Pic de l' Estanyó (2.912m). Raquetes a Andorra.

El dijous 2 desembre estàvem al CEC fent la reunió mensual del Grup d' Alpinisme, i no hi havia gaires plans pel cap de setmana, i això que hi havia un possible pont de 5 dies per alguns. La previsió del temps no era massa bona a partir de diumenge a la tarda. Alguns anaven a fer escalada a Montserrat, altres anaven a Tignes a esquiar, i molts estàvem indecisos per fer alguna cosa, perquè l' estat de la neu encara era dubtós per fer segons què. L' Amadeu va proposar de fer una sortida de raquetes a Andorra,  la Raquel, en Xavier de C. , en Xavi S. en Pere, i l' Emili s'hi van apuntar ràpidament. Farem el Pic de l' Estanyó.

El divendres la Raquel envia un correu dient que en Pere ha trucat i no vindrà, té un sopar i no creu que pugui matinar tant el dissabte. Doncs quedem que anem a dormir el divendres a la nit al refugi/seu que el Grup d' Alpinisme del CEC tenim a Andorra. (encara no és oficial, però l' Amadeu fa broma i diu que hi posarà una placa ...) 

. Ens trobem a la benzinera de la Seu a la vora les 12 de la nit. Anem cap a Sant Julià, repartim matalassos,  ens posem als sacs, i a dormir. L' Amadeu vindrà al matí des de la Seu d' Urgell 

A 2/4 de set del matí en Xavi S. és el primer en llevar-se, preparem els esmorzars, i quan acabem, a 1/4 de 8, l' Amadeu, puntual, ens està esperant al carrer. Agafem dos cotxes i anem cap Ordino, d' aquí cap el Serrat, i després de fer menys d'un quilòmetre per la carretera que puja cap Arcalís, agafem a la nostra dreta el trencant de Sorteny.

Tenim sort, les màquines acaben de netejar la carretera i podem arribar sense cap problema a l' aparcament. El termòmetre de temperatura exterior del cotxe diu que estem a -10ºC. Mentre ens canviem les botes i acabem de preparar l' equip, notem la fred intensa. Sortim poc després de les 8, amb raquetes. Seguim la pista, la neu nova encara deixa entreveure unes velles traces.

Anem una mica ràpids per entrar en calor. Poc abans d' arribar al refugi lliure de Sorteny, baixem fins al riu a la nostra dreta i travessem pel pont. Un tros més enllà tenim unes traces que van una mica massa a la dreta del camí que hauríem de fer, però com que la neu nova és molt tova i costa obrir traça, ens apuntem a el que és més fàcil, i les seguim. Pugem amb esforç i ens anem tornant al davant, som un grup físicament força homogeni.

Quan considerem que ja estem a prou alçada, flanquegem a la nostra esquerra pel mig d'uns bedolls despullats de fulles. Seguim fent torns per obrir traça, l' esforç és considerable, tardem molt més del previst per arribar al riu de l' Estanyó, que evidentment no veiem, sota la neu. Seguim fins a la tanca de troncs a l' alçada del Roc del Rellotge, i fem un tros més fins que ens toca el sol.

Aquí fem la primera aturada del dia. Al mig de la neu traiem quatre ganyips per menjar, tenim te calent i sucs. Tot i el sol, el fred és intens i costa menjar amb els guants, no és prudent treure'ls, segurament, en flanqueig, a l' obaga,  estàvem per sota dels tretze o catorze sota zero. Com que hem hagut de treballar molt per l'estat de la neu, decidim que segurament a l' aresta de la serra del Roc del Rellotge fins a l' Estanyó, la neu estarà més glaçada i n' hi haurà menys quantitat, pel vent que ha bufat abans de l'ultima nevada. Per tant, pugem per la primera pala cap a l' aresta, sense arribar a l'estany.

Ara tornem a patir la neu nova (a muntanya s'hi va a patir, no ?). Tot i que anem fent relleus curts, de 5 minuts, i anem a un bon ritme, la Raquel ens sorprèn amb un estat de forma excel·lent, i obre la major part de la pala, mentre en Xavi dC. va fent fotos, que després també ens sorprendran per la seva qualitat. El sol ens acompanyarà fins al cim.

Seguim l' aresta amb menys neu i en alguns llocs glaçada. Això fa que progressivament, la Raquel, en Xavi S. i en Xavi dC., es posin els grampons. L' Amadeu i l' Emili segueixen  amb raquetes fins el cim.

A dalt bufa un dèbil vent, però és suficient per descobrir que fa un fred que pela. Encara mengem alguna cosa i tornem a veure te calent dels tres termos que ha portat l' Amadeu, i també tenim el que ha fet l' Emili al matí quan esmorzàvem. Fem la foto de cim, i baixem, tots amb grampons menys l' Emili que seguirà amb raquetes tot el dia.

Baixem per on hem pujat i al cap de 10 minuts, l' Amadeu ens atura i diu: "- L' any passat vaig baixar per aquesta canal, la neu estava millor, però ...". Ja hi som ! Semblava que tindríem un dia tranquil, però l' Amadeu necessita posar-hi una mica més de salsa. La canal ha purgat fa poques hores, es veu una petita allau a la part més baixa, l' orientació inicial és nord, girant després cap a oest. No es pot considerar una autèntica canal, és una pala llarga amb trams 45/50º. Ens convenç, ... si s'ha de fer, es fa!

Obre l' Amadeu, i al cap d'una estona d'enfonsar-se fins als dallonses, demana relleu. L' Emili obre fent "raquetes extremes" fins un ressalt de roca, que una vegada superat, la baixada és més fàcil i la neu està al punt per fer surf amb les raquetes, com que els altres es resisteixen a parar i posar-se-les, i no ho fan fins a baix de tot de la pala, l' Emili baixa més ràpid es distancia una mica.

Al cap d'una estona ens reagrupem. Seguim la traça que han fet de pujada un grup que hem vist que estaven a punt de fer el Serrera amb esquís.

Quan arribem a d'alt del pas de la Serrera, hi toca el sol, i aprofitem per aturar-nos a menjar. Excepte en Xavi S. que en la darrera enfonsada ha anat a parar dins a l' aigua del torrent que hi havia a sota la neu i porta un peu moll. Si s' atura se li glaçarà. Segueix baixant i de seguida l' acompanya l' Amadeu. Els altres tarden uns minuts més. La baixada pel vertical pas de la Serrera és un turment, la neu està molt tova i les roques que hi ha sota rellisquen molt. Patim.

Després el camí ja no té tant de desnivell i al cap de poc arribem al refugi de Sorteny. Sense aturar-nos, fem l'ultim tram resseguint la traça que hem fet al matí.

Arribem als cotxes al voltant de 2/4 de cinc de la tarda, ens canviem, el termòmetre marca -9ºC. Agafem els cotxes i anem cap a l' Anyós Parc a menjar un merescut entrepà i una merescudíssima cervesa. Ha estat un dia magnífic de muntanya, ens hem compenetrat bé en els relleus amb les raquetes, i això ha permès fer cim, malgrat l' estat de la neu.

Demà descobrirem que la previsió del temps no era tant dolenta, i podíem haver fet alguna cosa més i aprofitar millor el pont, però ja serà massa tard. 

L' equip: Raquel Millan, Xavier Serrallonga, Xavier de Caceres, Amadeu Gallart, i Emili Rissech
Fotos: Xavi de Caceres