia mig-mig i caluròs. Sopem, hi ha poca gent i serem els únics en fer l´ aresta sud-oest, divendres, de moment bé. Sopem amb un guia Suís i la seva clienta, que faran la Rotgrato aresta vermella. Ja la coneixia de l´altra vegada que vaig pujar aquest cim aquell cop fent travessa desde Saas Fee, es una via bastant llarga i complicada de roca. La noia es quelcom tipus Norma Duval+Edurne Pasabàn= a la noia en qüestió, osti¡¡¡, aquesta ens aniria de perles....., per fer muntanya malpensats¡¡¡

Divendres ens aixequem a les 3, esmorzem i amb boira baixa estem fora abans de les 4. Pugem a bon ritme, parem poc o gens, tot cada cop millor, fred, neu dura, dia sensacional, bona forma, l´aresta guapíssima, la part final inclinada de 45 poder fins a 55/60 graus amb un toc d´emoció (hi ha uns anclatges a la part de dalt que li diuen el nasso, que es oberta inclinada i exposada però estan menys dos enterrats, passem i pugem en  ensemble doncs anem segurs i a tope) i el plató del cim doncs es l´únic cim de la zona amb la part somital molt ampla. Arribem els primers, llum, vent, fred,vistes, plenitud¡¡¡, passegem tot el cim i arribem a la punta contrària on veiem el refugi-vivac per pujar al Täschhorn per una aresta acollonant. 

Baixem a suggerència del Xavi per la cara sud (també evitem el tram exposatde l´aresta de pujada), vertent de Saas Fee, no em fa gràcia, purgues, allaus i seracs que amenacen caure, em recorda la baixada aquest hivern del Tristaina pel mig de la pala sud, salvant les distàncies, però anem ràpid i arribem de tornada al coll o Alphubel Joch. Hem pujat els 1.500 metres de desnivell molt bé en unes cinc hores i ara toca baixar 2.000 i pico fins al cotxe. Baixada collonuda,contents... Quan arribem al cotxe pensem que tota la mala ratxa queda sobradament compensada amb aquesta ascensió.

Dissabte; cansats però amb la moral a tope, s´ha d´aprofitar el darrer dia. Fa fred, bones condicions. Jo decideixo anar al Castor, potser per tossuderia i és la sisena vegada que el pujo i també la més ràpida. El Xavi opta per anar a la vall de Zmutt des de Zermatt, que dona nom al´aresta de Zmutt, més difícil que la de Hörnli o normal i que la de Lyon o normal italiana. Arriba al circ de la dent Blanche i al refugi Schonbielhütte, zona sense ningú i molt abandonada però magnífica(precisament és doncs on s´ha d´anar). No la conec però vaig veure aquest sector des de el cim de l´Obergabelhorn l´any passat. Es menja una caminada més feixuga que la meva i torna encantat. 

Diumenge tornada. Així doncs un començament frustrant per les circumstàncies i un final perfecte i satisfactori, bé jo crec que això resumeix el que és la muntanya i que cal viure de tot per entendre-la i saber-la afrontar, hem après i hem gaudit. Gràcies per la teva companyia i paciència Xavi. 

Salut companys.

Text: Amadeu

Fotos: Xavi de C.