Entrades
El cap de setmana del 27 i 28 d'Abril encara es poden fer corredors al Grà de Fajol. Ens ho explica l'Ivan.
Aquest "capde" un total de 7 alpinistes vam fer cap a les fonts del Ter on el risc d'a
llaus era inferior a la resta del Pirineu. Membres de l'expedició: Montse,Carla,Nor,Lorenzo (va marxar diumenge al matí)Jordi Barquinero, Albert Arboles (va pujar dissabte nit), i Ivan.
llaus era inferior a la resta del Pirineu. Membres de l'expedició: Montse,Carla,Nor,Lorenzo (va marxar diumenge al matí)Jordi Barquinero, Albert Arboles (va pujar dissabte nit), i Ivan. El dissabte a les 7 ens vam trobar al pàrquing d' Ull de Ter, vam organitzar dues cordades de 3 (Lorenzo, Nor i Motnse; Jordi, Carla i Jo) i vam enfilar el camí cap a la Canal Estreta al Gra de Fajol Petit. Una canal força enclotada i amb tres ressalts. A la canal ens hi vam trobar dues cordades davant nostre que van fer caure tota la neu que els hi sobrava i una mica de la que necessitaven, algun "txusco"de gel i un "adoquí". Com a conseqüència més greu un bony que li va sortir a la Montse al sobre el genoll per un glaçó de mides considerables que ens van enviar els veïns sense gaire acritud. L'estat de la neu no era pas el millor i, clar va anar empit
jorant a mesura que el Lorenzo (i em refereixo al Sol) escalfava sense pietat, a dins de la canal plovia (no digo más), i vam suar una barbaritat. Davant el panorama i veient tot el que queia en Jordi va decidir abandonar (fes-nos cinc cèntims de la teva alternativa) i la resta, quan el Lorenzo (i em refereixo a l'alpinista) ja havia passat els dos primers ressalts també ens ho vam plantejar perquè pensàvem que el que queia eren purgues. La canal és molt disfrutona i les reunions estan equipades amb spits i parabolts. La progressió va ser correcte, segura i sense presses, però sense pausa. El més pesat: el descens amb neu tova en la que t'enfonsaves fins al genoll, ni un núvol i un Lorenzo (Sol) abrasador. Destacable : el tercer ressalt de gel (amb dos cargols inclosos), les vistes de la Vall i veure al grup del curs d'encordament en glacera des de d'alt del cim (vam parlar amb l'Alex que estava fent el curs, i amb el Jordi Barquinero que els va an
ar a veure, amb el walki).
jorant a mesura que el Lorenzo (i em refereixo al Sol) escalfava sense pietat, a dins de la canal plovia (no digo más), i vam suar una barbaritat. Davant el panorama i veient tot el que queia en Jordi va decidir abandonar (fes-nos cinc cèntims de la teva alternativa) i la resta, quan el Lorenzo (i em refereixo a l'alpinista) ja havia passat els dos primers ressalts també ens ho vam plantejar perquè pensàvem que el que queia eren purgues. La canal és molt disfrutona i les reunions estan equipades amb spits i parabolts. La progressió va ser correcte, segura i sense presses, però sense pausa. El més pesat: el descens amb neu tova en la que t'enfonsaves fins al genoll, ni un núvol i un Lorenzo (Sol) abrasador. Destacable : el tercer ressalt de gel (amb dos cargols inclosos), les vistes de la Vall i veure al grup del curs d'encordament en glacera des de d'alt del cim (vam parlar amb l'Alex que estava fent el curs, i amb el Jordi Barquinero que els va an
ar a veure, amb el walki).Després de la birreta al refu vam anar a comprar al super a Ripoll i cap a l`apartament del Nor a Ribes de Freser per que en Jordi i jo vam fer una visita turística fins trobar l'apartament. Al dia següent el Lorenzo (alpinista) va marxar cap i la resta havíem quedat amb l'Albert a les a Ulldeter, ell ja hi era perquè va dormir al cotxe.El Jordi va liar a l'Albert per anar a fer la Canal estreta (n'hi vam parlar tant bé que no va poder aguantar les ànsies....també esperem crònica), La resta vam anar a fer la canal Amagada.Aquesta canal encara em va agradar més que l'altra: més vertical amb dos ressalts de mixta, el segon més llarg i amb un pas de dry tooling. La primera cordada (Montse i Nor) van fer la sense corda, la Carla i jo vam fer reunions, doncs tot i que es podia fer sense corda, la Carla no havia tocat mai gel (això si ha fet un intensiu del "Carajo de la vela"). Passat el segon ressalt la progressió es va fer un xic més len
ta per la verticalitat de la pendent i perquè la neu començava a estovar-se. Al cim ens esperaven en Jordi i l'Albert i després de les fotos vam fer una altra baixada agònica fins al refu, cerveseta i cap a dinar a Camprodon. Després de l' àpat en Jordi, l' Albert i jo vam deixar enrere la Comarca(Pirineu) i vam tirar cap a Mordor (BCN), la resta tenien intenció de fer la ferrata de Centelles després de passar per Ribes a buscar les coses. La vau fer o no??
ta per la verticalitat de la pendent i perquè la neu començava a estovar-se. Al cim ens esperaven en Jordi i l'Albert i després de les fotos vam fer una altra baixada agònica fins al refu, cerveseta i cap a dinar a Camprodon. Després de l' àpat en Jordi, l' Albert i jo vam deixar enrere la Comarca(Pirineu) i vam tirar cap a Mordor (BCN), la resta tenien intenció de fer la ferrata de Centelles després de passar per Ribes a buscar les coses. La vau fer o no??En fi el tema és que a Ulldeter ja no hi sou a temps de fer res amb neu aquest any, espero que com a mínim això serveixi perquè s'omplin una mica els pantans i perquè no sequi el Ter quan facin un puto trasvassament.
Salut i muntanyes per a tothom.
En Nor contesta a l'Ivan.
Ivan, al final ni migdiada ni res. Els temps se'ns tirava a sobre i vam tirar
directes cap a Centelles després d'endreçar una miqueta l'apartament.
Montse, Carla i jo començavem la ferrata a les 19h15, i vam anar fent, pont inclòs fins que se'ns va fer de nit. Vam anar bastant per feina i ens va donar temps a fer tot menys la última part, el tercer tram que arriba a la bandera. Una pena perquè hi ha un parell de desploms ben guapos.
Per cert, pels que no heu anat fa temps hi ha un tram nou molt exigent que està molt bé. Allà vam suar de valent, quasi a les fosques.
I baixada amb frontal, per descomptat. Un dia ben aprofitat amb corredor pel matí i ferrata a la tarda.
directes cap a Centelles després d'endreçar una miqueta l'apartament.Montse, Carla i jo començavem la ferrata a les 19h15, i vam anar fent, pont inclòs fins que se'ns va fer de nit. Vam anar bastant per feina i ens va donar temps a fer tot menys la última part, el tercer tram que arriba a la bandera. Una pena perquè hi ha un parell de desploms ben guapos.
Per cert, pels que no heu anat fa temps hi ha un tram nou molt exigent que està molt bé. Allà vam suar de valent, quasi a les fosques.
I baixada amb frontal, per descomptat. Un dia ben aprofitat amb corredor pel matí i ferrata a la tarda.
Text: de les cròniques de l' Ivan Torné i en Nor
Fotos: Montserrat Andreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada