Entrades
El 26 i 27 d'Abril, hi ha una sortida oficial de raquetes al Clarabide Oriental. Divendres a les 7 de la tarda, les darreres consultes del risc d'allaus a la vall d'Estós diuen que el risc pel cap de setmana serà 4/5 !!! Hauria estat un suïcidi anar a fer el Clarabide amb aquesta previsió, sobre tot perquè a la sortida del refugi , quan comença l'ascensió, entres en un torrent
que és el con de purga de tota la vall i les canals superiors. Ens ho explica l' Emili.
que és el con de purga de tota la vall i les canals superiors. Ens ho explica l' Emili....Ràpidament calia preparar un plà alternatiu, però érem 12 persones per anar a dormir el dissabte. Vaig anar provant: Refugi de Montgarri, tancat, Xalet del CEC de Salardú, tancat, La Bruna de Bellver, tancat, Aina de Canillo, tancat, Alberg Borda Jovell de Sispony, tancat, l'Era Garona de Salardú, no contesten... Refugi de Conangles...obert!!! BUFFFFF!!! Truco a en Xavi Gregori, que està apuntat a la sortida i coneix com ningú aquella part del Pirineu, i preparem una activitat de raquetes per la zona. Dissabte, a 2/4 de 10 ens trobem a l' Sport de Bellcaire amb el companys que han sortit de Barcelona a les 8. Son en Xavi, en Mateu, la Dolors (3 vocals del CEC !), l' Anna, la Bea, la Teresa,
la Marimar, en Manel, l' Antoni, i en Fernando. Després del corresponent entrepà de truita, i deixar el cotxe de l'Anna, sortim cap a l' aparcament del refugi de Conangles, on deixem els cotxes i comencem a caminar al voltants de l' una del migdia, en direcció a la Vall de Bessiberri, anem pujant per la fageda al costat dels espectaculars salts d'aigua del barranc, tardem a decidir quan posem raquetes perquè la neu apareix i desapareix a gust. Finalment calcem raquetes al voltant dels 1750mts, el camí que serpenteja, es fa ingrat en aquest estat, i poc després parem en unes roques solejades per dinar, son 2/4 de tres. Seguim cap amunt i a 2/4 de quatre som a l'estany de Bessiberri, on descobrim una espectacular allau, caiguda ja fa uns dies perquè el riu ha recuperat el seu curs treballant la neu de l'allau que l'havia cobert. Seguim u
na estona més en direcció a l' Estanyet de Bessiberri de Dalt, però a mitja Pletiu de l'Obaga, en un petit ressalt herbós, decidim estirar-nos una estona a contemplar l'espectacle, amb l'imponent Pic de Feixant on en Jordi Barquinero va estar fa poc intentant el corredor Nord, la vall de Salenques amb les agulles i el pic de Russell, el Margalida, el Tempestats, a l'esquerra el Ballibierna, i més a l'esquerra el pic de Castanesa. Decidim que avui per escalfar les cames ja n'hi ha prou, demà serà més dur.
la Marimar, en Manel, l' Antoni, i en Fernando. Després del corresponent entrepà de truita, i deixar el cotxe de l'Anna, sortim cap a l' aparcament del refugi de Conangles, on deixem els cotxes i comencem a caminar al voltants de l' una del migdia, en direcció a la Vall de Bessiberri, anem pujant per la fageda al costat dels espectaculars salts d'aigua del barranc, tardem a decidir quan posem raquetes perquè la neu apareix i desapareix a gust. Finalment calcem raquetes al voltant dels 1750mts, el camí que serpenteja, es fa ingrat en aquest estat, i poc després parem en unes roques solejades per dinar, son 2/4 de tres. Seguim cap amunt i a 2/4 de quatre som a l'estany de Bessiberri, on descobrim una espectacular allau, caiguda ja fa uns dies perquè el riu ha recuperat el seu curs treballant la neu de l'allau que l'havia cobert. Seguim u
na estona més en direcció a l' Estanyet de Bessiberri de Dalt, però a mitja Pletiu de l'Obaga, en un petit ressalt herbós, decidim estirar-nos una estona a contemplar l'espectacle, amb l'imponent Pic de Feixant on en Jordi Barquinero va estar fa poc intentant el corredor Nord, la vall de Salenques amb les agulles i el pic de Russell, el Margalida, el Tempestats, a l'esquerra el Ballibierna, i més a l'esquerra el pic de Castanesa. Decidim que avui per escalfar les cames ja n'hi ha prou, demà serà més dur. Baixem i anem al refugi, on en Genís, el guarda, ja ens espera. Son les set i mentre uns proven la dutxa, els altres ens mullem per dins amb les cerveses de rigor. Poc després 
de les 8 estem asseguts al voltant de la taula esperant el sopar, quant de sobte s'obre la porta i ... hòsti, no fotis !!! L' Humbert, l' Isa, l' Olga, la Cristina, en Pere, i en Carles ! ... petons, abraçades... d'on veniu? de fer esquí de muntanya a ... ja tindreu crònica! La fem petar una estona fins que el crit d'en Genís ens recorda l'estomac buit... a sopar! Ells, seguin la tradició dels més joves del grup, res de sopar de refugi, sortiran a la taula de fora, i els fogonets es posaran a treballar...sopes, pasta... Després de sopar compartim taula i tertúlia, (i truquem a l'Àlex, que està fent el curs de seguretat en glacera a Ulldeter, per si està fent un corredor nocturn, però te el telèfon tancat!) fem plans per demà, i en Xavi, no es pot estar de recomanar diferents opcions pels esquiadors. Poc abans d'anar a dormir encara arriba en Joan Pau per afegir-se
als esquiadors! A quarts d'onze a dormir.
de les 8 estem asseguts al voltant de la taula esperant el sopar, quant de sobte s'obre la porta i ... hòsti, no fotis !!! L' Humbert, l' Isa, l' Olga, la Cristina, en Pere, i en Carles ! ... petons, abraçades... d'on veniu? de fer esquí de muntanya a ... ja tindreu crònica! La fem petar una estona fins que el crit d'en Genís ens recorda l'estomac buit... a sopar! Ells, seguin la tradició dels més joves del grup, res de sopar de refugi, sortiran a la taula de fora, i els fogonets es posaran a treballar...sopes, pasta... Després de sopar compartim taula i tertúlia, (i truquem a l'Àlex, que està fent el curs de seguretat en glacera a Ulldeter, per si està fent un corredor nocturn, però te el telèfon tancat!) fem plans per demà, i en Xavi, no es pot estar de recomanar diferents opcions pels esquiadors. Poc abans d'anar a dormir encara arriba en Joan Pau per afegir-se
als esquiadors! A quarts d'onze a dormir. L'endemà a les sis estem esmorzant, ens desitgem sort amb els companys i anem cap al destí, que ens ha proposat en Xavi, el Tuc de Bargadèra. Immediatament després de la sortida nord del túnel de Viella, agafem la pista que puja a l'esquerra cap a l' incineradora , i que resseguin una frondosa avetosa ens portaria fins a Escunhau i Casarilh. Com desconeixem l'estat de la pista després de l'hivern, per precaució deixem els cotxes al comencement, a 1380m, i seguim a peu. Descobrim que la pista està en bon estat, i ens podíem haver estalviat tres quarts d'hora d'anada i tres quarts de tornada. Quan arribem a una antiga borda rehabilitada com a xalet, agafem un camí que s'intueix pel mig del prat, i pujant entre algun faig i avellaners, enfilem la Vall de
Sarrahèra. La vegetació que ha crescut dins un camí perfectament delimitat per unes parets de pedra, ens obliga a caminar per fora d'aquest la majoria del temps, però de seguida som a la cabana de Sarrahèra de Baish, que serveix de refugi lliure(en mal estat). Poc abans d' arribar a l'alçada de l'Orri, una borda que de lluny sembla en bon estat, ens posem les raquetes, i aquí la Marimar que només porta un bastó de neu, i té lesionat un maluc, decideix no seguir. L'Anna, solidària no vol deixar sola la seva amiga, i totes dues baixaran passejant tranquil·lament fins els cotxes. Seguim en Xavi, que és qui coneix la vall, cap
a la derruïda borda de Sarrahèra de Naut, i quan la tenim a vista, ens aturem a fer un mos, i continuem pel fons de la vall que va girant a sud, i anem pujant fent torns en l'obertura de traça. Després d'anar una estona a l'ombra, sortim al sol encarant el coth de Bargadèra, i poc abans d' arribar-hi, girem a la dreta (oest) i enfilem les darreres pales que ens porten primer a l'espatlla del cim, i després al cim del Tuc de Bargadèra, 2.584m, en portem 1.200 de desnivell. La vista és espectacular, malgrat la seva discreta alçada, el cim està situat en un lloc privilegiat, i davant nostre, al sud, tenim tota la vall de Rius amb el llacs de Rius i Tort totalment glaçats i colgats de neu, el Bessiberri Nord és més imponent des d'aquí. El Tossau de Mar ens tapa el llac del mateix nom i el Pa de Sucre. El Montardo a l'est, el Mauberme més al nord, i a t
ocar nostre, a l'oest, el Malh de Rius amb una espectacular cresta. Són les dotze del migdia, el cim és petit i fem les fotos tots apilonats, no tardem molt per baixar un centenar de metres fins a unes roques on dinem, i estem una estona descansant. La baixada la gaudim plenament, la neu està tova i podem baixar corrent totes les pales, en una temerària imprudència, en el cas del meu genoll, que segur que tindrà conseqüències, però no vaig poder resistir la tentació. Fem petites aturades de reagrupament, i alguna aturada de descans, i a la vora l'Orri ens traiem les raquetes, i seguim prats avall, fins a la pista, on hem de travessar tres torrents que ens mullen els peus més que a l'anada del matí, per l'efecte del de
sglaç, i seguim fins als cotxes on fa poc que han arribat l'Anna i la Marimar. Son les quatre de la tarda, després de canviar-nos de roba, travessem el túnel, i ens aturem a Pont de Suert. Quan ja tenim les cerveses als llavis arriba primer en Joan Pau, i després la resta de companys, Cristina, Isa, Olga, Pere, Humbert, i Carles, que han anat amb els esquis al Pic de Pallassos, de Filià, rectifica en Xavi Gregori.
Sarrahèra. La vegetació que ha crescut dins un camí perfectament delimitat per unes parets de pedra, ens obliga a caminar per fora d'aquest la majoria del temps, però de seguida som a la cabana de Sarrahèra de Baish, que serveix de refugi lliure(en mal estat). Poc abans d' arribar a l'alçada de l'Orri, una borda que de lluny sembla en bon estat, ens posem les raquetes, i aquí la Marimar que només porta un bastó de neu, i té lesionat un maluc, decideix no seguir. L'Anna, solidària no vol deixar sola la seva amiga, i totes dues baixaran passejant tranquil·lament fins els cotxes. Seguim en Xavi, que és qui coneix la vall, cap
a la derruïda borda de Sarrahèra de Naut, i quan la tenim a vista, ens aturem a fer un mos, i continuem pel fons de la vall que va girant a sud, i anem pujant fent torns en l'obertura de traça. Després d'anar una estona a l'ombra, sortim al sol encarant el coth de Bargadèra, i poc abans d' arribar-hi, girem a la dreta (oest) i enfilem les darreres pales que ens porten primer a l'espatlla del cim, i després al cim del Tuc de Bargadèra, 2.584m, en portem 1.200 de desnivell. La vista és espectacular, malgrat la seva discreta alçada, el cim està situat en un lloc privilegiat, i davant nostre, al sud, tenim tota la vall de Rius amb el llacs de Rius i Tort totalment glaçats i colgats de neu, el Bessiberri Nord és més imponent des d'aquí. El Tossau de Mar ens tapa el llac del mateix nom i el Pa de Sucre. El Montardo a l'est, el Mauberme més al nord, i a t
ocar nostre, a l'oest, el Malh de Rius amb una espectacular cresta. Són les dotze del migdia, el cim és petit i fem les fotos tots apilonats, no tardem molt per baixar un centenar de metres fins a unes roques on dinem, i estem una estona descansant. La baixada la gaudim plenament, la neu està tova i podem baixar corrent totes les pales, en una temerària imprudència, en el cas del meu genoll, que segur que tindrà conseqüències, però no vaig poder resistir la tentació. Fem petites aturades de reagrupament, i alguna aturada de descans, i a la vora l'Orri ens traiem les raquetes, i seguim prats avall, fins a la pista, on hem de travessar tres torrents que ens mullen els peus més que a l'anada del matí, per l'efecte del de
sglaç, i seguim fins als cotxes on fa poc que han arribat l'Anna i la Marimar. Son les quatre de la tarda, després de canviar-nos de roba, travessem el túnel, i ens aturem a Pont de Suert. Quan ja tenim les cerveses als llavis arriba primer en Joan Pau, i després la resta de companys, Cristina, Isa, Olga, Pere, Humbert, i Carles, que han anat amb els esquis al Pic de Pallassos, de Filià, rectifica en Xavi Gregori. Quan marxem recordo a la Cristina i en Pere que els hi toca a ells fer la crònica dels esquiadors!
Text: Emili Rissech
Fotos: Dolors Gurri, i Manel Canales
La ruta del Tuc de Bargadèra (GPS) a Wikiloc per Manel Canales
La ruta de l'Estany de Bessiberri (GPS) a Wikiloc per Manel Canales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada