Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Perilla la sortida col·lectiva del Centenari a Cabrera

El fort temporal de llevant ha provocat importants nevades a la Vall d' en Bas, Cantonigrós i Cabrera. Això fa dubtar de que el dia 18 de Gener estigui la situació solucionada, i puguem fer la sortida del Centenari de la Secció de Muntanya al Santuari de Cabrera.
Veieu la notícia a AQUÍ
I AQUÍ teniu el programa

Bon Nadal, i un muntanyenc 2009



Tardor variada



L' Albert ens envia crònica i fotos d'algunes de les activitats que ha fet darrerament. No ha tingut massa sort aquesta tardor, i ha hagut d'anul·lar les dues sortides oficials de vocal que havia programat, per culpa del mal temps. Però queden muntanyes i dies!

Tenim fotos de l' Octubre, del Novembre a Montserrat i Cadí, amb crònica, i del Desembre fent pràctiques de glaç. I entre tots, hi endevinem, si no anem errats, els amics Javi, Andrea, Eli, Sebastien, Patricia, i la Laura que feia una de les fotos.

Després de molts plans i contraplans i un parell de baixes, finalment marxàvem dissabte al matí en Javi i jo cap a Montserrat per tal d´anar a la zona de "gorros" a fer alguna via.
Finalment i degut a un malentès amb les indicacions per accedir a Montserrat ( estava la carretera tallada a causa d´un despreniment) vam acabar a la regió d´agulles i sense ressenyes. Així doncs vam donar una volta per allà i vam preguntar uns escaladors que ens van suggerir una via. Es tractava de l Aresta Brucs a la Savina Petita.
Com que vam acabar relativament ràpid vam decidir de buscar-ne una altra i ens vam dirigir cap un pedrot que semblava escalable, i així va ser que sense saber-ho vam fer una alta aresta Brucs però aquest cop a la Miranda de les Bohigues això sí, el primer llarg el vam fer per una altra via, la Daniel.
Un cop acabada l´escalada agafem la furgo i cap al Cadí. Intentem pujar a Prat d´Aguiló però la pista està nevada, tirem un tros, però es fa impracticable, i ja anem tard i no volem aventures,així doncs cap a Estana. Parada i fonda a Cal Basté per menjar alguna cosa i decidir que fem l´endemà,mirem i remirem ressenyes fins que trobem una que sembla interessant : la canal de Ponent al Serrat del Ticó, demanem paper i llapis per copiar-la però tenen escànner i ens estalviem la feina. Al dia següent una aproximació força dura (queda bastant a la dreta de la Sàbat), les màximes dificultats es concentren al principi, i costa una mica d´assegurar, combina passos encaixonats amb paret oberta, cosa que li dona un gran ambient i poc a poc van decreixent les dificultats fins a la sortida.
Finalment sortim per dalt i baixada per la Canal del Cristall. En resum un capde un xic improvisat però amb molta activitat.



Text: Albert Árboles
Fotos: Albert Árboles

Acte del Centenari de la Secció de Muntanya

Dimarts, 16 de Desembre es va fer l'acte oficial d' obertura del Centenari de Secció de Muntanya.
Hi va haver una interessant conferència a càrrec de l' Enric Faura, sobre cap on volem anar els centres excursionistes, i els muntanyencs en aquest nou segle.
També es va fer un reconeixement a tots el ex-presidents de la Secció, i encara que ho podria semblar, donem fe de que no hi eren els fundadors de la Secció el 1908 !

El Pic de l' Infern

En Joan Ramon ens explica la seva personal visió de la sortida al Pic de l' Infern
13-12-2008

