Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.



PIC DE RIBULS I PIC DE L'ALIGA (ANDORRA)

28/12/2012








Bona nit companys; passo a exposar crònica de la sortida el divendres 
28 passat als cims de Ribuls i Àliga a la zona de Pessons, revanxa de 
la cagada del darrer dia 24.
Amb en Fèlix i en David, enfilem la dura aprox. cap a la canal central 
de la cara nord del pic de Ribuls; constatant el meu error del dia 24, 
realment la canal correcta es troba en el següent entrant al que jo 
vaig suposar en la darrera sortida. Arrivem a la base del corredor, 
mengem 5 minuts (fot fred), ens posem el material i comencem a pujar; 
mig neu mig pedra i amunt.

 Un pel més amunt a la dreta sembla que hi ha 
més neu i pensem que la canal tomba en aquest punt, criteri que 
comparteixo amb el David i agafem la vertent dreta on en un resalt amb 
poca neu treure´m corda per assegurar; un pèl més amunt m´adono que 
aquesta variant no es correcta doncs s´ha de tornat cap al centre de la 
canal a l´esquerra a través d´un destrepe; baixo els companys amb la 
corda i desprès d´arreglarme-les per baixar estem de nou al centre del 
corredor que ara si tomba a la dreta, la neu es més bona, s´inclina 
fins a 55 graus, poder un pèl més en algun resalt, i s´estreta.  Arrivem quasi dalt quan un resalt delicat sense neu em diu que he de 
montar reunió; la monto amb tres friends amb l´ajuda del David

 i ens 
anclem, el Fèlix espera una mica més abaix. Durant el montatge es 
desprenen vàries pedres, una de ben grossa un cop posat el friend gran 
que aguantem com podem... hi ha uns moments una mica tensos però 
resolem bé i assegurat pel David supero aquest tram i m´instalo perque 
pugin els meus companys degudament assergurats. El David i el Fèlix no 
poden treure un dels friends i els hi dic que pugin que ja tornarè a 
baixar a intentar recuperar-lo, cosa que consegueixo, ben assegurat pel 
David desde dalt; trec el friend (un de doble lleva, que està trencat 
en una de les meitats quan per fi el puc treure, llàstima..., pero 
això vol dir que la reunió era prou

sòlida, bé que hi farem el 
material es per això...). Un cop de nou a l´aresta cal fer una trepada 
d´uns 30 metres que jo diria entre 2+ i tercer, amb bones preses i 
peus, no sé si es la via recomanada per acabar d´arivar al cim o poder 
es millor contornejar, però com que el temps aprèmia jo tiro pel dret, 
un parell de punts d´assegurança amb dos bons friends, i un cop a dalt 
els companys pugen perfecte, hem fet el pic de Ribuls......, el que 
passa es que per arrivar a la fàcil lloma del pic de l´Àliga, cal 
destrepar o rapelar un tros dret d´aresta, superar una espècie de 
resalt-gendarme en una altra trepada, destrepar de nou i fàcil pujada 
al cim del Pic de l´Àliga.  companys veient el panorama s´atabalen 
una mica (es fa tard, hi ha un cert cansament..), però destrepem poc a 
poc, al tanto i xino-xano arrivem al collet, la posterior trepada també 
perfecte, desptrepem, atravessem la part superior d´un corredor que 
puja del vessant sud espanyol i desprès d´una pujadeta coronem el pic 
de l´Àliga, deixant darrera les dificultats i prou contents. La vista 
sobre el pic de Pessons i l´aresta que hem superat es preciosa, així 
com cap a la Vall del Madriu, refugi de l´estany de l´Illa, pic 
d´Ensagents, Cubils etc. etc. Es tard, ens afanyem cap al coll de 
l´Àliga, mengem per segon cop uns cinc minuts i cap avall per la 
canaleta de l´Àliga. Pensem que haurem de fer servir els frontals, 
però arrivem cap a les 18,15 al parking 

