L' ORRI DE FILIÀ (27-28 febrer)

Sortida oficial del CEC amb raquetes a la Vall Fosca amb l' intenció de fer el Pic de Filià, però els follets climàtics han fet tornar a repetir un pic recurrent, quan les condicions no són les millors al Pallars.

Malauradament la meteorologia ens ha jugat una mala passada altre vegada. Aquest cap de setmana havíem de portar una vocalia  al Pic de Filia juntament amb en Manel Canales. El dissabte  va ploure tot el dia i varem decidir fer turisme per els petits  pobles de la Vall Fosca ( Senterada, La Pobleta de Bellvei, La Plana de Mont-Ros, La Torre de Capdella) i degustar alguns dels seus embotits!!!. En una d’aquestes botigues ens van dir que dies enrere havia nevat força i els organitzadors de la cursa d’esquí de muntanya Open Vall Fosca que es va celebrar  el cap de setmana anterior, ja  varen tenir moltes dificultats per marcar el recorregut a causa de  les esllavissades. Una mica mes amunt del poble de la Torre de Capdella  es pot veure un allau, que baixa de la zona de Filià i arriba al riu Flamisell, de dimensions considerables. En tornar al Alberg de la Torre de Capdella entrem a mirar la meteo i les nostres sospites es confirmen, el risc d’allau ha passat de 3 a 4, i ha d’entrar fort vent,  segons sembla porta retard de 12 hores, i si, a la 1 de la matinada el podem sentir. Haurem de deixar el Filià per una altra ocasió.  

Així doncs a la hora de sopar sobre la taula surten mapes i guies, i comencem a buscar una alternativa per el diumenge. Ens decidim per anar a fer el Pic de l’Orri per la seva vessant sud, sortint  des de Rubió prop del Port del Cantó.  

Diumenge s’aixeca mig tapat i a les 10 del mati comencem a caminar desde Rubió (1.687m) el poble habitat mes alt de Catalunya, hem de deixar el cotxes al mateix poble ja que la pista d’accés al refugi es glaçada. El glaç i desprès la neu fa que ens calcem  les raquetes ben aviat.

El recorregut, molt tranquil transcorre per  zona boscosa, per pistes forestals i mes tard per pistes d’esquí de fons de San Joan de l’Erm. Arribem al refugi de Comes de Rubió a les 12  i aprofitem per picar alguna cosa i xerrar amb uns companys del CEC, en Marc i en Pedro, que avui han canviat els esquís per les raquetes. Seguim pujant suaument per pistes fins arribar a una bifurcació on trobem les pistes d’esquí de fons que porten a Sant Joan de l’Erm ( al Refugi de la Basseta) i la seguim un tros...

Finalment  a les 13,30 sortim del bosc i anem carenant per el Planell de la Llosa, des de aquí hauríem de veure les antenes del cim però la boira ens ho impedeix, i nomes a estones ens les deixa entreveure.

El últims 80 metres els fem per la vora d’una pista d’ esquí alpí, amb poca visibilitat  i vigilant els esquiadors, sembla que els hi falti pista, que ens miren com uns intrusos. Aquest es el tram mes perillós de tot el recorregut.

Arribem al cim 2.439m, des de on hauríem de tenir unes bones vistes però ens ho haurem d’imaginar. Els núvols i la boira fan del pic un lloc fantasmagòric, fins i tot les antenes tenen altre aparença i no semblen trencar el paisatge. Fa fred i ens hi estem el temps just per menjar una mica, fer fotos, donar una volta i a les 3 de la tarda comencen el retorn. Quant iniciem el descens els núvols comencen a obrir-se, i ara si, podem comprovar el magnífic mirador que es aquest cim. Montsent de Pallars, Peguera, La Pica d’Estats , etc........

Baixem per un contrafort entre mig de la Coma de l’Orri i les Comes de Rubió per dins del bosc, la neu és abundant i tova, a trossos ens enfonsem fins el genoll però la baixada amb una pendent moderada és rapida, i després de fer l’ascensió per pistes al mati ara s’agraeix, amb una hora arribem al Refugi de les comes de Rubió. A les 6 som als cotxes.

Durant tot el dia ens hem anat creuant amb un altre grup i, com no? al cim ens hem fet les fotos mútuament. Baixant descobrim la identitat de dos d’ells, en Xavi Gros i la Luisa Capilla, autors de la guia de Raquetes pel Pallars Sobirà, d' on hem tret aquesta bonica ruta circular que hem fet avui.

Text: Dolors Gurri
Fotos: Pedro Martinez, Dolors Gurri, i Jordi Requejo