Confitura de Muntanya. Alpinisme CEC: Canal al Bony d' Envalira

Quan la majoria dels mortals estem treballant, i aguantant el país, una colla de galifardeus (carinyosament !) s' agfen el dimecres per anar a fer una canal al Bony d' Envalira. Alguns varen fer nit, el dimarts, a la nostra seu d' Andorra, on van coincidir amb la Dolors i l' Adrià que anàven fer el Montmalús amb raquetes (ella) i esquí (ell). Ens ho explica en Nor.

Per votació popular jo vaig quedar d'encarregat de fer la crònica del Bony d'Envalira el dia 29. Aquí va:

Diumenge 26 de desembre. Albert llença una crida per fer una canal el dimecres. Només dimecres, ni dimarts ni dijous.

Serà el poder de convocatòria de l'Albert, o les ganes que tenim tots de fer canals (especialment jo doncs NY és essencialment PLA) però el cas és que ràpidament s'apunten uns quants.

Gent ociosa, a l'atur, de vacances... I aquest nombre va creixent fins que ens trobem un grupet de 7 magnífics disposat a gaudir d'un bon dia d'alpinisme.

Albert, Amadeu, Oriol, Patricia, Xavi, Laura i Nor (el que escriu).

Ens trobem tots al parking de Grau Roig i després de les xerrades de rigor mentre ens equipem, tirem amunt. Alguns no hem coincidit en uns quants mesos!!

El païsatge és blanc, però es veu molt marró a tot arreu. Prenc nota que el meu dia d'esquí de pistes o serà aquí, dia que he hagut de moure un dia endavant per no perdre'm el plan alpinístic.

Diuen allò de “sigues tu mateix” i coses per l'estil, però el ser humà es deixa influenciar ben fàcilment i canvia d'opinió especialment a favor de la majoria en un grup. I tot això per què?? doncs per explicar que els que portaven raquetes al cotxe van decidir voluntàriament seguir el corrent majoritari i deixar-les al cotxe.

Mala decisió com podran comprovar només sortir de pistes a l'aproximació. Jo com que les tinc a NY, per variar, doncs m'he estalviat els dubtes existencials de si raquetes sí o raquetes no ;-)

Un cop superada la primera pala decidim anar cap al Bony d'Envalira, que és el que té millor pinta.

Enfonçant-nos a la neu tova, sense raquetes juas juas...

L'ascensió no mereix masses comentaris, una ascensió de corredor senzill com qualsevol altra. Ens trobem dos ressalts. El primer era un mix de gel i roca. La neu no sobra i els resalts es queden pelats després de passar una colla tan nombrosa. Es tira corda perquè l'últim passi el primer ressalt perquè ja no queda neu on clavar el piolo.

Mentrestant els de davant estan superant el segon ressalt, més imponent perquè és roca pura i és més llarg, però els tres primers no necessiten corda.

La resta passem amb corda, sorprenent-nos una mica de la valentia dels primers. I després ja un tramet ben sec però que es va tombant i sortim per la canal.

Celebracions de rigor, comentaris sobre si trucar per compartir la nostra alegria amb alguns dels companys que estan treballant per fer pujar el país i que les seves contribucions permetin que els aturats tinguin una vida digne, fent alpinisme sempre que els hi ve en gana :-P

Emili, tenies bastants números de ser trucat...suposo que pels comentaris freqüents respecte a qui aixeca el país i similars. Però vam pensar que era una crueltat!!! som gent assenyada, oi??

D'aquí ja vam fer cim del Bony, fotos de rigor de cim que mai falten.

I després a patir la baixada per la cara sud sense raquetes. Em sembla que vam gastar més energia per baixar que per pujar, perquè la neu fonda ens va fer patir de valent en les continues caigudes i enfonsades.