de Grau Roig, just a punt de 
fer-se fosc (hem d´anar al tanto amb les màquines retracs de les 
pistes, no se si això es més perillòs que el corredor..., pugen a 
tota merda i a vegades no saps on posar-te, i es pràcticament de nit). 
Seran 9,15 hores non-stop (perdò, dos parades de cinc minuts per menjar 
quelcom, i les aturades a les 4 reunions), d´una jornada maravellosa.
El Fèlix, amb el seu ritme diesel-duracel s´ha portat com un campiò, 
amb 65 "tacos" jo vull ser com ell, amb la meitat em conformo.
El David sobrat; no menjarà més que dues barretes, malgrat que jo 
pugi primer, el tio es fa tot el corredor amb un piolo de travessa, en 
les maniobres tècniques cap problema, en les grimpades no problemo, i 
sempre calmat i amb aplom i correcció exquisita. Sobrat...
Fins la propera. Salut.









Text i fotos de: Amadeu







CIM "SENSE NOM" (ANDORRA)

23/12/2012



Primer bon nadal a tots, i bons desitjos pels vostres cims somiats, com diu l´Emili, somia amb muntanyes que altres puguin pujar, demostra la generositat del nostre "presi". Però com que el que s´ha de fer es foter-li candela, avui ho he fet amb el meu amic de la Seu i barranquista Feliu, ahí va la crònica.
Objectiu, pic de Ribuls pel seu corredor i aresta, no el farem però el que fem es encara millor perque M´EQUIVOCO DE CORREDOR, COSA QUE JA M´HA PASSAT ALTRES COPS, i alguna amb el Feliu, que segur s´enrecordarà uns dies de la meva família... (uns dies, que es molt bon amic, m´aguanta, amb això està tot dit, i no físicament (va ser campeó d´Espanya d´esquí de fons), sino de caràcter..)
Faig una petita descripció prèvia;
De dreta a esquerra mirant desde el circ de Pessons cap a sud, per tant 
mirant la carena de cara nord, van el pic de Pessons, el Pic de 
l´Àliga, el pic de Ribuls, un cim sense nom, cota 2.800 pelats, i ens 
anem cap al Montmalús.
Bé, el corredor que porta al Ribuls s´identifica pel començament 
d´una proa-espolò, però n´hi a dos i m´hi foto per la primera que 
no es. Comença un típic corredor (desprès d´una aprox. bastant puta, 

llarga, obrim traça... ja sabeu de que va), i de sobte s´acava i hi ha una paret amb ressalts diversos. Pujo dos i llavors, m´adono (remember pic Abeille) que s´enmerda quan estic al merder. Trec corda i pujem dos llargs i mig (de 60 m.) i el Feliu es caga en tot i jo intento ficar 
bona cara i els friends correctament, sabent que l´he cagat però em dic que si arrivem a l´aresta "tot s´arreglarà". Arrivo a un coll i surto a la part alta de léspolò que ve de l´aresta. Progressem ensemble per l´espolò-aresta bastant punyetero i arrivo a aresta de vertent. Doncs cap al Pic de Ribuls es veu xungo i cap a l´altra banda (esquerra) també. Intento esquerra, deixo la corda i dic al Feliu que 

esperi, arrivo al cim "sense nom", hi ha fita i confio que baixant l´aresta arrivarem al coll que porta fàcil cap al Montmalús o per una 
baixada bona cap a la Vall. Caldrà rapelar i el Feliu proposa rapelar, 
però cap al sud i arrivar a les pendents suaus, bordejar l´aresta de la que he fet part fins al cim per sota (torno doncs on ell està) i pujar al coll fàcil cap a Montmalús que deia pel costat sud. Dic que si (sino em mata) i fem dos ràpels, al final del primer cal fer un flanqueig delicat fins a un mur per posar un friend doncs la corda no arriva (es prou dret el tema); m´anclo i passo la corda per una pedra 
(el primer ràpel el fem també d´una pedra i com a baga tallo dos metres de la corda perque la recuperació es difícil i per no deixar cap baga "bona), el segon ràpel el farem a pel de la pedra i patim però recuperem corda), llavors començo el segon rapel en simple quan 

el Feliu està al final del primer ràpel i ell, de l´altra punta passa el tram delicat rapelant fins el friend que he posat; ho fem de tal manera que per una ramal baixa ell i per l´altre jo, penjats de la sòlida roca (invents...). Arrivem a baix i hem de flanquejar pel costat sud (en plan sud del Tristaina) i remontar de noou fins al coll. 
D´allà baixem una canal tipus la de l´Àliga (entre pic de pessons i de l´Àliga, objectius aconseguits fa un any amb Ivàn i mite), i a tota merda cap a GrauRoig, com podem perque es fa de nit (quasi ens agafa). Més de 8,30 
hores sense parar, carregats i fets una merda, arrivem quan es fa fosc..Bé aquest cop no m´he deixat el frontal, suposo que haguèssim sobreviscut.... Enhorabona al Feliu, amant de lésquí de muntanya i els barrancs al que he fotut en un merder i li ha fotut dos pebrots. Bé, 
ara caldrà anar al Pic de Ribuls de veritat, pel corredor de veritat, qui vulgui encantat l´acompanyarè sobretot si 
s´orienta millor que jo. 
Salut.




 Text i fotos: Amadeu



MOR MAURICE HERZOG

Maurice Herzog (Lió, França, 15 de gener de 1919 - Neuilly-sur-Seine, França, 14 de desembre de 2012) gener 2 va ser un alpinista i polític francès. El 3 juny 1950 va aconseguir, en companyia de Louis Lachenal, el cim de l'Annapurna, a la serralada de l'Himàlaia, convertint-se en els primers éssers humans en ascendir una muntanya de més de 8.000 metres. Fins llavors, un total de vint expedicions de diversos països l'havien intentat sense èxit. L'ascens va ser també extraordinari per la circumstància afegida que fos explorat, reconegut i escalat en un sol intent, al llarg dels dos mesos de la temporada d'escalada. L'impacte d'aquesta assoliment només va ser superat quan l'Everest va ser escalat per primera vegada el 1953.




Va néixer en el si d'una família acomodada. En els anys de la Segona Guerra Mundial va lluitar en la resistència francesa com a part de les Forces Franceses de l'Interior. Va aconseguir el grau de capità durant la campanya dels Alps (hivern de 1944-45). Va estar al comandament de la 2 ª Companyia del 27 º Batalló de Caçadors Alpins. L'escriptor Jean Mabire, en una de les seves obres sobre història militar, el descriu com «un dels millors alpinistes del batalló ... ha format la seva unitat a la seva imatge.

Maurice Herzog en la Librería Desnivel


“Una vez en la cumbre sentí que mi vida iba a dar un giro”



