Trobada a Amitges

Com cada mes hem fet una sortida col·lectiva, i el cap de setmana del 27 i 28 de Març després d'algunes baixes, una colla de 26 membres del grup hem anat al refugi d' Amitges des de on s'han fet diferents ascensions.

Al voltant de la taula d' un dels refugis del càmping La Presalla d' Esterri, el divendres a la nit es troben els Osmon que veníen de Sabiñánigo, que tenien l' intenció de pujar el mateix divendres per la vall de Gerber però la neu caiguda durant la nit del dijous els ha fet desistir, l' Eli que ve de la Vall d' Aran, la Dolors, l' Anna, l' Olga, en Rafa, en Santi, en Josep, en Pere, de Barcelona,  i l' Emili de Girona.

L' Amadeu que ve de la Seu, només passa pel càmping a saludar a tothom, però puja a dormir a Espot, a les 3 de la matinada ha quedat amb en Sergi per anar a fer la canal central dels Encantats, un objectiu que també pretenen els cinc companys que tenen l' intenció de fer bivac a l' entrada del Parc, la Montse, la Laura, l' Ivan, l' Alberto, i l' Isra.

La nit però torçarà els plans de tothom. Torna a nevar i els que fan bivac han de trobar refugi improvitzat a Espot (no ho explicarem per no tenir conflictes !).

La nova neu caiguda fa tirar enrera tots els intentents a la central dels Encantats. En Pere, en Josep i l' Emili intenten anar al Crabes o al Tuc de Bergús amb raquetes, però en lloc de fer-ho per la ruta normal del coll de Bergús ho volen fer per una de les rutes d'estiu, per les Obagues de Ratera, i l' estat de la nova neu caiguda els dos darrers dies els impedeix pujar per l' unica pala possible.

La Dolors G. la Montse, i l' Oscar fan una part del mateix recorregut i després van directes al refugi, excepte l' Oscar que va amb esquís i segueix fins al port de Ratera.

Els que arriben el dissabte directament de Barcelona ho fan en diferents grups. La Dolors H. en Xavi S. i l' Enrique de camí cap Amitges fan el Bassiero per la coma de l' Abeller, els altres fan el camí cap el refugi fent petites variants.

El grup que anava a la central dels encantats puja per la vall de monastero i s' enfila per una canal sense identificar que gaudirant en la baixada esquiant. Altres fan el recorregut fins el refugi i alguns a la tarda encara agafaran els esquís fins el Port de Ratera que l' Oscar tornarà a fer " ...per entrenar".  

De mica en mica tots els grups es van aplegant al refugi i a 2/4 de 8 tots a taula per sopar. Com sempre un sopar excel:lent i abundós. La sobretaula s' anima amb projectes i acudits, ...costa destriar el que és cada cosa. La son ens va guiant a tots cap els sacs de dormir

A tots? No. La colla de la MontseKa2 han anat a fer esqui de muntanya per la zona de la vall de Monastero i deprés de recollir la Laura i en Rafa al Mallafré, arriben a Amitges a la vora les 10. En Valentí, generós, els dona de sopar tot i que gairebé és hora de silenci, i encara tardaran una estona en anar a dormir.

A 2/4 de 6 comencen a sonar els despertadors dels mòbils. La precisió horaria és caotica perquè aquesta nit hi ha hagut el canvi a l' horari d'estiu i no tothom ha canviat l' hora, i tot i haver-ne parlat sobradament. Com que en Valentí és home previsor ens ha posat a tot el grup en un dormitori separat, així no molestem a l' altra gent del refugi. Esmorzem  segons els grups que es varen formar ahir a la nit per fer les diferents activitats. Els últims de sortir seran  els OsMon i l' Emili que s'han quedat a passar comptes i liquidar les despeses del refugi. La Núria S. es queda al refugi per preservar una recaiguda en una lesió.

L' Albert, en Pere, l' Amadeu, en Rafa i la Laura pugen al Bassiero Occidental per un estètic corredor a l' esquerra de la canal Oest. La resta de gent surt en diferents grups, uns amb raquetes i altres amb esquís, Dolors, Mariona, Pau, Marc, Enrique, Elena, Xavi O., Xavi S., Eli, Anna fan el Pic d' Amitges, alguns fent "raquetes extremes", i l' Olga, en Santi i l' Emili a més fan el Saboredo amb la neu ja una mica "pastetes". L' Òscar travessa el coll d' Amitges i baixa pel costat de Gerber fent travessa cap el Bassiero i baixant per la coma de l' Abeller.

