Confitura de Muntanya. Alpinisme CEC

PETITA CRONICA FRARES I ECOS

                                                                 02/03/2013

Dissabte 2 de març, a dos quarts de set a palau reial recullo el

Sr. Serrallonga, café extremadament ràpid al hotel del Bruc i a les 8h20

ja estem repartint material a can Massana, tot fora de la motxila,

treiem coses, i ho fiquem de nou tot a dins, en un intent de reduir

pes. Deixem el burilador (fet que gairebé lamentem).

Compartim camí fins el refugi amb el company Benjamí del GES, a qui hem trobat

de casualitat a can massana, ens despedim desijtjant-nos un bon dia,

ell va a fer amb un amic el descens del Torrent del Lloro.

Seguim cap a Coll de Porc per,

desviar-nos cap al nord, superant les cordes fixes que remunten el

torrent (encara nevat) i situar-nos al peu del Frare Gros, som a la

"mà de deu", es a dir, la zona coneguda com "els dits".

En aquesta zona les arestes Brucs son asolellades, llargues i

exposades, les arestes nord son curtes i fàcils, pero les trobem

nevades.

Comencem fent diferents agulles, destacant l'Agulla Fàcil i la

Cristobalita Inferior, en poc més de una hora hem assolit 5 agulles

diferents, no escalem, grimpem.

La temperatura es va recuperant quan comencem la davallada vertiginosa

pel cami equipat de coll de Porc, passegem fins a coll del Miracle i

comencem a pujar cap al Pas de l'Esfinx i la zona d'Ecos, rapidament

detecto quelcom que no em quadra, ja som gairebé a Pas de l'Esfinx i no

hem trobat cap corda fixa en els passos més exposats.....alguna "anima

caritativa" ha desequipat el Itinerari del Pas de l'Esfinx, gràcies,

he passat per aquí més de 15 vegades, i sempre hi havía les cordes o

cables fixes, ara no. Sort que està sec.

Un cop a Pas de l'Esfinx, en Serrallonga, incansable, s'anima a pujar

la roca 226

que es una rampa suau i nevadeta, li faig alguna foto i quan retorna

decidim anar

a fer la Brucs de la Roca del Salt de la Nina, per rematar el matí,

60m fàcils, obviament "a pél" doncs no es divisa cap assegurança ni res

que se li asembli en tota la aresta.

Anem pujant l'aresta i començo a tenir por de no trobar res per

rapelar un cop siguem a dalt  (i el burilador al cotxe!!!, tipic), el

terreny es fàcil, la roca segura, pero la timba es la que es, es a

dir, 40m de caiguda lliure com a minim a banda i banda, i l'aresta es estreta...

Només quan en Serrallonga em diu, ja arribant al cim, "aqui hi ha una

reunió!" respiro tranquil, podrem rapelar. Fotos de rigor, el Pirineu

està magnific, ens donem la mà, una mica d'aigua i cap avall.

Amb aquesta aresta donem per acabada l'excursió, ens plantem rapid a

coll de Porc i, pel nord, encara més ràpid al GR i a Can Massana.

Fantàstica matinal.

Damià Pérez