Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Cent anys de la Secció de Muntanya del C.E.C.

Tot i que ja feia temps que es feien activitats d'alta muntanya dins el Centre, no va ser fins l'Agost de 1908 que es varen fer les activitats de muntanya com a Secció diferenciada dins del CEC, és per això que aquest any 2008 celebrem el centenari de la Secció de Muntanya.
En l'época dels orígens del Centre, allà pel 1876, l'ascensió a les muntanyes era un mitjà per assolir objectius diferents a l'ascensió amb si mateixa. Bé, en el fons sempre ha estat així, i és així encara, però diríem que els objectius eren menys poètics, menys transcendents. La recerca geogràfica, el descobriment de la vegetació, el coneixement del país i de les seves tradicions., una barreja de excursionisme, art, ciència i cultura, era el que impulsava els primers excursionistes. Però l'esperit esportiu va anar quallant en la societat catalana de finals del S.XIX, i moltes sortides dels socis del CEC, aviat es convertiren en ascensions alpinístiques, per el pur plaer de la muntanya.
L'any 1900 el CEC es va adherir al Congrés Internacional d'Alpinisme. El desembre de 1907 el CEC envia a Albert Santamaria com a delegat al II Concurs d' Esports d'Hivern de Chamonix, i torna entusiasmat. El 7 d'agost de 1908 es va constituir oficialment la Secció d' Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, i no va ser fins el 24 i 25 de desembre del mateix 1908, que no es va fer la primera sortida oficial de la Secció, en que una vintena de socis varen fer cap a els Rasos de Peguera, al Pla de Campllog, el Pla de l'Estany, el poble de Peguera i la Serra d'Ensija. Va ser precisament en aquesta sortida que amb el material que acabava d'arribar de la casa Staub de Zürich, es va fer la primera activitat d'esquí a Catalunya. Això fa que compartim amb els companys de la Secció d'Esquí el nostre origen. Passat l'estiu comencerem un seguit d'actes i d'activitats que ens recordin aquests 100 anys de la Secció de Muntanya.

Text: Emili Rissech
Fotos: Arxiu CEC

El pont de l' 1 de Maig

Nou intent a la Nord del Perdut. I tornada al Cadí.
El pont de l' 1 de Maig. En Lorenzo, en Joan Pau, i en Nor que ens ho explica.

Sortim dissabte al matí amb la idea d'arribar al Balcó de Pineta al vespre. Ja en el torrent, abans de començar pel sender, ens trobem amb dos alpinistes de tornada. Han estat obrint empremta tot el dia des de les 6h del matí, i al final ho han deixat córrer abans de l'embut. També acumulaven uns quants intents i se'ls hi notava la frustració.Seguim cap a dalt, tot pensant que tenim un bon tros de traça per aprofitar. Abans d'arribar al flanqueig que porta l'embut ens trobem un grup de 10 que van de tornada. Estan en un curs i l'instructor ens explica que han provat d'arribar però que tenien neu fins a la cintura. L'embut no està gens practicable.Ens plantegem si esperar al vespre a que regeli per tirar amunt, o un cop més abandonar el nostre objectiu del Perdut. Finalment decidim girar cua perquè, la perspectiva d'obrir traça com li va passar a l'Alex l'últim cop no és gens motivadora. Per cert a les fotos veureu el tros d'allau que havia caigut el cap de setmana anterior a Pineta. Increïble!!I m'he retrobat amb la festuca, la maleïda planta que fa que quasi em mati uns mesos abans. L'experiència afecta la meva soltura per les pales d'herba, tot i que està més seca.Sopem a Bielsa i ens pensem què fer. La prioritat primera, que estigui aprop i tingui aproximació curta. Pujar i baixar al balcó ens ha rebentat!!Remenant la guia del Mousel ens trobem aprop el corredor central de la cara nord-est del Peña de la Una. Fet. Ens dirigim cap allà i comencem a tirar per una pista fins que trobem un pas una mica complicat pel meu cotxe, i allà acampem. Ja és la una de la matinada i ens volem llevar a les 6h30 per atacar el corredor. Sona el despertador però ningú s'aixeca fins les 8h30. Definitivament, ens vam petar ahir!!! L'alternativa, un trekking per reconèixer la zona. Quin gust patejar amb poc pes a l'esquena. Hi ha una cabana no guardada, en perfectes condicions. Ens trobem un parell d'alpinistes que també estaven de plan B i que s'han llevat a les 5h però han hagut de girar cua en un corredor. Quina calor que fa!!! no es pot fer res...Continuem fins a l'Ibon de Plan i ens trobem amb el corredor del Peña de la Una en front nostre. Hora de fer un bon àpat, com a bon dominguero entre la gent que ens envolta. Es que s'arriba fàcil en cotxe i no té desnivell ni distància.Cap abaix i decidim què fer el dis següent. L'excés de neu, estovada per la calor, és un problema en aquesta zona i veiem que no fotrem res de bo. Hem de canviar. Truquem al Jordi, el guarda del refu de Prat d'Aguiló a veure com està el tema. Ens confirma que alguna canal està practicable. Ole, ole!! farem triomfada.Doncs apa, quilometrada de Bielsa cap al Cadí, travessant uns quants ports de muntanya i dormim de camí en la pista del refu.A les 4h30 ens sona el despertador -quina vida més dura això de l'alpinisme, tot just hem dormit 4 hores-. Esmorzar, xafarranxo, material,... i al final passem davant del refu a les 6h30. Tard...L'objectiu és la Mª Rosa Ramon Paez. Es com la Nord del Perdut, no hi ha manera que la fem. L'aproximació es fa llarga, i estem com a les nou aprop de l'entrada al corredor, però no veiem clar ni la neu que hi ha, ni el fet que ja a aquesta hora ja li dona la solana.Avortem. un altre cop!!!! quin frustre...I abordem la canal de la Creu, més ensotada. i es nota realment, perquè la neu està en condicions. Fem la famosa goulotte que van obrir el Joan Pau i el Jordi la vegada anterior al Cadí -quan va caure la nevada del segle-, però aquest cop amb neu més escassa, i el segon ressalt és en roca pur, i arribem a dalt. Per fi una activitat com cal en aquest cap de setmana. Alegria i joia, i cap a baix.


Alps
També aquest pont de l'1 de Maig, alguns varen fer una escapada als Alps.
Primer en Sebastien i la Laura, i més tard s'hi va afegir l' Àlex.
Varen estar fent travessa glaciar per la Mer de Glace i el glaciar del Gegant.
No en tenim crònica però en tenim dues fotos que us pengem aquí.






I encara l' 1 de Maig al Vermicelle
Bé ja sabeu com funcionen aquestes cosetes...que si feina, que si m'oblido...però al final he trobat una estoneta..i aquí estan unes fotos i una petita crònica del nostre Pont del 1 de Maig.He de dir que m'he estrenat, tard, però a temps...i a punt, o bé a últim moment...en fer una canal!!. Per fi!. Tot l'hivern tothom amunt i avall, i jo per feina i altres cosetes...res de res. Dijous, vespres varem sortir direcció la Cerdanya. Varem fer nit al refugi-Xalet Pere Carné, moooolt recomanable per curtes estades. En Manel us cuidarà mooolt bé.Divendres, ens varem llevar d'hora i varem prendre caminet per anar a Sant Pere dels Forcats.Quina millor estrena que fer la 'Vermichelle' (ara potser no s'escriurà així..però..), i bé després de fer una llaaaarga aproximació, allà estava amb neu i a l'ombra..Tot i que no les tenia totes, ens varem enfilar, i tot i no tenir realment cap tipo de dificultat tècnica, la varem disfrutar força!. 270m...La baixada cap al cotxe, deu n'hi do, lo agònica que es pot fer...Entre una cosa i l'altre, que si m'enfonso en la neu, que si rellisco pel geeeel......tot el dia...!Al dia següent, ens feien mal fins les pestanyes..i varem decidir anar amb la calma, per anar a parar al migdia a Olopte (poblet de la Cerdanya, on els veïns van descalços i dormen en coberts de palla...). Allà hi ha un zona d'escalada a 15 min caminant...i varem practicar una miqueta...Diumenge ja amb més calma..varem enfilar carretera al migdia i cap a 'Mordor'...Un cap de setmana 'mooolt disfruton'!!.
Fins la propera!Ivan i Núria


