Entrades
11 de setembre de 2009
Onze de Setembre, Diada de Catalunya. Nosaltres ho celebrem fent la Cresta del Carlit, a la Catalunya Nord. El Gerardo, el Jose, l'Oriol i jo ens trobem al costat del llac Passet, allà on s’acaba la carretera després de passar el poble de Porté.
Hi ha dues rutes fins al Llac Lanoux (o Lanós), però jo sempre vaig per la dreta, que em sembla més curta i el Sol dona més tard; així fas la pujada a l’ombra que a l’estiu sempre és d’agrair.
Fem la primera parada al refugi dels enginyers. Aquest refugi té una part lliure per unes 6-8 persones, més o menys en bon estat; ens va sorprendre la part on estan els serveis. Hi ha tres w.c. molt nets i una habitació que està habilitada com magatzem, suposo la fan servir els guardes del refu quan està obert.
Continuem fins el LLac Lanoux on deixem el GR10. En aquest punt es pot contemplar la “naturalesa de la mà de l’home”. La paret enorme de la presa del Llac Lanoux, doncs ja no és un llac sinó un pantà, però no vull discutir-me amb els francesos.
El camí segueix sinuós flanquejant la vall per la dreta i després quan s’obra ja pots veure el Carlit, també anomenat Pica del Carlit. Arribem als Estanys dels Forats tot just quan girem a l’esquerra per anar a buscar el coll on comença la cresta.
Mirem les ressenyes del "Sr. Paco" i l’entrada no té cap dubte. És una canal completament descomposta que puja bastant vertical, on cal anar molt en compte per la caiguda de pedres. El Jose s’ha deixat el casc i per evitar ensurts, li dic que vagi davant.
Segons les ressenyes uns 100 metres més amunt hem de deixar la canal i enfilar-nos a la esquerra, ja a tota cresta, on hem de trobar un diedre amb un pas de III+, però el Jose i l'Oriol anaven tan ràpids, que quan vaig recordar allò dels 100 metres ja estàvem gairebé al final de la canal tocant l’aresta.
Ens vam saltar potser el pas més complicat de tota la cresta, doncs ja fins al cim la dificultat la tens que buscar tu mateix. Primer arribas al Pic del Carlit de Baix, i després del coll on acaba la tartera, ja estàs a la Pica del Carlit.
Hi havia més gent que a les Rambles i no es vam quedar més que 10 minuts. Baixem cap a el Coll dels Andorrans.
Fent aquesta baixada vam gaudir més que fent la cresta, doncs era II+ i havies d’anar amb molt de compte. Després del coll segueixes baixant per una tartera, amb inici molt vertical i ja més avall amb rocs i pedres més grans. Es va fer una mica llarga aquesta tartera que et porta fins al camí de tornada.
Parem al costat del llac a recuperar forces i seguidament continuem la marxa fins als cotxes.
En total vam trigar nou hores en fer tot el recorregut amb parades i tot. Aquesta sortida m’agradaria fer-la amb neu fent nit al refu doncs la dificultat té que augmentar considerablement, sobre tot a la cresta que va ser molt fàcil, potser massa fàcil.
Hi ha dues rutes fins al Llac Lanoux (o Lanós), però jo sempre vaig per la dreta, que em sembla més curta i el Sol dona més tard; així fas la pujada a l’ombra que a l’estiu sempre és d’agrair.Fem la primera parada al refugi dels enginyers. Aquest refugi té una part lliure per unes 6-8 persones, més o menys en bon estat; ens va sorprendre la part on estan els serveis. Hi ha tres w.c. molt nets i una habitació que està habilitada com magatzem, suposo la fan servir els guardes del refu quan està obert.
Continuem fins el LLac Lanoux on deixem el GR10. En aquest punt es pot contemplar la “naturalesa de la mà de l’home”. La paret enorme de la presa del Llac Lanoux, doncs ja no és un llac sinó un pantà, però no vull discutir-me amb els francesos.
El camí segueix sinuós flanquejant la vall per la dreta i després quan s’obra ja pots veure el Carlit, també anomenat Pica del Carlit. Arribem als Estanys dels Forats tot just quan girem a l’esquerra per anar a buscar el coll on comença la cresta.
Mirem les ressenyes del "Sr. Paco" i l’entrada no té cap dubte. És una canal completament descomposta que puja bastant vertical, on cal anar molt en compte per la caiguda de pedres. El Jose s’ha deixat el casc i per evitar ensurts, li dic que vagi davant.Segons les ressenyes uns 100 metres més amunt hem de deixar la canal i enfilar-nos a la esquerra, ja a tota cresta, on hem de trobar un diedre amb un pas de III+, però el Jose i l'Oriol anaven tan ràpids, que quan vaig recordar allò dels 100 metres ja estàvem gairebé al final de la canal tocant l’aresta.
Ens vam saltar potser el pas més complicat de tota la cresta, doncs ja fins al cim la dificultat la tens que buscar tu mateix. Primer arribas al Pic del Carlit de Baix, i després del coll on acaba la tartera, ja estàs a la Pica del Carlit.
Hi havia més gent que a les Rambles i no es vam quedar més que 10 minuts. Baixem cap a el Coll dels Andorrans.
Fent aquesta baixada vam gaudir més que fent la cresta, doncs era II+ i havies d’anar amb molt de compte. Després del coll segueixes baixant per una tartera, amb inici molt vertical i ja més avall amb rocs i pedres més grans. Es va fer una mica llarga aquesta tartera que et porta fins al camí de tornada.Parem al costat del llac a recuperar forces i seguidament continuem la marxa fins als cotxes.
En total vam trigar nou hores en fer tot el recorregut amb parades i tot. Aquesta sortida m’agradaria fer-la amb neu fent nit al refu doncs la dificultat té que augmentar considerablement, sobre tot a la cresta que va ser molt fàcil, potser massa fàcil.
La vida és un viatge on no hi ha camins plans, tot son pujades i baixades.
Arturo Graf
Arturo Graf
Text i Fotos: Joan Ramón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada