Canal Occidental del Pastuira

En Jordi Barquinero va enredar la troca. "Algú que no marxi tot el llarg cap de setmana voldria fer alguna cosa d'alpinisme dilluns?" Aquest innocent correu d'en Jordi enviat el dijous dia 4, va posar en marxa a quatre companys més, que no havien tingut prous dies per anar a la Cerdanya on hi havia un altre grup d'amics.Així va començar una jornada alpinística, que seguint la tradició del grup va acabar de nit.

El dilluns 8 de desembre, varem anar cap a Setcases, seguint la ressenya que en Jordi ens va proposar als que ens havíem quedat a casa sense marxar aquests tres dies de festa.

El lloc de trobada és el petit aparcament al revolt a prop del Ter, on comença el camí cap a la Coma d'Orri. A les set del matí comencen arribar l' Emili des de Girona, en Joan Ramon i en Jordi des de el càmping de Camprodón on han dormit, i comencen a preparar l'equip, mentre esperen a la Núria i l' Oriol que han dormit al Pastuira poc abans d' arribar a les pistes de Vall Ter. Arriben a la vora 3/4 de 8. Sortirem tard.

Teòricament era una canal curta i senzilla amb només un pas de IV. Quan varem començar a pujar per la Coma d'Orri, ja varem veure que la neu estava molt tova, i que els cims estaven molt nevats però que a les parts més baixes dels vessants de les muntanyes hi havia poc gruix de neu. Varem arribar a l'entrada de la canal a les 10 del matí, amb poca neu.

Comencem a repartir l'equip i es formen dues cordades, la Núria i l' Oriol per un costat, i en Jordi, en Joan Ramon i l' Emili per l'altre.

Ja són a la vora les onze i en Jordi va obre via, i de seguida veiem que la cosa no serà tant senzilla, la neu està molt tova, hi ha neu pols sobreposada pel vent, i escassa. Trobem un primer ressalt que amb la neu normal no tindria cap problema, però tal com està diríem que era IV-. Després en el segon llarg arribem just a pocs metres del ressalt ressenyat com a IV. Estem en Jordi en Joan Ramon i l' Emili en reunió, encaixonats entre dues parets de roca separades per poc més d'un metre, i sense poder posar un primer punt d'assegurança abans de fer el ressalt. La Núria i l' Oriol s'ho miren, uns metres més avall, en un espai més obert. En Joan Ramon ataca la via però la poca neu fa que l'alçada del ressalt és molt més del normal, i la roca gastada per l'aigua ( a l'estiu això és un torrent) no té on agafar-se. Entra en una cova que hi ha a sota el pas, per posar un tascó o un friend on assegurar però no troba cap lloc prou a la vora.

Finalment esgotat per l'esforç de varis intents, en Joan Ramon cedeix el pas a en Jordi que després d' un parell d'intents, i a base de clavar les puntes dels grampons i dels dos piolets a la roca, va poder enfilar-se al primer esglaó del ressalt i després continuar fins a un lloc on poder muntar una reunió. Aquest pas, sense neu, el posaríem IV+ (V-?), però amb molta neu no passaria de III. El risc de caiguda, sense assegurar que varen patir primer en Joan Ramon i després en Jordi va ser important, per sort per ells hauria sigut una caiguda curta... i tova, perquè haurien caigut sobre els que estàvem a sota encaixonats!. Aquí però varem perdre molt de temps, i sinó pregunteu a l'Oriol i la Núria pel fred que varen passar mentre esperaven. Després en Jordi ens assegurava des de dalt encara que força desplaçat a l'esquerra de la vertical i les cordes no treballaven massa bé, però era l' únic lloc on muntar la reunió, hi va haver de treballar de valent, però va muntar una reunió digna del millor manual d'alpinisme.

Varem pujar la resta, alguns amb alguna ajuda de la corda, encara que tots sabem que ajudar-se d'una corda dinàmica és gairebé pitjor, perquè quan s'estira no et deixa allà on volies arribar.

Ens reagrupem, recollim cordes i enfilem cap a un tercer ressalt de roca i gel, aquest curt i sense dificultat (potser per això el passa de primer l' Emili !) el pugem ja sense encordar, i després tot un seguit d'esglaons de neu i alguna roca (amb avituallament de te calent i ensucrat) ens porta lentament cap a la sortida de la canal, que es va obrint cap un llom cap el sud, damunt de la Cinglera de les Arbretes.

Massa al sud, però es feia tard i si haguéssim agafat l'opció de anar més al nord i baixar directes cap a la Jaça del Mig per un pas ressenyat amb un ràpel en uns arbres, hauria estat massa imprudent, per fer-ho de nit i sense conèixer el camí. Per això, després de menjar quatre galetes i quatre ganyips (tot el que varem menjar en tot el dia !) varem acabar de pujar fins a l'aresta nevada, al sud-est dels Rocs Blancs que varem vorejar pel sud, i després de seguida en direcció nord, cap el Pastuira ja de nit.Deixant el cim molt aprop a la nostra dreta, varem anar flanquejant per l'oest dels Cims de la Coma d'Orri en direcció nord. La lluna, sense ser plena del tot, ens ajudava perfectament, fins al punt que alguns varem renunciar al frontal. La llarga travessa de tots els Cims, ens prometia un Coll de la Coma d'Orri que va tardar en arribar. En Joan Ramon anava davant amb presses, no sabem si per que està en forma, o perquè pressentia que amb el retard que portàvem hauria de donar moltes explicacions, com tots plegats varem haver de fer, perquè no hi havia cobertura als mòbils per avisar del nostre retard.Després una llarga baixada per la Coma d'Orri, encara amb ganes de fer la xerrada, i amb una aturada per treure els grampons i petits reagrupaments, durant l'ultima hora, pel genoll de l'Emili que el va retrassant. Al final, cansats, arribem a les deu de la nit als cotxes. Han passat 14 hores des de la sortida al matí.

En Jordi ha promès que la propera acabarem de dia, i tots hi estem d'acord, però...

Fotos: Joan Ramon Montes, Núria Freixas, i Emili Rissech