L' Amadeu i en Xavi de C han estat a Zermatt des de Sant Joan i durant una setmana llarga, han aconseguit alguns èxits, que s'han fet esperar per les no molt bones condicions del temps i la neu.
Dissabte mal temps pugem al Petit Cerví a 3.800 i 5-6 hores a la cafeteria per aclimatar. Em porto per llegir un manual de mecànica de l´automòvil doncs em vull treure el carnet de camió, el Xavi avorrit com una ostra.
Diumenge cap al nou refugi del Monte Rosa, fet a l´espectacular distància en alçada de l´anterior de 80 metres (no ho entenc). Es sensacional, s´ha de veure. Baixen dos tios que desprès resulten ser un espanyol amb el seu guia espanyol. No ha pujat ni deu i ha nevat fa dos dies durant tres dies. Han fet cim i hi ha traça però l´ aresta que es de roca està plena de neu; el guia ha fet la traça de nou (no estava oberta) durant 2/3 de l´ aresta doncs no hi havia. Ens diu que està perillosa i delicada, merda¡¡¡. Ens aconsellen pujar pel corredor equipat amb cordes-maromes, que es fa servir per la baixada i que dona al Silbersattel. Jo quan vaig pujar fa sis anys vaig fer l´aresta d´anada i tornada, no conec el corredor, bé...
Anem adormir no massa convençuts i a la 1,30 h. en aixequem, jo no he dormit RES i al Xavi 3/4 d´hora. No hi ha ni deu esmorzant i desprès baixen 4 gats que no sortiran, estem no gaire aclimatats, preocupats per la informació del guia i la ruta que suggereix no la conec apart de no haver dormit, doncs AVALL. El Xavi diu que no vol tornar a dormir, doncs vet aquí la insòlita escena de dos zumbats a les 2,30 del matí travessant el glaciar de Gorner, amb nit fosca i buscant les banderoles (sort que son fluorescents). De tornada a Zermatt a una hora inverossímil, comencem bé.
Dilluns prenem el telefèric de Klein Matterhorn (petit Cerví) i amb molta calor i mala neu fem el Breithorn i part de la mitja travessa, no és viable el Castor. Decidim dormir al refugi del telefèric a 3.800, perquè demà farà més calor però sortint de nit a les 3,30 poder la neu estigui prou dura per fer el Castor (aquesta es l´estratègia que decidim).
Doncs no, estem a les 4 de la matinada a 3.800 a 3-4 graus, m´enfonso res més sortir, la cara del Castor amb neu tant poc assentada no la veig clara, cap AVALL segon cop. És dimarts.
Dimecres fa mal temps, fes-te fotre, PACIÈNCIA. Proposo el Alphubel per l´aresta sud-oest, quelcom més difícil que la normal per la cara sud però molt assumible i el Xavi diu d´anar al refugi malgrat el mal temps i pujar dijous però jo penso que farà calor i no molt bon dia i es millor ascendir-lo divendres que baixen les temperatures. Els aconteixements em donaran la raó i les felicitacions del Xavi per convencer-lo.
Dijous pugem al refugi Taschhörn en un dia mig-mig i caluròs. Sopem, hi ha poca gent i serem els únics en fer l´ aresta sud-oest, divendres, de moment bé. Sopem amb un guia Suís i la seva clienta, que faran la Rotgrato aresta vermella. Ja la coneixia de l´altra vegada que vaig pujar aquest cim aquell cop fent travessa desde Saas Fee, es una via bastant llarga i complicada de roca. La noia es quelcom tipus Norma Duval+Edurne Pasabàn= a la noia en qüestió, osti¡¡¡, aquesta ens aniria de perles....., per fer muntanya malpensats¡¡¡
Divendres ens aixequem a les 3, esmorzem i amb boira baixa estem fora abans de les 4. Pugem a bon ritme, parem poc o gens, tot cada cop millor, fred, neu dura, dia sensacional, bona forma, l´aresta guapíssima, la part final inclinada de 45 poder fins a 55/60 graus amb un toc d´emoció (hi ha uns anclatges a la part de dalt que li diuen el nasso, que es oberta inclinada i exposada però estan menys dos enterrats, passem i pugem en ensemble doncs anem segurs i a tope) i el plató del cim doncs es l´únic cim de la zona amb la part somital molt ampla. Arribem els primers, llum, vent, fred,vistes, plenitud¡¡¡, passegem tot el cim i arribem a la punta contrària on veiem el refugi-vivac per pujar al Täschhorn per una aresta acollonant.
Baixem a suggerència del Xavi per la cara sud (també evitem el tram exposatde l´aresta de pujada), vertent de Saas Fee, no em fa gràcia, purgues, allaus i seracs que amenacen caure, em recorda la baixada aquest hivern del Tristaina pel mig de la pala sud, salvant les distàncies, però anem ràpid i arribem de tornada al coll o Alphubel Joch. Hem pujat els 1.500 metres de desnivell molt bé en unes cinc hores i ara toca baixar 2.000 i pico fins al cotxe. Baixada collonuda,contents... Quan arribem al cotxe pensem que tota la mala ratxa queda sobradament compensada amb aquesta ascensió.
Dissabte; cansats però amb la moral a tope, s´ha d´aprofitar el darrer dia. Fa fred, bones condicions. Jo decideixo anar al Castor, potser per tossuderia i és la sisena vegada que el pujo i també la més ràpida. El Xavi opta per anar a la vall de Zmutt des de Zermatt, que dona nom al´aresta de Zmutt, més difícil que la de Hörnli o normal i que la de Lyon o normal italiana. Arriba al circ de la dent Blanche i al refugi Schonbielhütte, zona sense ningú i molt abandonada però magnífica(precisament és doncs on s´ha d´anar). No la conec però vaig veure aquest sector des de el cim de l´Obergabelhorn l´any passat. Es menja una caminada més feixuga que la meva i torna encantat.
Diumenge tornada. Així doncs un començament frustrant per les circumstàncies i un final perfecte i satisfactori, bé jo crec que això resumeix el que és la muntanya i que cal viure de tot per entendre-la i saber-la afrontar, hem après i hem gaudit. Gràcies per la teva companyia i paciència Xavi.
Salut companys.
Text: Amadeu
Fotos: Xavi de C.