CRÒNICA DE LA SORTIDA D'ESQUÍ A BOÍ TAÜLL, 6-7 DE MARÇ DE 2010

BOÍ TAÜLL

Bé, després de moltes mogudes per organitzar la trobada va arribar el gran dia. Com era d'esperar tothom va pujar el divendres. Els primers van arribar cap ales 22 h de la nit, els que més van trigar van arribar a la una de la matina.

Cal destacar la varietat de rutes:

1.- Madrid-Lleida-Alfarràs-Benabarre-Pont de Suert-Vilaller.

2.- Barcelona-Anglesola-Balaguer-Afarras-Benabarre-Pont de Suert-Vilaller

3.-Barcelona-Tarrega-Tremps-Pont de Suert- Vilaller.

4.-Barcelona-Ripoll-La Molina- La Seu d'Urgell-Pont de Suert-Vilaller.

Total, a la 1 a fer nones.Ens trobem a les 8:30 al menjador per esmorzar (estem una hora per esmorzar) on es decideixen fer tres grups, uns només faran esquí demuntanya, un altre només farà pistes i un tercer farà una combinada de les dues coses. Pugem a pistes i quan arribem observem que el Cerví deDurró no és assequible per on el volíem pujar perquè està molt glaçat, per tant, els que fan esquí de muntanya decideixen pujar el Puig Falcó (2750m), cota màxima de l’estació. Ens comencem a equipar i la Montse descobreix, amb gran sorpresa, que els esquis que li va llogar l'Isra eren grans i la fixació no es pot ajustar a la seva bota del nº 24. Total que se'n van a Barruera a llogar-ne uns.

Per tant els equips queden de la següent manera:

1.-Equip Alfa: Núria, Anna, Pep, Alberto: Puig Falconer (esquis demuntanya)

2.- Equip Beta: Rubén, Anna Torné, Ivan.

3.-Equip Delta: Isra i Montse: Barruera i Puig Falcó més tard.

4- Equip Gamma: Germi, Anna riba, Irene, Jaume Josep i Raquel.

L'equip Gamma és el primer en posar-se mans a la feina, no hi ha gaire gent i les cues són inexistents. Es passen el dia pujant i baixant disfrutant de les diferents possibilitats (pistes i fora pistes).

L'equip Beta fem una baixada per escalfar i càtar les condicions de laneu, agafem un telecadira i ens plantem a peu de la cresta esquerra que ens durà al cim. Ens equipem, el Rubén i l'Anna es calcen les raquetes i es carreguem la taula i els esquis a la motxilla, jo em calço les pells de foca i cap a munt que fa pujada. La neu és dura, però també hi ha acumulacions de neu.

A tot això hi ha un moment en que ens veiem obligats a posar-nos ferros als peus: jo les ganivetes, el Rubén i l'Anna els grampons, però l'Anna no els porta regulats i no aconseguim posar-los a mida i decideix seguir amb raquetes, Greu error als 5 m rellisca i se'n va avall, per sort no hi ha roques en el seu trajecte i una acumulació de neu tova l'atura.L'ensurt és massa per a ella i decideix calçar-se els esquís i unir-sel’equip Gamma. El Rubén i jo seguim progressant i fem cim a les 14:30hores zulu.Felicitacions mútues i abraçades varies.

Arriba el moment de baixar i la veritat és que la pala que baixa directe a les pistes, amb una inclinació de 55-60º te una pinta irresistible, i com que som dèbils ens deixem portar per la emoció.

Hi ha unes roques al primer quart de la baixada que suggereix posar-se el casc, i sort que ho faig ja que quan entro a la pala resulta que estava més glaçat del que esperàvem. Faig un giro i derrapo 2 m avall,f aig el segon i tres quarts del mateix, i quan entro el tercer em patina l'esqui i perdo l'equilibri. La caiguda és d’escàndol: començo a donar voltes i girs (recordo un sobre el cap, sort del casc) i quan aconsegueixi-ho estabilitzar-me amb els esquis perpendiculars a la pendent començo a ser conscient que m'accelero, al cap de uns 20 m(més o menys) m'atura una acumulació de neu pols.

