Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


La Via Gabarró a la Pica d' Estats


Per homenatjar, en el 110 aniversari del seu naixement, a qui fou reconegut cirurgià, iniciador de la cirurgia plàstica, experimentat muntanyenc i soci del CEC, el doctor Pere Gabarró, hem fet la via que porta el seu nom a la Pica.

26 i 27 de Setembre 2009
Pica d’Estats, cim culminat de Catalunya (3.143 m.), pot ser sigui el mes desitjat i trepitjat de la nostra terra. Té moltes rutes per ser assolit i aquesta vegada hem escollit fer-ho per la Punta Gabarró.
Serem 13 persones fent la cresta que uneix aquest dos pics. Un principal (Pica) i l’altre secundari (Gabarró). També farem el Rodó de Canalbona, altre pic secundari i el Verdaguer, aquest principal.
El temps no es del tot el que ens agradaria però ens deixa anar fen i només plou tot just quan ja ens fiquem a les tendes.
Per el matí, ben d' hora, hi ha boira per els pics, però podem fer l’aproximació sense problemes doncs l’Emili i la Dolors el dia abans van deixar fites fins la pujada per la canal que ens portarà al petit llac de la Conca Gelada, el qual no apreciem gaire perquè encara es bastant fosc. Passem per el costat i ens fiquem del tot en les anomenades canals de la Pica.
Després de varies fortes pujades i de veure com surt el sol, fem el lloc que mes m’agrada d’aquesta ruta. Es una petita cresta que té metafòricament parlant una porta que et dona pas i d’on ja es pot veure la Pica i els cims del seu voltant. També de sobte et trobes amb el Estanyol Occidental de Canalbona que segons he llegit i respectant opinions, es el llac mes alt del Pirineu, està a 2.900 m.
Seguim i passem el Port de Riufred.
En aquest punt ens posem quasi tots el casc (no diré qui es el quasi) i enfilem ja a tota cresta cap la Pica.
Fer-ho així és la millor manera doncs t’estalvies unes perilloses tarteres.
Després d’una bona grimpada no exempta de caigudes de pedres arribem al Rodó de Canalbona i d’aquest al Gabarró on fem una parada i alguna foto.

A partir d’aquest punt la cresta ja es complica una mica, fàcil però aèria.
Arribem a la bretxa que uneix la cresta del Gabarró amb la Pica i comencen els passos mes perillosos que poc a poc anem salvant sense problemes.
Per alguns pot ser que aquesta cresta es massa fàcil i curta però no pots perdre la concentració ni un moment fins que arribes al caminet que et porta fins la creu.

Felicitacions per tots i fotos i mes fotos, petons i gominoles.
Es la meva 5ª Pica i no em cansaré mai de pujar-la sigui per la ruta que sigui, amb neu o sense.

Uns volen anar al Verdaguer i altres ja comencen a baixar cap a el Coll de Sotllo on ens trobarem tots per començar la llarguíssima baixada fins els cotxes.
Abans recollim les coses que hem deixat amagades a la vora del Llac d’Estats on vem dormir.
Com anècdota podríem explicar que un dels components del grup va perdre les claus del cotxe i que a la baixada les claus van ser trobades en el lloc on vem parar el dissabte a menjar. Benvinguda la bona sort.
Gràcies a tots els que veu venir a aquesta sortida.

En el fons son les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida
Kart Wilhelm Von Humboldt

Text: Joan Ramon
Fotos: Ricardo, Dolors, Joan Ramon, i altres

1 comentari:

podi ha dit...

La Pica d'Estats: la meva primera sortida a la muntanya, quan en tenia 19.

La vaig fer per la via normal o directa, des de Vallferrera.

Uns 20 anys després, per la via que describiu aquí. Molt millor, per les vistes, per la meva forma,... encara que mai no oblidaré la primera Pica, equipat jo de manera molt imprudent i inconscient.

 
ir arriba