Grimpada al Puigsacalm

Diumenge, 7 de Juny

Som 14 de colla i ens trobem a les 8 del matí a la entrada oest del poble de Joanetes, on la carretera s'enfila cap al coll de Bracons, davant de la casa de l' Hostal de Dalt. Mentre estem preparant-nos per sortir, un cotxe blanc s' atura al nostre costat, són l' lmma i en Quim. L' amic Quim Bou és l' il·lustrador i dibuixant de còmics que ens fa les nadales del blog, i excursionista de poc sol, per això avui, per no passar calor, diuen que només van fins a la Grebolosa a passejar una mica. L' Imma segur que en voldria més.

Pocs minuts després comencem a caminar, som a 615m, i pujarem fins als 1.515m del Puigsacalm. Seguim el sender ben marcat que ens ha de portar per un seguit de ressalts de roca i terrasses, primer cap el Puig Sa Devesa (827m) i després el Puig del Soi (1.023m). L' Antonio I., com sempre, es posa al davant forçant la marxa, i en Manel, solidari, es queda al darrera de tots per empènyer als que van afluixant a mesura que pugem, i així aprofita per anar marcant el recorregut al seu GPS. El camí carena a solei fins al peu de la roca on una pintada amb el nom d' el Barret (1.150m) ens situa a la cruïlla dels corriols que cap a l'esquerra en portaria als Ganxos que és per on tornarem, i a la dreta pel que pujarem. Però primer ens aturem aquí per esmorzar, ja que la Trini , la Lali, en Manuel, en Florenci ... en fi, gairebé tothom, s' han queixat que la pujada els ha deixat sense energia. Són un quart de deu.

Després d' esmorzar seguim pel corriol de la dreta i al cap de 2 minuts deixem altra vegada a la nostra dreta un corriol que ens portaria fins a la Mare de Deu de les Olletes pel coll de Forn. Nosaltres seguim per l'esquerra i de seguida entrem a la canal Fosca o del Barret, comencem a trobar alguns graons metàl·lics i la verticalitat va augmentant. Arribem a una passarel·la que penjada a la roca ens posa al peu d' un pas vertical d' uns 5 metres amb els suficients ferros encastats com per ajudar els graons de la roca. Poc més amunt en una balconada trobem la campaneta amb el barret que s' adiu amb el nom de la canal. Seguim amunt amb la verticalitat ajudada per una barana ferrada a la nostra dreta, fins a un collet (Coll d' Agulles) on ens desviem a una altre espectacular balconada situada damunt d' una agulla de roca.

Tornem el collet per enfilar els darrers passos ferrats que per un caire rocallós ens porta fins als prats de Santa Magdalena a tocar de les antenes de comunicacions on hi ha la càmera que de vegades surt a El Temps de TV3. Deixem el refugi i la capella de Santa Magdalena del Mont (1.270m) per més tard i seguim pel camí que ressegueix el penya-segat fins al collet de Joanetes (1.292m), on deixem a la nostra esquerra el camí dels Burros que farem de tornada. Entrem a la fageda que ens donarà ombra fresca fins el coll, al peu del Puig dels Llops (1.486m)on ens reunim vint minuts després. Pel pla de la Rasa Alta, en deu minuts més som al cim del Puigsacalm (1.515m), i aquí la boira que ha pujat del costat del Pla Traver i Vidrà no ens deixa veure gaire cosa. Hem anat lents, gairebé tres hores fins aquí. No hi estem gaire al cim que no podem gaudir. Baixem cap a la fageda del vessant oest i la boira s' esvaeix. Abans de agafar el camí que davalla cap al sud, ens aturem al collet de Clivillers (1.435m) per veure el que no hem pogut veure des de el cim, Vidrà, Bellmunt, Puig Cubell, Platraver, i el Pedraforca que s' intueix al mig dels núvols, el Pirineu està tapat.

Baixem pel camí pel mig d'una fageda que ens portarà a una cruïlla que agafarem a l'esquerra per resseguir tot el vesant sud dels contraforts del Puigsacalm i el Puig del Llops, a mitja alçada. És el camí del Pas dels Burros.
Seguim aquest camí que a voltes s' endinsa per una fageda i altres vegades ressegueix els ressalts rocallosos que es precipiten cap el recorregut de la carretera que puja serpentejant a coll de Bracons.
Cap a 2/4 d' una som altre vegada al collet de Joanetes. Anem a trobar la pista que va a Santa Magdalena just a on hi ha el camí que baixa cap a les Olletes i Sant Privat d' en Bas. Seguim el camí cap a Santa Magdalena, comprovem que el refugi Emili Triadú, està tancat, i pugem per la forta pendent herbosa que ens porta al cim del puig Corneli (1.360m), on podem gaudir, ara sí, d' una bona vista cap al nord. Baixem una mica cap un collet a tocar del camí que seguiria altre vegada cap al collet de Joanetes. Aquí fem l' aturada per dinar. Alguns trien el sol, els altres l' ombra escadussera, però els núvols que van passant no ens deixen tenir massa calor. Entrepans, carmanyoles, embotits, fruita, vi, tot s' escampa en mig de la amena conversa d' en Jesús, la Mariona contenta per la plaça aconseguida, la Patricia, l' Antonio G., en Marc que ha vingut en pràctiques de l' Inef, l' Esther que diu se'n va als Alps on aquest any ens hi trobarem molts, en Miralem, que aprofita per fer fotos ...

Cap a quarts de tres, carreguem altre cop les motxilles, i agafem el camí dels ganxos (els Ganxos Vells diu l' indicador de fusta, nou de trinca), que tenim allà mateix. La forta pendent posa a prova els genolls i l' equilibri. Al cap de poca estona sortim a la primera balconada equipada amb un tall de corda que ajuda el pas als més insegurs, i un flanqueig cap a la dreta ens posa aviat al damunt del primer tram dels Ganxos, un desplom de roca amb equipament de graons ferrats, i un passamà que ajuda a davallar amb seguretat. Al cap de pocs minuts un segon tram també igualment ferrat, i de seguida una forta pendent amb la cadena que fa poc varen posar els companys del Geca de la Vall d' en Bas, per ajudar als participants en la seva cèlebre Lletissonada anual. Aquí és inevitable pensar en els greixons de mocada (només els experts ho poden entendre).

Ja som al cap de vall dels Ganxos i resseguim el corriol que ens porta en poc més de deu minuts fins al punt on el matí hem esmorzat. Tornem a baixar per la forta pendent que convida a embalar-se i a córrer una mica. Aquí un apunt personal: un parell de salts obligats per la correguda amb l' intenció de salvar unes roques tindrà conseqüències nefastes pel meu atrotinat genoll, però això no ho sabré fins demà.
Al cap de poc, després d' una placa galvanitzada en una alzina que diu Can Guilla, deixem el corriol que hem fet el matí, i anem cap a la nostra esquerra per entrar al bosc i baixar pel camí que, majoritàriament a l' ombra, ens portarà fins a Mas Poch (abandonat) i d' aquí en mitja hora mal comptada, fins als cotxes. Són poc més de les quatre.

Descarreguem motxilles, i inusualment tothom fa els estiraments reglamentaris. La promesa d'una cervesa fresca ens porta a Hostalets d'en Bas, on la fem petar una estona, al mateix lloc on varem esmorzar el dia del centenari de la Secció de Muntanya.
Marxarem amb temps suficient perquè els que vulguin encara puguin anar a votar a les eleccions europees.
Ens acomiadem, amb la certesa de retrobar-nos algun dia en una altra muntanya.

Text: Emili Rissech

Fotos: Mariona Chavarria, i Emili

Wikiloc: Manel Canales