Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Juny: ferrades i escalades

BTT al Coll d' Ares, Brecha i Tallón, ferrades i escalada a Andorra, ferrada a Oliana i escalada a Coll de Nargó.
No en tenim les cròniques perquè últimament estem tots molt mandrosos però tenim les fotos que donen testimoni de la molta activitat que s'ha fet aquest mes de Juny.



El 27 i 28 de Juny
Fotos: Montse

Escalada a Coll de Nargó




Ferrada a Oliana



---------------------------------------------------------------------------------------------



20 i 21 de Juny Andorra.
Fotos: Montse

Ferrades Roc d'Esquers i Canal de la Mora





... i escalada a les Agulles d' Engolasters.


------------------------------------------------------------------------------------------------



El mateix cap de setmana 20 i 21. Ferrades a Andorra
Fotos: Joan Ramon

Tosal Gran d' Aixovall




Roc d' Esquers



------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquest capde 13 i 14 ens hem perdut per la Bretxa de Roland i el Taillón!! El temps ens ha acompanyat a estones, hem tingut una mica de tot!!
Però ha estat molt divertit!!!
Montse





------------------------------------------------------------------------------------------------



BTT al coll d' Ares el 14 de Juny

Alguns quan no poden fer un cim, el volten.
De tant en tant una mica de BTT per entrenar ja va bé.
Fotos: Joan Ramon









Trobada al CEC, tenim visita.


Recordar-vos que el proper dimarts 30 de Juny, a partir de 2/4 de 8 del vespre a l' aula Pompeu Fabra del CEC, hi haurà una trobada amb els nostres companys de la delegació del Grup d' Alpinisme als Estats Units. (no ens en hem pogut estar de dir-ho!!!)

Els nostres companys, ara residents a Califòrnia, Meritxell Galindo i Artur Klauser, ens explicaran com funciona el món muntanyenc als Estats Units, i ens passaran fotografies i algun vídeo de les seves activitats americanes. Sabem que han estat a molt actius, que han trepitjat molts dels parcs naturals que tenen a l' abast, i que també fan activitat amb el Sierra Club, una entitat fundada el 1892, que té més d' un milió de membres, i que a part d'activitats a la muntanya, fa una gran tasca de protecció ambiental i del territori.

Hi esteu tots convidats.

Joan Solà, Premi d' Honor de les Lletres Catalanes.

Joan Solà al cim del Canigó

El nostre company Joan Solà i Cortassa, soci del Centre Excursionista de Catalunya ha estat guardonat amb el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes 2009.

El prestigiós lingüista afegeix un altre guardó a la seva brillant carrera. La seva activitat excursionista ha estat un bon complement en el coneixement de la llengua per tots els racons dels Països Catalans.


Cresta de Salenques

Una crònica que marcarà una fita.
Dos ganàpies del grup van fer la cresta Salenques - Tempestats ... o això diuen !


Hola Companys !



El dimarts 2 de Juny, l'Òscar i jo vàrem sortir de La Besurta amb la següent intenció: Cresta de Salenques. Vam tornar 36 hores després, fets uns pelleringues, esmicolats pel son i la gana i, en menys mesura per la roca... , roca ?
I què va passar ? ... doncs heus aquí !

Arribem a l'aparcament al migdia i, mentre dinem, nosaltres i un munt de gent - qui penca en aquest país ? - observem el nostre objectiu.
1er.- Neu = peus fermentats;
2on.- Fil aresta = temps --> més mitjons, més calçotets;
3er.- Bonança = més crema UV ....

Així, ateses totes les conjectures, aquestes donen lloc a un pla d'estudis molt elaborat, elaboradíssim !! tant que l'objectiu passa a convertir-se en assignatura... assignatura suspesa pel setembre. I ara!.. No..no ! aquesta s'ha de treure ja, al Juny !!
Quin rebull de suggeriments ! ... Un que vol fer bivac en alçada, i l'altre no, anar ràpid - ràpid... Qui guanyarà ?

