A propòsit de l' ambició

En una agulla sense nom prop del camí nou de Sant Jeroni, a Montserrat, de vegades hi ha un vell escalador que reposa assegut amb un gran bloc de dibuix i els llapis de colors apilonats als seus peus, esperant que el paisatge s'hi posi bé per ser dibuixat. Un dia Zot va seure al seu costat i va compartir amb ell el pa i formatge. Varen tastar el silenci i li trobaren bon gust. Després el vell escalador li va regalar aquest conte.

Una vegada hi havia, fa molt de temps, a l’antiga Xina, un eremita una mica màgic, que va rebre la visita d’un amic de la joventut que es deia Siang-Ju.

El sant monjo vivia des de feia molts anys al cor de la muntanya profunda, i per això acollí el seu amic amb alegria i efusió. Li oferí sopar i jaç per aquella nit. L’endemà li va dir:-Siang-Ju, en record dels nostres anys de joventut, vull fer-te un present. I apuntant amb el dit una pedra bastant grossa, la transformà en un bloc d’or pur.

En comptes d’alegrar-se, el seu amic feia un posat sorrut.

Ni tan sols li donà les gràcies:

-Monjo Wei -va dir-, he fet una llarga ruta per venir-te a veure al cor de la muntanya profunda. Per què m’hauria d’acontentar amb un petit bloc d’or pur?L’eremita, desitjós de fer content el seu amic de joventut, apuntà amb el dit una roca enorme, i la transformà en un bloc d’or pur.

-Espero que estiguis satisfet –va dir, rient-, i que el teu ase pugui transportar-la!

Però Siang-Ju no somreia pas; continuava amb el seu posat eixut.

-Què desitges doncs? –li preguntà el monjo.

Llavors Siang-Ju, el seu amic de joventut, va treure el gran ganivet que duia al cinyell.-El que jo vull –va dir-, és el dit.

"Les plus beaux contes zen" Henri Brunel. Éditions Calman-Lévy,1999
"Els millors contes zen" Edicions La Campana, 2004. En una traducció de Ramon Folch i Camarasa.