Entrades
En Joan Ramon ens explica la seva personal visió de la sortida al Pic de l' Infern13-12-2008
La previsió del temps m’obliga a anul·lar la sortida a Carançà (si no recordo malament ja es la tercera vegada consecutiva) però el dissabte farà bo fins a la tarda i proposo sortir només un dia e intentar assolir el Pic de l’Infern.Sembla que tothom està d’acord i així quedem a la reunió de dijous. Finalment serem set persones, un bon número per una ascensió hivernal.S’inclouen en el grup tres nous membres que no conec. La Sònia, la Mònica (que son bessones) i el Juan Carlos (un cubà muntanyenc que ha estat al C.A.F.) que dona un toc exòtic a la sortida que juntament amb el Xavier Pares, el Jaume Torroja, el Tono i jo formen el grup de set.
Quedem a les 6.00 a Fabra i Puig per no perdre la costum, i carretera cap el Ripollès. A les 8.00 obren les portes a Can Jepet al nucli de Setcases i allà prenem un petit esmorzar abans de sortir cap el revolt del refugi d’Ull de Ter on arribem a les 8.40 mes o
menys. Després del típics preparatius sortim tots equipadíssims a les 9.00 (massa tard) però jo no dic res a veure com va el grup. El primer entrebanc als deu minuts. El grampó de la Sònia (crec) es surt de lloc. Es un grampó automàtic que no porta cinta metàl·lica davant i li faig un remei a veure si aguanta. Sembla que si i continuem. Passem vora el refugi i continuem amunt. A un grampó de la Mònica li passa el mateix (serà un grampó bessó?) però aquest no necessita remei i aguanta bé. Es va formant el grup i la Sònia nota la inactivitat, més endavant ho arreglarem. Arribem al Coll de la Marrana i ens trobem al Sr. Torb (vent del nord) que ens saluda. Dono instruccions de no parar al Coll i seguim cap a Tirapits. Una mica abans d’arribar a
l creuament del camí a Coma de Vaca fem una paradeta per menjar una mica i agafar el piolet doncs el desnivell es notable i la neu està encrostada (capa de gel sobre neu humida). Al Tono se li cau una crema de llavis i veiem com rellisca cap a el precipici (millor demostració del perill, impossible). Anem avançant i mica en mica va apareixent l' aresta que hi ha entre el Fresser i l’Infern. Nosaltres pujarem directes al final de l' aresta, passarem a la cara nord i d’allà cap al cim. Quan comença la pujada forta la Sònia em diu que vol parar perquè no aguanta el ritme. Descansem uns minuts i faig que es posi darrere meu. Fem ziga zaga i mantenint el seu ritme arrib
em a la aresta sense problemes. La neu fa que l' aresta no estigui gens perillosa i no fa falta ni tocar les roques. Però quan passem a l' altre banda ens trobem amb el pas més complicat del dia per el desnivell que te. Es un flanqueig llarg amb neu dura. Faig parar el grup i m’ avanço jo sol a veure com ho podem fer i dubto si abandonem, anem per tota la aresta o poso l’ancora amb la corda i monto un passamans. Finalment veig que assegurant bé els peus i el piolet podem passar fins la mitat del flanqueig i després tirant amunt tot recte fins un collet que uneix la aresta de roca amb la de neu que ve del cim. Ho aconseguim tots sense problemes. Ara només queda la aresta final de neu fins el 
cim on ja es veu la precària creu mig caiguda del Pic de l’Infern.Per fi arribem i hi han felicitacions per tots. Ja tenim mitja conquesta feta doncs falta la tornada. Fa un fred que pela, calculo que estem entre –10º o –12º i el vent no ens deixa ni parlar. Decidim començar a baixar lo abans possible després de fer la foto de rigor. No baixarem per el mateix lloc doncs no m’agradat gens aquell flanqueig i menys encara de baixada. Anem cap a la cabana de Tirapits doncs l' aresta es fàcil i arribem ràpids. A la cabana parem a menjar, beure i comentar la jugada. Semblen tots bastant satisfets i això m’alegra. La situació de la meteo va canviant de mica en mica tal 
com estàvem avisats i a les 14.00 tirem avall doncs el Torb bufa amb força i ens diu que no ens quedem més temps allà. La visibilitat encara es bona malgrat la neu que aixeca el vent i anem avançant cap a el Coll de la Marrana que es fa desitjar. Quan arribem es tal el vent que fa que la neu sembla una catifa voladora que ens empenta com si vulgués que no marxem. Va ser una situació bonica de veritat (al menys per mi). Baixem amb compte el Coll amb un Jaume una mica temerós però molt valent i ja sense cap problema i xerrant arribem als molt volguts cotxes. Parada obligatòria un altre cop a Can Jepet per recuperar forces i d’aquí a casa on vem arribar sobre les 21.00 i amb pluja. Espero que aquesta improvisada sortida us hagi agradat i també espero que malgrat la adversa metrologia torneu a vindre un altre dia. Això es alta muntanya 
hivernal. Xavier Pares, seriós en tot moment i controlant la situació. Bon muntanyenc. Gracies Jaume, una mica temorós però tirant endavant. Mica en mica agafant confiança en tu mateix. Gracies Tono, amb molta ilussió i disfrutan de cada moment. Gracies Juan Carlos, has demostrat que al C.A.F. (Club Alpí Francès) fan les coses bé. Sònia, espero veure com progresses fent alpinisme, ho has fet super be i recorda d'arreglar els teus grampons. Gracies Mònica, si amb baixa forma has fet lo que has fet en aquesta sortida quan estiguis be et vull de companya de cordada. Gracies.
La previsió del temps m’obliga a anul·lar la sortida a Carançà (si no recordo malament ja es la tercera vegada consecutiva) però el dissabte farà bo fins a la tarda i proposo sortir només un dia e intentar assolir el Pic de l’Infern.Sembla que tothom està d’acord i així quedem a la reunió de dijous. Finalment serem set persones, un bon número per una ascensió hivernal.S’inclouen en el grup tres nous membres que no conec. La Sònia, la Mònica (que son bessones) i el Juan Carlos (un cubà muntanyenc que ha estat al C.A.F.) que dona un toc exòtic a la sortida que juntament amb el Xavier Pares, el Jaume Torroja, el Tono i jo formen el grup de set.
Quedem a les 6.00 a Fabra i Puig per no perdre la costum, i carretera cap el Ripollès. A les 8.00 obren les portes a Can Jepet al nucli de Setcases i allà prenem un petit esmorzar abans de sortir cap el revolt del refugi d’Ull de Ter on arribem a les 8.40 mes o
menys. Després del típics preparatius sortim tots equipadíssims a les 9.00 (massa tard) però jo no dic res a veure com va el grup. El primer entrebanc als deu minuts. El grampó de la Sònia (crec) es surt de lloc. Es un grampó automàtic que no porta cinta metàl·lica davant i li faig un remei a veure si aguanta. Sembla que si i continuem. Passem vora el refugi i continuem amunt. A un grampó de la Mònica li passa el mateix (serà un grampó bessó?) però aquest no necessita remei i aguanta bé. Es va formant el grup i la Sònia nota la inactivitat, més endavant ho arreglarem. Arribem al Coll de la Marrana i ens trobem al Sr. Torb (vent del nord) que ens saluda. Dono instruccions de no parar al Coll i seguim cap a Tirapits. Una mica abans d’arribar a
l creuament del camí a Coma de Vaca fem una paradeta per menjar una mica i agafar el piolet doncs el desnivell es notable i la neu està encrostada (capa de gel sobre neu humida). Al Tono se li cau una crema de llavis i veiem com rellisca cap a el precipici (millor demostració del perill, impossible). Anem avançant i mica en mica va apareixent l' aresta que hi ha entre el Fresser i l’Infern. Nosaltres pujarem directes al final de l' aresta, passarem a la cara nord i d’allà cap al cim. Quan comença la pujada forta la Sònia em diu que vol parar perquè no aguanta el ritme. Descansem uns minuts i faig que es posi darrere meu. Fem ziga zaga i mantenint el seu ritme arrib
em a la aresta sense problemes. La neu fa que l' aresta no estigui gens perillosa i no fa falta ni tocar les roques. Però quan passem a l' altre banda ens trobem amb el pas més complicat del dia per el desnivell que te. Es un flanqueig llarg amb neu dura. Faig parar el grup i m’ avanço jo sol a veure com ho podem fer i dubto si abandonem, anem per tota la aresta o poso l’ancora amb la corda i monto un passamans. Finalment veig que assegurant bé els peus i el piolet podem passar fins la mitat del flanqueig i després tirant amunt tot recte fins un collet que uneix la aresta de roca amb la de neu que ve del cim. Ho aconseguim tots sense problemes. Ara només queda la aresta final de neu fins el 
cim on ja es veu la precària creu mig caiguda del Pic de l’Infern.Per fi arribem i hi han felicitacions per tots. Ja tenim mitja conquesta feta doncs falta la tornada. Fa un fred que pela, calculo que estem entre –10º o –12º i el vent no ens deixa ni parlar. Decidim començar a baixar lo abans possible després de fer la foto de rigor. No baixarem per el mateix lloc doncs no m’agradat gens aquell flanqueig i menys encara de baixada. Anem cap a la cabana de Tirapits doncs l' aresta es fàcil i arribem ràpids. A la cabana parem a menjar, beure i comentar la jugada. Semblen tots bastant satisfets i això m’alegra. La situació de la meteo va canviant de mica en mica tal 
com estàvem avisats i a les 14.00 tirem avall doncs el Torb bufa amb força i ens diu que no ens quedem més temps allà. La visibilitat encara es bona malgrat la neu que aixeca el vent i anem avançant cap a el Coll de la Marrana que es fa desitjar. Quan arribem es tal el vent que fa que la neu sembla una catifa voladora que ens empenta com si vulgués que no marxem. Va ser una situació bonica de veritat (al menys per mi). Baixem amb compte el Coll amb un Jaume una mica temerós però molt valent i ja sense cap problema i xerrant arribem als molt volguts cotxes. Parada obligatòria un altre cop a Can Jepet per recuperar forces i d’aquí a casa on vem arribar sobre les 21.00 i amb pluja. Espero que aquesta improvisada sortida us hagi agradat i també espero que malgrat la adversa metrologia torneu a vindre un altre dia. Això es alta muntanya 
hivernal. Xavier Pares, seriós en tot moment i controlant la situació. Bon muntanyenc. Gracies Jaume, una mica temorós però tirant endavant. Mica en mica agafant confiança en tu mateix. Gracies Tono, amb molta ilussió i disfrutan de cada moment. Gracies Juan Carlos, has demostrat que al C.A.F. (Club Alpí Francès) fan les coses bé. Sònia, espero veure com progresses fent alpinisme, ho has fet super be i recorda d'arreglar els teus grampons. Gracies Mònica, si amb baixa forma has fet lo que has fet en aquesta sortida quan estiguis be et vull de companya de cordada. Gracies. Text: Joan Ramon Montes
Fotos: Joan Ramon Montes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada