Refugi J.M. Blanc. Canals de la Font del Llop

Canals de las Font del Llop. Canal Central.

La sortida col·lectiva de Febrer la varem organitzar pensant en fer diferents activitats des de el refugi del CEC, J.M. Blanc. Les activitats proposades eren les canals de la Font del Llop, canal al Mainera, cresta del Peguera des del coll de Monastero, ascensions amb esquís o raquetes als pics de Monastero, de Saburó, Sudorn, ... Varem posar el límit en 25, però com que som generosos, en aquesta sortida col·lectiva s'hi van apuntar 29 membres del grup, encara que un parell de dies abans la Cristina G., i en Felix van avisar que eren baixa. Al final, 27.



L' equip de dissabte matí



El divendres, 25 de febrer, a la nit, es mouen uns quants cotxes cap el càmping La Presalla d' Esterri, on teníem reserva per un dels refugis, encara que al final ens varem repartir 12 en dos bungalows. La Dolors G arriba aviat, i cap a les 9 arriben en Marcos G., i la Maria Josep P., després successivament, en Xavi dC, la Bibiana M., la Raquel M, en Xavi G., en Xavi S, en Jordi B., en Pere G., tots des de Barcelona, i l' Emili R. directe des de Girona per la ruta Toses-la Seu-Port del Cantó.

Ens repartim els llocs i fem el sopar dadasqcú al seu bungalow, després ens reunim tots per fer el sobretaula, amb una mica de vici inclòs, i cap quarts de 12 de la nit arriba l' Eduardo V. que ve des de l' Hospitalet de l' Infant. Fins a la vora les 12 de la nit no anem a dormir.



A 3/4 de 6 del matí ens llevem i esmorzem. Sortim poc després d' 1/4 de 7, i pugem cap Espot. Com que som com criatures juguem a cuita amagar, ens perdem, uns a l' aparcament de l'entrada del poble altres a l' aparcament de la sortida, finalment tots junts deixem el cotxe a l' aparcament que hi ha després de la central elèctrica a on comença la carretera que puja cap el Parc.

Carreguem les motxilles i baixem uns metres fins a la carretera que puja cap a l' estació d'esquí, seguim uns quatre cents metres fins a l' entrada d' una pista a la nostra dreta,on comença el camí que ens portarà al refugi. Primer és una pista ampla, a la nostra esquerra veiem un torrent glaçat que fa que en Jordi B. comenci a somniar, però en aquest moment l' escalada en glaç no es el nostre objectiu. La pista es converteix en corriol i puja força dret. El grup es va allargassant, entrem en terreny nevat i a estones amb importants blocs de gel que ens obliga a enfilar-nos pel marge del bosc. No fem cap aturada conjunta, cadascú fa la seva aturada per treure roba quant el sol ens atrapa, i reiniciem la marxa per atrapar als que ens han passat.

Quan arribem a la petita presa de l'estany de Lladres fem el reagrupament general. Aquí trobem la pista que ve des de l' aparcament de prat de Pierró, a l'entrada del parc. Seguim la pista i veiem les primeres canals que pugen a la nostra esquerra a tocar del pic Carbonero. Al cap de pocs minuts som a l'alçada dels estanys de Trescuro, en una explanada al costat de la pista, i tenim una bona visió de les canals de la Font del Llop. L' objectiu d' alguns és precisament la canal central. És una canal ben definida d' uns 300m, però la temporada de neu d' aquest any no ha estat massa bona pels nostres interessos. Els tres ressalts estan sense neu, i ningú de nosaltres coneix la canal, no sabem quina dificultat trobarem amb poca neu. Després de un breu debat ens dividim en dos grups. El primer grup format per la Raquel, la Bibi, la Maria Josep,en Marcos, en Xavi C, en Xavi S., i l' Eduardo reculen uns metres per anar cap una canal que hem vist abans i quedem que donaran la volta, per darrera fins a la Pala de Sudorn, i vindran el refugi o pel coll que hi ha abans del Pic de Sudorn o pel coll de Muntanyó. La resta, la Dolors. en Jordi, en Pere i l' Emili, seguim per la pista cap el refugi amb l' intenció de tenir informació sobre la dificultat de la canal central ,en la situació actual de poca neu.

Anem seguint la pista fins a la zona de Pletiu de Romes on retallem la traçada de la pista, però no és la millor decisió del dia, en el recorregut passem per damunt del torrent, i la neu abundant però poc consistent, ens te preparat el parany, alguns en enfonsem fins a l' aixella, literalment.

En arribar al refugi, en Xavi, el guarda, ens espera a fora i mentre deixem quatre coses comentem el tema de la canal, diu que és assequible. Mengem quatre caixalades, i dubtem què fer. Si tornem a la canal no tindrem temps de fer-la i donar tota la volta per darrera.

Finalment decidim que anem a una canal que es veu a l' ultim tram de les canals de la font del llop abans del coll que les separa del pic de Sudorn, un pic sense nom als mapes que està al nord del Sudorn. Des de el refugi anem a l' estany Negre i pugem a en direcció nord i en una petita travessa ja som al peu de la canal. Pugem fins a tocar del primer ressalt de roca però no seguim. El que veiem tot és roca, no és el que ens esperàvem i caldria molta feina i material per seguir amunt.

La tarda s'ha anat tapant no queda més de dues hores de llum, i a l' Emili li preocupa el grup que al matí ha pujat per la primera canal, aquesta hora ja haurien de començar a treure el nas per algun coll. Mentre la Dolors ,en Jordi i en Pere van a un pared equipada que em trobat de camí a fer alguna pràctica, l' Emili puja els 350m que ens separen del coll que hi ha al nord del Sudorn i des de on es veu tota la Pala de Sudorn i els estanyets del Clot de la Bassa, i les instal·lacions de les pistes d'¡ esquí més enllà. Però no es veu a ningú, ni cap traça. Per aquest coll no baixaran i tampoc pel coll de Muntanyó.

Els que han sortit el dissabte al matín de Barcelona, han anat arribant al refugi, i han aprofitat per acostar-se fins algun estany, són la Cristina V., l' Ana M. la Marionaen Gerardo, l' Enrique B., en Xavi O. en José P.,en Marc C., i en Tono.

Mentre fem plans per demà al voltant d' una taula amb algun mapa i unes quantes cerveses ens preocupa no tenir notícies dels nostres companys.En Marcos i la Maria Josep ja fa estona que són al refugi, aquest matí han donat mitja volta abans d'entrar a la canal. Al cap d'una estona una trucada al refugi dels nostres amics ens posa al dia del que ha passat. Ja han tingut dificultats per fer l' aproximació a l'entrada de la canal. Per arribar a la canal han tingut moltes dificultats, i després els ha portat molt de temps arribar tots fins a dalt. Una vegada tots junts, han vist que necessitaven molt de temps per baixar fins a la coma dels estanyets, fer tota la volta fins al coll de Muntanyó i arribar al refugi, per això han decidit anar cap a l'estació d'esquí. Ara són a Espot i aniran a passar la nit al càmping la Pressalla on varem dormir ahir. Els trobarem a faltar.

I els que encara no han arribat, la Laura, l' Ivan, en Juan Antonio,... aquests sempre van tard ! Arribaran quan ja som a taula.Finalment ens criden per sopar, no sense abans haver hagut de fer el recompte set o vuit vegades per saber quants som finalment. Impresionant olla aranesa / escudella barrejada, i després mandonguilles. La sobretaula la fem allargar amb alguna esquisidesa(galetes i xocolata,i espirituós)

Ens han de cridar l' atenció a l' hora d' anar a dormir, som molts i benavinguts, tot un perill pel silenci.

A l' hora d' esmorzar hi han lluites per les torrades una mena de túnel torrador fa que desapareguin les torrades que entren per un costat i sembla que no surtin per l'altre, Està tot tapat ha nevat una mica a la nit i el vent encara porta alguna volva. Alguna proposta d' anar cap al Mainera però es massa lluny pel temps que fa, tampoc hi ha consens per anar al Monastero o al Saburó. No farem res. Darrerament no tenim massa sort amb el temps. Decidim que baixem cap Espot. Seguirem el mateix camí per on varem pujar ahir. Tots excepte l' Ivan que en arribar a l' estany dels Lladres seguix la pista cap a camp de Pierró, però poc després de la canalització que baixa de la central de lladres cap a la central de Sant Maurici(Espot) decideix baixar directament sense seguir la pista, i ... embolica que fa fort!

Finalment surt a la carretera no sense patir unes quantes dificultats. Els altres seguim el camí per vam pujar ahir, més o menys paral·lel al riu de Peguera.

Arribarem aviat a Espot, passarem per "Can Juquim" per retrobar-nos, i encara alguns ens aturarem a la Baronia de Sant Oïsme, primer per parar el sol que tant hem trobat a faltar, prenen una cervesa mentre esperem a la resta, per dinar després.

Ens queda a tots una sensació pobre, no hem fet les activitats que volíem, i aquest hivern ja en portem unes quantes, però hem estat junts una bona colla, i ha servit per reforçar l' equip. El futur només pot ser millor.

Fotos: Cristina Virgili, Enrique Bolón, i arxiu grup