Doncs jo em vaig negar a portar els estris del bivac i, l'Òscar per solidaritat tampoc els va agafar; i així vam decidir fer-la d'una tacada. Després de fer bivac passat l'estany de Barrancs, deixem el material amagat a unes roques i comencem a les cinc del matí amb piolet i grampons fins al lloc on comencen les hostilitats granítiques. Quatre llargs d'escalada; obro el primer llarg i després l'Òscar obre i obre posseït com una machine, portant el menjar comunitari i a més a més una corda auxiliar.
Així arribem al Margalida, vora les tres de la tarda, i és quan em tranquil·litzo, doncs totes les ressenyes diuen que les dificultats decreixen a partir d'aquest punt.
COLLONS !!... és clar, gairebé s'acaben els llargs verticals d'escalada, però és quan comença el veritable fil aeri de la severa cresta, passos i més passos, amb ritme de nonat embriagat a la neu.
A tocar dos quarts de vuit, ja estava petat, PETAT i rebentat. L'Òscar m'ho veu a la cara i em proposa amb tristesa el fet seriós d'abandonar; li dic que estic d'acord, però quan giro el cap a dreta i esquerra m'ho repenso, i llavors m'estimo més morir d'esgotament o congelació que no pas espenyat en susdit paratge aterrador.
Anem-hi doncs !!..uns quants llargs més i la boira i la nit ens atrapen. Llavors l'Òscar troba un niu d'aguileta a 3300 m i em proposa passar la nit el cabronàs - ja ho tenies planejat ... no ? - en resum, també es va sortir amb la seva, és a dir, ni sac de plomes ni estoreta, però ja farem, ja !! .. BIVAC A PEL A UN NIU D'ÀGUILA... Si si si !!! fem reunió a una roca, ens assegurem conjuntament amb el material i, com només portem menjar i beure per un dia, compartim un petit i deliciós crostó de pa amb formatge regalimat amb un glopet d'aigua. I apa doncs, a dormir, amb botes i talabard posats evidentment !!.
¡¡ Benaventurats els pobres d’esperit !! .. deia l'Òscar mentre fèiem el signe de la creu amb els peus humits i gelats per escalfar-los.
Ah ... escalfar-se !!.. damunt les cordes, amb una miserable manta tèrmica i una funda parapluie Quechua de motxilla... Impossible !!... A no ser que tinguis la camisa a quadres del Gastón Rebufat, ho tens pelut !!!
No va ser fins al migdia, quan vàrem veure el gonfanó que presideix el cim de l'Aneto, que ens vam escalfar de debò, sotmesos en una forta abraçada.

Però allò més bonic de tot va ser que ens vàrem recordar molt de vosaltres.
I tota la cresta vam compartir-la amb vosaltres sense que us adonéssiu; és per això que us fem aquesta petita crònica.
L’endemà l’Òscar va anar no sé on, a parlar-li a no sé qui ...

Una Abraçada a tots i fins la propera !!.

Text i Fotos: Àlex i Òscar.

Grimpada al Puigsacalm

Diumenge, 7 de Juny

Som 14 de colla i ens trobem a les 8 del matí a la entrada oest del poble de Joanetes, on la carretera s'enfila cap al coll de Bracons, davant de la casa de l' Hostal de Dalt. Mentre estem preparant-nos per sortir, un cotxe blanc s' atura al nostre costat, són l' lmma i en Quim. L' amic Quim Bou és l' il·lustrador i dibuixant de còmics que ens fa les nadales del blog, i excursionista de poc sol, per això avui, per no passar calor, diuen que només van fins a la Grebolosa a passejar una mica. L' Imma segur que en voldria més.


Pocs minuts després comencem a caminar, som a 615m, i pujarem fins als 1.515m del Puigsacalm. Seguim el sender ben marcat que ens ha de portar per un seguit de ressalts de roca i terrasses, primer cap el Puig Sa Devesa (827m) i després el Puig del Soi (1.023m). L' Antonio I., com sempre, es posa al davant forçant la marxa, i en Manel, solidari, es queda al darrera de tots per empènyer als que van afluixant a mesura que pugem, i així aprofita per anar marcant el recorregut al seu GPS. El camí carena a solei fins al peu de la roca on una pintada amb el nom d' el Barret (1.150m) ens situa a la cruïlla dels corriols que cap a l'esquerra en portaria als Ganxos que és per on tornarem, i a la dreta pel que pujarem. Però primer ens aturem aquí per esmorzar, ja que la Trini , la Lali, en Manuel, en Florenci ... en fi, gairebé tothom, s' han queixat que la pujada els ha deixat sense energia. Són un quart de deu.


Després d' esmorzar seguim pel corriol de la dreta i al cap de 2 minuts deixem altra vegada a la nostra dreta un corriol que ens portaria fins a la Mare de Deu de les Olletes pel coll de Forn. Nosaltres seguim per l'esquerra i de seguida entrem a la canal Fosca o del Barret, comencem a trobar alguns graons metàl·lics i la verticalitat va augmentant. Arribem a una passarel·la que penjada a la roca ens posa al peu d' un pas vertical d' uns 5 metres amb els suficients ferros encastats com per ajudar els graons de la roca. Poc més amunt en una balconada trobem la campaneta amb el barret que s' adiu amb el nom de la canal. Seguim amunt amb la verticalitat ajudada per una barana ferrada a la nostra dreta, fins a un collet (Coll d' Agulles) on ens desviem a una altre espectacular balconada situada damunt d' una agulla de roca.


Tornem el collet per enfilar els darrers passos ferrats que per un caire rocallós ens porta fins als prats de Santa Magdalena a tocar de les antenes de comunicacions on hi ha la càmera que de vegades surt a El Temps de TV3. Deixem el refugi i la capella de Santa Magdalena del Mont (1.270m) per més tard i seguim pel camí que ressegueix el penya-segat fins al collet de Joanetes (1.292m), on deixem a la nostra esquerra el camí dels Burros que farem de tornada. Entrem a la fageda que ens donarà ombra fresca fins el coll, al peu del Puig dels Llops (1.486m)on ens reunim vint minuts després. Pel pla de la Rasa Alta, en deu minuts més som al cim del Puigsacalm (1.515m), i aquí la boira que ha pujat del costat del Pla Traver i Vidrà no ens deixa veure gaire cosa. Hem anat lents, gairebé tres hores fins aquí. No hi estem gaire al cim que no podem gaudir. Baixem cap a la fageda del vessant oest i la boira s' esvaeix. Abans de agafar el camí que davalla cap al sud, ens aturem al collet de Clivillers (1.435m) per veure el que no hem pogut veure des de el cim, Vidrà, Bellmunt, Puig Cubell, Platraver, i el Pedraforca que s' intueix al mig dels núvols, el Pirineu està tapat.


Baixem pel camí pel mig d'una fageda que ens portarà a una cruïlla que agafarem a l'esquerra per resseguir tot el vesant sud dels contraforts del Puigsacalm i el Puig del Llops, a mitja alçada. És el camí del Pas dels Burros.
Seguim aquest camí que a voltes s' endinsa per una fageda i altres vegades ressegueix els ressalts rocallosos que es precipiten cap el recorregut de la carretera que puja serpentejant a coll de Bracons.
Cap a 2/4 d' una som altre vegada al collet de Joanetes. Anem a trobar la pista que va a Santa Magdalena just a on hi ha el camí que baixa cap a les Olletes i Sant Privat d' en Bas. Seguim el camí cap a Santa Magdalena, comprovem que el refugi Emili Triadú, està tancat, i pugem per la forta pendent herbosa que ens porta al cim del puig Corneli (1.360m), on podem gaudir, ara sí, d' una bona vista cap al nord. Baixem una mica cap un collet a tocar del camí que seguiria altre vegada cap al collet de Joanetes. Aquí fem l' aturada per dinar. Alguns trien el sol, els altres l' ombra escadussera, però els núvols que van passant no ens deixen tenir massa calor. Entrepans, carmanyoles, embotits, fruita, vi, tot s' escampa en mig de la amena conversa d' en Jesús, la Mariona contenta per la plaça aconseguida, la Patricia, l' Antonio G., en Marc que ha vingut en pràctiques de l' Inef, l' Esther que diu se'n va als Alps on aquest any ens hi trobarem molts, en Miralem, que aprofita per fer fotos ...


Cap a quarts de tres, carreguem altre cop les motxilles, i agafem el camí dels ganxos (els Ganxos Vells diu l' indicador de fusta, nou de trinca), que tenim allà mateix. La forta pendent posa a prova els genolls i l' equilibri. Al cap de poca estona sortim a la primera balconada equipada amb un tall de corda que ajuda el pas als més insegurs, i un flanqueig cap a la dreta ens posa aviat al damunt del primer tram dels Ganxos, un desplom de roca amb equipament de graons ferrats, i un passamà que ajuda a davallar amb seguretat. Al cap de pocs minuts un segon tram també igualment ferrat, i de seguida una forta pendent amb la cadena que fa poc varen posar els companys del Geca de la Vall d' en Bas, per ajudar als participants en la seva cèlebre Lletissonada anual. Aquí és inevitable pensar en els greixons de mocada (només els experts ho poden entendre).


Ja som al cap de vall dels Ganxos i resseguim el corriol que ens porta en poc més de deu minuts fins al punt on el matí hem esmorzat. Tornem a baixar per la forta pendent que convida a embalar-se i a córrer una mica. Aquí un apunt personal: un parell de salts obligats per la correguda amb l' intenció de salvar unes roques tindrà conseqüències nefastes pel meu atrotinat genoll, però això no ho sabré fins demà.
Al cap de poc, després d' una placa galvanitzada en una alzina que diu Can Guilla, deixem el corriol que hem fet el matí, i anem cap a la nostra esquerra per entrar al bosc i baixar pel camí que, majoritàriament a l' ombra, ens portarà fins a Mas Poch (abandonat) i d' aquí en mitja hora mal comptada, fins als cotxes. Són poc més de les quatre.

Descarreguem motxilles, i inusualment tothom fa els estiraments reglamentaris. La promesa d'una cervesa fresca ens porta a Hostalets d'en Bas, on la fem petar una estona, al mateix lloc on varem esmorzar el dia del centenari de la Secció de Muntanya.
Marxarem amb temps suficient perquè els que vulguin encara puguin anar a votar a les eleccions europees.
Ens acomiadem, amb la certesa de retrobar-nos algun dia en una altra muntanya.

Text: Emili Rissech
Fotos: Mariona Chavarria, i Emili
Wikiloc: Manel Canales

 
ir arriba