Entrades
11 D'ABRIL DE 2010
Tornem al Ripollès a fer un d'aquells pics que hi han per allà, un de tants, un només, el Puig de Pastuira (2.675 m.). Té una alçada modesta però he decidit que pujarem per la Coma de l'Orri eixís farem un bon desnivell, 1.100 m. positius.
Som un grup nombrós però la ruta i l'objectiu no tenen tècnicament cap problema, per alguns avorrit o millor dit amb una manca d'aquell puntet de dificultat que normalment tenen les meves sortides.
Hi ha gent nova, vull dir persones que no han vingut mai amb mi, Joan Carles, Fèlix, Sonia, Joaquim, Enric i també gent ja veterana, Tono, Patricia, Cristina, Gerardo, Toni, Jesús i un segon vocal, el Xavi.
El camí va pujant per la coma i va agafant alçada de mica en mica. En la vessant esquerra podem veure els efectes de varies allaus que han tombat molts arbres deixant una part del camí impracticable, però això no es problema doncs la ruta te diferents camins i podem escollir.
La neu apareix sobre el 1.900 m. però podem progressar sense grampons ni raquetes, de moment.
Arribem a l'alçada on es troben a l'esquerra els dos corredors que pujant al Pastuira des de la coma. La Canal Fondo i la Canal Occidental del Pastuira. Aquesta es una goulotte molt maca i amb un ressalt de roca de dificultat alta. Les dues s'ajunten dalt.
Estan en unes condicions que donen ganes de ficar-se de cap, molt millor que quan les vaig fer temps enrere.
Molt a prop d'aquí hi ha una petita paret que a l'hivern i quan la temperatura es molt baixa es forma una cascada de gel. Els escalador de gel venen sovint aquí a practicar.
Tornem a la realitat i seguim pujant. Arribem a una gran pla don al fons de tot comença una bona pujada que ens deixarà en el Coll de l'Orri.
El Fèlix s’endarrereix, son 63 tacos i una càmera de fotos que pesa al menys 3 kilos. Ell, molt amable m'ha donat un Cd amb les fotos que va fer.
El Xavi es queda amb ell en el Coll i la resta del grup continuen fins el nostre objectiu. Tots arribem al Pastuira sense cap entrebanc, descansem, fem fotos, ens hidratem i mengem una mica.
El Xavi em comunica per el walki que han continuat i estan molt a prop del cim, molt bona noticia, avui tots tocarem la creu que en aquest cas es un piolet.
En la baixada ens creuem amb ells i els esperarem al Coll, alguns fen la migdiada.
A l'hora prevista comencem a baixa per el mateix lloc que hem pujat i el Xavi es posà com a primer de grup ja fins els cotxes. Jo em quedo a la cua xerrant i
comenten la jornada amb els mes endarrerits.
Be, ha sigut una jornada plàcida en la que tot ha sortit molt be, el dia a estat fantàstic, hem caminat, hem fet desnivell i hem conegut grans persones.
Gràcies a tots per la vostra companyia i espero que ens veiem aviat en altres sortides.
Joan Ramón
Tornem al Ripollès a fer un d'aquells pics que hi han per allà, un de tants, un només, el Puig de Pastuira (2.675 m.). Té una alçada modesta però he decidit que pujarem per la Coma de l'Orri eixís farem un bon desnivell, 1.100 m. positius.
Som un grup nombrós però la ruta i l'objectiu no tenen tècnicament cap problema, per alguns avorrit o millor dit amb una manca d'aquell puntet de dificultat que normalment tenen les meves sortides.
Hi ha gent nova, vull dir persones que no han vingut mai amb mi, Joan Carles, Fèlix, Sonia, Joaquim, Enric i també gent ja veterana, Tono, Patricia, Cristina, Gerardo, Toni, Jesús i un segon vocal, el Xavi.
El camí va pujant per la coma i va agafant alçada de mica en mica. En la vessant esquerra podem veure els efectes de varies allaus que han tombat molts arbres deixant una part del camí impracticable, però això no es problema doncs la ruta te diferents camins i podem escollir.
La neu apareix sobre el 1.900 m. però podem progressar sense grampons ni raquetes, de moment.
Arribem a l'alçada on es troben a l'esquerra els dos corredors que pujant al Pastuira des de la coma. La Canal Fondo i la Canal Occidental del Pastuira. Aquesta es una goulotte molt maca i amb un ressalt de roca de dificultat alta. Les dues s'ajunten dalt.
Estan en unes condicions que donen ganes de ficar-se de cap, molt millor que quan les vaig fer temps enrere.
Molt a prop d'aquí hi ha una petita paret que a l'hivern i quan la temperatura es molt baixa es forma una cascada de gel. Els escalador de gel venen sovint aquí a practicar.
Tornem a la realitat i seguim pujant. Arribem a una gran pla don al fons de tot comença una bona pujada que ens deixarà en el Coll de l'Orri.
El Fèlix s’endarrereix, son 63 tacos i una càmera de fotos que pesa al menys 3 kilos. Ell, molt amable m'ha donat un Cd amb les fotos que va fer.
El Xavi es queda amb ell en el Coll i la resta del grup continuen fins el nostre objectiu. Tots arribem al Pastuira sense cap entrebanc, descansem, fem fotos, ens hidratem i mengem una mica.
El Xavi em comunica per el walki que han continuat i estan molt a prop del cim, molt bona noticia, avui tots tocarem la creu que en aquest cas es un piolet.
En la baixada ens creuem amb ells i els esperarem al Coll, alguns fen la migdiada.
A l'hora prevista comencem a baixa per el mateix lloc que hem pujat i el Xavi es posà com a primer de grup ja fins els cotxes. Jo em quedo a la cua xerrant i
comenten la jornada amb els mes endarrerits.Be, ha sigut una jornada plàcida en la que tot ha sortit molt be, el dia a estat fantàstic, hem caminat, hem fet desnivell i hem conegut grans persones.
Gràcies a tots per la vostra companyia i espero que ens veiem aviat en altres sortides.
Joan Ramón
No hi ha deure que descuidem tant com el deure de ser feliços
Robert Louis Stevenson
Text : Joan Ramon, Fotos: Joan Ramon i Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada