El pont de l' 1 de Maig

Nou intent a la Nord del Perdut. I tornada al Cadí.
El pont de l' 1 de Maig. En Lorenzo, en Joan Pau, i en Nor que ens ho explica.

Sortim dissabte al matí amb la idea d'arribar al Balcó de Pineta al vespre. Ja en el torrent, abans de començar pel sender, ens trobem amb dos alpinistes de tornada. Han estat obrint empremta tot el dia des de les 6h del matí, i al final ho han deixat córrer abans de l'embut. També acumulaven uns quants intents i se'ls hi notava la frustració.Seguim cap a dalt, tot pensant que tenim un bon tros de traça per aprofitar. Abans d'arribar al flanqueig que porta l'embut ens trobem un grup de 10 que van de tornada. Estan en un curs i l'instructor ens explica que han provat d'arribar però que tenien neu fins a la cintura. L'embut no està gens practicable.Ens plantegem si esperar al vespre a que regeli per tirar amunt, o un cop més abandonar el nostre objectiu del Perdut. Finalment decidim girar cua perquè, la perspectiva d'obrir traça com li va passar a l'Alex l'últim cop no és gens motivadora. Per cert a les fotos veureu el tros d'allau que havia caigut el cap de setmana anterior a Pineta. Increïble!!I m'he retrobat amb la festuca, la maleïda planta que fa que quasi em mati uns mesos abans. L'experiència afecta la meva soltura per les pales d'herba, tot i que està més seca.Sopem a Bielsa i ens pensem què fer. La prioritat primera, que estigui aprop i tingui aproximació curta. Pujar i baixar al balcó ens ha rebentat!!Remenant la guia del Mousel ens trobem aprop el corredor central de la cara nord-est del Peña de la Una. Fet. Ens dirigim cap allà i comencem a tirar per una pista fins que trobem un pas una mica complicat pel meu cotxe, i allà acampem. Ja és la una de la matinada i ens volem llevar a les 6h30 per atacar el corredor. Sona el despertador però ningú s'aixeca fins les 8h30. Definitivament, ens vam petar ahir!!! L'alternativa, un trekking per reconèixer la zona. Quin gust patejar amb poc pes a l'esquena. Hi ha una cabana no guardada, en perfectes condicions. Ens trobem un parell d'alpinistes que també estaven de plan B i que s'han llevat a les 5h però han hagut de girar cua en un corredor. Quina calor que fa!!! no es pot fer res...Continuem fins a l'Ibon de Plan i ens trobem amb el corredor del Peña de la Una en front nostre. Hora de fer un bon àpat, com a bon dominguero entre la gent que ens envolta. Es que s'arriba fàcil en cotxe i no té desnivell ni distància.Cap abaix i decidim què fer el dis següent. L'excés de neu, estovada per la calor, és un problema en aquesta zona i veiem que no fotrem res de bo. Hem de canviar. Truquem al Jordi, el guarda del refu de Prat d'Aguiló a veure com està el tema. Ens confirma que alguna canal està practicable. Ole, ole!! farem triomfada.Doncs apa, quilometrada de Bielsa cap al Cadí, travessant uns quants ports de muntanya i dormim de camí en la pista del refu.A les 4h30 ens sona el despertador -quina vida més dura això de l'alpinisme, tot just hem dormit 4 hores-. Esmorzar, xafarranxo, material,... i al final passem davant del refu a les 6h30. Tard...L'objectiu és la Mª Rosa Ramon Paez. Es com la Nord del Perdut, no hi ha manera que la fem. L'aproximació es fa llarga, i estem com a les nou aprop de l'entrada al corredor, però no veiem clar ni la neu que hi ha, ni el fet que ja a aquesta hora ja li dona la solana.Avortem. un altre cop!!!! quin frustre...I abordem la canal de la Creu, més ensotada. i es nota realment, perquè la neu està en condicions. Fem la famosa goulotte que van obrir el Joan Pau i el Jordi la vegada anterior al Cadí -quan va caure la nevada del segle-, però aquest cop amb neu més escassa, i el segon ressalt és en roca pur, i arribem a dalt. Per fi una activitat com cal en aquest cap de setmana. Alegria i joia, i cap a baix.

Alps

També aquest pont de l'1 de Maig, alguns varen fer una escapada als Alps.

Primer en Sebastien i la Laura, i més tard s'hi va afegir l' Àlex.

Varen estar fent travessa glaciar per la Mer de Glace i el glaciar del Gegant.

No en tenim crònica però en tenim dues fotos que us pengem aquí.

I encara l' 1 de Maig al Vermicelle
Bé ja sabeu com funcionen aquestes cosetes...que si feina, que si m'oblido...però al final he trobat una estoneta..i aquí estan unes fotos i una petita crònica del nostre Pont del 1 de Maig.He de dir que m'he estrenat, tard, però a temps...i a punt, o bé a últim moment...en fer una canal!!. Per fi!. Tot l'hivern tothom amunt i avall, i jo per feina i altres cosetes...res de res. Dijous, vespres varem sortir direcció la Cerdanya. Varem fer nit al refugi-Xalet Pere Carné, moooolt recomanable per curtes estades. En Manel us cuidarà mooolt bé.Divendres, ens varem llevar d'hora i varem prendre caminet per anar a Sant Pere dels Forcats.Quina millor estrena que fer la 'Vermichelle' (ara potser no s'escriurà així..però..), i bé després de fer una llaaaarga aproximació, allà estava amb neu i a l'ombra..Tot i que no les tenia totes, ens varem enfilar, i tot i no tenir realment cap tipo de dificultat tècnica, la varem disfrutar força!. 270m...La baixada cap al cotxe, deu n'hi do, lo agònica que es pot fer...Entre una cosa i l'altre, que si m'enfonso en la neu, que si rellisco pel geeeel......tot el dia...!Al dia següent, ens feien mal fins les pestanyes..i varem decidir anar amb la calma, per anar a parar al migdia a Olopte (poblet de la Cerdanya, on els veïns van descalços i dormen en coberts de palla...). Allà hi ha un zona d'escalada a 15 min caminant...i varem practicar una miqueta...Diumenge ja amb més calma..varem enfilar carretera al migdia i cap a 'Mordor'...Un cap de setmana 'mooolt disfruton'!!.
Fins la propera!Ivan i Núria

Text: de les cròniques de Nor, i Núria Perapoch

Fotos : Nor , Núria Perapoch i Arxiu Grup