Peña Telera. Corredor Maria José Aller.

Peña Telera

27 de Gener 2011
Bona nit companys; adjunto fotos i crònica de l´ascensió al Peña Telera pel corredor Maria José i baixada pel corredor de la Y.

Ahir dimecres havent dinat, 15 h. Sona el móbil, l´Alaín de Torla: "- Oye, con Assier, un colega vasco, vamos al Telera por el corredor María José Aller, las condiciones son cojonudas y la previsión ideal, bastante frío... , tienes que venir, si o si, esta misma tarde a Torla, como quien dice por cojones."

Ostres, ja hi som, sobre la marxa, a pèl, donant excuses a la dona, aplaçant tots els compromisos de feina per divendres etc. etc. Surto a les 16 h., arribo a Torla una mica abans de les vuit. El poble mort, ningú al carrer, molta rasca, tot tancat, dormo en un alberg (l´únic obert) i menjo un entrepà per sopar en l´únic bar obert.

Quedem a la plaça del poble amb els companys Alaín i Assier a les 4 de la matinada; port de Cotefablo i cap a Panticosa fins al darrer parking de la pista que porta al Peña Telera, sortim d´uns 1.400 m. (tocarà fer prop de 1.400 de desnivell fins al cim).

Sortim a les 5,45 h., m´he deixat el frontal i camino entre els dos companys; el meu ritme es més dièsel que el seu i em fan esbufegar de valent, conforme es fa de dia passaré al meu ritme normal i ja s´ho faran. Els torno a atrapar al conus d´accès a la canal, arribem els primers, hi ha altres cordades que aniran a fer altres activitats. La canal te 550 metres, i quatres ressalts, 3 a 70-75 graus, i un potser més, o bé es un IV+ en roca.

Comencem a pujar, la neu un pel dura però molt be. El primer ressalt està molt tapat i es passa fàcil. En el segon hi ha una petita cacadeta, muntem reunió i l´Alaín la passa de primer. El tercer el supero jo, per un lateral fent una rampa glaçada de 70-75 graus però amb el gel en molt bones condicions i sense problemes. A tot això l´esgotament comença a notar-se perquè la canal es prou llarga, fa molt fred (tot el dia entre -7ºC i -12ºC ), molt de pes com sempre etc.

Finalment arribem al quart ressalt, petita paret de roca que sense neu és IV+ i que la trobem amb una cuirassa de glaç, prou consistent a la part de baix i més fi i delicat a la part de dalt. L´Alaín, el més destre amb diferència, surt de primer i ens avisa que la part de dalt està delicada, no picar molt fort que el gel es trenca (hi ha una petita capa) i per tant ganxejar o picar el punt just i al tanto; putada !!!, penso cap a dins, si aquest diu això per aquell tram patirem una mica; efectivament, quan arribo a aquesta alçada ja hi som, picant aquí i allà, no trobo el punt, es trenca tot, ai que patino...finalment a diferència del company, esbufegant, apuradet i justet, superem el pas i bordejant la cornisa ja estem a dalt.

Ens queda una pujadeta d´uns 150 metres per fer cim, i el que sembla de tràmit no ho es tant; pendent a uns 35 graus amb petits repetjons, però tot ben glaçat. Al tanto de no patinar i amb màxima precaució fem cim. Baixem amb molta cura i algun repetjonet destrepant (tant de glaç em recorda el corredor del Grand Combin).

Mengem al coll i directes cap a l´entrada de la canal de la Y per baixar (no es la via normal però em diuen que es baixa bé i així arrodonim la jornada). Crec que deu fer entre 45-55 graus màxim, sense ressalts; hi ha reunions muntades i fem dos ràpels de 60 metres per baixar més còmodament que destrepant i desprès destrepem fins avall. Una estoneta més i al cotxe, son les 16h.

Llagues als peus (les meves velles botes em mataran un dia), i la mà esquerra una mica botida... però més content que un gínjol. Ens acomiadem, ens desitgem futures trobades... i cap a casa via Jaca-Osca-Lleida i la Seu. Arribo a les 9,30 i a dormir, que demà és divendres i toca pencar i recuperar l´escaquejada de dijous, ... què menys !!!

Text i fotos : Amadeu