Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Val d' Aran. Esquí i trobada casual

L' Olga i en Santi varen estar esquiant a la Val d' Aran la primera setmana de desembre, i van tenir una trobada casual amb L' Edurne Passaban.

El Santi i jo vam decidir anar cap al refu de Salardú per fer esquí de pista i muntanya per allà. Ens havien de trobar també amb el Pau Quesada i uns amics....
Tot va començar dissabte a les pistes de Baqueira a -7 graus, quin fred! bastant bona neu!!
Després d'una baixadetes, vaig un petit accident fent un fora pistes.. no sé como no faig frenar a temps i vaig topar amb el cul del Santi.. paff!! va a començar a sortir sang de la boca...ens vaig trencar una miqueta ell llavi, res greu. Vam baixar al bar de d'Orri (de xampagne Moët&Chandon) , per cert , un bar superpijo i ens vam trobar a la nostra queridísima infanta Elena i al Duran i Lleida... (sense comentaris)

1º jornada va acabar bé i a dormir al refu ben d'horeta.

2º dia: La intenció era fer el tuc de Pincela però com que havia pujat molt la temperatura, ens vam recomanar que no hi anéssim pel risc d'allau elevat.
 
Llavors vam decidir anar al Beciver. Xino Xano vam començar a foquejar amb una altra gent fins a 2150 m i ens vam adonar de que ens havien equivocat. Vam decidir baixar sense treure pells fins a 2000 m per reprendre el camí correcte.
I llavors... va succeir!! el destí!!! Santi va començar a baixar sense problemes. Jo, per vaga, no vaig cordar les botes suficientment ... total , que vaig caure de cap i les botes ens vam quedar fixades als esquis i jo solament amb el botins... buuff!! amb la quantitat de neu que hi havia , em va costar molt tornar a posar els peus dintre de les botes. Obviament tenia tot els mitjons molls. Mentrestant, Santi cridava preocupat perquè no em veia. Quan vaig començar a baixar , vaig veure que el Santi parlava amb una noia que havia estat espectadora de total la pel·lícula des de feia una estoneta.
Vaig arribar, vaig dir hola.... i quan el Santi li preguntava si un bon remei contra el pams era untar el esquis amb pell de patata , jo vaig cridar al Santi i vaig dir: '' Santi ven, que te quiero decir una cosa'' a lo que Santi va respondre:' tiene que ser ahora?''. Jo li vaig dir a la orella: '' Creo que és Edurne Pasaban''. Llavors, Santi va preguntar: ''Eres Edurne?'' i ella va dir: 'Sí'.... . Ens vam quedar tots tres una mica paradets fins que li vam felicitar i donar dos petons.
Ella estava esperant a dos amics que anaven una mica endarrerits... Llavors, durant uns 500 mts de desnivell vam pujar el tres junts i em va dir que tenia les corretja de la bota penjant i que podia trepitja, em va ajudar a posar-la bé i va veure que l'altra corretja estava 'pillada' amb la fixació , jo li vaig dir: 'Da igual, así no molesta..!' a lo que va contestar: 'eres un fenómeno!'. ho podeu creure?? la Edurne em va dir que era un fenòmen''''!!!!!
Després , Santi li va preguntar : ' A los famosos verdad que no os gusta que os acosen?' i ella va respondre: 'no soy ni el Casillas, ni la Sara Carbonero ni la Belén Esteban..'
He de dir que ella pujava amb un sol pal perquè li va deixar un dels seus al seu amic que se li havia trencat. Encara així vam suar la gota gorda per seguir el seu ritme durant el 500 metres de desnivell. Després ens va passar quan vam parar per posar bé al corretja de la bota i va arribar al cim un 15 minuts abans que nosaltres. Vam forçar la marxa per arribar al cim abans de que baixés per fer-nos les fotos que adjuntem. I sí, semblava que ens estigués esperant... va ser arribar, fotillos i va baixar esquiant amb un sol pal i bastant estil ( la neu no estava molt esquiable.. la veritat).
Ah! abans de baixar, li vaig dir: 'Bueno, ya nos veremos en la cima del K2 o el Everest..' i ella va dir: 'nos veremos antes, en la bajada..''
He de dir que ens va semblar una noia molt oberta, amigable i fins i tot em va donar les gràcies quan es va fer les fotos. Com estaven molt emocionats, li vam explicar al Pau i al de refu la nostra experiència i a tots el que vam enganxar inclòs el policia municipal de Salardú...
Al dia següent, com que la neu no estava bona, temperatures molt altes!! i com que encara ens durava la ressaca Edurne , vam anar al Balneari Baronia de Les... massatges..circuits...tractaments facials... vamos, que ara semblem uns altres! sobretot perque podem dir que vam fer un cim amb una dona que passarà els llibres d' història com la primera en fer els 14 8000's (inclòs el K2).....

Olga&Santi

 
ir arriba