Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.



PETITA CRONICA FRARES I ECOS

                                                                 02/03/2013


Dissabte 2 de març, a dos quarts de set a palau reial recullo el

Sr. Serrallonga, café extremadament ràpid al hotel del Bruc i a les 8h20
ja estem repartint material a can Massana, tot fora de la motxila,
treiem coses, i ho fiquem de nou tot a dins, en un intent de reduir
pes. Deixem el burilador (fet que gairebé lamentem).


Compartim camí fins el refugi amb el company Benjamí del GES, a qui hem trobat

de casualitat a can massana, ens despedim desijtjant-nos un bon dia,
ell va a fer amb un amic el descens del Torrent del Lloro.


Seguim cap a Coll de Porc per,

desviar-nos cap al nord, superant les cordes fixes que remunten el
torrent (encara nevat) i situar-nos al peu del Frare Gros, som a la
"mà de deu", es a dir, la zona coneguda com "els dits".


En aquesta zona les arestes Brucs son asolellades, llargues i

exposades, les arestes nord son curtes i fàcils, pero les trobem
nevades.


Comencem fent diferents agulles, destacant l'Agulla Fàcil i la

Cristobalita Inferior, en poc més de una hora hem assolit 5 agulles
diferents, no escalem, grimpem.


La temperatura es va recuperant quan comencem la davallada vertiginosa

pel cami equipat de coll de Porc, passegem fins a coll del Miracle i
comencem a pujar cap al Pas de l'Esfinx i la zona d'Ecos, rapidament
detecto quelcom que no em quadra, ja som gairebé a Pas de l'Esfinx i no
hem trobat cap corda fixa en els passos més exposats.....alguna "anima
caritativa" ha desequipat el Itinerari del Pas de l'Esfinx, gràcies,
he passat per aquí més de 15 vegades, i sempre hi havía les cordes o
cables fixes, ara no. Sort que està sec.


Un cop a Pas de l'Esfinx, en Serrallonga, incansable, s'anima a pujar

la roca 226
que es una rampa suau i nevadeta, li faig alguna foto i quan retorna
decidim anar
a fer la Brucs de la Roca del Salt de la Nina, per rematar el matí,
60m fàcils, obviament "a pél" doncs no es divisa cap assegurança ni res
que se li asembli en tota la aresta.


Anem pujant l'aresta i començo a tenir por de no trobar res per

rapelar un cop siguem a dalt  (i el burilador al cotxe!!!, tipic), el
terreny es fàcil, la roca segura, pero la timba es la que es, es a
dir, 40m de caiguda lliure com a minim a banda i banda, i l'aresta es estreta...


Només quan en Serrallonga em diu, ja arribant al cim, "aqui hi ha una

reunió!" respiro tranquil, podrem rapelar. Fotos de rigor, el Pirineu
està magnific, ens donem la mà, una mica d'aigua i cap avall.


Amb aquesta aresta donem per acabada l'excursió, ens plantem rapid a

coll de Porc i, pel nord, encara més ràpid al GR i a Can Massana.


Fantàstica matinal.

Damià Pérez

CANAL BOUGNEGAS ALTRE COP, BAIXANT PER LA VERMICELLE
23/2/2013



Bona nit companys; amb els dits de les mans i peus ben dolorits pel 
fred que he passat avui adjunto crònica, que té aires de "remake".

Vist la deserció general, contacto amb en Miquel Vera que sembla té 
interés a fer corredor, preferentment dissabte (millor així, encara 
farà més fred demà). El conec d´aquest estiu al Neouvielle i es un 
màquina multiesportiu, em farà esbufegar de valent i efectivament. 
Quedem a Puigcerdà, la idea inicial es el corredor directe, sortint del 
port del Puimorens, al Pic de Fontfreda. La meteo ja deia que hi hauria 
nuvolositat puntual i estacionària en aquest sector, però probem; 
arrivem a quasi el port i efectivament, tot tapat i així estarà durant 
el dia, cap al sud sol, doncs tornada a Cambredase. Arrivem al parking i 
decidim agafar força material per poder decidir si Eclair, Bougnegas o 
Gigolo. Pugem a pinyó ben carregats, aquest tio es un màquina, en 
aprox. una hora i sense traça ens presentem al circ. Ens dirigim al 
conus d´entrada d´aquestes canals, i la traça del darrer capde ha 
marxat igual que durant bona part de la pujada, a les canals igual i 
tothom que veiem fan la canal central, ningú a cap altra canal tret 
d´uns tios que intenten la Eclair (crec que es donaran la volta, té 
una cornisa molt xunga a dalt com el darrer diumenge). Fot un fred de
collons, tirem de raquetes apurant i parem a canviar-nos. Decidim 
Bougnegas, el Miquel es canyero i la Gigolo no té problema amb bastanta 
neu, la cornisa de dalt de l´Ecalir ens decanta per la Bougnegas, el 
Miquel està disposat a fer el pas mixte de l´entrada de primer (escala 
entre 5é-6é en roca, em dona 50 voltes i jo ja vaig pringar) i jo vull 
recuperar el meu pitó. Entre el temps per canviar-nos i equipar-nos i
arrivar, montar la reunió i assegurar el tram em quedo tiesso, "no me
siento las piernas" i pitjor els peus i mans. El Miquel comença amb 
alguna dificultat el primer minidiedre, posa un pitó a quatre metres de 
la reunió i tira cap amunt amb soltura i seguretat (molt millor que jo 
l´altre dia). Posa dos pitons i dos friends i surt a la canal i equipa 
reunió. Ha pujat molt bé i ben assegurat (el darrer dia vaig pujar 
pitjor i mal assegurat, un trist friend i un pitó, a veure si aprenc 
d´una vegada... ¡¡¡i els companys, i ja sabeu qui vull dir, a veure 
si per compassió porten material abundant com avui el Miquel¡¡¡¡.). 
Començo a pujat gelat, em costa molt treure els ferros perqué no tinc
sensibilitat i pateixo pel fred acumulat i per tocar neu tota l´estona. 
No trobo el meu pitó (poder enterrat i no estic per perdre temps) i a
més un del Miquel no el puc treure (mea culpa aquest cop, a aquest pas 
i si anem tornant d´aquesta manera, acabarem equipant tot el pas i no
caldrà portar res¡¡¡¡¡, no falta gaire doncs el Paco Crestas 
aconsella tres pitons i joc de friends). Arrivo a la reunió que les 
mans m´estan reaccionant i em fan un mal atroç´(no se si heu passat 
per aquesta experiència), els peus ja fa estona que els tinc gelats. 
Desequipem ràpid, li dic al Miquel que tiro, que esperi tot el llarg de 
55 metres, i pugem en ensemble llarg, cap problema anem molt segurs i
així li faig fotos. Entre tot això arrivem ràpid a dalt, passa un 
airet que pel cutis no vegis.... Mengem quelcom i cal posar-se en marxa 
ràpidament, aquí et refredes en un minut. Em poso tota la roba que 
porto (i es bastanta) i abans de treure els grampons hem de decidir si; 
o baixar per pistes amb raquetes com el darrer diumenge o destrepat per 
la Vermicelle i per tant no desequipar-nos de grampons etc. Optem per lo 
segon, passarem quelcom de fred però ja no bé d´aquí. Arrivem a 
l´inici de la canal que està un pél dret però en bones condicions 
(piolet cuchilla perfecte en subjecció) i cadascú per lliure, amb 
cautela, paciència i bon ritme, "de cara a la paret", baixem tot el 
corredor; intento fer fotos però he d´anar calentant la càmara que a 
cops pel fred no respon, casi com jo... Arrivem al circ i cap avall, amb 
una mica de solet al abandonar-lo (es tot nord), que s´agraeix i 
ràpits cap al cotxe (entre -6, -7 graus al parking). Anem a Puigcerdà
al cotxe del Miquel que se´n va cap a Barna, no sense abans anar a una 
coneguda pastisseria de Puicerdà a deleitar-nos merescudament amb una
bona pujada de sucre i cafè calent, jo em foto dos cafés amb llet, una 
palmera i tres pedaço de galetes amb mermelada de maduixa, el Miquel 
també va per feina; sortint de la granja el món es veu d´una altra 
manera... Ens despedim plantejant-nos noves sortides i reptes i cap a
casa a fer un bon bany d´aigua calenta que es en aquestes 
circunstàncies i dies com el d´avui quan adquireix el seu màxim i 
millor sentit. Gràcies per la sortida Miquel, ets un màquina. Salut 
companys.



 Fotos i text de: Amadeu




CANAL BOUGNEGAS A CAMBREDASSE
18/2/2013

Bona nit companys; adjunto petita crònica accidentada de la canal 
Bougnegas a Cambredase el passat diumenge.

