Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Pic de Rulhe. 11 i 12 de Desembre 2010

Crònica al Pic de Rulhe (11/12-12-10)

En aquesta nova aventura proposada pel nostre amic Albert Arboles ens reunim a la Plaça Reial vuit alpinistes disposats a conquerir aquest pic amagat a la Arieja, el Pic de Rulhe (2783m).

En Santi, Olga, Albert, Laura, Pere, Marcos, Mariona i jo mateix ens dirigim cap a la Cerdanya, fent paradeta a Puigcerdà per prendre un bon esmorzar abans de ficar-nos cap a terres franceses, i es que havíem de carregar bé les energies per poder fer bé el nostre primer corredor de temporada.

Ja vam veure al arribar a Puigcerdà que molta de la neu caiguda setmanes abans s´havia fos, deixant la Masella amb poqueta neu, encara que feia solet i molt de fred, no sabíem que ens podíem trobar allà dalt.

Ara ja iniciem el camí cap a Aix-les-Termes, des de on uns kilòmetres mes endavant hem de trobar una pista forestal que ens porta directament a l´Etang de Laparan (1539m), on deixarem els nostres dos cotxes a peu de presa i comencem a caminar direcció al Refugi de Rulhe.
No cal dir que durant el camí vam parlar sobre temes tan importants com el meu nou flamant rellotge Lidl, maquines de fer pa del Lidl, samarretes Lidl, musica, balenes, animals salvatges, aventures amb simba.... ah¡¡¡¡....... i també de la muntanya que anàvem a fer.

Ja hi som al pàrking carregant el material a les motxilles, deixant molta ferralla, les raquetes, cordes etc.; i es que faltava molta neu, només veiem verd i moltes clapes de gel a la roca. Comencem a caminar tots plegats cap amunt, feia un dia esplèndid i fins i tot vam veure un parell de cascades de gel. Anàvem tranquilament pujant i xerrant, ja que nomes calien un parell d´hores per arribar fins al refugi, cadascú parlant de les seves coses i admirant aquest racó tan bonic del Pirineu francès.

Última pujada i arribem al refugi de Rulhe (2180m), on a més de dinar podíem veure perfectament el nostre Pic a conquerir i una increïble i meravellosa cascada de gel, molt coneguda pels amants del gel vertical. Allà al refugi ens acomodem a la zona lliure, que estava d´allò més bé. Uns quants de nosaltres anàvem a per aigua i altres agafàvem unes mantes i ens posàvem a la taula que hi ha davant del refugi, contemplant aquell magnific espectacle de muntanyes i cascades glaçades.

Com no vam petar la xerrada fins que la nit ens va enxampar, llavors vam continuar la gresca dintre del refugi on només érem nosaltres. Comencem a sopar i misteriosament apareix una ampolla de Baileys dintre de una de les nostres motxilles, deu meu¡¡¡...., com haurà arriba´t a la meva motxilla??? no ho se, però vam decidir d´aprofitar-la i beure aquell brevatge amb les nostres sopes i pastes que havíem portat.

Riures, menjar, mes riures, menjar, baileys, riure, menjar.... ah¡¡¡¡....... i també parlàvem de muntanyes. Però creieu-me, gairebé a les deu tothom era al seu llit sense fer soroll, tothom menys l´Albert, que va marxar fora a fer bivac com un campió, molt bé Albert, tu si que ets valent.

Al dia següent ens llevem d´hora, sortim a les 06:42 minuts, llestos per l´atac al cim que ens mirava des de lluny, sense parar de deixar-nos veure la seva bonica silueta retallada pel firmament estelar que ens acompanyava. Volem fer cim, ens espera, i ens fiquem per camins plens de gel i poc a poc amb molta neu. No veiem el camí ha seguir, hi han corredors i goulottes per tot arreu, així doncs pugem per on pensem que es el millor camí.

La pujada es molt forta i ens posem el grampons, obrint traça inexorablement cap al cim, les cares comencen a canviar.... esforç, fred, ràbia per vèncer aquella pendent que sembla que ens convida a pujar fort i més fort, però lo que no canvia son les cares dels nostres companys que volen que la muntanya els hi deixi veure els seus vastos dominis......si, la gent esta molt il·lusionada i estem molt feliços de fer aquesta canal tan bonica.

De sobte arribem a una collada, on no podem continuar, hem de pujar per un cantó de la canal, molt inclinada i on la neu ha deixa´t de ser dura i es torna massa tova per pujar. L´Albert m´asegura com pot i començo a escalar aquella pendent fins arribar a una merlet on faig reunió. Des de aquí comencen a resseguir la corda els nostres benvolguts companys.

Primer arriba en Pere, després la Laura, li segueix el Marcos, la Mariona, l´Albert, l´Olga i per ultim en Santi; molt bé companys, ja queda menys pel cim, però us he de dir que el camí a continuació no era gaire clar i era perillós, seguia una cresta fortament carregada de neu.

Decidim la difícil decisió d´abandonar per una canal contigua a la reunió, no ens agrada la idea, però així es la muntanya.... però, vaja, em torna´t a tenir sort¡¡¡¡¡ la canal per on baixàvem era la que portava directament a un colladet que arriba directament a la punt somital de la muntanya¡¡¡¡ Ens tornem a carregar d´energia i caaaap amuuuuuntttttttttttttttt¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ ara si que la gent pujava amb més ganes que mai, tenim el cim a molts pocs metres i per fi ARRRIBEMMMMM¡¡¡ El Pic de Rulhe ens deixa contemplar la seva majestuossitat envoltats de muntanyes carregades de neu com pastissos de Nadal, ho hem aconseguit tots plegats, FELICITATS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Ara que la muntanya ens ha deixa´t arribar tornem cap al nostre refugi, se que no us ho creureu, però arribem de dia i amb moltes ganes de parlar de la nostra fita, si, si ,si,ho hem aconseguit¡¡¡¡¡

Dinem i recollim tot, deixem un altre cop el refugi lliure, llest per nous aventurers que vulguin conquerir aquest raconet tan bonic del Pirineu francès, potser sereu vosaltres? espero que si, no us el perdeu.

Baixem encara més fins al cotxe, poc a poc, comença fer-se fosc i em de tornar a les nostres vides quotidianes, no sense haver petat l´ultima xerrada a Puigcerdà, amb una cervesa triomfal uns i un bocata els altres.

Tornem, el cansanci, la son, la il·lusió del cim, el somiar amb nous camins a la muntanya... tornarem. Un altre cop a Palau Reial, ens diem adéu els uns als altres, últim petó abans de marxar, ens tornarem a veure? espero que si.

Gracies a tothom per la sortida, fins aviat.

Text: Rafael Ledesma
Fotos: Mariona, Albert i Rafa

Bon Nadal i Feliç Any Nou !

Des de l' Abril del 2007, en que varem començar a caminar, aquest Grup d' Alpinisme CEC s'ha fet gran, a dia d' avui som 179 membres en el distribuïdor de correus, encara que els realment actius en les activitats del grup som una quarantena, cada curs d'alpinisme de l' Escola de Muntanya del CEC ens aporta algú nou que arriba amb empenta. Aquesta empenta ha fet pujar el llistó, i esperem que segueixi així en el futur. Aquest futur comença aquest nou any 2011 en que tenim uns quants projectes engrescadors.
Com cada any, el nostre amic Quim Bou ens ha fet arribar una nadala que ens serveix per felicitar les festes a tothom. Que tingueu un Bon Nadal i un feliç i alpinístic 2011.


Tardor 2010. De tot i molt.

La tardor, segons els anys, sembla que hi ha poca activitat, és massa aviat  per la neu, i massa tard per ascensions segons quins tres mil del Pirineu. I després resulta que és quan es fan més coses. A part de les cròniques que ja hem penjat, aquí us en fem un petit resum. Aquesta tardor hem fet de tot, esquí, raquetes, descens de barrancs, escalada, ferrades, ascensions, crestes, escalada en gel, ... i crec que aquest any no hem anat amb globus!


24 d' Octubre, Cresta de les Gencianes

L' Albert, en Joan Ramon, el Javi, i en Rafa varen fer la Cresta de les Gencianes als Pics de la Font Negre, a tocar del Pas de la Casa, a Andorra.

Un matí fred, en que varen comptar amb la companyia de l' Amadeu durant una estona. La cresta, distreta i entretinguda, amb una dificultad màxima d' un tram de IV no obligat.













Tot i que un missatge SMS del diumenge al vespre d'en Joan Ramon deia: "Objectiu assolit, el pas de IV bastant fotut, de IV res ..."
I encara el dimarts un correu d' en Rafa deia: " Respecte al pas de 4º,.... doncs no sé, si algu s´ho creu que m´ho digui personalment, la veritat es que va ser una experiencia nova la "facilitat" d´aquest pas... "


=======================================================

El 6 de novembre en Rafa i l' Ivan escalen la GEDE a l' Elefant.
  
A la Trompa


En Rafa ens envia un correu amb un petit comentari i alguna foto:





L' Ivan, empotrat !

"Aquest Dissabte per fi l´Ivan i jo vam acabar la via GEDE a l´Elefant de Montserrat, la teníem pendent des de aquest estiu, on vam tenir un cúmul de despropòsits a partir de la 3ª R, on va passar de tot..... i on em vaig perdre per culpa de no haver estudia´t bé la via abans de començar.


Cordada a la Mòmia
Així doncs apart del nostre èxit volia fer incís en la necessitat d´estudiar molt bé per on va una via i no confondre´s amb la gran quantitat de xapes d´altres vies que ens podem trobar a la geografia vertical de Ca la Montse.


Objectiu aconseguit !

També volia comentar la falta de xapes en aquesta via i d´altres montserratines, una autentica prova de coratge mental.
Era una assignatura pendent que teníem l´Ivan i jo, felicitats company, ens ho mereixem."




=======================================================

Barrancs Sara i Piula, i Ferrada Urquiza-Olmo

A principis de Novembre l' Anna, la Cristina, en Xavi i l' Amadeu varen anar a fer el Barranc de la Sara, Barranc de la Piula i la Ferrada Urquiza-Olmo on van coincidir amb la sortida que portava en Joan Ramon
















======================================================

Pic de Tempestats

En Joan Ramon i en Pau varen portar la sortida al Pic de Tempestats en tenim unes bones fotos. Varen dormir amb tendes i la sortida va ser perfecte, bon temps, bon equip, i objectiu aconseguit.




=========================================================


L' Albert i en Joan Ramon varen anar a fer La Cresta del Medio
 











Val d' Aran. Esquí i trobada casual

L' Olga i en Santi varen estar esquiant a la Val d' Aran la primera setmana de desembre, i van tenir una trobada casual amb L' Edurne Passaban.

El Santi i jo vam decidir anar cap al refu de Salardú per fer esquí de pista i muntanya per allà. Ens havien de trobar també amb el Pau Quesada i uns amics....
Tot va començar dissabte a les pistes de Baqueira a -7 graus, quin fred! bastant bona neu!!
Després d'una baixadetes, vaig un petit accident fent un fora pistes.. no sé como no faig frenar a temps i vaig topar amb el cul del Santi.. paff!! va a començar a sortir sang de la boca...ens vaig trencar una miqueta ell llavi, res greu. Vam baixar al bar de d'Orri (de xampagne Moët&Chandon) , per cert , un bar superpijo i ens vam trobar a la nostra queridísima infanta Elena i al Duran i Lleida... (sense comentaris)

1º jornada va acabar bé i a dormir al refu ben d'horeta.

2º dia: La intenció era fer el tuc de Pincela però com que havia pujat molt la temperatura, ens vam recomanar que no hi anéssim pel risc d'allau elevat.
 
Llavors vam decidir anar al Beciver. Xino Xano vam començar a foquejar amb una altra gent fins a 2150 m i ens vam adonar de que ens havien equivocat. Vam decidir baixar sense treure pells fins a 2000 m per reprendre el camí correcte.
I llavors... va succeir!! el destí!!! Santi va començar a baixar sense problemes. Jo, per vaga, no vaig cordar les botes suficientment ... total , que vaig caure de cap i les botes ens vam quedar fixades als esquis i jo solament amb el botins... buuff!! amb la quantitat de neu que hi havia , em va costar molt tornar a posar els peus dintre de les botes. Obviament tenia tot els mitjons molls. Mentrestant, Santi cridava preocupat perquè no em veia. Quan vaig començar a baixar , vaig veure que el Santi parlava amb una noia que havia estat espectadora de total la pel·lícula des de feia una estoneta.
Vaig arribar, vaig dir hola.... i quan el Santi li preguntava si un bon remei contra el pams era untar el esquis amb pell de patata , jo vaig cridar al Santi i vaig dir: '' Santi ven, que te quiero decir una cosa'' a lo que Santi va respondre:' tiene que ser ahora?''. Jo li vaig dir a la orella: '' Creo que és Edurne Pasaban''. Llavors, Santi va preguntar: ''Eres Edurne?'' i ella va dir: 'Sí'.... . Ens vam quedar tots tres una mica paradets fins que li vam felicitar i donar dos petons.
Ella estava esperant a dos amics que anaven una mica endarrerits... Llavors, durant uns 500 mts de desnivell vam pujar el tres junts i em va dir que tenia les corretja de la bota penjant i que podia trepitja, em va ajudar a posar-la bé i va veure que l'altra corretja estava 'pillada' amb la fixació , jo li vaig dir: 'Da igual, así no molesta..!' a lo que va contestar: 'eres un fenómeno!'. ho podeu creure?? la Edurne em va dir que era un fenòmen''''!!!!!
Després , Santi li va preguntar : ' A los famosos verdad que no os gusta que os acosen?' i ella va respondre: 'no soy ni el Casillas, ni la Sara Carbonero ni la Belén Esteban..'
He de dir que ella pujava amb un sol pal perquè li va deixar un dels seus al seu amic que se li havia trencat. Encara així vam suar la gota gorda per seguir el seu ritme durant el 500 metres de desnivell. Després ens va passar quan vam parar per posar bé al corretja de la bota i va arribar al cim un 15 minuts abans que nosaltres. Vam forçar la marxa per arribar al cim abans de que baixés per fer-nos les fotos que adjuntem. I sí, semblava que ens estigués esperant... va ser arribar, fotillos i va baixar esquiant amb un sol pal i bastant estil ( la neu no estava molt esquiable.. la veritat).
Ah! abans de baixar, li vaig dir: 'Bueno, ya nos veremos en la cima del K2 o el Everest..' i ella va dir: 'nos veremos antes, en la bajada..''
He de dir que ens va semblar una noia molt oberta, amigable i fins i tot em va donar les gràcies quan es va fer les fotos. Com estaven molt emocionats, li vam explicar al Pau i al de refu la nostra experiència i a tots el que vam enganxar inclòs el policia municipal de Salardú...
Al dia següent, com que la neu no estava bona, temperatures molt altes!! i com que encara ens durava la ressaca Edurne , vam anar al Balneari Baronia de Les... massatges..circuits...tractaments facials... vamos, que ara semblem uns altres! sobretot perque podem dir que vam fer un cim amb una dona que passarà els llibres d' història com la primera en fer els 14 8000's (inclòs el K2).....

Olga&Santi

Pic de l' Estanyó (2.912m). Raquetes a Andorra.



El dijous 2 desembre estàvem al CEC fent la reunió mensual del Grup d' Alpinisme, i no hi havia gaires plans pel cap de setmana, i això que hi havia un possible pont de 5 dies per alguns. La previsió del temps no era massa bona a partir de diumenge a la tarda. Alguns anaven a fer escalada a Montserrat, altres anaven a Tignes a esquiar, i molts estàvem indecisos per fer alguna cosa, perquè l' estat de la neu encara era dubtós per fer segons què. L' Amadeu va proposar de fer una sortida de raquetes a Andorra,  la Raquel, en Xavier de C. , en Xavi S. en Pere, i l' Emili s'hi van apuntar ràpidament. Farem el Pic de l' Estanyó.

El divendres la Raquel envia un correu dient que en Pere ha trucat i no vindrà, té un sopar i no creu que pugui matinar tant el dissabte. Doncs quedem que anem a dormir el divendres a la nit al refugi/seu que el Grup d' Alpinisme del CEC tenim a Andorra. (encara no és oficial, però l' Amadeu fa broma i diu que hi posarà una placa ...) 

. Ens trobem a la benzinera de la Seu a la vora les 12 de la nit. Anem cap a Sant Julià, repartim matalassos,  ens posem als sacs, i a dormir. L' Amadeu vindrà al matí des de la Seu d' Urgell 

A 2/4 de set del matí en Xavi S. és el primer en llevar-se, preparem els esmorzars, i quan acabem, a 1/4 de 8, l' Amadeu, puntual, ens està esperant al carrer. Agafem dos cotxes i anem cap Ordino, d' aquí cap el Serrat, i després de fer menys d'un quilòmetre per la carretera que puja cap Arcalís, agafem a la nostra dreta el trencant de Sorteny.

Tenim sort, les màquines acaben de netejar la carretera i podem arribar sense cap problema a l' aparcament. El termòmetre de temperatura exterior del cotxe diu que estem a -10ºC. Mentre ens canviem les botes i acabem de preparar l' equip, notem la fred intensa. Sortim poc després de les 8, amb raquetes. Seguim la pista, la neu nova encara deixa entreveure unes velles traces.

Anem una mica ràpids per entrar en calor. Poc abans d' arribar al refugi lliure de Sorteny, baixem fins al riu a la nostra dreta i travessem pel pont. Un tros més enllà tenim unes traces que van una mica massa a la dreta del camí que hauríem de fer, però com que la neu nova és molt tova i costa obrir traça, ens apuntem a el que és més fàcil, i les seguim. Pugem amb esforç i ens anem tornant al davant, som un grup físicament força homogeni.

Quan considerem que ja estem a prou alçada, flanquegem a la nostra esquerra pel mig d'uns bedolls despullats de fulles. Seguim fent torns per obrir traça, l' esforç és considerable, tardem molt més del previst per arribar al riu de l' Estanyó, que evidentment no veiem, sota la neu. Seguim fins a la tanca de troncs a l' alçada del Roc del Rellotge, i fem un tros més fins que ens toca el sol.

Aquí fem la primera aturada del dia. Al mig de la neu traiem quatre ganyips per menjar, tenim te calent i sucs. Tot i el sol, el fred és intens i costa menjar amb els guants, no és prudent treure'ls, segurament, en flanqueig, a l' obaga,  estàvem per sota dels tretze o catorze sota zero. Com que hem hagut de treballar molt per l'estat de la neu, decidim que segurament a l' aresta de la serra del Roc del Rellotge fins a l' Estanyó, la neu estarà més glaçada i n' hi haurà menys quantitat, pel vent que ha bufat abans de l'ultima nevada. Per tant, pugem per la primera pala cap a l' aresta, sense arribar a l'estany.

Ara tornem a patir la neu nova (a muntanya s'hi va a patir, no ?). Tot i que anem fent relleus curts, de 5 minuts, i anem a un bon ritme, la Raquel ens sorprèn amb un estat de forma excel·lent, i obre la major part de la pala, mentre en Xavi dC. va fent fotos, que després també ens sorprendran per la seva qualitat. El sol ens acompanyarà fins al cim.

Seguim l' aresta amb menys neu i en alguns llocs glaçada. Això fa que progressivament, la Raquel, en Xavi S. i en Xavi dC., es posin els grampons. L' Amadeu i l' Emili segueixen  amb raquetes fins el cim.

A dalt bufa un dèbil vent, però és suficient per descobrir que fa un fred que pela. Encara mengem alguna cosa i tornem a veure te calent dels tres termos que ha portat l' Amadeu, i també tenim el que ha fet l' Emili al matí quan esmorzàvem. Fem la foto de cim, i baixem, tots amb grampons menys l' Emili que seguirà amb raquetes tot el dia.

Baixem per on hem pujat i al cap de 10 minuts, l' Amadeu ens atura i diu: "- L' any passat vaig baixar per aquesta canal, la neu estava millor, però ...". Ja hi som ! Semblava que tindríem un dia tranquil, però l' Amadeu necessita posar-hi una mica més de salsa. La canal ha purgat fa poques hores, es veu una petita allau a la part més baixa, l' orientació inicial és nord, girant després cap a oest. No es pot considerar una autèntica canal, és una pala llarga amb trams 45/50º. Ens convenç, ... si s'ha de fer, es fa!

Obre l' Amadeu, i al cap d'una estona d'enfonsar-se fins als dallonses, demana relleu. L' Emili obre fent "raquetes extremes" fins un ressalt de roca, que una vegada superat, la baixada és més fàcil i la neu està al punt per fer surf amb les raquetes, com que els altres es resisteixen a parar i posar-se-les, i no ho fan fins a baix de tot de la pala, l' Emili baixa més ràpid es distancia una mica.

Al cap d'una estona ens reagrupem. Seguim la traça que han fet de pujada un grup que hem vist que estaven a punt de fer el Serrera amb esquís.

Quan arribem a d'alt del pas de la Serrera, hi toca el sol, i aprofitem per aturar-nos a menjar. Excepte en Xavi S. que en la darrera enfonsada ha anat a parar dins a l' aigua del torrent que hi havia a sota la neu i porta un peu moll. Si s' atura se li glaçarà. Segueix baixant i de seguida l' acompanya l' Amadeu. Els altres tarden uns minuts més. La baixada pel vertical pas de la Serrera és un turment, la neu està molt tova i les roques que hi ha sota rellisquen molt. Patim.
Després el camí ja no té tant de desnivell i al cap de poc arribem al refugi de Sorteny. Sense aturar-nos, fem l'ultim tram resseguint la traça que hem fet al matí.
Arribem als cotxes al voltant de 2/4 de cinc de la tarda, ens canviem, el termòmetre marca -9ºC. Agafem els cotxes i anem cap a l' Anyós Parc a menjar un merescut entrepà i una merescudíssima cervesa. Ha estat un dia magnífic de muntanya, ens hem compenetrat bé en els relleus amb les raquetes, i això ha permès fer cim, malgrat l' estat de la neu.
Demà descobrirem que la previsió del temps no era tant dolenta, i podíem haver fet alguna cosa més i aprofitar millor el pont, però ja serà massa tard. 

L' equip: Raquel Millan, Xavier Serrallonga, Xavier de Caceres, Amadeu Gallart, i Emili Rissech
Fotos: Xavi de Caceres

Ice climbing

Tenim una delegació a Nova York, ... és que no ens estem de res !

En Nor ens envia les fotos de les seves activitats d'escalada en glaç, que fa durant els cap de setmana que es pot escapar de Nova York. Ho té una mica lluny, entre 5 i 7 hores diu, però no se'n pot estar, necessita la muntanya, i pot gaudir d' un gel no gens habitual a casa nostra.





















El 27 i 28 de Novembre va estar a Mount Washington, diu a unes 7 hores de NY ! Això si que és voluntat !


A les fotos es veu un gel molt ben format i abundant.

Però ... sembla que fa un fred que pela !



 
 
 
 
 
Uns dies més tard, l' 11 i 12 de desembre va anar a conèixer un altre lloc. En el correu ens diu:
 
"Hola a tots, unes fotos d'aquest cap de setmana passada a Adirondacks A 5h de cotxe de Nova York.
El diumenge van pujar les temperatures fins al punt que vam escalar plovent. Bastant desagradable...sort que l'escalada era divertida. Vam estar provant un tram de mixt en top rope! "

 


Fotos: Norbert

 
ir arriba