Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


CRÒNICA DE LA SORTIDA AL PUIG DE PASTUIRA.





11 D'ABRIL DE 2010

Tornem al Ripollès a fer un d'aquells pics que hi han per allà, un de tants, un només, el Puig de Pastuira (2.675 m.). Té una alçada modesta però he decidit que pujarem per la Coma de l'Orri eixís farem un bon desnivell, 1.100 m. positius.
Som un grup nombrós però la ruta i l'objectiu no tenen tècnicament cap problema, per alguns avorrit o millor dit amb una manca d'aquell puntet de dificultat que normalment tenen les meves sortides.
Hi ha gent nova, vull dir persones que no han vingut mai amb mi, Joan Carles, Fèlix, Sonia, Joaquim, Enric i també gent ja veterana, Tono, Patricia, Cristina, Gerardo, Toni, Jesús i un segon vocal, el Xavi.
El camí va pujant per la coma i va agafant alçada de mica en mica. En la vessant esquerra podem veure els efectes de varies allaus que han tombat molts arbres deixant una part del camí impracticable, però això no es problema doncs la ruta te diferents camins i podem escollir.
La neu apareix sobre el 1.900 m. però podem progressar sense grampons ni raquetes, de moment.
Arribem a l'alçada on es troben a l'esquerra els dos corredors que pujant al Pastuira des de la coma. La Canal Fondo i la Canal Occidental del Pastuira. Aquesta es una goulotte molt maca i amb un ressalt de roca de dificultat alta. Les dues s'ajunten dalt.
Estan en unes condicions que donen ganes de ficar-se de cap, molt millor que quan les vaig fer temps enrere.
Molt a prop d'aquí hi ha una petita paret que a l'hivern i quan la temperatura es molt baixa es forma una cascada de gel. Els escalador de gel venen sovint aquí a practicar.
Tornem a la realitat i seguim pujant. Arribem a una gran pla don al fons de tot comença una bona pujada que ens deixarà en el Coll de l'Orri.
El Fèlix s’endarrereix, son 63 tacos i una càmera de fotos que pesa al menys 3 kilos. Ell, molt amable m'ha donat un Cd amb les fotos que va fer.
El Xavi es queda amb ell en el Coll i la resta del grup continuen fins el nostre objectiu. Tots arribem al Pastuira sense cap entrebanc, descansem, fem fotos, ens hidratem i mengem una mica.
El Xavi em comunica per el walki que han continuat i estan molt a prop del cim, molt bona noticia, avui tots tocarem la creu que en aquest cas es un piolet.
En la baixada ens creuem amb ells i els esperarem al Coll, alguns fen la migdiada.
A l'hora prevista comencem a baixa per el mateix lloc que hem pujat i el Xavi es posà com a primer de grup ja fins els cotxes. Jo em quedo a la cua xerrant i comenten la jornada amb els mes endarrerits.
Be, ha sigut una jornada plàcida en la que tot ha sortit molt be, el dia a estat fantàstic, hem caminat, hem fet desnivell i hem conegut grans persones.
Gràcies a tots per la vostra companyia i espero que ens veiem aviat en altres sortides.
Joan Ramón




No hi ha deure que descuidem tant com el deure de ser feliços
Robert Louis Stevenson



Text : Joan Ramon, Fotos: Joan Ramon i Quim

La Nord del Taillón, abril 2010

Emprenyat perquè unes obligacions no li permeten anar a la nord del Medacorba, que havíem previst pel 10/11 d' Abril ( i que no farem perquè el torracollons de sempre s'ha buscat una excusa de genolls), l' Amadeu se'n va el dimarts 6, a fer una altra clàssica: la Nord del Taillon. El que no sap és que ha obert la traça (i la veda) perquè tant sols cinc dies deprés, la facin l' Albert i l' Òscar que deixen el Medacorba per quan el vell de la colla estigui bé (?) i mosquejats perquè els ha passat al davant ...un nouvingut de la Seu !!!

L' ascensió del 6 d' abril de 2010
Content de la sortida del cap de setmana a Amitges desprès de fer el Bassiero, toca passar la setmana santa en família (Balneari "Vichy Catalan", Caldes de Malavella, et sona Emili????), a l´espera d´aquesta setmana, i entre setmana trobar el dia propici pel Taillon; la data prevista és dimecres/dijous, però dilluns últim dia de Pasqua, em truquen els companys de Torla que dimecres s´espatlla, però dimarts pot estar molt bé, doncs, a correcuita i sobre la marxa agafo una furgona, els trastets i surto a les 5,30 de la tarda cap al pàrking superior de l´estació d´esquí de Gavarnie.

Cues per travessar Andorra, a Ax-les Thermes, etc., arribo al pàrking a les 11,30, els companys a les 12h. Dormir 3 hores i una en vetlla, i a les 4 de la matinada cap amunt, estem a mil-sis-cents i escaig d´altura. Remuntada llargueta de nit fins la base de la paret (raquetes , menjar… ufff, com pesa), amb mitja lluna. Es fa de dia a l´ensems que es va espatllant el temps (cony de meteo, marcava boníssim).

La neu es molt fonda i la part final d´aproximació es fa molt pesada (dos amb esquís van més còmodes, els dos màrtirs de les raquetes, be, que us he de dir…), dubtes fins a última hora, bé, cap amunt.
Anem dues cordades, fins ara ens hem anat rellevant obrint traça (no hi ha cap mena de traça, ni a l´aproximació des de el coll de Bujaruelo, ni a la paret, doncs toca pencar de valent) , a partir d´ara els dos més bons faran de primers els trams complicats, jo i una altra donarem algun relleu a les parts més fàcils.

Ens anem trobant neu bota, neu fonda, neu dura alternativament. Hi ha un pas de roca amb una capa de glaç, un de roca, i una llengua de glaç on muntem reunió, la resta és ensemble. El dia es va tapant però es manté la visibilitat i no es taparà del tot fins que ja estem a dalt (sort). A diferència d´una canal on l´itinerari, al ser encaixonada es evident, aquí no ho es tant i cal trobar la via, i no es fàcil un cop dins la paret, la perícia dels companys resol el problema; no es troben tampoc bones condicions per posar ferros en les reunions. La via es més sostinguda i “estressant” que complicada tècnicament, i trobo que bastant perillosa.
Arribem a l´aresta i fem cim, i ens rep una tamborinada de nassos, ventolera, fred, cristalls de neu i visibilitat molt baixa. A la bretxa de Roland, s´obre i a la vertent de Serradets ja no hi ha vent (igual que a la nord, es vent doncs de sud).
Arribem al refugi (hòsti, està colgat de neu), i no hi ha ningú (els dos guardes tan sols), tot per nosaltres (quin luxe). Han fet unes escaletes de neu per baixar a la porta que patinen deu n´hi do.

Aquesta és bona, per anar al lavabo, cal anar fora, pujar l´escalinata “de la muerte” i hi ha un forat a la neu per les “aigües menors” i un amb una pala per les “aigües majors” (no ho entenc, cullera, on pebrots està el W.C. de veritat, jo en vull un com el d´Amitges i dutxes d´aigua calenta !!!); un cop amb les sandàlies d´anar pel refugi tinc “necessitat”, doncs ja em veus amb xancles i amb els piolets per no patinar pujant a fora per fer “la feina” (collons, això es pitjor que la nord, si patines aterrisses a Gavarnie desprès de baixar tot el cercle que està sota).

Sopem i passem bona nit, i a part l´odisea d´anar a evacuar dos o tres cops més, tot perfecte i al dia següent a les vuit i completament tapat i nevant cap a la furgo; el 75% de la baixada no es veu més que a 5 metres, quina putada. Se m´ha botit l´articulació del dit gros del peu dret, degut a la canya de les darreres setmanes rematada pel dia d´ahir, i per baixar les passo ben magres; desprès d´acomiadar-nos, 4-5 hores de cotxe, i en arribar a la Seu directe a la fisio per arreglar aquest dimoni de dit l´abans possible, ...que vull tornar a sortir ja !!!!! amb tots vosaltres de nou. Salut companys !!!

Amadeu.



I aquesta és l' ascensió que varen fer l' Albert i l' Òscar el diumenge 11 d' abril 2010.
Ens ho explica l' Òscar en una mini-crònica (que mal acostumats que esteu !!!)



I efectivament, suposem que Amadeu i Cia van obrir traça, però avui nosaltres no l'hem vista. Després de plantar tenda al port de Bujaruelo, i fer encanteris amb la ràdio de l'Albert per a escoltar el Barça, tocant la 1 AM decidim planxar l'orella. A les 5 AM Albert ja prepara un bon Nescafé amb sabor de neu bujaraliense, i a l'hora "h" ja estem a peu de paret. El grup de 6 que ens precedia marxant cap al vesant oest. Toca obrir traça, solets fins al final. SOLITUD TOTAL... Oehhh !!! ..

Els 2/3 primers monòtons i fàcils per a entrar en calor, i després del ressalt un ambient i patis corresponents increïbles.

3h30 de paret en perfecte estat. Tan sols el ressalt, bastant escàs de gel, i el poc que hi ha bastant negre.

P.S.: L'Albert obre els ressalts de 4art grau com jo tragino garrafes de 8l. d'aigua


 
 
 
 
 
 
 
 


Text: de les cròniques de l' Amadeu, l' Albert i l' Òscar.
Fotos: Amadeu, Albert i Òscar

 
ir arriba