Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


DOLOMITES 2012





















Fotos de: Montse Andreu

CANAL DEL MEJILLON   JULIOL 2012

Bona tarda.

Us paso el link de les fotos de la canal equipada del "Mejillón".

Una canal molt xula per pujar i per baixar. Te alguns pasos molt durs i us recomano que porteu un strep i baga llarga per poder descansar si us quedeu sense gas als braços.

Deixo que en J. Ramón ens expliqui que li va semblar, jo era la segona vegada que la feia.





Hola a t@ts

Be, ja heu pogut comprovar com es la canal del Mejillón o del Muscle en versió JR o sigui passant-les p.... Aixó si, disfruntan com un camell en el seu oasi.

Us he de dir que ahir vaig anar a veure a un dels seus instal.ladors, el Joaquim Olmo, per explicar-li la meva experiencia en aquesta canal a la qual ell li té molta estima. Em va dir literalment que el que utilitza quelcom mes que les seves mans i dues bagues per proguesar per ella no pot dir que l'ha fet, amb lo que m'he quedat molt frustrat  però .......... aixó també vol dir que l'he de toirnar a fer.
També em va dir que hi van com 5 o 6 vegades l'any a repassar les instal-lacions amb lo que podeu imaginar com estàn de be sempre, aquesta i altres que també han fet ells.

Ara us envío el link de la versió Rafa Ledesma, veureu quina diferencia (apart de l'edat, que aixó en teoría no compta) amb la de JR.
Pura tècnica, agilitat i per els meus .............. que aixó ho pujo jo sense cap ajuda.
Veureu també que hi han tres petites filmacions i que una d'elles m'ha sortit apaïsada, ho sento. https://picasaweb.google.com/lapapereria/CanalDelMejillon

Rafa, moltes gràcies ....... per l'estrep











Text i Fotos de: Rafa Ledesma i Joan Ramón





MONT BLANC   1-4/07/2012

Aquest 2012 membres del grup d'Alpinisme CEC han tornat a conquistar el cim del Mont Blanc.


S’ ha endarrerit la crònica de l’ascensió al sostre dels Alps MONTBLANC, les tres setmanes d'escalada a Rodellar (un lloc increïble sobretot pel bon ambient que hi ha, I la infinida de sectors d'escalada), be també alguna festeta a LA BLANCA, i la vagància de despues m’ ha portat a aquest retard.
Però aqui tenim la crónica d’aquesta aventura. Al final fem un grup de cinc, el Félix, Eduardo, Joan, Rafael, i jo (Jose). El dia 30 agafem tots els estris i ben matiners ens anem cap a Chamonix (gairebé tot el viatge amb una gran selecció de música portada pel Félix, jejeje ...) Abans fem una parada a Annecy per gaudir d'aquesta magnífica vila, ja que hem matinar molt i anem sobrats de temps, fins ens donem el luxe d'equivocar-nos i fem alguns quilometres de més.
Un cop a Chamonix i amb tots els nostres estris a l'apartament, ens dirigim a la casa de la muntanya per veure la previsió i poder decidir com afrontem la nostra setmana, males notícies; les previsions no sòn gens bones. Sembla que l'únic dia que tenim bo és el dimarts, després de parlar i meditar diem pujar l'endemà a Tete Rouse pasar-hi la nit i l'endemà pujar a Gouter per poder arribar dimarts al cim.
El diumenge dia 1 vam començar ben aviat a preparar-nos per començar l’ascensió. Agafem el telefèric de Balme, ja el dia comença a tapar-se però va aguantar bé, a l'arribada a l'estació ens informen que el tren no arriba al final del trajecte per obres. Perfecte!! podrem gaudir més del cami ja que ens donen com a alternativa una ruta bastant maca fins al “refu” pero per el cami ja comença a ploure una mica i la boira ens fa anar una mica mes atents per poder trobar el sender.
Despres d'unes 3 horetes arribem al refugi. Està molt bé i no es menja gens malament. En acabar el sopar sorpresa posen la final de el campionat de Fúltbol a 3200m d'altitud i veient un partit… Això ja no és el que era un refugi!!!
Al matí en aixecar-nos veiem que el temps està bastant malament, de tota manera ens preparem per sortir cap a Gouter.Alguns no ho tenim clar de pujar plovent i més amunt nevant, però per sort tenim el Fèlix que amb la seva energia, ens convenç per provar a veure com esta la cosa més amunt, però un cop posats en ruta i amb la bolera ja feta som imparables i tots cap amunt. Tenim molta sort i aconseguim lloc (aquest refugi ja no és com el Tete Rouse però tampoc està tan malament). Just després de sopar ens anem a dormir no sense abans preparar una mica el material; bé, dormir el que és diu dormir tampoc és, però quan estava realment en el somni més profund de la meva vida, sento una veu que em pregunta
-A quina hora ens hem d'aixecar?
-Doncs a la una
-Doncs ja és la 01:10
-Joder doncs ja!!
Ens anem despertant i preparant-nos per esmorzar i sortir com més aviat millor. Al final sóm el penúltim grup que sortim, però com som del grup d'alpinisme del CEC anem avançant un munt de cordades (bé dues o tres…).

Realment quan estas allà a dalt i vius aquests moments és increïble les sensacions que tens.Continuem la nostra ascensió, el dia s'està comportant encara és de nit, no fa excessiu fred i anem bastant be. Arribem al refugi de Vallot quan ja es fa de dia, veiemt el poc que ens queda i ens fa somiar amb el cim. Un breu descans hi a per el cim!!!!
La cordada de l’Eduardo i el Rafael s'avancen i ja no els veurem fins a dalt, però tranquil · lament nosaltres anem pujant. Arribem al pas que realment creia que seria una mica més difícil per la quantitat de cordades però l'aresta de les Bosses la passem sense problemas. Ens trobem a un parell de cordades en la “mismiiiiisima” aresta però tot va ser un tres i no res. A l'estona ens vam creuar amb uns col · legues ianquis que els vam conèixer al refugi de Tete Rouse, també van estar amb nosaltres Gouter (gent molt maca,) ens comenten que ja ens queda poc i que ja estan allà el Eduardo i el Rafael. Després d'una breu xerrada disparats per cim. Sembla que estem al costat però es fa etern, a les nou ens plantem al cim amb els nostres col · legues de cordades.

Fotos i a gaudir d'unes vista increíbles. El dia fantàstic, cel clar, el fred es podia suportar. Ens tirem una mica més de mitja hora però la veritat encara que el fred no era molt intens et quedavas despres de una estona com un “Frigopie”. Vam decidir tirar avall. Arribem a Vallot en un no res però ja comencem a notar aquestes hores d'esforç però com som de l'elit de l'alpinisme, ens descordem i baixem fins Gouter a una velocitat descomunal (si hi hagues hagut un radar ens haurien multat…). Fem una breu pausa en el “refu”, encara que ja tenim clar que ens quedarem al refugi de Tete Rouse. Hi ha ganes de descansar i baixem. Vam començar a descrimpar. Encara està plena de neu però es baixa bé, amb calma que les forces no estan per tirar coets, el Félix té la seva primera trobada amb un d'aquests guies tan macos que hi ha als alps i ja gairebé al final tornem a trobar-nos un de aquests guies tan majetes (ara se perquè tenem aquesta fama, la veritat es que són uns autèntics....).
Mentres anem baixant veiem, bé això de veure és un dir perquè no veig ni la pedra que tinc davant boira espessa de collons, més bé el sentím un soroll que ens deia que la bolera estava xungo, un cop arribem controlem i “palante” sense pensar-molt, anem passats fins que em toca a mi. Quan estic per la meitat cauen unes pedretes però sense problemes però més tard em comenten al refugi ,una gent de Jaen que vam conèixer, que els va caure una bona pluja de pedra.
Ja en el refugi veiem que la cosa està bastant malamentl . Sembla que haurem de dormir a terra (això si, previ pagament dels 50 €). Despres de sopar ens fem amb un lloc, encara tenim sort, a les 02:00 ens donaran un llit dels primers que s'aixequen per anar al Montblanc. A la una el del refu ens desperta no de molt bona maneres, però a les dues més o menys estem en un llit dormint fins a les set. Esmorzem, i ens preparem. El dia és bo però a dalt la cosa està molt però que molt tapada, encara sort que nosaltres ja la tenim a la butxaca. Arribem a Chamonix i ens peguem una dutxa que ja ens tocava, i ens fem el menjar de la victòria (que bé senta un dinar després de tots aquests dies d'esforç!!!). Després fem turisme per Chamonix, valeee!!! anem de botigues ...
Al dia següent ens plou i el pronòstic és de pluges fins a la setmana següent. Diem d’adenlantar la volta ja que no podem fer res amb aquest mal temps. Aquest dia el dediquem a fer turisme una mica de Mar de glacer, menjar a Chamonix i després un passeig, ens anem a l'apartament i ho preparem tot per poder sortir ben aviat.
Una setmana fantantica per haver aconseguit el cim i per la fabulosa companyia!!
(la tornada a barna amb aquesta fantàstica música portada per Felix ... jejeje)
Jose, Félix,Eduardo, Joan, Rafael






Text de: Jose Placer
Fotos de: Fèlix

 
ir arriba