Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


En la mort de la Ció de la Torre.



La Ció a la Via Gabarró, a la Pica d' Estats (Foto: Ricardo Wender)
Ahir diumenge la nostra companya Mª Encarnació (Ció) de la Torre va morir en l'ascensió al Pic d' Añisclo.

La Ció (o Sió) era una veterana muntanyenca, a punt de fer els 70 anys, que amb tossuderia anava ampliant el seu currículum de 3000, i ja anava pel 98è cim de la llista.

La Ció i el seu company Julià, no en formaven part, però varen coincidir amb la sortida oficial del CEC que portaven la Dolors Gurri i en Joan Ramon Montes com a vocals. En Julià es va quedar al refugi de Góriz, ella en canvi, potser sense valorar prou la dificultat tècnica de les condicions en que es trobava ahir la muntanya, va sortir per afegir-se al grup en la part final de l'ascensió. En un ressalt va patinar i sense que els companys poguessin fer res més que seguir-la amb la vista, va lliscar per la pala de neu fins sortir projectada per l'estimball.
La Ció era conscient dels perills de la muntanya, i de les seves limitacions. Vaig compartir algunes ascensions amb ella, sempre en bona forma física, sempre entusiasta i riallera. Recordo com em va demanar que l'ajudés en la part final de la via Gabarró a la Pica en la sortida que portàvem en Joan Ramon i jo mateix el 26 i 27 de Setembre del 2009, l' il·lusió i la tossuderia hi van posar el que li restava de tècnica.

Des de aquí donem el condol a la seva família i amics. Una forta abraçada al seu company Julià, a la Dolors i en Joan Ramon, i a tots els companys que compartien la sortida, i que han viscut aquest desgraciat accident.

La Ció ha mort fent el que volia fer, conscient de les dificultats i del risc, i deixant rastres del seu esperit inconformista en els cims. Continuarem pujant muntanyes per fer-li companyia.

Emili Rissech

Nota: En aquest escrit he canviat el nom de Sió original pel de Ció davant l'insistència dels companys. La contracció de Mª Encarnació en que s' autoanomenava ella, i pel que la coneixia tothom, s'hauria d'escriure Ció, si ho fem gramaticalment. Fonèticament hi escau més Sió, i ella així ho va escriure en la llista de la Pica, però no en farem un debat d'això.

11 comentaris:

Toni Salas ha dit...

La Sió anava darrera meu en l' ascensió al Pic d' Añisclo. En el primer ressalt, un tant dificultós, em va demanar que li agafés el piolet per ajudar-se millor amb mans i peus.
Ara qualsevol gest, qualsevol paraula cobra sentit.
Recordo en el refugi de Goriz, en la nit, quan ella i el Julià anaven a inscriure's i van demanar descompte pels més grans de 70 anys. Jo vaig fer broma amb ells i el guarda, dient que l' enganyaven i que en realitat sols en tenien 50.
La Sió va començar tard a fer muntanya i va guanyar el premi excursionista a la més veterana en completar en un any les principals marxes de resistència.
Jo vaig compartir amb ella, el seu amor a la muntanya, en la Pica d' estats, en el Pic dels Veteranos i en el Pic d' Arnales, entre altres.
El diumenge, quan jo m'arrapava a la corda amb una ma i anava clavant el piolet amb l' altra, vaig sentir un crit, just el temps de mirar enrera i contemplar la seva cara per última vegada.
La Sió era una persona entranyable, riallera i bona.
Tan de bo descansi en el cel dels muntanyers.
Toni

nès ha dit...

a tots els que hem perdut algun amic a la montanya se'ns encongeix el cor en llegir notícies com aquesta, perquè el buit i el dolor de la pèrdua no se'n van mai, sinó que s'hi aprèn a conviure....
Una forta abraçada a la familia i als amics, a mi em consola pensar que allà on són tenen tota la eternitat per continuar fent cims o continuar escalant....fins que ens toqui a nosaltres anar-hi i poguem tornar a fer cordada.

Jordi - Jorge - Xurxo Requejo ha dit...

Companys, vaig coincidir amb la Sió a algunes sortides del CEC. Era molt riallera i agradable. Tot el meu suport companys.

Esther ha dit...

Jo mai havia conincidit amb la Sió en cap sortida, tot i que havia sentit molt a parlar d'ella, pel seu tarannà sempre positiu vers la muntanya. Tots els que sentim passió per la muntanya i la freqüentem sovint, se'ns glaça el cor amb notícies com aquesta, sempre hi ha un risc incontrolat, inesperat, que pot tenir fatals conseqüències...
El meu condol a la família, i a tots els companys afectats per aquest succès...

podi ha dit...

Sempre em deia "si fas algun cim dels del Russell, avisa'm, si us plau!"

D.E.P.

podi-.

podi ha dit...

Esgarrifós el relat del Toni, que ens apropa a la tragèdia d'una manera tan presencial...

Carlos Portillo-.

Antoni ha dit...

La sio t'encomanaba el seu optimisme per la vida reflexan-lo en la seva estimaciò per el Pirineu, on totes la seves cotes de 3000m eran el seu objectiu. Ves a saber quin va ser el seu ultim pensament, potser que ja si quedaria per sempre. El nostre record.

girola ha dit...

Desde que vaig sentir la noticia a les noticies, que una esgarrifança hem va gelar el cor.
Jo vaig coneixer la Sió, fa set anys en el transcurs de el GR 11, vam coincidir amb ella, al refugi del Respumoso, aquell any l'hivern havia estat generós amb la neu i a príncipi de juliol encara es trobava molta neu per sobre dels 2600m, i com que anava sola ens va comentar si la podiem acompanyar durant els dies que trobariem neu, i aixi ho varem fer.
Recordo de la Ció el afable caracter, una dona riallera i encara que és de la mateixa edat que el meu pare, més pròxima a la meva manera de pensar.
Edu l'altre company que anavem va morir fa tres anys en un accident d'escalada al Montblanc, perdre amics sempre és dur. I quan vam anar a buscar el seu feretre a Courmayer vam coneixer un alpinista retirat que hem va dir una frase que deia molt per Edu i la Sió, "la montagna é piú brava, sempre porta i piú bravi". no se si s'escriu així però suposo que s'enten.
El meu més gran condol a la familia, per aquestos durs moments.
I fent de les nostres vides un homenatge a les seves.
Sió descansa en pau.

Teresa ha dit...

El que més recordo de la Ció és el seu entusiasme i la seva vitalitat.
La meva solidaritat amb tothom que la troba a faltar
Teresa

Anònim ha dit...

Crec que no vàrem conèixer la mateixa persona.

Anònim ha dit...

El 2005 vaig fer la travessa de la Serra de Tramuntana amb la Sió i altres amics. Era tota entusiasme i il.lusió per a aconseguir el que es proposava.
Recordo moltes rialles durant tota la travessa.
Després de la desgràcia només ens queda el consol de pensar que feia el que més de gust li venia...però sap molt de greu.
Descansa en pau i aixequem un got d'herbes com el que vam aixecar a Tossals Verds per a celebrar els bons moments.
El meu condol a la família també.

 
ir arriba