Montmalús, Circ de Colells, i Pic de la Portella.

30 de Gener 2011

Vista la neu caiguda els darrers dies, es va decidir que fer corredors no era una bona idea i es va canviar pel Pic de Montmalús (2.782m) a Andorra versió raquetes i versió esquís.

En Rafa i l’Ivan van arribar a Andorra el divendres a la nit i el dissabte es van dedicar a “inspeccionar el terreny” per veure quines possibilitats d’activitats teníem. En Xavi Serrallonga i l’Anna van arribar dissabte al vespre des de Barcelona i una mica després, el Xavi Càceres i jo (la Raquel) arribem des de la Cerdanya després d’un intent fallit de fer el Puigmal d’Err des de França (i van 2).

Varem passar la nit de dissabte al local del CEC a Andorra (és a dir, a Ca l’Amadeu) i després de sortir a les 7:30 i, abans d’arribar a les pistes d’esquí de Grau Roig, ens aturem a prendre uns cafès.

Ens posem en marxa cap a dos quarts de nou del matí: L’Anna, el Xavier Serrallonga, el Xavi Cáceres i jo (Raquel) amb raquetes i l’Ivan i el Rafa armats amb els esquís. Després de deixar la pista i els remuntadors comencem a seguir unes traces d’esquiadors que enfilen cap al Montmalús i que ens fan la vida una mica més fàcil. Al cap del “pelotón”, els incombustibles Anna i Xavier S. que semblava que haguessin esmorzat benzina enlloc de pa, després el Rafa i jo i per últim, l’Ivan i el Xavi que estaven de xerrera i de fotos.

Una vegada arribem al coll de Montmalús (2.709m) ja ens creuem amb un grup d’esquiadors que també volien pujar al Pic. L’ascensió al pic era fàcil però amb algun punt complicat per a les raquetes, malgrat això, decidim no treure’ns-les i seguir. Arribem al cim els quatre raquetistes (quines vistes tan fantàstiques!) i piquem alguna cosa esperant als dos esquiadors de darrera.

Foto de cim de rigor (amb l’Ivan a punt de carregar-se la fita) i els raquetistes ens separem dels esquiadors que pretenen llançar-se muntanya avall sense miraments (“fins després!!”). De tornada al coll el Xavi C i jo decidim canviar raquetes per grampons ja que algun esquiador ha fet caure les traces muntanya avall i hi ha punts complicats per passar; els dos incombustibles, és clar, segueixen amb elles. En aquest punt no parem de creuar-nos amb gent que puja cap al Montmalús, sembla que tothom s’hagi posat d’acord per fer el mateix cim el mateix dia.

Els quatre genets de la raqueta ens disposem a completar el Circ de Colells seguint el consell de l’Amadeu. Passem el coll de Montmalús i el creuem en direcció est per una pendent suau i ascendent; encara no tenim massa clar si podrem completar la volta al circ ja que la cresta que es veu al fons sembla molt complicada.

Després d’una horeta de carenejar i pujar i baixar, arriba l’hora de la veritat: hem de decidir si seguim avançant o bé retrocedim i tornem pel coll de Montmalús. Els “Xavis” ho tenen força més clar que l’Anna i jo, que ens mostrem una mica reticents, però amb allò de “ens apropem una mica més i ho valorem”, ja hem baixat una pendent rocosa (amb canvi de raquetes a grampons inclòs) i ens trobem a peu de cresta. En aquest punt decidim que la millor opció és flanquejar per l’esquerra de la cresta per una pendent de neu força pronunciada però factible, i anem avançant de costat i de cara a la pendent fins a un primer collet.

Després de superar el collet ens adonem que ara la única opció és flanquejar per la dreta i, amb molt de compte, ho fem: hi ha també una forta pendent i el flanqueig és llarg. Mica a mica, gramponada a gramponada i pioletada a pioletada ..... arribem a “zona segura” i, per la nostra alegria, veiem que hi ha traces de pujada (ergo el tros que ens queda serà fàcil!). Com que en Xavier Serrallonga no en té mai prou de canya, li fem cas i fem el cim del Pic de la Portella de Joan Antoni (2.777m) - que acabàvem de flanquejar per baix - tot seguint les traces que ens acabem de trobar, és a dir, per una via fàcil.

Segona foto de cim de rigor i cap a baix falta gent!! La baixada és senzilla i s’inicia amb una zona més rocosa per anar-se suavitzant i convertint en un llom de neu infinit en direcció a les pistes d’esquí. La mandra, la tossuderia i el “ja quasi hem arribat” fan que no ens tornem a canviar els grampons per les raquetes convertint l’últim tram de baixada en un autèntic martiri. Per sort, acaba guanyant el seny i, després d’una hora d’enfonsar-nos fins la cintura, ens posem les beneïdes raquetes i ens sentim d’allò més alleugerits i veloços amb elles......... finalment acabem “enganxant” les pistes d’esquí amb una veu de fons que per megafonia i en tots els idiomes recorda als esquiadors que les pistes tanquen al cap d’una hora........... i ja en portem unes 7 de camí.....

Pàrquing – cotxe - trucada al Rafa (que ja és de camí a Barna amb l’Ivan) - cues a Andorra i entrepà a la Seu en companyia de l’Amadeu que té ganes de saludar-nos, recuperar les claus i quedar per un altre dia (si Santa Meteo ens és favorable, és clar). Jo m’he intentat fixar en el que menjava l’Anna per veure si descobria amb què es dopa però hauré de seguir investigant perquè l’amanida i l’entrepà no m’han semblat gaire sospitosos.........

Bé, en resum, un dia esplèndid, una volta esplèndida i uns companys encara més esplèndids.

 

Text: Raquel Millán

Fotos: Xavi de Càceres