Allau al Montmalús

L'experiència de viure una allau, és definitiva. Mai es pot oblidar, i marca el futur de qualsevol muntanyenc. Per sort l' Amadeu i en Feliu ho poden explicar.

26-12-10

Bona nit companys; avui m´hagués agradat fer crònica d´una canal que hi ha en la serralada a l´esquerra de la pala del Montmalús. Enlloc d´això he de dir que jo i el company amb que anava (en Feliu) ens hem vist arrossegats més de cent metres per un allau de placa d´uns quinze metres d´amplada.

El tema es que decidim provar una canal a la vora esquerra del Montmalús, miro el risc d´allaus i es entre I i II, fa molt vent, la part superior es veu ventada i pensem que la neu estarà dura en la part mitja, en fi....

Pugem com si anéssim a Montmalús i en un moment determinat virem a l´esquerra per flanquejar per entrar a la canal. Per sorpresa meva hi ha una traça d´esquí (cap aquesta banda normalment no hi va ningú), i enlloc

de flanquejar a través d´unes roques (itinerari que si no hi hagués hagut traça haguéssim escollit) optem per seguir la traça (no era antiga, poder el dia anterior), que està dura, i no sembla haver problema.

No se sent soroll de buit, el típic nyec, nyec quan xafes (recordo aquest soroll indicat per l´Emili en un moment de la baixada per la cara nord de l' Estanyó), i la veritat avanço tranquil.

De sobte, en una amplada de 10 a 15 metres tot va cap avall, sento un Collons !!!, del Feliu i desprès em veig bracejant a la neu; em mantinc en superfície i veig unes roques més avall, em dona tems de creure que ens pararan i em posiciono boca amunt aixecant les cames, volo per sobre i al caure quedo aturat, em passa quelcom de neu per sobre, en trago una mica i m´aixeco; s´ha acabat, em quedo parat, estorat, sorprès i acollonit; al mateix temps crido preocupat el nom del company, Feliu !!!, Feliu !!!, em respon, respiro està un pel més abaix; l´hi ha passat com a mi i ha volat per sobre dels rocs però s´ha fet mal en un genoll i bastants raspadures, per contra jo estic bastant intacte.

Perdo per enterrament els dos bastons, ell en perd un, i l´altre se li trenca. Vaig a veure´l i pot caminar, desprès veurem que els cops no tenen conseqüències.

Desprès d´això evidentment cap avall, baixem pensatius, silenciosos, desprès comentem la jugada, hem sigut imprudents???, hòsti però si la neu era dura, hi havia traça, la previsió  d´allaus era baixa; si però era un flanqueig delicat, havíem de passar per la roca, passant de la traça....

En fi, una experiència colpidora però podem donar gràcies i aprendre, no ens podem refiar mai, mai, malgrat hi hagi elements que convidin a pensar el contrari. Sort de que hem aconseguit romandre en superfície, hem "nadat", i ens han aturat uns rocs, que per contra no ens hal malmès excessivament.

Bé, no vull donar-li més voltes, endavant com sempre però amb més prudència si cap, avui la muntanya ens ha donat una lliçó, ens ha deixat sortir, i ens ha dit que no val a refiar-se.

Confio que mai us trobeu en una situació d´aquest tipus.

Salut !!!

Text: Amadeu