Alguns dels que ahir a la nit varen arribar fora d' hores, s'han llevat més tard i han esmorzat sense presses, i després han gaudit de l' esplendida terrassa asoleida del refugi on han esperat l' arribada de tots els companys. Una vegada som tots al refugi, menys l' 'Oscar que ja ha anat baixant amb els esquís, anem desfilant en petits grups fins a l' aparcament. Com sempre hi haurà els que arribaran tard; bé per ells no es mai tard, sempre arriben a misses dites.

En Pere ens envia la crònica, i ens explica millor l' ascensió al Bassiero per la canal.

La sortida a Amitges prometia, bona gent, bons espais i molta neu...massa neu!!

El dissabte va haver dispersions de grups, uns als Encantats, d’altres cap al pic de Crabes, d’altres...ves a saber!

L’Emili, en Josep i en Pere, al pic de Crabes. Molta neu que impedeix aprofitar las nostres habilitats físiques...Arribem al corredor que porta al coll de Crabes, però l’excés de neu fa que decidim no provar a la sort. Unes terrasses de neu sospitoses a sobre del nostre cap, la neu que trepitgem s’ensorra a cada pas. El refugi d’Amitges ens crida tentador!

A tot això, ens anem creuant amb l’Òscar. No importa la neu, el vent, la distància. Hi ha màquina per poder amb tot! Enhorabona Òscar, impressionant! Amb dos...

Una cosa ens va quedar clara a tots. Desprès de unes bones llenties les coses és veuen de forma diferent. Només necessitem una mica de vi i ja tenim nous projectes de muntanyes al cap! L’Amadeu ens motivà per intentar fer el Bassiero per la canal central i sortir per l’aresta. Amadeu, Albert, Laura, Rafa i Pere, no ho tenim molt clar, la quantitat de neu, la temperatura i algunes molèsties físiques, fan que la cosa no quedi molt clara.

A l’endemà ens posem en marxa, la majoria del grup, i la més assenyada, es dirigeix cap al pic d’Amitges, nosaltres a veure si podem amb la canal. Poc a poc anem guanyant alçada i escalfant muscles, arribant a bona hora al peu de la canal. Laura amb bon ritme, tot i no disposar de raquetes.

Deixem les raquetes al costat d’una roca i ens equipem de cara a la canal. Molt aviat ens adonem que la neu es dura i que ens permet progressar amb seguretat. A gaudir de la canal nois!

Arribem a la desviació esquerra de la canal que ens porta a l’aresta final, hem de fer un flanqueig a la dreta molt estètic i bonic. Una vegada arribem a l’aresta i comencem a esgarrapar pedra amb les eines de gel, ens adonem que hi han unes passes compromeses. Laura diu que a la baixada trèiem la corda! Quina raó té!

Un pas en una roca en forma de díedre ens confirma la proposta, però la resta de l’aresta val la pena gaudir-la. Un últim pas abans de la sortida al cim fa que l’Albert munti una cinta al voltant de la roca que guarda l’accés al cim i ens lliguem per superar-lo, als dos costats unes maques vistes uns dos cents metres més abaix. Ja estem al cim! Val la pena fer sortides amb un grup com aquest!

Unes felicitacions i fotos al cim per la nostre alegria, una mica de xocolata de regim (diu que es de la seva dona?) de l’Amadeu i descansem una estona. No massa l’espai es reduït pels cinc al cim.

Saludem al grup que hi veiem al cim d’Amitges, però sembla que nos ens podem comunicar. Desprès sabrem que si que ens van veure al cim.

La baixada es lenta però amb molta seguretat, una idea al cap de tots: baixar segurs. I així va ser!

La sensació de triomf va ser complerta, sobre tot pel grup humà (tant de cordada com del grup de la sortida) i l’organització.


Text de les cròniques i comentaris de tots
Fotos: MontseKa2, Mariona, Enrique, Albert i Rafa.