19 i 20 d' Abril. Refugi de Prat d'Aguiló.
Els nostres companys Eli, Patricia, Montse, Humbert, Jordi, Alex, Nor i Lorenzo van alCadí altre vegada.En Nor ens fa la crònica.
Vam marxar divendres vespre per anar a la zona de Prat d'Aguiló. Vam deixar el cotxe a mitja pista, fins on es podia arribar en bones condicions, i vam dormir al peu dels cotxes. Al dia següent pujada al refu a peu, i trobada amb el guarda. Les condicions de neu dolentes, amb risc d'allaus. Ens en anem a la Canaleta de la Creu (la nostra intenció inicial era fer la Mª Rosa Ramon Paez però el guarda ens avisa que s'ha de travessar una placa de neu molt inestable).
I la bona notícia: Lorenzo i jo ens mirem el corredor i ens dóna mala espina. Es veu una placa de neu que fa pinta de caure. Ja està trencada per una part. I abandonem. Tornem al refugi. Els altres la fan sense incidents. Però el millor de tot és que he tornat sa i estalvi, sense cap incident aquest cap de setmana, potser per excés de prudència, però no cal tentar la sort. A veure si ja he trencat la mal ratxa...jeje. Diumenge fa un dia de gossos, però de huskies siberians, perquè cau una nevada de cal Déu. Sense visibilitat, i preocupats per si podrem baixar bé amb els cotxes, decidim tirar avall de bon matí.
Obertura "Els Emocionants"
El mateix cap de setmana. L' altra colla del grup, ha obert una variant a la Canaleta de la Creu. Ens ho explica l' Àlex.
19 i 20 d'Abril. Hem estat al Cadi aquest cap de setmana . Ha estat de molta activitat, satisfets i contents. Especialment les cordades composades per dos components del CEC. L´Humbert i qui us escriu, doncs hem obert una nova via al Cadí.
Fitxa tècnica:
Nom de la via: Els emocionants.
Dificultat , D- 180m (IV)
Fitxa tècnica:
Nom de la via: Els emocionants.
Dificultat , D- 180m (IV)
Primera ascensió: Abril del 2007, per: Humbert Plantada, Eli Casada, Patricia Pastor i Àlex Figueroa.
Característiques de la via: Variant Est de la Canaleta de la Creu, Prat de Aguiló. Discorre per la paret Est del corredor és una ascensió amb molt d' ambient, auster, aventurer i alegre. Hi han dos ressalts, el primer de III+, i un segon de IV. La resta transcorre amb trams mixtos de neu, gel i roca. Hem equipat un ràpel, a uns 100 m de la via per tornar al corredor original. Molt recomanable.
Crònica. Vam sortir del refugi quatre cordades de dos, Jordi i Joan Pau, que van fer la canaleta sense cap dificultat, i van tornar al refugi bastant rapit. L´Humbert i jo veiem la canal i ens plantegem jugar una mica, portàvem material i si fèiem el corredor tot pintava que no trauríem ni el bocata. Així doncs l´Humbert arriba primer a l' inici del Corredor de la Creueta i s' enfila per la esquerra per un ressalt de gel precari, però sense perill, seguidament arribo, i el segueixo. Després pugen l' Eli, molt contenta de fer servir els magnific "piolos" i la Patricia, picant i picant per poder superar el ressalt. Muntem reunió en un arbre i quan arriben les dues magnífiques, ens pregunten amb cara de sorpresa que per on estàvem pujant, que no semblava el corredor, i contestem que ja fa estona que ens hem sortit del corredor, i la següent pregunta que ens fan, és si tenim ressenya de la paret que estem pujant, i diem que la farem quan arriben al refugi, doncs no coneixem res de res. Així comença l' aventura, i l' Humbert i jo ens enfilem equipant per la paret basicament amb claus i friends, i en paral·lel. Arribem al ressalt de IV, i el passem amb certes dificultats, amb un pas de fe, que no provocava gaires alegries, després muntem la segona reunió amb una anella, un friend, i un pont de roca, i com gaseles pugen les dames voladores sense cap dificultat, aquí equipem el ràpel, i continuem per la canal, no gaire tros, doncs en tornem a sortir per una goulotte magnífica, i així acabem el corredor. Ja estava nevant i la visibilitat era nul·la, amb poca visibilitat decidim coronar el cim, i amb molta alegria, ens felicitem els uns als altres. Comencem la baixada i arribem al refugi satisfets, contents de la jornada aventurera, però sense cap risc, així dona gust. Resumint podríem dir que va ser una ascensió contemplativa, plena de pau i felicitat. L' altra cordada formada pel director i subdirector de UT, Nor i Lorenzo , com ja han explicat, no ho van veure clar i van tornar al refugi: us felicito nois, mai, mai, mai sobra precaució. El cap de setmana que ve no podré fer cap sortida doncs tinc curs d' encordament en glacera amb el CEC. El diumenge ens aixequem amb una nevada de les poques que es veuen, i baixem tranquil·lament. Agraïments: tots el meus agraïments a l' Humbert Plantada, doncs sense ell no haguéssim aconseguit l' aventura, el cervell de la cordada, l' alegria del camí, i la generositat en persona. Gràcies també a la Eli pel bon rotllo i assegurar l' Humbert, i gràcies també a la Patricia per donar aquest punt de xispa pícara a la cordada.
Característiques de la via: Variant Est de la Canaleta de la Creu, Prat de Aguiló. Discorre per la paret Est del corredor és una ascensió amb molt d' ambient, auster, aventurer i alegre. Hi han dos ressalts, el primer de III+, i un segon de IV. La resta transcorre amb trams mixtos de neu, gel i roca. Hem equipat un ràpel, a uns 100 m de la via per tornar al corredor original. Molt recomanable.
Crònica. Vam sortir del refugi quatre cordades de dos, Jordi i Joan Pau, que van fer la canaleta sense cap dificultat, i van tornar al refugi bastant rapit. L´Humbert i jo veiem la canal i ens plantegem jugar una mica, portàvem material i si fèiem el corredor tot pintava que no trauríem ni el bocata. Així doncs l´Humbert arriba primer a l' inici del Corredor de la Creueta i s' enfila per la esquerra per un ressalt de gel precari, però sense perill, seguidament arribo, i el segueixo. Després pugen l' Eli, molt contenta de fer servir els magnific "piolos" i la Patricia, picant i picant per poder superar el ressalt. Muntem reunió en un arbre i quan arriben les dues magnífiques, ens pregunten amb cara de sorpresa que per on estàvem pujant, que no semblava el corredor, i contestem que ja fa estona que ens hem sortit del corredor, i la següent pregunta que ens fan, és si tenim ressenya de la paret que estem pujant, i diem que la farem quan arriben al refugi, doncs no coneixem res de res. Així comença l' aventura, i l' Humbert i jo ens enfilem equipant per la paret basicament amb claus i friends, i en paral·lel. Arribem al ressalt de IV, i el passem amb certes dificultats, amb un pas de fe, que no provocava gaires alegries, després muntem la segona reunió amb una anella, un friend, i un pont de roca, i com gaseles pugen les dames voladores sense cap dificultat, aquí equipem el ràpel, i continuem per la canal, no gaire tros, doncs en tornem a sortir per una goulotte magnífica, i així acabem el corredor. Ja estava nevant i la visibilitat era nul·la, amb poca visibilitat decidim coronar el cim, i amb molta alegria, ens felicitem els uns als altres. Comencem la baixada i arribem al refugi satisfets, contents de la jornada aventurera, però sense cap risc, així dona gust. Resumint podríem dir que va ser una ascensió contemplativa, plena de pau i felicitat. L' altra cordada formada pel director i subdirector de UT, Nor i Lorenzo , com ja han explicat, no ho van veure clar i van tornar al refugi: us felicito nois, mai, mai, mai sobra precaució. El cap de setmana que ve no podré fer cap sortida doncs tinc curs d' encordament en glacera amb el CEC. El diumenge ens aixequem amb una nevada de les poques que es veuen, i baixem tranquil·lament. Agraïments: tots el meus agraïments a l' Humbert Plantada, doncs sense ell no haguéssim aconseguit l' aventura, el cervell de la cordada, l' alegria del camí, i la generositat en persona. Gràcies també a la Eli pel bon rotllo i assegurar l' Humbert, i gràcies també a la Patricia per donar aquest punt de xispa pícara a la cordada.
Text: de les cròniques d'en Nor, i l' Àlex Figueroa
Fotos : Nor , i Arxiu Grup
Fotos : Nor , i Arxiu Grup
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada