Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


CANAL BOUGNEGAS ALTRE COP, BAIXANT PER LA VERMICELLE
23/2/2013



Bona nit companys; amb els dits de les mans i peus ben dolorits pel 
fred que he passat avui adjunto crònica, que té aires de "remake".

Vist la deserció general, contacto amb en Miquel Vera que sembla té 
interés a fer corredor, preferentment dissabte (millor així, encara 
farà més fred demà). El conec d´aquest estiu al Neouvielle i es un 
màquina multiesportiu, em farà esbufegar de valent i efectivament. 
Quedem a Puigcerdà, la idea inicial es el corredor directe, sortint del 
port del Puimorens, al Pic de Fontfreda. La meteo ja deia que hi hauria 
nuvolositat puntual i estacionària en aquest sector, però probem; 
arrivem a quasi el port i efectivament, tot tapat i així estarà durant 
el dia, cap al sud sol, doncs tornada a Cambredase. Arrivem al parking i 
decidim agafar força material per poder decidir si Eclair, Bougnegas o 
Gigolo. Pugem a pinyó ben carregats, aquest tio es un màquina, en 
aprox. una hora i sense traça ens presentem al circ. Ens dirigim al 
conus d´entrada d´aquestes canals, i la traça del darrer capde ha 
marxat igual que durant bona part de la pujada, a les canals igual i 
tothom que veiem fan la canal central, ningú a cap altra canal tret 
d´uns tios que intenten la Eclair (crec que es donaran la volta, té 
una cornisa molt xunga a dalt com el darrer diumenge). Fot un fred de
collons, tirem de raquetes apurant i parem a canviar-nos. Decidim 
Bougnegas, el Miquel es canyero i la Gigolo no té problema amb bastanta 
neu, la cornisa de dalt de l´Ecalir ens decanta per la Bougnegas, el 
Miquel està disposat a fer el pas mixte de l´entrada de primer (escala 
entre 5é-6é en roca, em dona 50 voltes i jo ja vaig pringar) i jo vull 
recuperar el meu pitó. Entre el temps per canviar-nos i equipar-nos i
arrivar, montar la reunió i assegurar el tram em quedo tiesso, "no me
siento las piernas" i pitjor els peus i mans. El Miquel comença amb 
alguna dificultat el primer minidiedre, posa un pitó a quatre metres de 
la reunió i tira cap amunt amb soltura i seguretat (molt millor que jo 
l´altre dia). Posa dos pitons i dos friends i surt a la canal i equipa 
reunió. Ha pujat molt bé i ben assegurat (el darrer dia vaig pujar 
pitjor i mal assegurat, un trist friend i un pitó, a veure si aprenc 
d´una vegada... ¡¡¡i els companys, i ja sabeu qui vull dir, a veure 
si per compassió porten material abundant com avui el Miquel¡¡¡¡.). 
Començo a pujat gelat, em costa molt treure els ferros perqué no tinc
sensibilitat i pateixo pel fred acumulat i per tocar neu tota l´estona. 
No trobo el meu pitó (poder enterrat i no estic per perdre temps) i a
més un del Miquel no el puc treure (mea culpa aquest cop, a aquest pas 
i si anem tornant d´aquesta manera, acabarem equipant tot el pas i no
caldrà portar res¡¡¡¡¡, no falta gaire doncs el Paco Crestas 
aconsella tres pitons i joc de friends). Arrivo a la reunió que les 
mans m´estan reaccionant i em fan un mal atroç´(no se si heu passat 
per aquesta experiència), els peus ja fa estona que els tinc gelats. 
Desequipem ràpid, li dic al Miquel que tiro, que esperi tot el llarg de 
55 metres, i pugem en ensemble llarg, cap problema anem molt segurs i
així li faig fotos. Entre tot això arrivem ràpid a dalt, passa un 
airet que pel cutis no vegis.... Mengem quelcom i cal posar-se en marxa 
ràpidament, aquí et refredes en un minut. Em poso tota la roba que 
porto (i es bastanta) i abans de treure els grampons hem de decidir si; 
o baixar per pistes amb raquetes com el darrer diumenge o destrepat per 
la Vermicelle i per tant no desequipar-nos de grampons etc. Optem per lo 
segon, passarem quelcom de fred però ja no bé d´aquí. Arrivem a 
l´inici de la canal que està un pél dret però en bones condicions 
(piolet cuchilla perfecte en subjecció) i cadascú per lliure, amb 
cautela, paciència i bon ritme, "de cara a la paret", baixem tot el 
corredor; intento fer fotos però he d´anar calentant la càmara que a 
cops pel fred no respon, casi com jo... Arrivem al circ i cap avall, amb 
una mica de solet al abandonar-lo (es tot nord), que s´agraeix i 
ràpits cap al cotxe (entre -6, -7 graus al parking). Anem a Puigcerdà
al cotxe del Miquel que se´n va cap a Barna, no sense abans anar a una 
coneguda pastisseria de Puicerdà a deleitar-nos merescudament amb una
bona pujada de sucre i cafè calent, jo em foto dos cafés amb llet, una 
palmera i tres pedaço de galetes amb mermelada de maduixa, el Miquel 
també va per feina; sortint de la granja el món es veu d´una altra 
manera... Ens despedim plantejant-nos noves sortides i reptes i cap a
casa a fer un bon bany d´aigua calenta que es en aquestes 
circunstàncies i dies com el d´avui quan adquireix el seu màxim i 
millor sentit. Gràcies per la sortida Miquel, ets un màquina. Salut 
companys.



 Fotos i text de: Amadeu




CANAL BOUGNEGAS A CAMBREDASSE
18/2/2013

Bona nit companys; adjunto petita crònica accidentada de la canal 
Bougnegas a Cambredase el passat diumenge.

Diumenge 7,50 h. del matí, parking superior de Eyne; arrrivem jo i el
Jordi de Bellver, company que tinc que es guia de barrancs, el Xavi 
Serrallonga procedent de Barcelona ens espera desde les 7,30 hores que 
haviem quedat o abans, aquest home no falla, puntualitat Suïssa. 
Desprès d´una petita bronca ens equipem i cap amunt. PRIMER INCIDENT.
Enlloc de sortir anant cap a l´esquerra ens enfilem per les pistes i no 
parem de pujar, em començo a estranyar desprès d´una estona; 
finalment ens adonem que si seguim ens plantarem a l´aresta cimera, cal 
recular una mica i baixar al fons de la vall de l´esquerra que es on hi 
ha la traça habitual. Aquesta baixada es complica a la part final 
perquè es escarpada, baixem i retrocedim dos cops amb neu fonda i 
finalment trobo un punt factible si bé una mica en plan raquetes 
extremes per mi i el Xavi, el Jordi no en porta. Desprès de inclús 
destrepar cara a la pendent amb les raquetes tipus baixada de corredor 
en algun punt arrivem a baix i obrint traça conseguim plantar-nos a la 
traça bona; tot plegat una bona propina d´una horeta adicional 
d´esforços. A partir d´aquí a pinyò (els companys estan en bona 
forma) fins a la base dels corredors Eclair i Bougnegas; el Gigolo a la 
dreta i la Vermicelle més enllà a l´esquerra hem pogut veure desde el
circ que estaven traçats, no així l´Eclair i la Bougnegas, per altra 
banda un pelet més complicats. Trobem dos nois que intentaran l´Eclair 
però reculen al primer ressalt (el recordo de l´any passat amb el 
"mite") per l´inconssitència de la neu en els passatges més delicats 
i faran la Gigolo. En arrivar al ressalt a l´entrada de la Bougnegas 
ens doenm compte del mateix problema. Monto reunió i el Jordi diu que
està molt malament i que reculem, el Xavi no diu res i jo un cop 
encordat decideixo al menys probar. Tiro a la dreta i al mig i no em puc 
enfilar, això es neu pols que cal netejar i desprès "dry tooling"; a 
l´esquerra al costat de la reunió fa com un diedre i empotrant-me 
consegueixo començar a elevar-me; confio que més amunt estigui millor
però tot el pas que es llarguet està igual, cal netejar de neu, 
algunes preses de peu i molt poque mans. Pujo una mica més i poso un 
friend, tiro més amunt i em trobo en un punt delicat que si baixo pelut 
i pujar poder més; el Jordi em diu que em penji del friend que em baixa 
i jo consegueixo estabilitzar-me en una posició d´empotrament 
incòmoda i exposada, no se que fer i finalment opto per intentar posar 
el pitó pla plana que porto; miro fisures arreu i no ho veig clar, un
intent fallit, segon intent el clavo i al estirar salta, més tard em 
patina i cau, el recupera el Jordi desde la reunió i el pujo lligat a
un ballestrinque; a la tercera trobo una bona fisura i el clavo fins a 
la meitat, sembla que no entra més. En aques moment ja porto molta 
estona en aquesta posició i les cames comencen a fer figa i la "moto"; 
la por que em provoca aquesta inseguretat fa que tregui forces 
adicionals i a base de castanyassos a saco faig entrar per "pebrots" el 
pitò fins l´armella, ufff, ara al menys estic assegurat. El tema es 
que no se com seguir, he de flanquejar i no trobo mans, i pels peus les 
repisetes son minúscules; fent un empotrament extrany pujo un pèl més
i tinc unes mans, m´agafo, pendulo amb els peus i no se com passo el 
flaqueig i em trobo a l´inici de la part "standard" de la canal, 
pendent de neu a 50-55 graus. He patit, no soc expert en "dry tooling" 
ni escalada, i per bé que he progressat poder aparentment centrat i 
procurant mantenir la fredor, la sensació psicològica que tenia era 
d´inseguretat constant i certa por. Solament em queda el friend gran 
per fer reunió, ja penso en cavar una plataforma, assegurar-me amb un
piolet enterrat i assegurar els companys a esquenes quan una fisura rara 
una mica més amunt em fa pensar en la possibilitat d´utilitzar el 
friend; es així, queda fort i preparo el reverso penjant-lo per pujar
els companys, recupero corda mentre es lliguen (suposo), i quan tiba els 
hi dic que amunt; SEGON INCIDENT. El Jordi que es volia lligar sobre el 
Serrallonga al tensar la corda no pot i jo entenc que diu tiba quan el 
que diu es que dongui corda; no ens entenem, el Xavi comença a pujar i 
el cas es que com que treurà els seguros, i l´ascensió va per la 
dreta de la vertical de la corda, el Jordi no podrà pujar doncs la 
vertical es escalada de sisè o setè. A crits em dona a entendre que 
tira avall i pujarà per la Gigolò, que ens veiem a dalt; a tot això 
arriva el "mite", que com ja em temia NO HA RECUPERAT EL PITÓ; no he 
pogut noi, però ho diu bastant panxo i aquí vé la típica emprenyada, 
"sempre igual, a sobre que fico el material me´l perds¡¡¡", "fa dos 
anys em vas perdre un termo i l´any passat una baga", "n´estic fins al 
pebrots..." etc. Comencem a progressar per la canal i tant ràpid com 
m´emprenyo, em desenprenyo (el cert es que tinc molts defectes i aquest 
es un), a tot això el Xavi imperturbable, amb aquesta mítica fredor 
que el caracteritza en les situacions tenses així com per afrontar el
cansament. TERCER INCIDENT. Em salta un grampò per segona vegada, 
aquest cop a 50-55 graus d´inclinació al mig del corrdedor, es 
desprèn el tope del davant "son automàtics"), i es desplaça la tanca 
de darrere; bé, un rosari per arreglar-ho i posar-me´l (els tinc fets
merda), a tot això el Xavi que està a baix "que passa???", "tirem o 
no???", responc "calla ja redeu", etc. etc. Seguim i a dalt hi ha 
cornisa extraplomada, a la dreta per sort no, però els darrers 3-4 
metres son verticals; monto una senzilla reunió a 35-40 m. del final en 
una roca en punxa amb una baga, m´assegura el Xavi, per si de cas la 
part final. Progresso i en arrivar em costa superar-la doncs cada cop
que avanço, com en una tartera, cap avall; a cop d´aplanar una mica 
amb els piolos i fent quelcom de tracció consegueixo pujar. El Jordi 
(ha pujat la Gigolo disparat) i els dos que volien fer l´Eclair que 
també l´han fet, estan a dalt a l´aresta contemplant divertits els 
meus darrers esforços. Comentem la jugada, el malentés d´abans i a 
tot això el Xavi "menys xerrar que pujo¡¡¡¡", "però pujo ja ho 
que¡¡¡¡"... etc. Davant aquest nervi, em coloco per asseurar-lo a 
esquenes i en poca estona està a la part final que puja més ràpid en 
part perque jo l´estiro amb la corda, tal si estès pescant un bacallà
al mar del nord. Estem amunt, dubtem si tornar destrepant la Vermicelle 
o per les pistes, decidim la darrera opció i contents per aquesta 
"variopinta" jornada tornem parlant de projectes i amb la promesa amb el 
Jordi de tornar a fer la canal doncs per "culpa" meva avui no l´ha fet, 
doncs em tocarà tornar-hi a veure si recupero el pitó que EL 
SERRALLONGA NO HA TRET. Salut companys.









Fotos i text de: Amadeu

 
ir arriba