Diumenge 7,50 h. del matí, parking superior de Eyne; arrrivem jo i el
Jordi de Bellver, company que tinc que es guia de barrancs, el Xavi 
Serrallonga procedent de Barcelona ens espera desde les 7,30 hores que 
haviem quedat o abans, aquest home no falla, puntualitat Suïssa. 
Desprès d´una petita bronca ens equipem i cap amunt. PRIMER INCIDENT.
Enlloc de sortir anant cap a l´esquerra ens enfilem per les pistes i no 
parem de pujar, em començo a estranyar desprès d´una estona; 
finalment ens adonem que si seguim ens plantarem a l´aresta cimera, cal 
recular una mica i baixar al fons de la vall de l´esquerra que es on hi 
ha la traça habitual. Aquesta baixada es complica a la part final 
perquè es escarpada, baixem i retrocedim dos cops amb neu fonda i 
finalment trobo un punt factible si bé una mica en plan raquetes 
extremes per mi i el Xavi, el Jordi no en porta. Desprès de inclús 
destrepar cara a la pendent amb les raquetes tipus baixada de corredor 
en algun punt arrivem a baix i obrint traça conseguim plantar-nos a la 
traça bona; tot plegat una bona propina d´una horeta adicional 
d´esforços. A partir d´aquí a pinyò (els companys estan en bona 
forma) fins a la base dels corredors Eclair i Bougnegas; el Gigolo a la 
dreta i la Vermicelle més enllà a l´esquerra hem pogut veure desde el
circ que estaven traçats, no així l´Eclair i la Bougnegas, per altra 
banda un pelet més complicats. Trobem dos nois que intentaran l´Eclair 
però reculen al primer ressalt (el recordo de l´any passat amb el 
"mite") per l´inconssitència de la neu en els passatges més delicats 
i faran la Gigolo. En arrivar al ressalt a l´entrada de la Bougnegas 
ens doenm compte del mateix problema. Monto reunió i el Jordi diu que
està molt malament i que reculem, el Xavi no diu res i jo un cop 
encordat decideixo al menys probar. Tiro a la dreta i al mig i no em puc 
enfilar, això es neu pols que cal netejar i desprès "dry tooling"; a 
l´esquerra al costat de la reunió fa com un diedre i empotrant-me 
consegueixo començar a elevar-me; confio que més amunt estigui millor
però tot el pas que es llarguet està igual, cal netejar de neu, 
algunes preses de peu i molt poque mans. Pujo una mica més i poso un 
friend, tiro més amunt i em trobo en un punt delicat que si baixo pelut 
i pujar poder més; el Jordi em diu que em penji del friend que em baixa 
i jo consegueixo estabilitzar-me en una posició d´empotrament 
incòmoda i exposada, no se que fer i finalment opto per intentar posar 
el pitó pla plana que porto; miro fisures arreu i no ho veig clar, un
intent fallit, segon intent el clavo i al estirar salta, més tard em 
patina i cau, el recupera el Jordi desde la reunió i el pujo lligat a
un ballestrinque; a la tercera trobo una bona fisura i el clavo fins a 
la meitat, sembla que no entra més. En aques moment ja porto molta 
estona en aquesta posició i les cames comencen a fer figa i la "moto"; 
la por que em provoca aquesta inseguretat fa que tregui forces 
adicionals i a base de castanyassos a saco faig entrar per "pebrots" el 
pitò fins l´armella, ufff, ara al menys estic assegurat. El tema es 
que no se com seguir, he de flanquejar i no trobo mans, i pels peus les 
repisetes son minúscules; fent un empotrament extrany pujo un pèl més
i tinc unes mans, m´agafo, pendulo amb els peus i no se com passo el 
flaqueig i em trobo a l´inici de la part "standard" de la canal, 
pendent de neu a 50-55 graus. He patit, no soc expert en "dry tooling" 
ni escalada, i per bé que he progressat poder aparentment centrat i 
procurant mantenir la fredor, la sensació psicològica que tenia era 
d´inseguretat constant i certa por. Solament em queda el friend gran 
per fer reunió, ja penso en cavar una plataforma, assegurar-me amb un
piolet enterrat i assegurar els companys a esquenes quan una fisura rara 
una mica més amunt em fa pensar en la possibilitat d´utilitzar el 
friend; es així, queda fort i preparo el reverso penjant-lo per pujar
els companys, recupero corda mentre es lliguen (suposo), i quan tiba els 
hi dic que amunt; SEGON INCIDENT. El Jordi que es volia lligar sobre el 
Serrallonga al tensar la corda no pot i jo entenc que diu tiba quan el 
que diu es que dongui corda; no ens entenem, el Xavi comença a pujar i 
el cas es que com que treurà els seguros, i l´ascensió va per la 
dreta de la vertical de la corda, el Jordi no podrà pujar doncs la 
vertical es escalada de sisè o setè. A crits em dona a entendre que 
tira avall i pujarà per la Gigolò, que ens veiem a dalt; a tot això 
arriva el "mite", que com ja em temia NO HA RECUPERAT EL PITÓ; no he 
pogut noi, però ho diu bastant panxo i aquí vé la típica emprenyada, 
"sempre igual, a sobre que fico el material me´l perds¡¡¡", "fa dos 
anys em vas perdre un termo i l´any passat una baga", "n´estic fins al 
pebrots..." etc. Comencem a progressar per la canal i tant ràpid com 
m´emprenyo, em desenprenyo (el cert es que tinc molts defectes i aquest 
es un), a tot això el Xavi imperturbable, amb aquesta mítica fredor 
que el caracteritza en les situacions tenses així com per afrontar el
cansament. TERCER INCIDENT. Em salta un grampò per segona vegada, 
aquest cop a 50-55 graus d´inclinació al mig del corrdedor, es 
desprèn el tope del davant "son automàtics"), i es desplaça la tanca 
de darrere; bé, un rosari per arreglar-ho i posar-me´l (els tinc fets
merda), a tot això el Xavi que està a baix "que passa???", "tirem o 
no???", responc "calla ja redeu", etc. etc. Seguim i a dalt hi ha 
cornisa extraplomada, a la dreta per sort no, però els darrers 3-4 
metres son verticals; monto una senzilla reunió a 35-40 m. del final en 
una roca en punxa amb una baga, m´assegura el Xavi, per si de cas la 
part final. Progresso i en arrivar em costa superar-la doncs cada cop
que avanço, com en una tartera, cap avall; a cop d´aplanar una mica 
amb els piolos i fent quelcom de tracció consegueixo pujar. El Jordi 
(ha pujat la Gigolo disparat) i els dos que volien fer l´Eclair que 
també l´han fet, estan a dalt a l´aresta contemplant divertits els 
meus darrers esforços. Comentem la jugada, el malentés d´abans i a 
tot això el Xavi "menys xerrar que pujo¡¡¡¡", "però pujo ja ho 
que¡¡¡¡"... etc. Davant aquest nervi, em coloco per asseurar-lo a 
esquenes i en poca estona està a la part final que puja més ràpid en 
part perque jo l´estiro amb la corda, tal si estès pescant un bacallà
al mar del nord. Estem amunt, dubtem si tornar destrepant la Vermicelle 
o per les pistes, decidim la darrera opció i contents per aquesta 
"variopinta" jornada tornem parlant de projectes i amb la promesa amb el 
Jordi de tornar a fer la canal doncs per "culpa" meva avui no l´ha fet, 
doncs em tocarà tornar-hi a veure si recupero el pitó que EL 
SERRALLONGA NO HA TRET. Salut companys.









