Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


VIATGE A NORUEGA 2012



Durada total del viatge: Del 5 al 26 d'agost de 2012
 Dies efectius de bici: 16 dies (entre el 6 i el 21 d’agost)
Kilometratge real recorregut amb bici: 970Km
Ruta: Bici d'Andenes (illes Vesteralen) a A (illes Lofoten) ----Ferry a Bodo -----Tren Bodo-Otta-------Bici Otta- Kaupanger-----ferry Kaupanger-Gudvangen----canvi de plans per mal temps: tren Flam- Voss-----bici Voss-Dale per l'Emerald Ring---Bus Dale-Trengereid----Bici de Trengereid a Bergen passant per Os---Tren Bergen Oslo

Descripció: Totalment recomanable. País molt preparat per anar en bici (totalment "bike-friendly") amb una natura espectacular. Gent amable. A tenir en compte però que és un país car. La primera part de la ruta en bici per les illes Vesteralen i Lofoten es molt planera, ideal per anar agafant forma. La segona part del viatge, a partir d'Otta, és una mica més exigent.

Text i fotos de: Isa i Humbert

CLARABIDES-GIAS    23/08/2012


Us faig una petita crònica de la sortida que vem fer el Fèlix i jo a intentar l'aresta de Gourgs Blancs i que finalment no vem poder fer.

La meteo semblava que ens respectaria però no ens esperàvem un vent fort com el que vem tindre doncs quan vem arrivar al refu d'Estós vem mirar el AEMET i deia 10 per hora amb ràfagues moderades. Doncs les ràfegues es van convertir en continues a 3000m. i podien ser de 40 o 50 per hora tranquilament.

Aixins i tot dijous quan es vem aixecar de la nostra nit de bivac ventós vem decidir intentar-ho i vem enfilar el 300m. que ens quedaven per arrivar al Port d'Oo. 
Quan ja erem qüasi a tocar el coll el vent era molt fort i vem decidir deixaro per un altre ocasió.

Vem baixar fins trobar un bon flanqueix que ens portaba cap a el Port de Gías i vem enfilar la pujada fins el port però girant una mica a l'esquerra i aixins sortir a l'aresta ben aprop del Clarabide Oriental que varem assol-lir ben aviat. D'aquest en cinq minuts arrivas al Clarabide Central. Crec que després del Taillón son els 3000¡s més fàcils que he fet. 
Aquí el vent era molt fort e inclús havies d'ajupir-te si no volíes predre l'equilibri.

Ara ens dirigim al Clarabide Occidental que té una petita aresta bastant aèria en un terreny molt descompost on el Fèlix no es sentía segur a causa del vent i va decidir no fer aquest pic, es va donar mitja volra i es va dirigir cap a el Gías on em va esperar en un coll tot just abans d'enfilar el Gías.
Jo vaig seguir a veure que em trovaba i de fet la petita aresta no era difìcil i el vent l'ùnic que feia era donar el "ambientillo" que necesitem a vegades per pujar-nos una mica l'adrenalina.

Per pujar al Gías vem llegir abans la resenya que portavem i ens va indicar molt be el camí mes fàcil per assol-lir aquest pic que vaig considerar molt bonic i amb espectatives de ser una mica mes dificil de pujar de lo que va ser.

Com no vem fer tot el recorregut que esperavem i vem acabarmolt més aviat de lo que esperavem vem decidir baixar a Barcelona la mateixa tarda fen una parada al refu per descansar i agafar forçes doncs el desnivell que vem acumular en sol dos dies va ser espectacular.
Del cotxe fins el bivac 1.300m., del bivac fins els cims 600m. contant la pujada al Port d'Oo. I de baixada 1.700m. més els 200m. de baixada del Port d'Oo. Total uns 1.900 m. o més de desnivell acumulats. Una bona palliça.

Be, la sortida no va donar per més, apart de la bona companyia del Fèlix que sempre té temes de conversa i t'anima a ser optimista com el que més. Gràcies Fèlix.

Unes aclaracions: El Port de Gías també s'anomena Port de Puxebres, el Pic de Gías també s'anomena Pic d'O i el collet que hi hà entre el Gías i els Clarabides no le trobat nom.




Text de: Joan Ramón
Fotos de: Fèlix i Joan Ramón

VALL DE TENA   AGOST 2012


Malgrat el primer día que vem tindre que girar cùa perque el día era molt variable i teniem els objectius ben tapats per la boira, el temps ens ha permet poder fer tot el previst, inclùs fer una visita als nostres companys Oscar i Montse i el seu gos Glas. Amb ells vem compartir una bona estona a Sallent de Gàllego en una terrassa d’un bar.
Desde el refugi de Casa de Piedra vem emprendre l’aventura de fer tota l’aresta desde l’Agulla de Pondiellos fins el Pic Argualas.
Vaig tindre el plaer de coneixe al Basili que ens va acompanyar perque estaba ben aprop de vacances a Hosca.
D’aquesta aresta hem de destacar l’ascensió de l’Agulla de Pondiellos per una canal molt desfeta, el descens fins un petit collet que no té mes d’un metre d’ampla que enllaça amb l’ascenció al Garmo Negro on s’et possen de corbata per l’efecte òptic que dona la sensació de molta verticalitat quan en realitat no ho es tant però que no et dona marge per descuidar-te en cap moment. I també el Pic Argualas on hi han passos delicats però que es poden salvar amb cura.
En el Pic de Garmo Negro vem trobar un noi de Durango que ens va demanar de vindre amb nosaltres fins el Pic d’Algas, no va voler continuar fins l’Argualas perque va dir que ja tenía prou d’aresta.
Al dia següent i ja sense el Basili martxem cap a Sallent de Gàllego fins el parking de La Sarra on deixarem el cotxe i sense perdre temps enfilem el camí  fins el refugi de Respomuso. Allà deixem una mica de pes i tot seguit continuem cap el Pic  de la Gran Facha. S’ens afegeix un noi de Bilbao amb la seva gosa a la que anomena Aika.
Fins el Col de la Facha la pujada es fà llarga però el paisatge compensa l’esforç a realitzar. Un cop arrivem al coll i ja en la perpendicular de l’aresta comencem a pujar en un principi per un caminet amb molts revolts i després en grimpada amb pasos fins i tot de II+. Arrivem a un primer cim pero darrera hi hà un altre amb mes alçada que es el cim de La Gran Facha. Entre un i altre hem de salvar un parell de bretxes.
Fem nit a Respomuso i dissabte tranquilament tornem a casa crec que molt satisfets. Particularment per mi há estat una molt bona activitat doncs no coneixia la zona i encara que per els llibres i les vostres resenyes estaba ben assaventat m’há sorpres la quantitat de feïna que queda per fer.

 








  
Text de: Joan Ramón
Fotos de: Enric i Joan Ramón

POLLUX  (AD- 4.092 m).
Els nostres companys Amadeu i Xavi Serrallonga han conquerit el cim del Pollux  als Alps suïssos. No tenim crònica però si aquestes fotos.








Fotos de : Amadeu Gallart i Xavi Serrallonga

BARRANQUISME A LA VAL D'OSSOLA         15/08/2012
(PIAMONTE ITALIÀ)


Bona tarda companys;la setmana passada vaig estar practicant 
barranquisme a la Val d´Ossola al Piamonte Italìà (frontera amb 
Suïssa. amb el Valais, Monte Rosa etc.). La sortida estava promoguda 
per les "altes esferes" del grup de barranquisme del C.E.C. Acte seguit 
petita crònica i algunes de les meves fotos (les més dolentes del 
grup) donat que els companys encara no les han penjat. Bé;

Crònica; ja se desde fa dies que està preparada una sortida de 
barrancs al Piamonte. Alguns companys van en avió, altres aniran en dos  dies en cotxe etc. M´afegeixo seguint el meu estil, de darrera hora i  busco allotjament pel meu conte al poble de Bognanco. a 10 Km. de  Domodossola, capital de la Val d´Ossola; part dels compnays han llogat  fa dos mesos un apartament a Bognanco i està plé, per sort trobo  habitació en un hotelet de l´any de la catapum (entre l´ambient i el  porter sembla l´hotel Overlook de la película "el Resplandor" de Jack  Nicholson, em fot més por anar de nit a l´habitació que un rapel de  60 amb canyo d´aigua), per altra banda compartirè amb ells dels dinars                                             



i algun sopar. També seguint el meu estil, marxo en cotxe sol i en un 
dia i sense parar; vaig fins a Nimes i enlloc d´anar a Chamonix i 
passar pel túnel del Mont Banc i Aosta o el túnel de Frejus, passo per 
Marsella, Niça, Montercarlo, Ventimiglia, Gènova, costat de Milà i 
cap al nord fins Domodosola i Bognanco, entre les cues i pitos i flautes 
14 hores, fet una merda com sempre etc. Al dia següent i l´altre tot i 
el mal temps fem activitat i aigua tope (el barranquisme te la ventatja 
que es pot practicar plovent i a més hi ha barrancs que hi guanyen 
plovent degut al major caudal i ambient). El tercer dia amb un dels 
companys renuncio a un preciòs canyò per anar a fer muntanya (m´he 
emportat l´equip doncs ja ho haviem parlat); Zermatt a través del coll 
del Simplon està a 90 Km. i "madrugón mediante" ens hi arrivem per 
"respirar una mica l´aire dels 4.000" fent quelcom d´activitat. 


Seguiran dos barrancs més (un d d´ells el "Ogliana di Quarata" es 
preciòs i bastant llarg) essent el darrer que farè el barranc de 
Gondo, aquest a Suïssa en aquesta localitat que es la primera que 
trobes (hi ha la duana suïssa) quan prens el port del Simplon en 
direcció a Brig (com ja vaig fer dos dies abans). Aquest barranc 
granític blanquinós es preciòs, i les seves gelades aigües venen de 
la fusió de la neu de la zona Weissmiess-Fletchshorn, el primer un 
4.000 que ja coneixeu i molts heu pujat. En aquest barranc es produeix 
un incident que acava havent de remontar corda el que pateix l´incident 
i un servidor que es veurà en l´obligació de fer de rescatador, 
encara que rescatador una mica de "pa sucat amb oli", però que serà 
suficient; si no heu remontat mai corda en volat i en part pel mig 
d´una cascada no us ho aconsello que ho proveu, si més no per gust... 
El darrer dia abans de marxar jo no farè activitat doncs entre els 5 
barrancs que haurè fet i el 4.000, apart les emocions del "rescat" i 
l´aigua gelada del barranc de Gondo m´aixeco amb una mal de coll de 
collons (apart que jo ja soc sensible en aquest sentit), doncs dia 
sabàtic mentre alguns del grup remataran la feina amb més activitat. 


Dissabte passat darrer dia i tornada, aquesta vegada i per variar en 
direcció Simplon i Suïssa per tercer cop, Matigny, col de Montets, 
Chamonix i cap a casa, fent un cromo i penso que quelcom enfebrat, 14-15 
hores de cotxe, alguna cua etc.etc.etc. Ho deixo pel final però per 
desgràcia en el global d´una sortida molt bona, queda una taca i es 
l´accident d´una de les noies que venien que en l´accès al segon 
barranc pateix una caiguda de 8-9 metres, en una zona relliscosa abans 
d´agafar una corda fixar per baixar fins al torrent, i que permet 
salvar el darrer escalò que fa aquests 8-9 metres que comentava; la 
tenia al costat i quan jo tenia la corda fixa presa per començar a 
baixar, ella de sobte patina, la intento agafar pel braç, s´escor, no 
puc agafar-la per la motxila, es tot molt ràpid..., encara em sento una 
mica culpable no no haver sabut reaccionar més ràpidament... bé la 
qüestió es que tot i la gran trompada "solament" es fisurarà dues 
vèrtebres, tal i com li comenten a l´Hospital de Domodossola; repòs, 
corsé per uns mesos, tres dies a l´Hospital de Domodossola i cap a 
Barna en ambulància; no ens caldrà demanar rescat, la farem pujar 
nosaltres mateixos via polipasto i politja, i com que està en calent 
podrà caminar una hora fins al cotxe. Bé, el que es clar es que en 
muntanya, barrancs etc. no val a vadar. Salut.

Text i Fotos de: Amadeu Gallart


















ARESTA SEIL DERA BACO 

9/08/2012


Hola a tots

El dijous 9 d'agost juntament amb Quim i Domingo vam emprendre l'aventura de fer aquesta cresta que està al massís Posets-Perdiguero.
En principi la idea era fer la de Gougrs Blancs-Clarabides però Quim ens va convèncer que aquesta era més llarga i entretinguda al que hem d'afegir també "més difícil".
L'elecció va ser encertada encara que l'altra cresta queda pendent per una altra ocasió.
El Quim és guia de muntanya i la veritat és que semblava que sabia la carena de memòria. Va ser sempre davant i si es va equivocar dues vegades d'itinerari això va ser tot. L' hem de fitxar.
Per a Domingo era la primera carena pirinenca que feia i la seva opinió va ser que li va agradar molt l'activitat però l'exposició al buit li va semblar molt arriscada.
Domingo és un nou membre del grup.

La cresta està classificada com a PD+ i la major dificultat la trobem en la baixada a la bretxa que hi ha entre els dos pics Portillons i en el destrepe cap al Port de Portilló d'O Això sí hi ha trams molt delicats per la descomposició de la roca i és molt aèria. És una cresta típica pirinenca amb vistes magnífiques. Hi han dos ràpels, un de 10m i altre de 30m.
S'aconsegueixen 6 pics de 3000 s m.: Pic Audoubert-Pic Cap dera Baco Occ.-Pic Cap dera Baco Ori.-Pic Seil dera Baco-Petit Pic Portilló d'O i Pic Portilló d'O o Robert Ollivier.
Després del coll la carena segueix cap al Pic Perdiguero però no teníem ressenyes ni temps per fer-ho.
La baixada interminable, com totes, 1800m. de desnivell i arribada al pàrquing amb els peus i genolls com si fossin del veí.
Magnífica activitat alpina d'estiu que recomano als amants de les crestes, això sí, anar amb compte.

Us envío el link amb totes les fotos.

https://picasaweb.google.com/109584533742462038209/ArestaSeilDeraBaco









Text de: Joan Ramón
Fotos de: Quim Miralles i Joan Ramón


 
ir arriba