La Vinyola guanya altra vegada

Segon intent al corredor del túnel de la Punta Vinyola, i altre vegada el temps en aquest cas meteorològic, impedeix pujar, però...

En tenim la crònica d'en Nor:

Resum ràpid del cap de setmana:
Participants: Alex, Montse, Nor, Eli. Objectiu: Túnel de la Vinyola. Meteo: fatal. Divendres nit dormim al parking de Porté Puymorens. Nit clara, lluna esplèndida.
Dissabte matinada dia clar i serè. Sortim cap a Vinyola, carregats com burros: material alpinisme + tenda + menjar + fogonet, etc.
Pujada llarga i dura, aprofitant al màxim les pistes de Porté.Molta neu tova, anem tota l'estona amb raquetes. Flanqueig una mica guarrillo quasi arribant. Es tan tard que descartem fer el Túnel, i volem anar a fer una ullada al corredor per si l'endemà es pot fer. També hi ha algun corredoret curt que podem provar abans que es faci de nit. Al final res, es posa lleig i anem a recuperar la motxilla i corda de l'Eli. Només es veu la corda.Tarda xunga de tempesta de neu amb ràfegues de vent. S'està de conya a la tenda.

Alex es munta un pseudo iglu que havia de ser per l'Eli i per ell, però Eli prefereix la nostra tenda, como no! Així que dormim tots tres apretats. Nit calorosa dintre de la tenda mentre neva a fora.al dia següent segueix nevant i tenim com 40cm de neu al nostre voltant, la tenda colgada de neu i tot. Paisatge guapíssim. només ens toca tornar, es clar.Cagada: estàvem tant a tope que vaig deixar una motxilla fora, al costat de la tenda, però amb poc pes a dintre. Al dia següent no apareix, per més que hem cavat i buscat pel voltant. Es deuria volar. contenia uns quants objectes de valor: casc, ulleres de sol, frontal d'emergència, xiulet, walkies...una pena però només és pasta, res sentimental.
Baixada en 4h vall avall. Està tot tan blanc que no sabem si pugem o baixem, només perquè les nostres cames ens ho fan notar.Arribada al pàrking, cadenes i avall. Sopar a la Corba, que bo!!!! i cap a BCN.
Cap de setmana sense activitat de corredor però molt guapo per dormir sota una nevada canyera i veure uns paisatges blancs impressionants com no es poden veure sovint. L'únic dolent, la pèrdua de la motxilla, una lliçó més. I una altra cosa he après: la meva tenda és per 2 persones!!

I la crònica de l' Àlex
Aquest cap de setmana de ventisques, fred intens, nevades i poca visibilitat , la Montse, la Eli ,el Nor i jo ens em anat a comprobar-ho amb l' intenció de fer el corredor del túnel de la punta Vinyola. Sortim divendres a la tarda, dormim al pàrquing del coll de Porta, a les 5:30 ens aixequem i amb tot posat, doncs em pogut comprovar la primera previsió , es a dir fred intens, i després de caminar unes quatre o cinc hores d' aproximació arribem a muntar el campament base. Montse i Nor amb la seva tenda, i Eli i jo que faríem bivac a la neu, doncs era l' aniversari de la Eli, i volia provar això de dormir a la neu , perfecte, així no dormo sol. Abans de arribar , la Eli rellisca i cau uns 30 metros rodant avall, cap problema. Arribem super tard muntem tendes, muntem un iglú i quan la Eli va veure el iglú i la tenda em va deixar dormir sol i se'n va anar amb la Montse i El Nor, que per fer,li espai va deixar fora de una motxilla seva amb el casc i frontal , preo amb la ventisca se la va emportar i no la vam trobar mai més , ( hem d' esperar el desgel ) realment aquella tarda va vindre un fred intens, dels que no oblides, i va començar a nevar i nevar, i la tenda va queda mig tapada i el meu iglú sense sortida. Diumenge amb visibilitat nul·la , i quan dic nul·la em refereixo a "zero metres", nomes sabíem si pujàvem o baixàvem per que ens cansàvem mes o menys. Evidentment ni ens vam apropar a la Vinyola perquè ni es veia. Un cap de setmana únic , inoblidable, genial , et quedes amb bon sabor de boca. Graciàs a la famosa frase molesta però no impedeix , varem poder sortir i viure una experiència única , irrepetible, en el meu cas mai havia conegut la visibilitat nul·la , es increïble, com diu l' Emili, ...que alguns somiïn muntanyes que els demés fan.


Text: Nor i Àlex Figueroa
Fotos: Àlex Figueroa