Fotos i text de: Amadeu

BATEIG DE FERRADA DE LAURA (FILLA DE JOAN RAMON)
LA FEIXA DEL COLOM (MONTBLANC-TARRAGONA)
13/01/2013


Avui i després de molts anys he aconseguit portar a la meva filla a fer la primera ferrada de la seva vida. Hem anat la meva dona Maribel, la Laura, jo i ens ha fet costat també l'Elvira.
El dia no ha acompanyat gaire i el bateig de ferrada ha tingut de tot una mica, molt vent, una mica de pluja abans d'arribar a Montblanc i neu, si si neu quan erem a la feixa.
Hem pujat fins l'ermita de Sant Joan, un lloc molt singular i d'allà ja hem anat a buscar la ferrada.

Un cop al inci i després d'equipar-nos l'he donat unes explicacions a la Laura de com s'ha de progressar en ferrada i perquè serveix cada eina que portaba en l'arnés.

Després de les primeres pors ha progressat molt be i sense gaires dubtes. Sembla que l'experiencia li ha agradat, a veure si la aficionem i continúa venin amb nosaltres.
He de dir que l'Elvira l'ha aconsellat i ajudat en tot moment.

De la ferrada he de dir que es bonica, curteta i sense gaires complicacions, fa un bucle estrany i sembla que ja has acabat quan continúa una mica mes però si no t'adones l'acabas abans d'hora.
Té un tram del qual hem tingut que recular perque el cable de vida estaba tallat tot just quan començaven uns desploms importants equipats només amb grapes. Segurament l'han tallat perqué no es fiqui ningú.
M'ha semblat molt estarny que en el começament d'aquests tram no hagues cap senyal ni recomenació i m'he propossat trucar al telèfon que hi ha en el cartell d'entrada a la ferrada per demanar explicacions.

En definitiva una bona jornada que espero serveixi per aconseguir que la meva filla poc a poc s'aficioni una mica mes a la muntanya.















Tram amb el cable de vida tallat.

















Fotos i text de: Joan Ramón






CORREDOR DIRECTE CARA NORD PIC ALT DEL CUBIL (ANDORRA)   12/01/2013



Bona nit companys, petita crònica i part de les meves fotos de l´ascensió al Pic Alt del Cubil avui per la cara nord. Quedem a les Bordes d´Envalira per sortir desde la pista d´esquí del "Pere Tol", per fer la cara nord del Pic Alt del Cubil, els dos Xavis,  Alsina i Serrallonga i en Domingo apart un servidor. Sortim amb bastant fred a les vuit i pico. Cal pujar un tros de bosc per arrivar a les  pistes de Soldeu el Tarter; contra les meves indicacions d´agafar raquetes els companys prefereixen no portar-les, enhorabona pel seu  extra esforç, però crec que s´arrepentiran. Pugem la porció de bosc amb neu fonda i per pistes anem a buscar la cara nord objectiu del dia.  L´aprox. fins al conus d´accès al corredor central es troba amb neu fonda, doncs marxo obrint traça (tinc ventatja doncs porto raquetes).  Prèvia consideració; la paret té el corredor central, un esperò a la dreta (que vam pujar l´any passat amb el Xavi Serrallonga), i a la dreta un altre corredor que aparenta tenir més neu. El Xavi Alsina abans de seguir jo obrint traça sugereix pujar pel corredor de la dreta de l´esperò no obstant jo convençut que el central estarà bé poso la directa per obrir traça amb les raquetes (amb un intent de "suavitzar" l´esforç dels companys). Els hi agafo avantatja però van fent i em proposo arrivar fent un contorneig a una paret rocosa a l´entrada del corredor i allà esperar-los preparant material, fent una ullada prèvia etc. De sobte de refilò veig que s´aturen els tres, dos giren cua i un segueix; desprès sabré pel Serrallonga (que segueix, gràcies noi pel teu esforç sense raquetes), que el Xavi Alsina i el  Domingo opten per anar cap a l´ altre corredor (al final entre recular  i la neu fonda sense traça i pel tipus de recorregut crec que faran un  esforç similar al que haguessin fet de continuar la meva traça).  Espero una bona estona el Xavi que arriva al punt on l´espero per  entrar pròpiament al corredor, bastant cansat per la progressió sense  raquetes per una neu prou fonda, la meva traça ajuda però en anar  sense raquetes tot i així t´enfonses més. Entrem al corredor i res  més començar la neu canvia i esta perfecta, punta de grampò-un quart  de bota, i progressem segurs tot el couloir, disfrutant, passant algun  ressaltet, fent fotos i perfecte fins arrivar ben bé sota cim, no  necessitarem treure material, tot i que cal anar al tanto doncs una  relliscada podria ser fatal. Arrivo a l´aresta, trec el cap cap abaix a  l´aresta que bé del coll que comparteix l´Alt del Cubil amb el cim on  arriva el telecabina del Funicamp i veig a prop meu pujant el Xavi  Alsina i el Domingo. Han pujat molt bé pel seu corredor, amb el Xavi a  tope i amb bastons, el Domingo perfecte. Arrivem per roca tots quatre a  cim i baixem la llarga e incómoda aresta (neu, roca, neu fonda, neu  dura, encastades de peu entre dos rocs etc.) fins al coll, d´allà a  pistes i pel bosc en baixada al cotxe. Arrivem a les quatre i quelcom.  Bona jornada amb compnays molt en forma tots plegats en un dia fred que  s´ha aguantat bastant bé. De baixada amb el cotxe núvols de neu per  demà. Adjunto unes poques de les meves fotos. Salut.


















Fotos i Text de: Amadeu



PIC DE RIBULS I PIC DE L'ALIGA (ANDORRA)

28/12/2012








Bona nit companys; passo a exposar crònica de la sortida el divendres 
28 passat als cims de Ribuls i Àliga a la zona de Pessons, revanxa de 
la cagada del darrer dia 24.
Amb en Fèlix i en David, enfilem la dura aprox. cap a la canal central 
de la cara nord del pic de Ribuls; constatant el meu error del dia 24, 
realment la canal correcta es troba en el següent entrant al que jo 
vaig suposar en la darrera sortida. Arrivem a la base del corredor, 
mengem 5 minuts (fot fred), ens posem el material i comencem a pujar; 
mig neu mig pedra i amunt.

 Un pel més amunt a la dreta sembla que hi ha 
més neu i pensem que la canal tomba en aquest punt, criteri que 
comparteixo amb el David i agafem la vertent dreta on en un resalt amb 
poca neu treure´m corda per assegurar; un pèl més amunt m´adono que 
aquesta variant no es correcta doncs s´ha de tornat cap al centre de la 
canal a l´esquerra a través d´un destrepe; baixo els companys amb la 
corda i desprès d´arreglarme-les per baixar estem de nou al centre del 
corredor que ara si tomba a la dreta, la neu es més bona, s´inclina 
fins a 55 graus, poder un pèl més en algun resalt, i s´estreta.  Arrivem quasi dalt quan un resalt delicat sense neu em diu que he de 
montar reunió; la monto amb tres friends amb l´ajuda del David

 i ens 
anclem, el Fèlix espera una mica més abaix. Durant el montatge es 
desprenen vàries pedres, una de ben grossa un cop posat el friend gran 
que aguantem com podem... hi ha uns moments una mica tensos però 
resolem bé i assegurat pel David supero aquest tram i m´instalo perque 
pugin els meus companys degudament assergurats. El David i el Fèlix no 
poden treure un dels friends i els hi dic que pugin que ja tornarè a 
baixar a intentar recuperar-lo, cosa que consegueixo, ben assegurat pel 
David desde dalt; trec el friend (un de doble lleva, que està trencat 
en una de les meitats quan per fi el puc treure, llàstima..., pero 
això vol dir que la reunió era prou

sòlida, bé que hi farem el 
material es per això...). Un cop de nou a l´aresta cal fer una trepada 
d´uns 30 metres que jo diria entre 2+ i tercer, amb bones preses i 
peus, no sé si es la via recomanada per acabar d´arivar al cim o poder 
es millor contornejar, però com que el temps aprèmia jo tiro pel dret, 
un parell de punts d´assegurança amb dos bons friends, i un cop a dalt 
els companys pugen perfecte, hem fet el pic de Ribuls......, el que 
passa es que per arrivar a la fàcil lloma del pic de l´Àliga, cal 
destrepar o rapelar un tros dret d´aresta, superar una espècie de 
resalt-gendarme en una altra trepada, destrepar de nou i fàcil pujada 
al cim del Pic de l´Àliga.  companys veient el panorama s´atabalen 
una mica (es fa tard, hi ha un cert cansament..), però destrepem poc a 
poc, al tanto i xino-xano arrivem al collet, la posterior trepada també 
perfecte, desptrepem, atravessem la part superior d´un corredor que 
puja del vessant sud espanyol i desprès d´una pujadeta coronem el pic 
de l´Àliga, deixant darrera les dificultats i prou contents. La vista 
sobre el pic de Pessons i l´aresta que hem superat es preciosa, així 
com cap a la Vall del Madriu, refugi de l´estany de l´Illa, pic 
d´Ensagents, Cubils etc. etc. Es tard, ens afanyem cap al coll de 
l´Àliga, mengem per segon cop uns cinc minuts i cap avall per la 
canaleta de l´Àliga. Pensem que haurem de fer servir els frontals, 
però arrivem cap a les 18,15 al parking 

de Grau Roig, just a punt de 
fer-se fosc (hem d´anar al tanto amb les màquines retracs de les 
pistes, no se si això es més perillòs que el corredor..., pugen a 
tota merda i a vegades no saps on posar-te, i es pràcticament de nit). 
Seran 9,15 hores non-stop (perdò, dos parades de cinc minuts per menjar 
quelcom, i les aturades a les 4 reunions), d´una jornada maravellosa.
El Fèlix, amb el seu ritme diesel-duracel s´ha portat com un campiò, 
amb 65 "tacos" jo vull ser com ell, amb la meitat em conformo.
El David sobrat; no menjarà més que dues barretes, malgrat que jo 
pugi primer, el tio es fa tot el corredor amb un piolo de travessa, en 
les maniobres tècniques cap problema, en les grimpades no problemo, i 
sempre calmat i amb aplom i correcció exquisita. Sobrat...
Fins la propera. Salut.









Text i fotos de: Amadeu






 
ir arriba