L'expedició francesa va obtenir permís per escalar del govern del Nepal, podent triar qualsevol de les seves muntanyes. Fins aquell any, Nepal havia estat tancat als occidentals i els mapes de l'expedició, extremadament imprecisos, havien estat traçats pel Servei Cartogràfic de l'Índia recolzant-se en els mesuraments d'individus que utilitzaven rosaris budistes per comptar els passos i que portaven oculta la brúixola en el seu molinet de oraciones.4 Herzog compte que, en reconeixement als molts esforços i pèrdues humanes dels britànics en el seu intent de conquesta de l'Everest, van decidir dirigir-se a un altre pic. El primer objectiu de l'expedició va ser escalar el Dhaulagiri (8.167 m), però van renunciar a causa de la imprecisió dels mapes de l'època i el impressionant que resultava la muntanya per a escaladors els majors èxits havien tingut lloc en els Alps i que mai havien escalat a Àsia.
Es van dirigir al proper Annapurna (8.091 m) i es van trobar amb els mateixos problemes. Però el temps se'ls acabava, doncs la proximitat del monsó impedia un nou canvi d'objectiu. A més, tenien notícies que Bill Tilman, conqueridor del Nanda Devi, la muntanya més alta escalada fins aleshores, es trobava a la región.4
Van triar la cara nord i, davant la magnitud de la muntanya, van abandonar la idea d'escalar en estil alpí, triant en el seu lloc establir camps intermedis. Després de gairebé dos mesos d'exploracions i preparacions, Herzog i Lachenal van aconseguir el cim el dia 3 de juny de 1950. A més de Herzog i de Lachenal en l'expedició van participar els alpinistes Jean Couzy, Marcel Schatz, Gaston Rébuffat i Lionel Terray, el fotògraf Marcel Ichac, el metge Jacques Oudot i Francis de Noyelle com "oficial d'enllaç", en realitat, un diplomàtic que s'encarregava de la coordinació amb les autoritats locales.5 Cap d'ells va aconseguir arribar al cim, però a tots ells la història, i el mateix Herzog, els reconeix el mèrit de la conquesta.
També van prendre part nombrosos xerpes com portadors, liderats per Ang-Tharkey. Al contrari que en pràcticament totes les expedicions posteriors als pics d'aquella serralada, aquella vegada cap sherpa va aconseguir el cim doncs, tot i haver rebut l'oferiment d'acompanyar, van refusar perquè es tracta d'un cim sagrada per a ells, Deessa de la fecunditat.
Tant Herzog com Lachenal van optar per botes lleugeres per a l'assalt final al cim. Això, unit al fet que Herzog va perdre els guants a l'inici del descens van donar lloc que tots dos patissin congelacions. Podria haver estat pitjor, doncs Herzog, un alpinista amateur ple de patriotisme realitzava incomptables fotografies des del cim mentre s'acostava una tempesta, mentre Lachenal, un alpinista professional experimentat, va haver d'usar tota la seva capacitat de convicció per persuadir Herzog d'iniciar el descens , fins i tot iniciant-lo en solitari per forçar el seu company a seguir. A la primera nit del descens Terray i Rebuffat atendre als seus companys al camp-5, però la nevada que queia els va impedir orientar el següent dia i els quatre van haver de dormir la segona nit en una esquerda amb només un sac de dormir per a quatre . Com a resultat del descens, Herzog i Lachenal van perdre tots els dits dels peus i Herzog també els de les mans. La gangrena va obligar a Oudot, metge de l'expedició, a practicar successives amputacions sense anestèsia. Herzog, Lachenal i Rebuffat, incapaços de caminar, van ser carregats a coll d'alguns dels xerpes que van creuar amb ells a sobre morrenes, penya-segats i zones selvàtiques, en un esforç no menys heroic. La història sencera de l'expedició la van relatar Herzog en un llibre titulat "Annapurna. Primer 8.000 ", publicat en francès l'any 1953.7 i Lachenal en" Carnets du vertige ". Hi ha, així mateix, un llibre amb les fotografies de l'expedició, fetes per Herzog i Ichac anomenat "Regards vers l'Annapurna" (1950) i una pel · lícula de l'expedició, realitzada per aquest últim i primera en la història en color sobre una expedició d'exploració anomenada "Victoire sur l'Annapurna" (1950).
L'any 2000, coincidint amb el 50 aniversari de la gesta, es va publicar una nova versió de les memòries de Lachenal (la primera havia estat editada pel propi Herzog), així com un documental de Canal + França, Uneix affaire de cordée, en qual qüestionava la versió que Herzog havia donat en el seu llibre, magnificant la seva figura, en detriment de la de Lachenal i els seus altres companys, guies professionals i molt més experimentats, el concurs va ser fonamental per a l'èxit de l'empresa.







GREDOS - ALMANZOR
6/12/2012

Bon dia,

Com van les festes!!
Pel pont de la Purissima vam anar a Gredos! Per mi va ser la primera vegada
desconeixia la zona i la veritat us la recomano!! jejeje!! Vam poder fer
l'Almanzor el cim més alt d'aquesta zona i tot i no arribar a 3000m la
veritat es que és super alpí.
Molt xulo!


Ja ens queda poquet per l'any 2013!!!
BON ANY!!

Un peto,
Montse


















Text i Fotos de: Montse Andreu

SORTIDA D'ESCALADA A SANT LLORENÇ DE MONTGAI
24/11/2012



En la sortida d'escalada d'aquest cap de setmana hem participat:
Isa, Humbert, Jordi Barquinero, Marc, Xavi Serrallonga, Domingo, Raquel i JR. 