Només m'han saltat les ulleres i veig amb gran esglai que he passat entre les roques sense ni tant sols tocar-les. M’envaeix una sensació de sort i fortuna, si m'hagués menjat les roques encara ho estaria lamentant, si no empara la neu me’n vaig fins a pistes i si em m’arriben saltarels esquís, crec que els hagués perdut. En fi el Rubén comença a baixar fent la barca i em baixa les ulleres que s'havien quedat 5m més amunt.Passat l'ensurt flanquegem uns metres fins a una placa de neu tova i fem el descens sense cap més incident. Això si, la baixada és maquíssima, llàstima de la neu.Quan arribem a la pista sona el meu mòbil, l'equip Gamma ha vist la caiguda en directe i em pregunta com estic.

Crònica del Puig Falcó 2750m

Ens hi posen una mica tard per no predre el costum, però amb la seguretat d'aprofitar el dia ja que no hi ha ni un núvol a la vista. En Pep va amb les raquestes i la taula snow a l'esquena, l'Alberto, l'Anna i la Núria van amb els esquís de muntanya.

Començen a remontar un parell de pistes per guanyar altura fins que decidim encarar un gran pala que ens durà al cim directes. La neu està en totes les varians, tova, gelada, no compactada...ni ha per tots els gustos.

La pujada és un pèl feixuga però anem fent. En Pep, opta per fer una pujada directa a l'aresta pensant trobar millor neu per les raquetes. Els altres segueixen remontant la pala, fins al punt de fer una parada per possar grampons, doncs ni amb les gavinetes es progressa bé. S'aprofita la parada per fer un bocata, galetes..al punt de que al final arriba un "pister" per la pala preguntant què ha passat..?" que han vist un grup molta estona parat..."..."algun problema??"... Idiquem que no, que tot bé i que gràcies.

Un cop amb els grampons, la progessió cap a l'aresta és molt ràpida, i un cop allà enfilem cap al cim. Bona elecció Pep! ( ell ja ens espera de fa estona ).

Finalment fem cim quant just comencen a tencar els telecadires de l'estació.

En Pep, l'Anna i l'Alberto fan el descens per les pistes de darrera èl cim, i la Núria baixa directa per una pista a trobar el grup gran que l'espera més avall.

Tots contents i ja cansats decidim plegar.

Un cop a baix ens trobem tots i comentem el dia, queda clar que a l'endemà farem tots esqui fora pista. Per la tarda, després de la dutxa arriba en Norbert; fem birra +partit de futbol, i després sopar. Per casualitat l'Alberto porta uns vals de descompte que s'hand'activar per Internet i estan fins la una amb l’ordinador de: l'Irra per aconseguir el descompte.

A l'endemà a les 8:30 esmorzem i sortim cap a pistes després derecollir habitacions i acomiadar-nos del Germi i de l'Anna que avui noens acompanyen.A les 10:00 zulu arribem a pistes i el temps pinta molt malament, no hi ha gens de visibilitat, però com a contra partida cal destacar l’absència total de cues, la qual cosa ens va com anell al dit perquè somun grup d'11 "kamicazes" amb moltes ganes de baixar per tot arreu.

Ens passem el dia fent fora pistes i unes 5 pistes en total (negres vermelles, no menys) amb una visibilitat pràcticament nul·la, ben agrupats i ajuntant - nos els uns als altres. La jornada va donar per molt i per moltes anècdotes, però destaco el bon rollo, les ganes d'esquiar i aprofitar el dia i la forma física dels participants, ja que al crit de "va que tanquen" i "l'Últim bulla" vam estar esquiant sense parar fins a les 15h.

En aquell moment vam fer un altre piscolabis i vam trucar a la Laura per saber com li havia anat (si ho voleu saber llegiu la seva crònicamaratoniana) i després del menjar: carretera i manta.

Destaco el bon rollo i les ganes de repetir-ho per part de tots al mateix lloc. Per l'any que ve en prepararé més d'una.

Text: Ivan Torné, Fotos: Núria Perapoch