Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Bones i alpinístiques festes !!!

Aquest any 2011 hem tingut una mica de tot, i hem fet més varietat d'activitats, moltes ferrades i barrancs, també ascensions de nivell, crestes, esquí de muntanya, caiac, corredors de neu, escalada en glaç, ... i molt bon ambient ! Tenim algunes idees per recarregar les piles a la gent del Grup per aquest proper 2012, i aconseguir noves fites. 
Com cada any, en Quim Bou ens ha fet la felicitació nadalenca, ... i sembla que ens promet una neu que es fa esperar !!!


En la mort de la Ció de la Torre.



La Ció a la Via Gabarró, a la Pica d' Estats (Foto: Ricardo Wender)
Ahir diumenge la nostra companya Mª Encarnació (Ció) de la Torre va morir en l'ascensió al Pic d' Añisclo.

La Ció (o Sió) era una veterana muntanyenca, a punt de fer els 70 anys, que amb tossuderia anava ampliant el seu currículum de 3000, i ja anava pel 98è cim de la llista.

La Ció i el seu company Julià, no en formaven part, però varen coincidir amb la sortida oficial del CEC que portaven la Dolors Gurri i en Joan Ramon Montes com a vocals. En Julià es va quedar al refugi de Góriz, ella en canvi, potser sense valorar prou la dificultat tècnica de les condicions en que es trobava ahir la muntanya, va sortir per afegir-se al grup en la part final de l'ascensió. En un ressalt va patinar i sense que els companys poguessin fer res més que seguir-la amb la vista, va lliscar per la pala de neu fins sortir projectada per l'estimball.
La Ció era conscient dels perills de la muntanya, i de les seves limitacions. Vaig compartir algunes ascensions amb ella, sempre en bona forma física, sempre entusiasta i riallera. Recordo com em va demanar que l'ajudés en la part final de la via Gabarró a la Pica en la sortida que portàvem en Joan Ramon i jo mateix el 26 i 27 de Setembre del 2009, l' il·lusió i la tossuderia hi van posar el que li restava de tècnica.

Des de aquí donem el condol a la seva família i amics. Una forta abraçada al seu company Julià, a la Dolors i en Joan Ramon, i a tots els companys que compartien la sortida, i que han viscut aquest desgraciat accident.

La Ció ha mort fent el que volia fer, conscient de les dificultats i del risc, i deixant rastres del seu esperit inconformista en els cims. Continuarem pujant muntanyes per fer-li companyia.

Emili Rissech

Nota: En aquest escrit he canviat el nom de Sió original pel de Ció davant l'insistència dels companys. La contracció de Mª Encarnació en que s' autoanomenava ella, i pel que la coneixia tothom, s'hauria d'escriure Ció, si ho fem gramaticalment. Fonèticament hi escau més Sió, i ella així ho va escriure en la llista de la Pica, però no en farem un debat d'això.

 
ir arriba