Aquest estiu, aprofitant que el CEC feia el Campament de Vacances a Val Ferret (Suïssa) hem intentat fer el nostre Campament d' Apinisme al mateix lloc, per compartir activitats i instal·lacions, però hem constatat que el tipus d'activitat que fem el Grup d' Alpinisme del CEC, no coincideix amb el tipus d' organització del Campament de Vacances del CEC. El fet de que la nostra activitat estigui condicionada a passar moltes nits en els diferents refugis en cada una de les ascensions, no ens permet aprofitar l' excel·lent servei de menjador, i tota l' estructura que munten els companys de la Secció de Càmping del CEC, a qui, des de aquí, volem felicitar per la magnífica organització i la qualitat del servei. Tampoc hem pogut compartir activitats perquè nosaltres ja les portavem molt definides i organitzades, i el fet de que hi hem estat la meitat de dies que la resta de participants en el Campament de Vacances, no permetia gaires combinacions. Però ha estat una bona experiència.
Diferents membres del grup han estat el Juny, el Juliol i l' Agost, fent molta activitat als Alps. Al Mont Blanc (2 grups), al Rimpfischhorn, al tour del Cerví, al Breithorn, al Polux, al Castor, al Monte Rosa, a les Dolomites, ... Però tal com varem acordar, a la primera setmana d' Agost, tot i alguna baixa d' última hora, ens hem trobat una bona colla, una vintena llarga de nosaltres, al Càmping des Glaciers, a La Fouly, a la Val Ferret de Suïssa.
Alguns hi varen arribar el dijous 30 de Juliol, altres el divendres 31, i el dissabte 1 d' Agost ja hi érem tots. Les tendes es varen anar instal·lant al voltant d'una gran tenda menjador/sala de reunions que va ser molt útil els dies de pluja.
Al càmping hi havia el Campament de Vacances del CEC perfectament instal·lat amb la seva cuina i l' immens menjador per més de dues centes persones. Alguns de nosaltres hi vàrem fer els àpats.
Teníem només una setmana i havíem fet un programa d'activitats que per culpa del mal temps varem haver d' anar acomodant a les noves circumstàncies. Dos dies seguits de pluja varen fer retardar la sortida dels grups cap a les ascensions. Es va fer un intent al Mont Dolent (3.823m), que no va reeixir per les males condicions de la glacera.
Un altre colla va anar cap el refugi de Valsorey, i dividits en 2 grups varem atacar el Grand Combin (4.314m) el 5 d'agost. Els que varen fer l'ascens per l' aresta oest (Amadeu i Òscar) des de el col de Mentin (3.611m), varen fer cim. En canvi la resta, que des de el col de Mentin varem baixar cap el glaciar de Corbassière i pujar per la cara nord-oest, entre el retràs originat per ser un grup nombrós, i l' exigència de fer una pala de neu glaçada de gairebé 600m, va fer que abandonéssim, amb bon criteri d' en Joan Ramon, tal com havíem decidit si en una hora determinada no érem al cim, ja que els dies anteriors la boira s'havia posat al cim a partir de migdia i això es convertia en una situació perillosa. Després va resultar que va fer un dia esplèndid.
Durant aquests dies alguns varen pujar fins als llacs de Fenêtre, amb unes vistes espectaculars sobre les Grandes Jorasses i el Montblanc. Hi va haver temps per caminades tranquiles cap el coll de Ferret.
Uns altres varen anar cap els refugi d' Orny i Trient, i mentre uns feien practiques al Plateau de Trient, altres (Alex Christelle, Ignacio i Montse) varen anar cap a l' Aiguille de Tour.
En Jordi després va portar un grup a la Petite Aiguille Verte, on per fi es va consolidar la desitjada cordada Gurri-Perapoch.
La Patricia, en Norbert i l' Òscar varen fer una meritòria escalada a l' agulla nord de les Clochers des Planereuses, a prop del refugi de Saleina.
També hi va haver temps pel relax, per fer pràctiques al rocòdrom del càmping, per fer una cervesa al Col du Grand Sant Bernard, comprar regals inútils, gaudir de paisatges impressionants, o entrenar per properes curses somiades.
Hem de reconèixer però que varem cometre l' error de voler fer un programa massa organitzat, amb grups massa nombrosos i poc homogenis. Això ens ha de servir d' experiència per l' any que ve. El Campament d' Alpinisme serveix per estar tots junts al mateix lloc, compartir les instal·lacions, aconseguir millor preu en els càmpings, apartaments i refugis, i compartir el plat i la festa, però els programes d'ascensions i les cordades, s'han de fer en petits grups que es coneguin bé, que tinguin similar nivell, que acostumin a fer activitats similars, i sense la dictadura d'un programa prefixat massa rígid.
Després sempre es poden fer les combinacions que calguin depenent de l'estat físic, i de l' humor que estigui cadascú.
Hi posarem més esforços. Només queda donar les gràcies a tothom per la bona voluntat, l'esforç pel bon funcionament d'un grup nombrós, i pels bons moments passats.
Ja estem treballant en el Campament d' Alpinisme 2010.
Text: Emili Rissech.
Fotos: Núria P., Mariona, Dolors, Òscar, Joan Ramon, Amadeu, Emili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada