CRÒNICA DE L'ESTADA AL REFUGI PRATS D'AGUILÓ. 6-7 FEBRER 2010

REFUGI PRAT D'AGUILÓ.

L'excursió havia de començar el divendres al mig dia amb el primer grup format pel Toni, la Laura, la Núria i la Dolors; però una inesperada urgència odontològica va fer que el Toni es retardés i es va anular la sortida. Per tant la trobada va començar a Martinet al es9 del matí (uns vam arribar tard pq van fer una drecera passant per Saragossa).Després d'un cacaolat i esmorzar una mica vam anar cap a Montellà d'on sortia la pista, i quina pista, en menys de 2 km vam haver de deixar tots el cotxes, menys el Rafa, que està fet tot un "fitipaldi" va pujar 3 km més que la resta per una pista on abundaven les plaques de gel (el bosc net de neu i gel, la pista plena de gel, serà Murfy???). En fi, el cas és que carregats com a mules de càrrega vam començar a pujar per la pista que duia al refugi. Anàvem tots amb les raquetes a l'esquena, bé jo hi duia els esquís i les botes i la Núria, la Laura i el Rafa anaven només amb les botes. Teòricament ens havíem d'enfonsar moooooolt amb la quantitat de neu que hi havia, però això no va ser fins a la part de dalt de la pista, gairebé a l'alçada del Refu."Narinant, narinant" i tot fent xino xano, vam anar arribant al refu, jo vaig trigar molt per problemes d'entesa entre les meves botes i els meus peus, GRÀCIES JOSE PER QUEDAR-TE AMB MI A FER-ME COMPANYIA FINS AL REFU (jo estava molt rallat i no vaig ser gaire bona companyia, però de totes maneres: GRACIES)..

Total que jo vaig arribar amb el Jose a les 16h de la tarda i per sort la Dolors ja havia començat a fer la practica de l'ARVA, després del qual vam fer el de tècniques: remuntar corda fixe i polipast (amb politja i sense), les autodetencions no es van fer per manca de temps,i la veritat és que amb la neu que hi havia aprop del refu no hagués lliscat ningú.

De totes maneres em quedo amb el comentari que vaig sentir: "Aquests tallers s'haurien de fer més sovint" Després dels tallers vam sopar, prèvia enganxada del guarda amb la Núria pq el tio no sap sumar i te memòria de mosquit. Just després de sopar la Núria va començar la seva xerrada de primers auxilis i van arribar el Jordi, al Montse i l'Ignasi (deurien ser les9), van fer el camí des de Montellà en 3 h, són unes màquines aquesta gent. Per poc més va donar la jornada, vam organitzar les cordades i els objetius, el guarda ens va recomanar dues zones pq la resta estava impracticable, i a la piltra que hi falta gent. Ens vam llevar a les 7:00 zulú, doncs l'esmorzar el donaven a partir de les 7:30. Cap a les 8:, minut amunt minut avall van sortir les diferents cordades: Joan Ramon + Tono : Canal Bon , Laura +Rafa: Canal Satelite Digital , Ivan + Toni: Canal Satelite Digital, Núria+Montse+Mariona+Dolors: Canal d'Aguiló, Jordi+Ignasi: Cascades de gel .

Vam sortir del refu progressant per les planes inclinades del voltant del refugi enfonsant-nos fins a mitja canya tot i anar seguint la traça oberta pel Joan Ramon i el Tono que havien sortit una mica abans que nosaltres. Vam trigar, si fa no fa, 1h per arribar a peu de canal, una Gulotte encaixadíssima amb tres ressalts que es veien molt bonics.El problema és que la neu era una merda, pq sota de la capa dura hi havia una neu molt solta, com si fos arena de rellotge de sorra, i en la que no traccionava cap piolet. Tot i així vam començar per muntar una "R" a peu de canal i ben protegida i jo vaig atacar la canal encordat. Vaig fer un primer resalt protegit per un pitó i a la sortida un tascó, però just aleshores vaig experimentar el problema nivològic de la neu tipus "arena". i tot patin sento al Toni que em diu: Ivan, ha saltat el tascó. Amb el cul força apretat vaig arribar al ressalt i vaig veure gel on hi vaig poder posar un cargol, uf...

Vaig atacar aquest ressalt de gel i tot molt bé, i vaig poder sortir tirant molta neu (ho sento companys). Quan era davant del tercer ressalt, també amb gel, veig que no tinc ni el cargol ni el pitó que em fan falta, i només puc posar un alien a la base del resalt. Li foto 2 pegues i veig que no me la puc jugar; monto "R" i li dic al Toni que puji amb material i la corda de la Laura i el Rafa que la farem fixe (estan tremolant com a fulles, em sap greu el fred que vau passar companys). Puja el Toni i flipa amb la pujada i l'estat de la neu.

Quan arriba decidim que ha de posar un cargol i tirar amunt, però el cargol no entra gaire bé i li posem una baga per evitar la palanca, tot i així no dona molta confiança, haurà de posar alguna cosa més. La veritat és que el ressalt te gel fins a la meitat, però després tot és neu arenosa, el Toni puja i jo li dono ànims i indicacions i tot i no posar el pitó surt del ressalt patint (tirant molta neu perquè a la sortida estava fatal) i progressa fins a un punt on pot muntar la 2ª "R". Aleshores passem el cap de la corda a la Laura passada per la 1ª "R" i puja assegurada pel Rafa. Quan arriba li cedeixo el poc lloc que hi ha i jo me'n vaig a veure al Toni. Quan arribo el Toni em comenta que s'ha de fer un flanqueig. El miro i  és molt exposat i tot de neu. Amb les condicions de neu ens sembla que no és gaire segur fer-ho per tant quan arriben la Laura i el RT fem un merlet i abandonem un cordino i un mallon i repelem fins al peu de la canal. La tornada és agònica, la neu molt tova i camp a través, una odissea. Arribem, al refu a les 15:35.

La Núria, al Montse, l'Ignasi i en Jordi ens comenten que els altres ja han sortit i que només han fet canal el grup de noies. FELICITATS, en Joan Ramon i en Tono han trobat la mateixa neu que nosaltres i tb han abandonat.Total que fem motxilles i cap avall que fa baixada, O NO!

Crònica Canal  Bon

Sortim a 8.30 del refu seguin les úniques traces que sembla que van en direcció cap a el Pas dels Gosolans i que mes endavant deixem per seguir a l'esquerra i enfilar-nos a peu de les canals del Pic d'Aguiló.

La cordada de l'Ivan va més endarrere i ens avisa de que no estem encarant bé la nostra canal i tenia raó, vam tenir que flanquejar uns metres per trobar-la.

Fem el principi sense encordar-nos perquè es veu ample i amb només un petit ressalt que passem de presa per arribar a un replà on parem a equipar-nos amb tota la metralla. Ja ens adonem que la neu no està en gaire bones condicions.

Seguim pujant i arribem a unes roques on fem una reunió, a partir d'aquí el Tono m'assegura i jo començo a obrir via. He de posar un seguro però no trobo res on fer-ho i com de moment els piolos claven bé segueixo uns metres més amunt on poso el primer friend amb la seva corresponen cinta. A partir d'aquí la canal es fa força més inclinada i estreta, no estic segur però calculo uns 55 o 60º. Poso un altre friend.

Al contrari de lo que pensàvem aquí la neu està molt més tova i la canal ja es converteix en canaló estret. Els piolos no s'agafem a la neu però vaig fent uns metres més fins que arriba un moment en que la neu cedeix sota els meus peus, i tot lo que vaig tocant es desfà. Les parets que estan a la alçada dels peus son llises i no puc ajudar-me amb ells, només puc posar el piolo de la mà esquerra agafant-se a un ressaltet de la paret i el de la dreta clavat en un tros de neu que encara aguantava, quan de sobte m'enfonso més. Això avui està impossible i perillós. Llàstima, doncs només em quedaven uns 5 o 6 metres per passar aquest ressalt i la canal prometia, és maca de veritat.

Li dic al Tono que hem de recular que avui per aquí al menys nosaltres no pugem.

Poso un clau amb un petit "maillón" (que evidentment abandonem) i repelo el 25m. que dona la corda en doble. Uns tres o quatre metres més avall esta el Tono que m'ajuda a recollir la corda i la reunió.

Baixem amb cura fins el peu de la canal i després ja fins el refu on ja havia arribat la cordada de la Dolors, la Núria, la Montse i la Mariona. La cordada de l'Ivan veiem que també reculen però no sabem la raó i del Jordi i l'Ignasi no tenim noticies.

Canal Ample d'Aguiló

La cordada feta per Dolors, Montse, Mariona i Núria, va sortir del refugi cap a les 8'45..les últimes!!.. vam agafar un parell de cordes i algo per assegurar per si de cas..ja sabem que de vegades no sobra.

La idea inicial era fer la Canaleta d'Aguiló, 45º màxim, i amb sortida de 50º si hi ha cornisa. Amb ganes de disfrutar. La Mariona feia 20 anys que no feia canals ( deu n'hi do!!!! jejejejeje), i la Montse s'estrenava amb el tema..o sigui que no ens volíem pas complicar.

Varem seguir la mateixa traça oberta, just davant del refugi fins arribar capa la base de l'Aguiló, moment en que ens varem desviar cap a a dreta. Varem començar a remuntar una pala, on t'enfonsaves fins al genoll. La Dolors amb el seu ritme va anar obrint-enfonsat-se amb molta força. Molt bé Dolors!!.

La Montse, la Mariona i jo també ens vam anar a barallant amb la neu, i a més aprofitant per fer un reportatge fotogràfic. La primera capa de neu semblava transformada, però al trepitjar s' esvaïa i et trobaves una neu pols fantàstica per esquiar, però no era el nostre cas. A mida que varem anar remuntant els dubtes existien, perquè ens pensàvem que l'estat de neu milloraria i no era així...

Després d'una hora, ens vam donar conte que ens seguia un grupet de 4, aprofitant la nostra traça...

Arribades al punt de desviament, ens varem mirar la Canaleta d'aguiló mà esquerra. Es veia un tros encaixonat, amb passos de roca (suposadament de IIª), sense gaire neu, i a dalt una corniseta maca. Ens ho varem pensar, la Dolors volia tirar per allà, la Mariona i jo no teníem clar que aquella canal fos la triada... La Montse crec que tampoc ho veia molt clar-. Total que la Dolors no va tenir "Quorum" i varem tirar a mà dreta, que s'obria amb més bona neu fins a dalt.

Finalment, varem ser afortunades i la sortida estava en perfecte estat, tot geladet o podies clavar el piolet i els grampons d'allò més be. De fet va ser un tros final molt disfrutón!!!!

Dels 4 nois que ens seguien ens va avançar un, però la resta es va haver d'esperar darrera, ja que la Mariona i jo varem col.locar en paral.lel fer un tap, doncs a l'últim tram no volíem aglomeracions.. ( de bon rotllo). Com es diu " la via es libera per la matina".

A les 11'30 érem al cim d'Aguiló fent-nos fotos i disfrutant de les vistes!.

Varem fer un pica pica rapidet, i varem baixar pel Pas dels Gossolants fins al refugi, on ens esperava en Jose ( que per problemes musculars no va voler forçar...T'ESPEREM A LA PRÒXIMA!!!!) i unes fantàstiques cervesetes per celebrar l'èxit!

Bé, la triomfada no ha sigut total però la sortida si ha triomfat. Felicitats a l'Ivan i la Nùria per la seva dedicació, esperem que hi hagin moltes més sortides com aquesta.

Text: Joan Ramón, Ivan i Núria. Fotos: Joan Ramón, Mairona i Núria