Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Les Bulloses amb raquetes

Dissabte passat, 12 de gener, vam iniciar la sortida de raquetes que ens havia de portar a les Bouillousses. Vam sortir tots junts en una furgoneta que varem llogar per 9 persones, donat que no havia prou cotxes; i és evident que a dins del meu polo tots no hi cabíem, tot i que es va plantejar.....

La pujada va ser amena ja que fent la collada de Tosses anava nevant un pèl i a les raconades ja quallava. Desprès vam anar bé fins que varem arribar a França on nevava més i a Mont-Lluis tothom col·locava cadenes per continuar, cosa que nosaltres no varem fer ja que no en teníem...... un petit error a l'hora de llogar-la, jejejejeje però això no va evitar d'arribar a l'entrada de la carretera de les Bouillousses. La carretera aquesta, a l'hivern queda oberta fins a la meitat, però donat que estava nevant, havia un pam de neu i va ser impossible de fer-ho amb la furgo i al costat de la carretera la vam deixar.


Vam pujar tota la carretera amb raquetes als peus fins el refugi, en total 4h de pujada amb parada per dinar inclosa. Això va retocar els plans que tenia de la sortida i en lloc de fer una sortida de 2h i fer pràctiques d'ARVA, vam arribar just a les 17h al refugi amb força vent i fred. També va succeir que vaig començar a patir una gastroenteritis, sense jo saber-ho, cosa que en va fer anar a dormir una estona.

El dia següent, donat que el retorn podria ser molt llarg i que el vocal no estava al 100% es va decidir de fer una sortida recorrent els llacs que hi ha a sota del Carlit.Vam sortir a -8Cº del refugi i varem començar a caminar amb la sortida del sol a lo llarg del GR-10. Quan portàvem una mitja hora caminant,ens vam sortir de la traça feta, que anava molt bé, i vam girar a esquerres. Vam pujar per una sortida d'aigües dels llacs força clara d'arbres i amb 30cm de neu pols nova, Cap a les 09.45h vam arribar al primer llac, el llac de Viver. Des d'aquest punt vam pujar pel rierols que ve de l'estany de Dugues i per arribar-hi vam travessar el llac pel mig. A l'hora ja estàvem al llac de Dugues on el sol ja havia sortit bé i començava a fer caloreta i el meu termòmetre marcava 4Cº, força més càlida que la de feia unes 2 hores enrrera. Varem pujar cap el llac del Castellar on varem arribar en 20 minuts, a tot estirar i veient un petita pala, allà vam parar a fer practiques de remuntar una pala inclinada amb raquetes i neu fonda. Va estar molt bé. A cada llac fèiem una parada tècnica per picotejar i anar bevent aigua o té o poliol, segons cadascú.


D'aquest llac vam passar al llac de Trebeus, que està a tocar. Des d'aquest punt varem començar a tornar i vam baixar directes al llac de Vallell, per on passa el camí normal per pujar el Carlit. En aquest moment eren les 12h 20' del migdia i vam decidir de dinar en el refugi i per tant tocava anar baixant. En aquest tram ens vam treure les raquetes donat que varem passar per un llomet que per l'efecte del vent del dia anterior, l'havia deixat sense neu i així vam anar fins a poc d'arribar al llac de Sec.

En el llac vam girar a l'esquerra, per continuar, més o menys pel camí d'estiu al Carlit i vam arribar, cap a les 13h al Estany Negre i d'aquí en una hora vam arribar al refugi, aproximadament.

En total va ser una volta de 6h per aquesta zona en mig de boscos verds i blancs, desprès de la nevada del dia anterior, amb petjades de marmotes que varen sortir a prendre el sol i un dia perfecte de sol i de gens de vent.

Desprès de dinar en el refugi ho vam recollir tot i cap a baix. El retorn perfecte i tot va anar rodat menys que un servidor està d'arròs fins a dalt de tot, esperant de recuperar-me.

Aquesta és la crònica de la sortida del passat cap de setmana, no hi ha tanta aventura com a les pujades de gel però espero que la trobeu prou interessant com per llegir-la.
A reveure
Francesc Chiva i Gemma Nadal

1 comentari:

FCB ha dit...

M'agradat molt la sortida feta

 
ir arriba