Com ja sabeu hem anat a Sant Llorenç de Montgai, ha estat una sortida ben completa i s'han aconseguit fer varies vies llargas, una aresta i una ferrada.
En concret s'han fet:
- Les vies llargas de la paret de la Formiguera: Sabina Wall Vº - Garrets Eusebi 6a i Martinetti V.V+
- La ferrada: Càgate Lorito (Extremadament Difìcil)
- L'aresta Tio Maria V+

Fen una mica de crònica he de dir que s'han fet 2 grups, uns que tornaven el mateix dissabte i l'altre que es quedaba a dormir en l'arberg La Cova de Sant Llorenç i que avui diumenge han fet mes activitat.
La Isa, l'Humert i el Jordi son el grup que es van quedar i van fer dues vies llargues i l'aresta, a ells els tocarà fer un petit resum de la seva activitat i enviar les corresponents fotos.

Els demes vem fer primer la ferrada i mes tard una via llarga. En principi teniem dubtes amb aquesta ferrada per la seva fama de molt dura però finalment ens vem decidir en fer-la.
La fama era totalment certa i aquí el que escriu aquesta crònica va estar apunt d'abandonar-la. Va ser en un punt de la via en que tenia que prendre una decisió,  vaig treure forces de no sé on i vaig aconseguir acabar-la. Algún altre també va patir una mica.
Prego en perdoneu però vaig fer només fotos del principi i de quan ja erem dalt doncs no em vaig atrevir ni a treure el mòvil per fer-ne cap mes.
També vem fer la vía Martinetti de 4 llargs, ens va sembla maca, equipada adequadament i disfrutona.

Be, us esperem en la propera sortida.



Text i fotos de: Joan Ramón






Alta Garrotxa sota la pluja

18/11/2012



Bon dia,
ahir finalment vam ser nou que ens vam trobar al pàrquing més enllà de l'Hostal de Sadernes a les 8 del matí. De moment el temps aguantava. Preparem motxilles i calçat i comença a plovisquejar. Mentre decidim el recorregut final mirant on és el forat de cel... la pluja es fa més intensa i decidim anar a una altra destinació.

Agafem els cotxes i tirem avall, però el cel no es veu destapat enlloc i no para de ploure. Cónclave. Decidim anar a esmorzar a Sant Esteve de'n Bas. A les 11h donem per acabat l'intent de sortida i després de comprar bon pa al forn tornem cap a casa.

No hi ha més a afegir, ah sí: 1) queda pendent i amb ganes de fer-ho i 2) Jo a la tarda vaig sortir a córrer una horeta i mitja sota el gotellam que va caure cap a les 16h a Barcelona. Està vist que havia d'acabar el dia mullada.

Fins la propera,

Resposta de l'Emili:



Només una precisió. Varem esmorzar a la Teixeda d' Hostalets d' En Bas, no a Sant Esteve, m'estranya aquest lapsus teu, quan no és la primera vegada que esmorzes i ET MULLES al mateix lloc.

Com que no volíem perdre tot el dia, nosaltres encara varem tenir temps d'anar a caminar una mica i dinar al Forn de Beget !
Al Forn varem trobar en Francesc Massó, un bon amic amb qui he compartit algunes muntanyes, que abans estava a Giroguies i ara a  A Caminar Travel. Portava un grup que el dissabte havia fet la travessa Oix - El Coral on havien dormit, i ahir tornaven cap a Oix, tots mig xops per la pluja, però contents i animats. Vaig tenir una mica d'enveja de no haver pres la decisió de mullar-nos nosaltres també. 

Bé, queda pendent la grimpada al Pas del Cabró, la Cova de les Cabres, i el ràpel i escalada a la carena del Bassagoda, tornarem a fer aquesta proposta per un altre dia.

Salut






Text de: Mariona i Emili
Fotos de: Mariona

1ª TROBADA D'ESCALADA DEL GRUP


27/10/2012






Dissabte vem anar a Collbató l'Albert, Domingo, Marc, Pere, Rafa i jo. Vem fer tres cordades de dos i vem escollir la via de l'Avi Joan, una via en principi fàcil i en final massa fàcil que s'acaba quan li comences a agafar una mica el gust a la via. Té un parell de passos finets de V i res mes que destacar, només que al final té un pot amb una petita llibreta i un boli per escriure si vols la teva experiencia en la via.

Després vem anar al sector Mama's and the 
Papa's on hi han vies d'esportiva i l'Albert, el Pere i jo vem fer una via de V+ que segons les resenyes sembla que no te nom. He de dir que cap dels tres la vem encadenar d'una tirada però aixins i tot ho vem passar molt be i vem riure de valent.
Us envío un parell de fotos que vaig fer, les resenyes que teniem i una foto d'un curiós bolet que vem trobar.

Fins la propera escalada







Text i fotos: Joan Ramón



Escalada la via Sol Solet a Montserrat‏

13/10/2012


Hola a tots


Dissabte passat vem anar la Raquel i jo a intentar fer la via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba a Montserrat. Es una via llarga de 130 m. que es fà en 5 llargs amb un grau màxim de IV+, encara que creiem que té algún passet de V.

Tot i creien que estaría algo mullada a causa de les plujes que havien caigut divendres, la placa estaba en perfectes condicions.

Es troba tot just a l'esquerra del principi del Joc de l'Oca (si el fas de pujada). Hi han tres vies i aquesta es la que comença mes a l'esquerra.

El descens es fà per una de les altres vies mitjançant tres ràpels, la Escabrini Escapullini. El primer ràpel té un volat de uns 12 o 15 m. que t'els possa de corbata i a més has d'anar buscant les reunions que no es troven en la mateixa perpendicular.
També pots fer el descens per el Joc de l'Oca però a les hores has de pujar a l'Agulla de Can Jorba que no està equipada i varem decidir que trigariem mes estona que rapelan l'altre via.

La via es molt maca, te un recorregut una mica sinuos que et fà consultar la resenya mes d'una vegada. A mi en particular em costa veure les txapes quan vaig de primer i m'he de concentrar molt per intuir per on va la via.
Té molt bones presses i bons peus en general malgrat algún tros mes intuïtiu.

Vem dinar dalt de la miranda i vem trigar 6 hores en pujar i baixar incloin el dinar i l'engantxe de la corda en alguna savina quan feiam els ràpels.
Diuen que es una via d'iniciació .............





Text i fotos: Joan Ramón




Campbieil, Pic Lentilla, Maou i Badet

13/10/2012


Bona tarda,

Us passo les fotos del cap de setmana passat al Pic Long, per si us voleu distreure una mica.

La zona és recomanada 100%!! jejeje!! I a l'hivern hi han moltes rutes amb esquis,... aquí queda!!! jejeje!!

Com ja veureu per les fotos al final no va fer la ruta que voliem exactament!! O sigui queda pendent i l'any vinent cau segur!!

I com més d'un m´ha preguntat que tal us explico una miqueta que vam fer,....
Al final vam anar-hi Isra, Susana, Rafa Porras i jo. Enlloc de dormir amb tendes vam acabar dormin les dues nits en un refugi lliure a peu de carretera uns metres més a baix del llac del Cap de Long, recomanació del home portava bar del llac! Tot un personatge amb el seu gos, aquest hivern va treure 9 persones de sota la neu, una passada!!
La veritat molt millor ja que feia molta humitat i fred!!!

El dissabte vam llevar-nos a les 6h i vam iniciar la ruta, al rodejar el llac molt bé però després força perdedor moltes fites per tot arreu,... i com era la primera vegada que estàvem per aquí ens van desorientar força!!! jejeje!! Per la propera ja sabem el camí,...
I van anar a parar a una cresta massa a l'est de la que volíem fer entre Pic l'Estaragne i el Pic Campbiel (tot al contrari d'on voliem anar), o sigui vam decidir anar cap el Campbiel 3.173m, cim que tenia també pendent de fa temps, un cop allà vam continuar la cresta i vam fer el Pic Lentilla 3.157m. Després vam baixar cap el coll i com anàvem bé de temps vam voler fer la cresta original però en sentit contrari d'est a oest i vam poder fer 2 cims més el Pic Maou 3.074 i el pic Badet 3.160. El dia estupendo super bé i unes vistes,... uffff!!

Diumenge va ser relax, riures,plat convinat i cap a casa!!! Amb la caravana pròpia d'un cap de setmana llarg! ;-)




















Text i Fotos de: Montse Andreu



ULTRA TRAIL ATLAS TOUBKAL

3-4/10/2012



El nostre company Oscar Pérez ens dona un altre alegria. Va quedar segón a l' Ultra Trail Atlas Toubkal

 
ir arriba