Text: de les cròniques de Nor, i Núria Perapoch
Fotos : Nor , Núria Perapoch i Arxiu Grup

Amb neu encara, l'Abril dona joc.

19 i 20 d' Abril. Refugi de Prat d'Aguiló.

Els nostres companys Eli, Patricia, Montse, Humbert, Jordi, Alex, Nor i Lorenzo van alCadí altre vegada.En Nor ens fa la crònica.
Vam marxar divendres vespre per anar a la zona de Prat d'Aguiló. Vam deixar el cotxe a mitja pista, fins on es podia arribar en bones condicions, i vam dormir al peu dels cotxes. Al dia següent pujada al refu a peu, i trobada amb el guarda. Les condicions de neu dolentes, amb risc d'allaus. Ens en anem a la Canaleta de la Creu (la nostra intenció inicial era fer la Mª Rosa Ramon Paez però el guarda ens avisa que s'ha de travessar una placa de neu molt inestable).
I la bona notícia: Lorenzo i jo ens mirem el corredor i ens dóna mala espina. Es veu una placa de neu que fa pinta de caure. Ja està trencada per una part. I abandonem. Tornem al refugi. Els altres la fan sense incidents. Però el millor de tot és que he tornat sa i estalvi, sense cap incident aquest cap de setmana, potser per excés de prudència, però no cal tentar la sort. A veure si ja he trencat la mal ratxa...jeje. Diumenge fa un dia de gossos, però de huskies siberians, perquè cau una nevada de cal Déu. Sense visibilitat, i preocupats per si podrem baixar bé amb els cotxes, decidim tirar avall de bon matí.

Obertura "Els Emocionants"

El mateix cap de setmana. L' altra colla del grup, ha obert una variant a la Canaleta de la Creu. Ens ho explica l' Àlex.
19 i 20 d'Abril. Hem estat al Cadi aquest cap de setmana . Ha estat de molta activitat, satisfets i contents. Especialment les cordades composades per dos components del CEC. L´Humbert i qui us escriu, doncs hem obert una nova via al Cadí.
Fitxa tècnica:
Nom de la via: Els emocionants.
Dificultat , D- 180m (IV)

Primera ascensió: Abril del 2007, per: Humbert Plantada, Eli Casada, Patricia Pastor i Àlex Figueroa.
Característiques de la via: Variant Est de la Canaleta de la Creu, Prat de Aguiló. Discorre per la paret Est del corredor és una ascensió amb molt d' ambient, auster, aventurer i alegre. Hi han dos ressalts, el primer de III+, i un segon de IV. La resta transcorre amb trams mixtos de neu, gel i roca. Hem equipat un ràpel, a uns 100 m de la via per tornar al corredor original. Molt recomanable.
Crònica. Vam sortir del refugi quatre cordades de dos, Jordi i Joan Pau, que van fer la canaleta sense cap dificultat, i van tornar al refugi bastant rapit. L´Humbert i jo veiem la canal i ens plantegem jugar una mica, portàvem material i si fèiem el corredor tot pintava que no trauríem ni el bocata. Així doncs l´Humbert arriba primer a l' inici del Corredor de la Creueta i s' enfila per la esquerra per un ressalt de gel precari, però sense perill, seguidament arribo, i el segueixo. Després pugen l' Eli, molt contenta de fer servir els magnific "piolos" i la Patricia, picant i picant per poder superar el ressalt. Muntem reunió en un arbre i quan arriben les dues magnífiques, ens pregunten amb cara de sorpresa que per on estàvem pujant, que no semblava el corredor, i contestem que ja fa estona que ens hem sortit del corredor, i la següent pregunta que ens fan, és si tenim ressenya de la paret que estem pujant, i diem que la farem quan arriben al refugi, doncs no coneixem res de res. Així comença l' aventura, i l' Humbert i jo ens enfilem equipant per la paret basicament amb claus i friends, i en paral·lel. Arribem al ressalt de IV, i el passem amb certes dificultats, amb un pas de fe, que no provocava gaires alegries, després muntem la segona reunió amb una anella, un friend, i un pont de roca, i com gaseles pugen les dames voladores sense cap dificultat, aquí equipem el ràpel, i continuem per la canal, no gaire tros, doncs en tornem a sortir per una goulotte magnífica, i així acabem el corredor. Ja estava nevant i la visibilitat era nul·la, amb poca visibilitat decidim coronar el cim, i amb molta alegria, ens felicitem els uns als altres. Comencem la baixada i arribem al refugi satisfets, contents de la jornada aventurera, però sense cap risc, així dona gust. Resumint podríem dir que va ser una ascensió contemplativa, plena de pau i felicitat. L' altra cordada formada pel director i subdirector de UT, Nor i Lorenzo , com ja han explicat, no ho van veure clar i van tornar al refugi: us felicito nois, mai, mai, mai sobra precaució. El cap de setmana que ve no podré fer cap sortida doncs tinc curs d' encordament en glacera amb el CEC. El diumenge ens aixequem amb una nevada de les poques que es veuen, i baixem tranquil·lament. Agraïments: tots el meus agraïments a l' Humbert Plantada, doncs sense ell no haguéssim aconseguit l' aventura, el cervell de la cordada, l' alegria del camí, i la generositat en persona. Gràcies també a la Eli pel bon rotllo i assegurar l' Humbert, i gràcies també a la Patricia per donar aquest punt de xispa pícara a la cordada.
Text: de les cròniques d'en Nor, i l' Àlex Figueroa
Fotos : Nor , i Arxiu Grup

Els últims dies de la neu a Ull de Ter

El cap de setmana del 27 i 28 d'Abril encara es poden fer corredors al Grà de Fajol. Ens ho explica l'Ivan.

Aquest "capde" un total de 7 alpinistes vam fer cap a les fonts del Ter on el risc d'allaus era inferior a la resta del Pirineu. Membres de l'expedició: Montse,Carla,Nor,Lorenzo (va marxar diumenge al matí)Jordi Barquinero, Albert Arboles (va pujar dissabte nit), i Ivan.
El dissabte a les 7 ens vam trobar al pàrquing d' Ull de Ter, vam organitzar dues cordades de 3 (Lorenzo, Nor i Motnse; Jordi, Carla i Jo) i vam enfilar el camí cap a la Canal Estreta al Gra de Fajol Petit. Una canal força enclotada i amb tres ressalts. A la canal ens hi vam trobar dues cordades davant nostre que van fer caure tota la neu que els hi sobrava i una mica de la que necessitaven, algun "txusco"de gel i un "adoquí". Com a conseqüència més greu un bony que li va sortir a la Montse al sobre el genoll per un glaçó de mides considerables que ens van enviar els veïns sense gaire acritud. L'estat de la neu no era pas el millor i, clar va anar empitjorant a mesura que el Lorenzo (i em refereixo al Sol) escalfava sense pietat, a dins de la canal plovia (no digo más), i vam suar una barbaritat. Davant el panorama i veient tot el que queia en Jordi va decidir abandonar (fes-nos cinc cèntims de la teva alternativa) i la resta, quan el Lorenzo (i em refereixo a l'alpinista) ja havia passat els dos primers ressalts també ens ho vam plantejar perquè pensàvem que el que queia eren purgues. La canal és molt disfrutona i les reunions estan equipades amb spits i parabolts. La progressió va ser correcte, segura i sense presses, però sense pausa. El més pesat: el descens amb neu tova en la que t'enfonsaves fins al genoll, ni un núvol i un Lorenzo (Sol) abrasador. Destacable : el tercer ressalt de gel (amb dos cargols inclosos), les vistes de la Vall i veure al grup del curs d'encordament en glacera des de d'alt del cim (vam parlar amb l'Alex que estava fent el curs, i amb el Jordi Barquinero que els va anar a veure, amb el walki).
Després de la birreta al refu vam anar a comprar al super a Ripoll i cap a l`apartament del Nor a Ribes de Freser per que en Jordi i jo vam fer una visita turística fins trobar l'apartament. Al dia següent el Lorenzo (alpinista) va marxar cap i la resta havíem quedat amb l'Albert a les a Ulldeter, ell ja hi era perquè va dormir al cotxe.El Jordi va liar a l'Albert per anar a fer la Canal estreta (n'hi vam parlar tant bé que no va poder aguantar les ànsies....també esperem crònica), La resta vam anar a fer la canal Amagada.Aquesta canal encara em va agradar més que l'altra: més vertical amb dos ressalts de mixta, el segon més llarg i amb un pas de dry tooling. La primera cordada (Montse i Nor) van fer la sense corda, la Carla i jo vam fer reunions, doncs tot i que es podia fer sense corda, la Carla no havia tocat mai gel (això si ha fet un intensiu del "Carajo de la vela"). Passat el segon ressalt la progressió es va fer un xic més lenta per la verticalitat de la pendent i perquè la neu començava a estovar-se. Al cim ens esperaven en Jordi i l'Albert i després de les fotos vam fer una altra baixada agònica fins al refu, cerveseta i cap a dinar a Camprodon. Després de l' àpat en Jordi, l' Albert i jo vam deixar enrere la Comarca(Pirineu) i vam tirar cap a Mordor (BCN), la resta tenien intenció de fer la ferrata de Centelles després de passar per Ribes a buscar les coses. La vau fer o no??
En fi el tema és que a Ulldeter ja no hi sou a temps de fer res amb neu aquest any, espero que com a mínim això serveixi perquè s'omplin una mica els pantans i perquè no sequi el Ter quan facin un puto trasvassament.
Salut i muntanyes per a tothom.

En Nor contesta a l'Ivan.

Ivan, al final ni migdiada ni res. Els temps se'ns tirava a sobre i vam tirar directes cap a Centelles després d'endreçar una miqueta l'apartament.
Montse, Carla i jo començavem la ferrata a les 19h15, i vam anar fent, pont inclòs fins que se'ns va fer de nit. Vam anar bastant per feina i ens va donar temps a fer tot menys la última part, el tercer tram que arriba a la bandera. Una pena perquè hi ha un parell de desploms ben guapos.
Per cert, pels que no heu anat fa temps hi ha un tram nou molt exigent que està molt bé. Allà vam suar de valent, quasi a les fosques.
I baixada amb frontal, per descomptat. Un dia ben aprofitat amb corredor pel matí i ferrata a la tarda.



Text: de les cròniques de l' Ivan Torné i en Nor
Fotos: Montserrat Andreu

El Clarabide Oriental haurà d'esperar.

