Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.



CIM "SENSE NOM" (ANDORRA)

23/12/2012



Primer bon nadal a tots, i bons desitjos pels vostres cims somiats, com diu l´Emili, somia amb muntanyes que altres puguin pujar, demostra la generositat del nostre "presi". Però com que el que s´ha de fer es foter-li candela, avui ho he fet amb el meu amic de la Seu i barranquista Feliu, ahí va la crònica.
Objectiu, pic de Ribuls pel seu corredor i aresta, no el farem però el que fem es encara millor perque M´EQUIVOCO DE CORREDOR, COSA QUE JA M´HA PASSAT ALTRES COPS, i alguna amb el Feliu, que segur s´enrecordarà uns dies de la meva família... (uns dies, que es molt bon amic, m´aguanta, amb això està tot dit, i no físicament (va ser campeó d´Espanya d´esquí de fons), sino de caràcter..)
Faig una petita descripció prèvia;
De dreta a esquerra mirant desde el circ de Pessons cap a sud, per tant 
mirant la carena de cara nord, van el pic de Pessons, el Pic de 
l´Àliga, el pic de Ribuls, un cim sense nom, cota 2.800 pelats, i ens 
anem cap al Montmalús.
Bé, el corredor que porta al Ribuls s´identifica pel començament 
d´una proa-espolò, però n´hi a dos i m´hi foto per la primera que 
no es. Comença un típic corredor (desprès d´una aprox. bastant puta, 

llarga, obrim traça... ja sabeu de que va), i de sobte s´acava i hi ha una paret amb ressalts diversos. Pujo dos i llavors, m´adono (remember pic Abeille) que s´enmerda quan estic al merder. Trec corda i pujem dos llargs i mig (de 60 m.) i el Feliu es caga en tot i jo intento ficar 
bona cara i els friends correctament, sabent que l´he cagat però em dic que si arrivem a l´aresta "tot s´arreglarà". Arrivo a un coll i surto a la part alta de léspolò que ve de l´aresta. Progressem ensemble per l´espolò-aresta bastant punyetero i arrivo a aresta de vertent. Doncs cap al Pic de Ribuls es veu xungo i cap a l´altra banda (esquerra) també. Intento esquerra, deixo la corda i dic al Feliu que 

esperi, arrivo al cim "sense nom", hi ha fita i confio que baixant l´aresta arrivarem al coll que porta fàcil cap al Montmalús o per una 
baixada bona cap a la Vall. Caldrà rapelar i el Feliu proposa rapelar, 
però cap al sud i arrivar a les pendents suaus, bordejar l´aresta de la que he fet part fins al cim per sota (torno doncs on ell està) i pujar al coll fàcil cap a Montmalús que deia pel costat sud. Dic que si (sino em mata) i fem dos ràpels, al final del primer cal fer un flanqueig delicat fins a un mur per posar un friend doncs la corda no arriva (es prou dret el tema); m´anclo i passo la corda per una pedra 
(el primer ràpel el fem també d´una pedra i com a baga tallo dos metres de la corda perque la recuperació es difícil i per no deixar cap baga "bona), el segon ràpel el farem a pel de la pedra i patim però recuperem corda), llavors començo el segon rapel en simple quan 

el Feliu està al final del primer ràpel i ell, de l´altra punta passa el tram delicat rapelant fins el friend que he posat; ho fem de tal manera que per una ramal baixa ell i per l´altre jo, penjats de la sòlida roca (invents...). Arrivem a baix i hem de flanquejar pel costat sud (en plan sud del Tristaina) i remontar de noou fins al coll. 
D´allà baixem una canal tipus la de l´Àliga (entre pic de pessons i de l´Àliga, objectius aconseguits fa un any amb Ivàn i mite), i a tota merda cap a GrauRoig, com podem perque es fa de nit (quasi ens agafa). Més de 8,30 
hores sense parar, carregats i fets una merda, arrivem quan es fa fosc..Bé aquest cop no m´he deixat el frontal, suposo que haguèssim sobreviscut.... Enhorabona al Feliu, amant de lésquí de muntanya i els barrancs al que he fotut en un merder i li ha fotut dos pebrots. Bé, 
ara caldrà anar al Pic de Ribuls de veritat, pel corredor de veritat, qui vulgui encantat l´acompanyarè sobretot si 
s´orienta millor que jo. 
Salut.




 Text i fotos: Amadeu


 
ir arriba