La Nord del Taillón, abril 2010

Emprenyat perquè unes obligacions no li permeten anar a la nord del Medacorba, que havíem previst pel 10/11 d' Abril ( i que no farem perquè el torracollons de sempre s'ha buscat una excusa de genolls), l' Amadeu se'n va el dimarts 6, a fer una altra clàssica: la Nord del Taillon. El que no sap és que ha obert la traça (i la veda) perquè tant sols cinc dies deprés, la facin l' Albert i l' Òscar que deixen el Medacorba per quan el vell de la colla estigui bé (?) i mosquejats perquè els ha passat al davant ...un nouvingut de la Seu !!!

L' ascensió del 6 d' abril de 2010

Content de la sortida del cap de setmana a Amitges desprès de fer el Bassiero, toca passar la setmana santa en família (Balneari "Vichy Catalan", Caldes de Malavella, et sona Emili????), a l´espera d´aquesta setmana, i entre setmana trobar el dia propici pel Taillon; la data prevista és dimecres/dijous, però dilluns últim dia de Pasqua, em truquen els companys de Torla que dimecres s´espatlla, però dimarts pot estar molt bé, doncs, a correcuita i sobre la marxa agafo una furgona, els trastets i surto a les 5,30 de la tarda cap al pàrking superior de l´estació d´esquí de Gavarnie.

Cues per travessar Andorra, a Ax-les Thermes, etc., arribo al pàrking a les 11,30, els companys a les 12h. Dormir 3 hores i una en vetlla, i a les 4 de la matinada cap amunt, estem a mil-sis-cents i escaig d´altura. Remuntada llargueta de nit fins la base de la paret (raquetes , menjar… ufff, com pesa), amb mitja lluna. Es fa de dia a l´ensems que es va espatllant el temps (cony de meteo, marcava boníssim).

La neu es molt fonda i la part final d´aproximació es fa molt pesada (dos amb esquís van més còmodes, els dos màrtirs de les raquetes, be, que us he de dir…), dubtes fins a última hora, bé, cap amunt.

Anem dues cordades, fins ara ens hem anat rellevant obrint traça (no hi ha cap mena de traça, ni a l´aproximació des de el coll de Bujaruelo, ni a la paret, doncs toca pencar de valent) , a partir d´ara els dos més bons faran de primers els trams complicats, jo i una altra donarem algun relleu a les parts més fàcils.

Ens anem trobant neu bota, neu fonda, neu dura alternativament. Hi ha un pas de roca amb una capa de glaç, un de roca, i una llengua de glaç on muntem reunió, la resta és ensemble. El dia es va tapant però es manté la visibilitat i no es taparà del tot fins que ja estem a dalt (sort). A diferència d´una canal on l´itinerari, al ser encaixonada es evident, aquí no ho es tant i cal trobar la via, i no es fàcil un cop dins la paret, la perícia dels companys resol el problema; no es troben tampoc bones condicions per posar ferros en les reunions. La via es més sostinguda i “estressant” que complicada tècnicament, i trobo que bastant perillosa.

Arribem a l´aresta i fem cim, i ens rep una tamborinada de nassos, ventolera, fred, cristalls de neu i visibilitat molt baixa. A la bretxa de Roland, s´obre i a la vertent de Serradets ja no hi ha vent (igual que a la nord, es vent doncs de sud).

Arribem al refugi (hòsti, està colgat de neu), i no hi ha ningú (els dos guardes tan sols), tot per nosaltres (quin luxe). Han fet unes escaletes de neu per baixar a la porta que patinen deu n´hi do.

Aquesta és bona, per anar al lavabo, cal anar fora, pujar l´escalinata “de la muerte” i hi ha un forat a la neu per les “aigües menors” i un amb una pala per les “aigües majors” (no ho entenc, cullera, on pebrots està el W.C. de veritat, jo en vull un com el d´Amitges i dutxes d´aigua calenta !!!); un cop amb les sandàlies d´anar pel refugi tinc “necessitat”, doncs ja em veus amb xancles i amb els piolets per no patinar pujant a fora per fer “la feina” (collons, això es pitjor que la nord, si patines aterrisses a Gavarnie desprès de baixar tot el cercle que està sota).

Sopem i passem bona nit, i a part l´odisea d´anar a evacuar dos o tres cops més, tot perfecte i al dia següent a les vuit i completament tapat i nevant cap a la furgo; el 75% de la baixada no es veu més que a 5 metres, quina putada. Se m´ha botit l´articulació del dit gros del peu dret, degut a la canya de les darreres setmanes rematada pel dia d´ahir, i per baixar les passo ben magres; desprès d´acomiadar-nos, 4-5 hores de cotxe, i en arribar a la Seu directe a la fisio per arreglar aquest dimoni de dit l´abans possible, ...que vull tornar a sortir ja !!!!! amb tots vosaltres de nou. Salut companys !!!

Amadeu.

I aquesta és l' ascensió que varen fer l' Albert i l' Òscar el diumenge 11 d' abril 2010.
Ens ho explica l' Òscar en una mini-crònica (que mal acostumats que esteu !!!)

I efectivament, suposem que Amadeu i Cia van obrir traça, però avui nosaltres no l'hem vista. Després de plantar tenda al port de Bujaruelo, i fer encanteris amb la ràdio de l'Albert per a escoltar el Barça, tocant la 1 AM decidim planxar l'orella. A les 5 AM Albert ja prepara un bon Nescafé amb sabor de neu bujaraliense, i a l'hora "h" ja estem a peu de paret. El grup de 6 que ens precedia marxant cap al vesant oest. Toca obrir traça, solets fins al final. SOLITUD TOTAL... Oehhh !!! ..

Els 2/3 primers monòtons i fàcils per a entrar en calor, i després del ressalt un ambient i patis corresponents increïbles.

3h30 de paret en perfecte estat. Tan sols el ressalt, bastant escàs de gel, i el poc que hi ha bastant negre.

P.S.: L'Albert obre els ressalts de 4art grau com jo tragino garrafes de 8l. d'aigua

 
 
 
 
 
 
 
 


Text: de les cròniques de l' Amadeu, l' Albert i l' Òscar.
Fotos: Amadeu, Albert i Òscar