Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Les Bulloses amb raquetes

Dissabte passat, 12 de gener, vam iniciar la sortida de raquetes que ens havia de portar a les Bouillousses. Vam sortir tots junts en una furgoneta que varem llogar per 9 persones, donat que no havia prou cotxes; i és evident que a dins del meu polo tots no hi cabíem, tot i que es va plantejar.....

La pujada va ser amena ja que fent la collada de Tosses anava nevant un pèl i a les raconades ja quallava. Desprès vam anar bé fins que varem arribar a França on nevava més i a Mont-Lluis tothom col·locava cadenes per continuar, cosa que nosaltres no varem fer ja que no en teníem...... un petit error a l'hora de llogar-la, jejejejeje però això no va evitar d'arribar a l'entrada de la carretera de les Bouillousses. La carretera aquesta, a l'hivern queda oberta fins a la meitat, però donat que estava nevant, havia un pam de neu i va ser impossible de fer-ho amb la furgo i al costat de la carretera la vam deixar.


Vam pujar tota la carretera amb raquetes als peus fins el refugi, en total 4h de pujada amb parada per dinar inclosa. Això va retocar els plans que tenia de la sortida i en lloc de fer una sortida de 2h i fer pràctiques d'ARVA, vam arribar just a les 17h al refugi amb força vent i fred. També va succeir que vaig començar a patir una gastroenteritis, sense jo saber-ho, cosa que en va fer anar a dormir una estona.

El dia següent, donat que el retorn podria ser molt llarg i que el vocal no estava al 100% es va decidir de fer una sortida recorrent els llacs que hi ha a sota del Carlit.Vam sortir a -8Cº del refugi i varem començar a caminar amb la sortida del sol a lo llarg del GR-10. Quan portàvem una mitja hora caminant,ens vam sortir de la traça feta, que anava molt bé, i vam girar a esquerres. Vam pujar per una sortida d'aigües dels llacs força clara d'arbres i amb 30cm de neu pols nova, Cap a les 09.45h vam arribar al primer llac, el llac de Viver. Des d'aquest punt vam pujar pel rierols que ve de l'estany de Dugues i per arribar-hi vam travessar el llac pel mig. A l'hora ja estàvem al llac de Dugues on el sol ja havia sortit bé i començava a fer caloreta i el meu termòmetre marcava 4Cº, força més càlida que la de feia unes 2 hores enrrera. Varem pujar cap el llac del Castellar on varem arribar en 20 minuts, a tot estirar i veient un petita pala, allà vam parar a fer practiques de remuntar una pala inclinada amb raquetes i neu fonda. Va estar molt bé. A cada llac fèiem una parada tècnica per picotejar i anar bevent aigua o té o poliol, segons cadascú.


D'aquest llac vam passar al llac de Trebeus, que està a tocar. Des d'aquest punt varem començar a tornar i vam baixar directes al llac de Vallell, per on passa el camí normal per pujar el Carlit. En aquest moment eren les 12h 20' del migdia i vam decidir de dinar en el refugi i per tant tocava anar baixant. En aquest tram ens vam treure les raquetes donat que varem passar per un llomet que per l'efecte del vent del dia anterior, l'havia deixat sense neu i així vam anar fins a poc d'arribar al llac de Sec.

En el llac vam girar a l'esquerra, per continuar, més o menys pel camí d'estiu al Carlit i vam arribar, cap a les 13h al Estany Negre i d'aquí en una hora vam arribar al refugi, aproximadament.

En total va ser una volta de 6h per aquesta zona en mig de boscos verds i blancs, desprès de la nevada del dia anterior, amb petjades de marmotes que varen sortir a prendre el sol i un dia perfecte de sol i de gens de vent.

Desprès de dinar en el refugi ho vam recollir tot i cap a baix. El retorn perfecte i tot va anar rodat menys que un servidor està d'arròs fins a dalt de tot, esperant de recuperar-me.

Aquesta és la crònica de la sortida del passat cap de setmana, no hi ha tanta aventura com a les pujades de gel però espero que la trobeu prou interessant com per llegir-la.
A reveure
Francesc Chiva i Gemma Nadal

Circ de Pessons

Divendres 18 de Gener, a les 14:11, en Lorenzo (un dels que no ha pogut venir per falta de places) envia un correu al grup "...en aquest moment hi ha risc 4 d'allaus a la zona del Posets, segons Barrabés...", l' Emili contesta "... gràcies Lorenzo, ho estudiarem..." A les 15:14 l' Albert envia un correu "...potser si que ho hauríem de mirar..."
L' Humbert truca a l' Emili, "...m'ho he estat mirant i no ho veig clar anar fer el corredor amb aquesta previsió d'allaus, seria millor..."
Decidit. La previsió de risc d' allaus a nivell 4 fa que la sortida oficial al corredor Jean Arlaud del Posets, per el bon criteri dels vocals Humbert i Àlex, es canviï per una sortida als corredors del circ de Pessons a Andorra, on el risc és 3, baixant a 2 el dissabte, però amb molta menys neu.
Dissabte. Com sempre anem tard, la Montse fa una excursió no prevista, en cotxe, pel Vallès. Esmorzem, ja tots junts, a Puigcerdà, i ens retrobem amb en Joan que ha vingut expressament de Mallorca per aquesta sortida. Enfilem cap a Grau Roig, i a 2/4 de 12 sortim carregats amb motxilles dignes dels més forts xerpes, 7 amb esquís i 4 amb raquetes, pugem per les pistes, massa a l'esquerra, i anem a sortir 250m. més amunt del lloc on volem muntar les tendes. Baixem per un fort flanqueig, on tothom posa a prova la seva perícia amb els esquís i raquetes. Quan som al fons del circ muntem les 4 tendes. Després de menjar una mica, sortim a les 4 de la tarda cap al corredor central del Pic de Pessons. L' Emili fa 4 mesos que no surt a muntanya i encara te el genoll en precari, i abandona als 10 minuts. El altres pugen fins al primer coll i quant s'ha d'encarar l'entrada del corredor, els esquiadors baixen cap a les tendes, excepte l'Àlex que amb els raqueters Albert, Jordi i Montse, comencen a pujar per obrir traça per demà, tot avisant que, si segueixen amunt, arribaran a les 10 de la nit a tendes.
Es fa fosc, de seguida es prepara el sopar, i mentre es sopa, hi ha tertúlia muntanyenca, no fa un fred excessiu, i la xerrada és il·luminada per una lluna gairebé plena, sota un cel estelat, sense cap núvol. Es preparen les cordades i el material per demà, i a les deu tothom comença a entrar a les tendes. Volen sortir a les set del matí.
Mentre tant al corredor, l'Albert ha començat obrint traça amb neu fins a la cintura, després l'Àlex obre via fins d' amunt el ressalt, tots el gaudeixen, però els fa perdre més temps del previst. La lluna il·lumina el seu esforç, i en arribar a la cornisa, a 2/4 d'onze de la nit comencen a baixar. A 3/4 d'una son a tendes, i encara perden una hora en menjar alguna cosa i repartir material per demà.
Diumenge. A les 6 toquen els despertadors, però el primer, tarda més d'una hora a sortir de la tenda. Esmorzen i s'equipen, però no és fins la vora de 2/4 de nou que l' Isa, l' Olga, la Cristina, en Pere, en Joan, l' Humbert, ...i altre vegada l' Àlex!, comencen a pujar cap el corredor. Tots set van amb esquís.
Els altres es queden dins els sacs fent el mandrós. No hi ha pressa, avui després d'esmorzar a la vora de les 10, es recolliran 3 tendes, es reparteix el pes i es deixa el material dins de l' altra tenda, pels que estan al corredor. La resta el baixaran els quatre raquetistes. Aquests, pugen una mica cap al sol i mentre l' Albert i en Jordi s'asseguren en un pi, i fan pràctiques de top rope (o més aviat de bloc) en unes roques de poca alçada, la Montse i l' Emili s'ho miren, i tots quatre la fan petar pels descosits gaudint d'un dia esplèndit.
Mentre al corredor...
Aquí deixem que ho expliqui l' Humbert amb la contracrònica diürna que va fer a la crònica nocturna de l' Àlex, i que ens van enviar a al grup alpinisme cec:
"...Va costar despertar-se i sortir del sac, però finalment després d'esmorzar una mica i preparar tota la ferralla, els esquís, les pells i tota la parafernàlia ens vem posar en marxa seguint la traça que havíem obert tots plegats el dia anterior.
Un cop a prop del corredor vem deixar els esquís amagats i ens vem calçar els grampons. Crec que eren al voltant de les 9 del matí. El nostre lema era: "anem a aprendre". El corredor és fàcil però vem decidir fer-lo encordats tota l'estona per anar practicant el tema de cordes, seguros, reunions, ... I així va ser! Tot i que vem poder aprofitar la traça oberta pels companys de la nit (gràcies!), òbviament el fet d'anar 3 cordades va fer que triguéssim molt en fer el corredor. Però crec que tothom va tenir la oportunitat de practicar amb seguretat i disfrutant.

Al final vem acabar el corredor a les 5 de la tarda i després de picar alguna cosa per enganyar l'estómac vem començar a baixar fins a trobar els esquís. En aquest punt el sol ja s'havia amagat i es començava a fer de nit. Amb la llum de la lluna i els frontals vem baixar esquiant fins el campament. Vem tenir la gran sort de que la Montse, el Jordi, l'Albert i l'Emili ens van recollir les coses i ens van baixar 2 tendes. Moltes gràcies companys!
Des d'aquí i carregats com a mules vem continuar la baixada esquiant amb molt de compte per evitar de caure i quedar-nos enfonsats en la neu verge amb motxilles enormes.
Finalment, vem trobar les pistes d'esquí de Grau Roig i a partir d'allà, la baixada esquiant a la llum de lluna i amb frontals es va convertir en un plaer."


Els raquetistes s'han esperat al bar de l'hotel de les pistes de Grau Roig, on han menjat alguna cosa i han fet plans per a properes muntanyes. A 2/4 de nou del vespre arriben els esquiadors i ràpidament carreguen els cotxes, cansats, però contents i cap a casa. El dilluns tothom envia correus, ...cròniques, ...materials que han canviat de motxilla, ...que si teniu aquell mosquetó de pera de l'Olga... però aquesta és una altra història.


L' adéu a un amic. Diumenge. Mentre els esquiadors han pujat al corredor, i els quatre raquetistes estàn fent pràctiques a la roca, una trucada de l'Eva a l'Emili fa encongir els cors. Aquest matí ha mort en Pau després d'una cruel i llarga malaltia. No per esperada és menys dura aquesta mort. L' Eva i en Pau, companys del CEC, i de moltes sortides amb raquetes, varen deixar Barcelona i varen agafar el petit restaurant de Can Jordi d' Espinavell, on han viscut més de tres anys envoltats d'amics i de felicitat. Ara no podrem tornar a compartir el somriure d'en Pau, ni Espinavell ni nosaltres serem iguals sense el nostre amic. Però l'Eva seguirà tenint els amics al costat.


En Pau, el primer ajupit per l'esquerra, amb l'Eva dreta al seu costat

Foto: Josep Pons

Glaç al Pedra

Cap de setmana 12 i 13 de Gener. Fa dies per fer muntanya, i els més actius de la tropa enfilen l'eix del Llobregat i es presenten a Saldes el dissabte el matí. Objectiu: pràctiques de glaç al Pedraforca. Com que molts estan ansiosos per començar el curset de glaç que fa l'Escola de Muntanya, han decidit fer trampes i practicar abans per ser els millors de la classe. De fet sempre son els millors. I per ser fidels a l'esperit i a la lletra del relat hem fet el sacrilegi de penjar la crònica amb el llenguatge original de l'Àlex. Hem fet només les correccions ortogràfiques mínimes perquè en Pompeu Fabra (fou membre del CEC!) no es manifesti des de l' olimp dels savis. Algú hauria de donar un premi a aquest xilè, plenament integrat al país, i que fa l'esforç de fer servir el català amb tota normalitat, tot i les dificultats que encara té per dominar-ne l'escriptura.

Hola companys alpinistes.

Aquest cap de setmana passat deu atrevits del grup d' alpinistes varem anar a escalar en gel al Pedraforca, tota una aventura.Una vegada més va ser genial tot , per començar, com que les condicions de les cascades de gel segons la opinió publica no eren bones, per la calor dels últims dies, vam fer la reserva en un refu-chalet-rural de luxe, perquè pensàvem que no trobaríem gel i hauríem d' estar tot el dia a dintre del refu, és per això que cadascú va portar un joc diferent, hi havien daus, escacs, cartes, fins i tot un joc de Risk. I com que a més estava pronosticat mal temps, amb mes raó.

Sortim dissabte, tres cotxes aparquem al mirador i comencem la caminada per la pista que ens duria a las suposades cascades de gel, del grup anàvem davant la Dolors i jo, potser per impaciència, primer trobem una cascada seca, ni tan sols corria aigua, mirem a darrera y tots xerraven i reien, i nosaltres estàvem una miqueta consolidant la idea de cap se setmana al interior del refu , desprès de uns 20 minuts trobàvem una parelleta de joves que baixaven caminant rapit y els preguntem si havien vist alguna cascada , !!si ens van dir , però només de aigua !!!, no hi ha gel , ens van dir que se anaven a escalar a Montserrat , perquè el pedra no es podia fer res .Ostres tu, ja que estem aquí , caminem una miqueta pel camí i ens anem vale ?
Al cap de uns deu minuts , una petita alegria , ens trobem una cascada de uns deu metres que no estava en perfectes condicion però es podia pujar , allí es queden la Olga ( que per cert felicitats , has pujat molt bé, estàs com en el Balaitus, en plena forma, crec que el cap de setmana que be en el corredor del Posets ho faràs molt bé també ).Obrim la via en top rope i es queden a part de la Olga , la Dolors , la Laura, la Montse i en Sebas , els altres marxem a veure que es veia més endavant, EUREKA, un espejismo de gel davant de nosaltres, divisem un ressalt de gel guapísim, el pugem i continuem a dalt i en trobem un altre impressionant, és en aquest moment que veiem als altres a peu de carretera, rapelem muntem reunió i comencem a pujar tots.

Érem un grup molt variat, hi havia de tot, des de la Dolors amb un sol piolo (de travessia diria jo, oi ? ), impressionant, molt bé Dolors, has de vindre més vegades a aquestes sortides, també genial el Sebas amb uns grampons de cintes que jo li vaig deixar (els tinc de més de 20 anys, imagineu-vos com son) però el Sebas ho va pujar tot, també s'ha de dir que portava els millors piolos de tots (llogats). El Lorenzo que li podia més la il·lusió que la experiència, tenia tot el material nou de qualitat a la ultima diria jo, i avui estava com un nen petit, perquè era la seva primera vegada. El rècord el tenia l' Andrea. L' Andrea anava amb bambes i uns grampons de no se què , però va pujar no se com, els altres ja tenien una mica d'experiència, ja havíem vist la pel·lícula a l' Imax, l' escalada nord del Eiger.¿Quant penseu que podíem trigar en fer un llarg de 15 metres de gel deu persones expertes com nosaltres de un en un , en una sola reunió i obrint un sol ?. Riures i més riures, jo crec que va ser com la cresta del Ferran però en gel, en tot al dissabte vam fer 45 metres en total ( tres ressalts mes o menys ) , però molt divertit i molt aprofitat por molt que sembli lo contrari.Els que estàvem dissabte (tots menys la Andrea i el Xavi, vam fer un ressalt bastant verticalillo, i allí la Laura va fotre un saque vista i no vista , la Montse també dos saques , la dolors no se si va fer saque però si que m' en recordo molt be que just quan estava al final els últims dos metres va clavar els pilolos unes vint vegades i no avançava res,tenia als braços inflats com tots , però el final el va passar, Nor se'n va anar per un costat , i Olga ¿ vas fer algun saque ?

De tornada als cotxes, de nit arribem al refu i a l' entrar ens trobem el refu mes guapo vist mai per tots, diria jo, i tot per nosaltres sols; hi havia de tot , terrassa, cuina , un gran saló , piscina, i unes vistes exclusives.Preparem el sopar entre tots , posem taula i amb tres botelles de vi comencem, tots molt contents. Ja eren las 12 de la nit, i es clar , haviem portat tants jocs que havia de fer algo i així trèiem el risck, fins a las dues de la matinada jugant com malalts ludòpates, i al final quan el duo: Olga-Dolors començaven a guanyar ho deixem tot i ens anem a dormir. L' endemà ens despertàvem a les 8 , entre una cosa i una altra començàvem a escalar cap a las 12 del mig dia , ressalts i més ressalts fins que arribem a la famosa columna del Verdet, després d' agafar número (l' ultim es clar ) ens dediquem a fer activitats diverses, com intentar fer un bolet de neu per rapelar, bolet de gel per rapelar, avalacov ( uns altres ) i la lluna ja la veiem. La Andrea , Xavier , Dolors i Olga marxen per un camí que va directa a al carretera i Montse , Lorenzo , Nor i jo acabem una miqueta mes tard després de fer la columna, molt bé un altra vegada Montse, ets una màquina no se d' on treus tanta energia, finalment ens trobem, tots al restaurant a prop de la carretera de Berga .

Un cap de setmana de gel esplèndid , ningú s'ho esperava crec.També ens vam en recordar de tu Emili, vas sortir en més d'una conversa. Salutacions a tots, i només dir-vos que estem molt apenats perquè a la sortida del corredor del Jean Arlaud (sortida oficial del CEC de aquest cap de setmana), hi ha hagut overbooking i quatre persones conegudes s'han de quedar a fora i no se si més gent. Però no un preocupeu, doncs el mes de febrer començarem a fer molt corredors i crestes per tots, ja us avisarem. Normalment els divendres a partir del les 5 de la tarda anem a escalar fins a las 21:00 més o menys, ja ho posaré per si qualsevol vol vindre (menys aquest divendres que no anem)

Montse i Laura envieu les fotos si us plau, tots estem esperant, suposo.

Una abraçada a tots.

Àlex

 
ir arriba