Un mal exemple: Manifest en contra del cobrament dels rescats d'esportistes en el medi natural

El passat 16 d' Octubre la FEEC i 18 entitats més signaven aquest Manifest en contra del cobrament dels rescats d'esportistes en el medi natural

Deixant de banda la millorable redacció del Manifest, i el mal gust d'anomenar-hi pel seu nom un conseller de la Generalitat (això no es fa mai en un manifest que fa referència a un decret del Govern del 2005, i que va ser dissenyat en part per governs anteriors ), aquest manifest és un exemple de com fa les coses el nou equip dirigent de la FEEC.

El manifest no va ser consensuat amb totes les entitats excursionistes afiliades a la FEEC, i la majoria varen ser convidades a afegir-s'hi quan ja estava redactat i sense possibilitat de fer-hi la més mínima esmena. Per això no s'hi han adherit alguns del principals centres excursionistes del país entre ells el CEC.

Alguns arguments són una mica ridículs, com la referència a la Guàrdia Civil i el que es fa en altres comunitats autònomes, perquè si tenim autogovern és per exercir-ho. Les lleis i normatives que generin els nostres governs poden ser aplaudides o criticades per elles mateixes però no subordinades a el que fan altres institucions de l' estat.

Hi manquen arguments de pes, com els que va publicar a l' Avui el nostre company Manuel Castellet (i que afegim més avall), o molts altres que s'han publicat en molts llocs de debat.

I per acabar-ho d' espatllar, el manifest sembla una defensa gremialista dels esportistes federats que fan activitat en el medi natural, però no es llegeix per enlloc la defensa dels drets dels milers d' excursionistes i muntanyencs que cada cap de setmana surten a la muntanya i són socis de les entitas excursionistes del país sense estar federats, i molt menys dels que no són socis de cap entitat.

Segurament per això hi ha poques adhesions al manifest. En fi, tot plegat una mica penós.

Estem en contra del pagament dels rescats per part de tot el col·lectiu excursionista, federats o no, perquè paguem els nostres impostos com qualsevol altre ciutadà que té dret a ser rescatat en qualsevol situació, i en qualsevol lloc del país.

Emili Rissech.

...

Podeu llegir aquí els arguments del nostre company Manuel Castellet

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Divendres, 30 d'octubre del 2009

Rescats de muntanya

Per què cada cap de setmana la sanitat pública catalana atén gratuïtament centenars de casos de coma etílic o de consum de drogues? I per què la mateixa administració atendrà, però en aquest cas cobrant, aquells rescats de muntanya en els quals ella mateixa consideri que hi ha indicis d'imprudència? ¿És que els joves (i no tan joves) que setmana rere setmana beuen en excés, fumen, esnifen o es punxen, ho fan amb una actitud prudent i responsable?
Més encara: ¿per què l'administració pot dictaminar que l'actuació d'un alpinista o d'un parapentista o d'un barranquista ha estat imprudent, mentre que és necessària la intervenció d'un jutge per declarar homicidi involuntari (o el que sigui) la mort d'algú atropellat per un conductor que ha donat positiu en el control d'alcoholèmia?
Els esports de muntanya, a vegades, no sempre, comporten riscos, però també comporten valors: preparació, treball, esforç, ambició, solidaritat amb els companys i, sovint, coneixement i estimació de la natura. Potser a Catalunya ens aniria millor si el nostre govern estimulés les activitats dels joves a la natura (amb risc i sense) i no protegís tant els que conscientment malmeten la seva salut.

Manuel Castellet