La previsió del temps m’obliga a anul·lar la sortida a Carançà (si no recordo malament ja es la tercera vegada consecutiva) però el dissabte farà bo fins a la tarda i proposo sortir només un dia e intentar assolir el Pic de l’Infern.Sembla que tothom està d’acord i així quedem a la reunió de dijous. Finalment serem set persones, un bon número per una ascensió hivernal.S’inclouen en el grup tres nous membres que no conec. La Sònia, la Mònica (que son bessones) i el Juan Carlos (un cubà muntanyenc que ha estat al C.A.F.) que dona un toc exòtic a la sortida que juntament amb el Xavier Pares, el Jaume Torroja, el Tono i jo formen el grup de set.
Quedem a les 6.00 a Fabra i Puig per no perdre la costum, i carretera cap el Ripollès. A les 8.00 obren les portes a Can Jepet al nucli de Setcases i allà prenem un petit esmorzar abans de sortir cap el revolt del refugi d’Ull de Ter on arribem a les 8.40 mes o menys. Després del típics preparatius sortim tots equipadíssims a les 9.00 (massa tard) però jo no dic res a veure com va el grup. El primer entrebanc als deu minuts. El grampó de la Sònia (crec) es surt de lloc. Es un grampó automàtic que no porta cinta metàl·lica davant i li faig un remei a veure si aguanta. Sembla que si i continuem. Passem vora el refugi i continuem amunt. A un grampó de la Mònica li passa el mateix (serà un grampó bessó?) però aquest no necessita remei i aguanta bé. Es va formant el grup i la Sònia nota la inactivitat, més endavant ho arreglarem. Arribem al Coll de la Marrana i ens trobem al Sr. Torb (vent del nord) que ens saluda. Dono instruccions de no parar al Coll i seguim cap a Tirapits. Una mica abans d’arribar al creuament del camí a Coma de Vaca fem una paradeta per menjar una mica i agafar el piolet doncs el desnivell es notable i la neu està encrostada (capa de gel sobre neu humida). Al Tono se li cau una crema de llavis i veiem com rellisca cap a el precipici (millor demostració del perill, impossible). Anem avançant i mica en mica va apareixent l' aresta que hi ha entre el Fresser i l’Infern. Nosaltres pujarem directes al final de l' aresta, passarem a la cara nord i d’allà cap al cim. Quan comença la pujada forta la Sònia em diu que vol parar perquè no aguanta el ritme. Descansem uns minuts i faig que es posi darrere meu. Fem ziga zaga i mantenint el seu ritme arribem a la aresta sense problemes. La neu fa que l' aresta no estigui gens perillosa i no fa falta ni tocar les roques. Però quan passem a l' altre banda ens trobem amb el pas més complicat del dia per el desnivell que te. Es un flanqueig llarg amb neu dura. Faig parar el grup i m’ avanço jo sol a veure com ho podem fer i dubto si abandonem, anem per tota la aresta o poso l’ancora amb la corda i monto un passamans. Finalment veig que assegurant bé els peus i el piolet podem passar fins la mitat del flanqueig i després tirant amunt tot recte fins un collet que uneix la aresta de roca amb la de neu que ve del cim. Ho aconseguim tots sense problemes. Ara només queda la aresta final de neu fins el cim on ja es veu la precària creu mig caiguda del Pic de l’Infern.Per fi arribem i hi han felicitacions per tots. Ja tenim mitja conquesta feta doncs falta la tornada. Fa un fred que pela, calculo que estem entre –10º o –12º i el vent no ens deixa ni parlar. Decidim començar a baixar lo abans possible després de fer la foto de rigor. No baixarem per el mateix lloc doncs no m’agradat gens aquell flanqueig i menys encara de baixada. Anem cap a la cabana de Tirapits doncs l' aresta es fàcil i arribem ràpids. A la cabana parem a menjar, beure i comentar la jugada. Semblen tots bastant satisfets i això m’alegra. La situació de la meteo va canviant de mica en mica tal com estàvem avisats i a les 14.00 tirem avall doncs el Torb bufa amb força i ens diu que no ens quedem més temps allà. La visibilitat encara es bona malgrat la neu que aixeca el vent i anem avançant cap a el Coll de la Marrana que es fa desitjar. Quan arribem es tal el vent que fa que la neu sembla una catifa voladora que ens empenta com si vulgués que no marxem. Va ser una situació bonica de veritat (al menys per mi). Baixem amb compte el Coll amb un Jaume una mica temerós però molt valent i ja sense cap problema i xerrant arribem als molt volguts cotxes. Parada obligatòria un altre cop a Can Jepet per recuperar forces i d’aquí a casa on vem arribar sobre les 21.00 i amb pluja. Espero que aquesta improvisada sortida us hagi agradat i també espero que malgrat la adversa metrologia torneu a vindre un altre dia. Això es alta muntanya hivernal. Xavier Pares, seriós en tot moment i controlant la situació. Bon muntanyenc. Gracies Jaume, una mica temorós però tirant endavant. Mica en mica agafant confiança en tu mateix. Gracies Tono, amb molta ilussió i disfrutan de cada moment. Gracies Juan Carlos, has demostrat que al C.A.F. (Club Alpí Francès) fan les coses bé. Sònia, espero veure com progresses fent alpinisme, ho has fet super be i recorda d'arreglar els teus grampons. Gracies Mònica, si amb baixa forma has fet lo que has fet en aquesta sortida quan estiguis be et vull de companya de cordada. Gracies.

Text: Joan Ramon Montes
Fotos: Joan Ramon Montes

Cerdanya cap de setmana 6,7, i 8 de Desembre


A la Cerdanya, també el cap de setmana que comença el 6 de Desembre, aquesta colla volien fer el Puigpedrós, mentre altres eren a la Punta Vinyola, i encara uns altres el dilluns anaven a la canal oriental del Pastuira.

En tenim la crònica de la Núria

El nostre cap de setmana ha estat, una mica diferent, encara que el lloc era quasi el mateix.
Nosaltres varem arrivar al Parking de Porté a les 10''00 matí, doncs haviem passat a buscar un bomber que sortia de guàrdia a les 7'00 a Campdevànol. Així que el previst era fer el Pic de Puigpedrós, uns amb esquís altres amb raquetes.
El dia estava força animat, i amb un sol fantàstic, després de trencar un pal de treking.."equipar a la Taca" una gosseta amb els seus peucs corresponents, bla,bla..etc..etc..sortiem d'excurssió.Després de patejar entre dos i tres hores, varem arrivar a un coll...on el fred, i el vent, va torçar la ruta al cim. Una raaaassca!!!. Fins aquí, tot i que la paronàmica era exel.lent... avall va que fa baixada. Jo crec que estavem a les montanyes just devant del grup que anava cap a la Punta Vinyola. Un cop al Pàrking, per cert Norbert varem veure el teu cotxeee!!, varem tirar cap a Puigcerdà a fer una cervesseta que tant ens venia de gust...Al vespre varem tornar a enfilar cap a Porté, i després de trobar una esplanada perfecte, varem montar campament base
amb la Furgoneta. A dins, ja cuinant, un parell d'ampolles de vi, uns riures, la cale possada...que sibarites no??? ( vull una furgoneetaa!!!!!! snif..snif..) A les 21'00 va començar a nevar i ja no va parar fins al dia següent.
Al matí, la intenció era de fer canal, però després per la Meteo varem canviar per una mica de gel...però al final..amb tanta neu i fred....poca cosa més que esmorçar tots junts, possar cadenes, i poc a poc tirar avall..contemplant la nevada que ens va fer i disfrutar del paissatge fins ven passat Ribes de Fresser....Acavant a Hostalets de Balenya, fotent-nos una carn a la brasa estupenda!!!! Ja no sé si dir, una sortida montanyenca...o gastronòmica..??? jejejejejjej


Us adjunto les fotos... Per cert, l'animaló sol, desconsolat i tremolant que es feia un fart de còrrer tot espantat...és un.............adivineu????????

Text: Núria Perapoch
Fotos: Núria Perapoch

La Vinyola guanya altra vegada

Segon intent al corredor del túnel de la Punta Vinyola, i altre vegada el temps en aquest cas meteorològic, impedeix pujar, però...

En tenim la crònica d'en Nor:
Resum ràpid del cap de setmana:
Participants: Alex, Montse, Nor, Eli. Objectiu: Túnel de la Vinyola. Meteo: fatal. Divendres nit dormim al parking de Porté Puymorens. Nit clara, lluna esplèndida.
Dissabte matinada dia clar i serè. Sortim cap a Vinyola, carregats com burros: material alpinisme + tenda + menjar + fogonet, etc.
Pujada llarga i dura, aprofitant al màxim les pistes de Porté.Molta neu tova, anem tota l'estona amb raquetes. Flanqueig una mica guarrillo quasi arribant. Es tan tard que descartem fer el Túnel, i volem anar a fer una ullada al corredor per si l'endemà es pot fer. També hi ha algun corredoret curt que podem provar abans que es faci de nit. Al final res, es posa lleig i anem a recuperar la motxilla i corda de l'Eli. Només es veu la corda.Tarda xunga de tempesta de neu amb ràfegues de vent. S'està de conya a la tenda.
Alex es munta un pseudo iglu que havia de ser per l'Eli i per ell, però Eli prefereix la nostra tenda, como no! Així que dormim tots tres apretats. Nit calorosa dintre de la tenda mentre neva a fora.al dia següent segueix nevant i tenim com 40cm de neu al nostre voltant, la tenda colgada de neu i tot. Paisatge guapíssim. només ens toca tornar, es clar.Cagada: estàvem tant a tope que vaig deixar una motxilla fora, al costat de la tenda, però amb poc pes a dintre. Al dia següent no apareix, per més que hem cavat i buscat pel voltant. Es deuria volar. contenia uns quants objectes de valor: casc, ulleres de sol, frontal d'emergència, xiulet, walkies...una pena però només és pasta, res sentimental.
Baixada en 4h vall avall. Està tot tan blanc que no sabem si pugem o baixem, només perquè les nostres cames ens ho fan notar.Arribada al pàrking, cadenes i avall. Sopar a la Corba, que bo!!!! i cap a BCN.
Cap de setmana sense activitat de corredor però molt guapo per dormir sota una nevada canyera i veure uns paisatges blancs impressionants com no es poden veure sovint. L'únic dolent, la pèrdua de la motxilla, una lliçó més. I una altra cosa he après: la meva tenda és per 2 persones!!
I la crònica de l' Àlex
Aquest cap de setmana de ventisques, fred intens, nevades i poca visibilitat , la Montse, la Eli ,el Nor i jo ens em anat a comprobar-ho amb l' intenció de fer el corredor del túnel de la punta Vinyola. Sortim divendres a la tarda, dormim al pàrquing del coll de Porta, a les 5:30 ens aixequem i amb tot posat, doncs em pogut comprovar la primera previsió , es a dir fred intens, i després de caminar unes quatre o cinc hores d' aproximació arribem a muntar el campament base. Montse i Nor amb la seva tenda, i Eli i jo que faríem bivac a la neu, doncs era l' aniversari de la Eli, i volia provar això de dormir a la neu , perfecte, així no dormo sol. Abans de arribar , la Eli rellisca i cau uns 30 metros rodant avall, cap problema. Arribem super tard muntem tendes, muntem un iglú i quan la Eli va veure el iglú i la tenda em va deixar dormir sol i se'n va anar amb la Montse i El Nor, que per fer,li espai va deixar fora de una motxilla seva amb el casc i frontal , preo amb la ventisca se la va emportar i no la vam trobar mai més , ( hem d' esperar el desgel ) realment aquella tarda va vindre un fred intens, dels que no oblides, i va començar a nevar i nevar, i la tenda va queda mig tapada i el meu iglú sense sortida. Diumenge amb visibilitat nul·la , i quan dic nul·la em refereixo a "zero metres", nomes sabíem si pujàvem o baixàvem per que ens cansàvem mes o menys. Evidentment ni ens vam apropar a la Vinyola perquè ni es veia. Un cap de setmana únic , inoblidable, genial , et quedes amb bon sabor de boca. Graciàs a la famosa frase molesta però no impedeix , varem poder sortir i viure una experiència única , irrepetible, en el meu cas mai havia conegut la visibilitat nul·la , es increïble, com diu l' Emili, ...que alguns somiïn muntanyes que els demés fan.


Text: Nor i Àlex Figueroa
Fotos: Àlex Figueroa

Canal Occidental del Pastuira



En Jordi Barquinero va enredar la troca. "Algú que no marxi tot el llarg cap de setmana voldria fer alguna cosa d'alpinisme dilluns?" Aquest innocent correu d'en Jordi enviat el dijous dia 4, va posar en marxa a quatre companys més, que no havien tingut prous dies per anar a la Cerdanya on hi havia un altre grup d'amics.Així va començar una jornada alpinística, que seguint la tradició del grup va acabar de nit.


El dilluns 8 de desembre, varem anar cap a Setcases, seguint la ressenya que en Jordi ens va proposar als que ens havíem quedat a casa sense marxar aquests tres dies de festa.
El lloc de trobada és el petit aparcament al revolt a prop del Ter, on comença el camí cap a la Coma d'Orri. A les set del matí comencen arribar l' Emili des de Girona, en Joan Ramon i en Jordi des de el càmping de Camprodón on han dormit, i comencen a preparar l'equip, mentre esperen a la Núria i l' Oriol que han dormit al Pastuira poc abans d' arribar a les pistes de Vall Ter. Arriben a la vora 3/4 de 8. Sortirem tard.
Teòricament era una canal curta i senzilla amb només un pas de IV. Quan varem començar a pujar per la Coma d'Orri, ja varem veure que la neu estava molt tova, i que els cims estaven molt nevats però que a les parts més baixes dels vessants de les muntanyes hi havia poc gruix de neu. Varem arribar a l'entrada de la canal a les 10 del matí, amb poca neu.

Comencem a repartir l'equip i es formen dues cordades, la Núria i l' Oriol per un costat, i en Jordi, en Joan Ramon i l' Emili per l'altre.
Ja són a la vora les onze i en Jordi va obre via, i de seguida veiem que la cosa no serà tant senzilla, la neu està molt tova, hi ha neu pols sobreposada pel vent, i escassa. Trobem un primer ressalt que amb la neu normal no tindria cap problema, però tal com està diríem que era IV-. Després en el segon llarg arribem just a pocs metres del ressalt ressenyat com a IV. Estem en Jordi en Joan Ramon i l' Emili en reunió, encaixonats entre dues parets de roca separades per poc més d'un metre, i sense poder posar un primer punt d'assegurança abans de fer el ressalt. La Núria i l' Oriol s'ho miren, uns metres més avall, en un espai més obert. En Joan Ramon ataca la via però la poca neu fa que l'alçada del ressalt és molt més del normal, i la roca gastada per l'aigua ( a l'estiu això és un torrent) no té on agafar-se. Entra en una cova que hi ha a sota el pas, per posar un tascó o un friend on assegurar però no troba cap lloc prou a la vora.

Finalment esgotat per l'esforç de varis intents, en Joan Ramon cedeix el pas a en Jordi que després d' un parell d'intents, i a base de clavar les puntes dels grampons i dels dos piolets a la roca, va poder enfilar-se al primer esglaó del ressalt i després continuar fins a un lloc on poder muntar una reunió. Aquest pas, sense neu, el posaríem IV+ (V-?), però amb molta neu no passaria de III. El risc de caiguda, sense assegurar que varen patir primer en Joan Ramon i després en Jordi va ser important, per sort per ells hauria sigut una caiguda curta... i tova, perquè haurien caigut sobre els que estàvem a sota encaixonats!. Aquí però varem perdre molt de temps, i sinó pregunteu a l'Oriol i la Núria pel fred que varen passar mentre esperaven. Després en Jordi ens assegurava des de dalt encara que força desplaçat a l'esquerra de la vertical i les cordes no treballaven massa bé, però era l' únic lloc on muntar la reunió, hi va haver de treballar de valent, però va muntar una reunió digna del millor manual d'alpinisme.
Varem pujar la resta, alguns amb alguna ajuda de la corda, encara que tots sabem que ajudar-se d'una corda dinàmica és gairebé pitjor, perquè quan s'estira no et deixa allà on volies arribar.

Ens reagrupem, recollim cordes i enfilem cap a un tercer ressalt de roca i gel, aquest curt i sense dificultat (potser per això el passa de primer l' Emili !) el pugem ja sense encordar, i després tot un seguit d'esglaons de neu i alguna roca (amb avituallament de te calent i ensucrat) ens porta lentament cap a la sortida de la canal, que es va obrint cap un llom cap el sud, damunt de la Cinglera de les Arbretes.

Massa al sud, però es feia tard i si haguéssim agafat l'opció de anar més al nord i baixar directes cap a la Jaça del Mig per un pas ressenyat amb un ràpel en uns arbres, hauria estat massa imprudent, per fer-ho de nit i sense conèixer el camí. Per això, després de menjar quatre galetes i quatre ganyips (tot el que varem menjar en tot el dia !) varem acabar de pujar fins a l'aresta nevada, al sud-est dels Rocs Blancs que varem vorejar pel sud, i després de seguida en direcció nord, cap el Pastuira ja de nit.Deixant el cim molt aprop a la nostra dreta, varem anar flanquejant per l'oest dels Cims de la Coma d'Orri en direcció nord. La lluna, sense ser plena del tot, ens ajudava perfectament, fins al punt que alguns varem renunciar al frontal. La llarga travessa de tots els Cims, ens prometia un Coll de la Coma d'Orri que va tardar en arribar. En Joan Ramon anava davant amb presses, no sabem si per que està en forma, o perquè pressentia que amb el retard que portàvem hauria de donar moltes explicacions, com tots plegats varem haver de fer, perquè no hi havia cobertura als mòbils per avisar del nostre retard.Després una llarga baixada per la Coma d'Orri, encara amb ganes de fer la xerrada, i amb una aturada per treure els grampons i petits reagrupaments, durant l'ultima hora, pel genoll de l'Emili que el va retrassant. Al final, cansats, arribem a les deu de la nit als cotxes. Han passat 14 hores des de la sortida al matí.
En Jordi ha promès que la propera acabarem de dia, i tots hi estem d'acord, però...

Fotos: Joan Ramon Montes, Núria Freixas, i Emili Rissech

 
ir arriba