El 26 i 27 d'Abril, hi ha una sortida oficial de raquetes al Clarabide Oriental. Divendres a les 7 de la tarda, les darreres consultes del risc d'allaus a la vall d'Estós diuen que el risc pel cap de setmana serà 4/5 !!! Hauria estat un suïcidi anar a fer el Clarabide amb aquesta previsió, sobre tot perquè a la sortida del refugi , quan comença l'ascensió, entres en un torrent que és el con de purga de tota la vall i les canals superiors. Ens ho explica l' Emili.
...Ràpidament calia preparar un plà alternatiu, però érem 12 persones per anar a dormir el dissabte. Vaig anar provant: Refugi de Montgarri, tancat, Xalet del CEC de Salardú, tancat, La Bruna de Bellver, tancat, Aina de Canillo, tancat, Alberg Borda Jovell de Sispony, tancat, l'Era Garona de Salardú, no contesten... Refugi de Conangles...obert!!! BUFFFFF!!! Truco a en Xavi Gregori, que està apuntat a la sortida i coneix com ningú aquella part del Pirineu, i preparem una activitat de raquetes per la zona. Dissabte, a 2/4 de 10 ens trobem a l' Sport de Bellcaire amb el companys que han sortit de Barcelona a les 8. Son en Xavi, en Mateu, la Dolors (3 vocals del CEC !), l' Anna, la Bea, la Teresa, la Marimar, en Manel, l' Antoni, i en Fernando. Després del corresponent entrepà de truita, i deixar el cotxe de l'Anna, sortim cap a l' aparcament del refugi de Conangles, on deixem els cotxes i comencem a caminar al voltants de l' una del migdia, en direcció a la Vall de Bessiberri, anem pujant per la fageda al costat dels espectaculars salts d'aigua del barranc, tardem a decidir quan posem raquetes perquè la neu apareix i desapareix a gust. Finalment calcem raquetes al voltant dels 1750mts, el camí que serpenteja, es fa ingrat en aquest estat, i poc després parem en unes roques solejades per dinar, son 2/4 de tres. Seguim cap amunt i a 2/4 de quatre som a l'estany de Bessiberri, on descobrim una espectacular allau, caiguda ja fa uns dies perquè el riu ha recuperat el seu curs treballant la neu de l'allau que l'havia cobert. Seguim una estona més en direcció a l' Estanyet de Bessiberri de Dalt, però a mitja Pletiu de l'Obaga, en un petit ressalt herbós, decidim estirar-nos una estona a contemplar l'espectacle, amb l'imponent Pic de Feixant on en Jordi Barquinero va estar fa poc intentant el corredor Nord, la vall de Salenques amb les agulles i el pic de Russell, el Margalida, el Tempestats, a l'esquerra el Ballibierna, i més a l'esquerra el pic de Castanesa. Decidim que avui per escalfar les cames ja n'hi ha prou, demà serà més dur.
Baixem i anem al refugi, on en Genís, el guarda, ja ens espera. Son les set i mentre uns proven la dutxa, els altres ens mullem per dins amb les cerveses de rigor. Poc després de les 8 estem asseguts al voltant de la taula esperant el sopar, quant de sobte s'obre la porta i ... hòsti, no fotis !!! L' Humbert, l' Isa, l' Olga, la Cristina, en Pere, i en Carles ! ... petons, abraçades... d'on veniu? de fer esquí de muntanya a ... ja tindreu crònica! La fem petar una estona fins que el crit d'en Genís ens recorda l'estomac buit... a sopar! Ells, seguin la tradició dels més joves del grup, res de sopar de refugi, sortiran a la taula de fora, i els fogonets es posaran a treballar...sopes, pasta... Després de sopar compartim taula i tertúlia, (i truquem a l'Àlex, que està fent el curs de seguretat en glacera a Ulldeter, per si està fent un corredor nocturn, però te el telèfon tancat!) fem plans per demà, i en Xavi, no es pot estar de recomanar diferents opcions pels esquiadors. Poc abans d'anar a dormir encara arriba en Joan Pau per afegir-se als esquiadors! A quarts d'onze a dormir.
L'endemà a les sis estem esmorzant, ens desitgem sort amb els companys i anem cap al destí, que ens ha proposat en Xavi, el Tuc de Bargadèra. Immediatament després de la sortida nord del túnel de Viella, agafem la pista que puja a l'esquerra cap a l' incineradora , i que resseguin una frondosa avetosa ens portaria fins a Escunhau i Casarilh. Com desconeixem l'estat de la pista després de l'hivern, per precaució deixem els cotxes al comencement, a 1380m, i seguim a peu. Descobrim que la pista està en bon estat, i ens podíem haver estalviat tres quarts d'hora d'anada i tres quarts de tornada. Quan arribem a una antiga borda rehabilitada com a xalet, agafem un camí que s'intueix pel mig del prat, i pujant entre algun faig i avellaners, enfilem la Vall de Sarrahèra. La vegetació que ha crescut dins un camí perfectament delimitat per unes parets de pedra, ens obliga a caminar per fora d'aquest la majoria del temps, però de seguida som a la cabana de Sarrahèra de Baish, que serveix de refugi lliure(en mal estat). Poc abans d' arribar a l'alçada de l'Orri, una borda que de lluny sembla en bon estat, ens posem les raquetes, i aquí la Marimar que només porta un bastó de neu, i té lesionat un maluc, decideix no seguir. L'Anna, solidària no vol deixar sola la seva amiga, i totes dues baixaran passejant tranquil·lament fins els cotxes. Seguim en Xavi, que és qui coneix la vall, cap a la derruïda borda de Sarrahèra de Naut, i quan la tenim a vista, ens aturem a fer un mos, i continuem pel fons de la vall que va girant a sud, i anem pujant fent torns en l'obertura de traça. Després d'anar una estona a l'ombra, sortim al sol encarant el coth de Bargadèra, i poc abans d' arribar-hi, girem a la dreta (oest) i enfilem les darreres pales que ens porten primer a l'espatlla del cim, i després al cim del Tuc de Bargadèra, 2.584m, en portem 1.200 de desnivell. La vista és espectacular, malgrat la seva discreta alçada, el cim està situat en un lloc privilegiat, i davant nostre, al sud, tenim tota la vall de Rius amb el llacs de Rius i Tort totalment glaçats i colgats de neu, el Bessiberri Nord és més imponent des d'aquí. El Tossau de Mar ens tapa el llac del mateix nom i el Pa de Sucre. El Montardo a l'est, el Mauberme més al nord, i a tocar nostre, a l'oest, el Malh de Rius amb una espectacular cresta. Són les dotze del migdia, el cim és petit i fem les fotos tots apilonats, no tardem molt per baixar un centenar de metres fins a unes roques on dinem, i estem una estona descansant. La baixada la gaudim plenament, la neu està tova i podem baixar corrent totes les pales, en una temerària imprudència, en el cas del meu genoll, que segur que tindrà conseqüències, però no vaig poder resistir la tentació. Fem petites aturades de reagrupament, i alguna aturada de descans, i a la vora l'Orri ens traiem les raquetes, i seguim prats avall, fins a la pista, on hem de travessar tres torrents que ens mullen els peus més que a l'anada del matí, per l'efecte del desglaç, i seguim fins als cotxes on fa poc que han arribat l'Anna i la Marimar. Son les quatre de la tarda, després de canviar-nos de roba, travessem el túnel, i ens aturem a Pont de Suert. Quan ja tenim les cerveses als llavis arriba primer en Joan Pau, i després la resta de companys, Cristina, Isa, Olga, Pere, Humbert, i Carles, que han anat amb els esquis al Pic de Pallassos, de Filià, rectifica en Xavi Gregori.
Quan marxem recordo a la Cristina i en Pere que els hi toca a ells fer la crònica dels esquiadors!

Text: Emili Rissech
Fotos: Dolors Gurri, i Manel Canales
La ruta del Tuc de Bargadèra (GPS) a Wikiloc per Manel Canales
La ruta de l'Estany de Bessiberri (GPS) a Wikiloc per Manel Canales

 
ir arriba